Èxit i fracàs a l’educació obligatòria Miquel Martínez. Universitat de Barcelona Direcció d’Ensenyament Ajuntament de Mataró Mataró, 26 de febrer de 2013

Fracàs escolar, abandonament prematur, èxit educatiu Resultat o procés Bé particular o bé comú

L’èxit educatiu com a prioritat social i política El paper de l’escola La corresponsabilitat dels diferents agents educatius, socials i econòmics L’equitat com a estratègia principal per a la millora de l'èxit educatiu

L’educació en clau de sistema Què fem i com ho fem?: agents formals i no formals Què passa fora?: agents no formals i informals

Dimensions de l’èxit educatiu Rendiment acadèmic Equitat educativa Adhesió educativa Transició educativa Impacte i retorn de la inversió en educació Referència: ALBAIGÉS, B. (coord.) (2008). “Cap a la promoció de polítiques integrades de millora de l’èxit escolar”. Barcelona: Diputació de Barcelona. Document inèdit.

Catalunya en el marc de l’Estratègia europea I L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2011 Taula 1. Indicadors de referència de l’Estratègia de Lisboa 2010 i de l’Estratègia Europa 2020 en educació i formació per àmbit territorial. Catalunya, Espanya i UE-27, 2009, 2010 i 2011 Font: Elaboració amb dades d’Eurostat, de l’Institut d’Estadística de Catalunya, de l’Institut Nacional d’Estadística i del Ministeri d’Educació. Taxa d'escolarit zació als 4 anys (2010) % nivell 1 o inferior PISA (compren sió lectora) (2009) Abandona ment educatiu prematur (2011) Població de 24 anys amb estudis secundari s postobliga toris assolits (2011) Població de 34 anys amb estudis superiors (2011) Nombre de titulats de matemàti ques, ciències i tecnologia (per hab. de 29 anys) (2010) Participac ió de la població de 64 anys en la formació al llarg de la vida (2011) Catalunya102,213,526,062,741,314,49,3 Espanya99,419,626,561,740,613,910,8 UE-2792,42013,579,534,612,58,9 Objectiu UE ,6 (14,7% Cat) 12,5 Objectiu UE (15% Esp) - 40 (44% Esp) -15

Catalunya en el marc de l’Estratègia europea II L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2011 Gràfic 1. Abandonament educatiu prematur i població jove amb estudis superiors per països europeus, 2011 Font: Elaboració amb dades d’Eurostat, de l’Institut d’Estadística de Catalunya, de l’Institut Nacional d’Estadística i del Ministeri d’Educació.

Evolució dels indicadors d’èxit educatiu a Catalunya, Taula 2. Evolució dels indicadors d’èxit educatiu a Catalunya, Taxa d’idoneïtat als 15 anys82,983,582,982,180,970,368,568,469,469,570,4: % nivell 1 o inferior PISA (comprensió lectora):::19,2::21,2::13,5:: Taxa de graduació en ESO68,269,070,969,6 75,9 76,777,278,778,2: Escolarització als 17 anys68,168,869,270,469,570,571,572,173,477,882,783,7 Abandonament educatiu prematur29,729,628,133,334,233,128,631,633,231,929,026,0 Font: Elaboraci ó amb dades d ’ Eurostat, de l ’ Institut d ’ Estad í stica de Catalunya, de l ’ Institut Nacional d ’ Estad í stica i del Ministeri d ’ Educaci ó.

La debilitat de les transicions educatives L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2011 Gràfic 6. Evolució de la taxa de graduació en ESO i de la taxa d’idoneïtat als 15 anys. Catalunya Font: Elaboració amb dades del Departament d’Ensenyament.

Els joves que ni estudien ni treballen I L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2011 Gràfic 7. Població de 18 a 24 anys que ni treballa ni estudia (NEET) per països europeus, 2011 Font: Elaboració amb dades d’Eurostat i de l’Institut Nacional d’Estadística.

Els joves que ni estudien ni treballen II L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2011 Gràfic 8. Evolució de la població de 16 a 24 anys que ni treballa ni estudia (NEET) i de la taxa d’atur d’aquest grup d’edat. Catalunya, Font: Elaboració amb dades de l’Enquesta de Població Activa.

Invertir en adhesió i transició educatives com a estratègia Insuficiència formativa als 15 anys: 15% No es graduen a quart d’ESO: 21,8% No assoleixen ensenyaments secundaris postobligatoris: 26% de joves de 18 a 24 anys

Reducció d’abandonament i de la proporció de ni-nis i escolaritat equilibrada en el territori Lluitar contra la segregació escolar Lideratge des de l’administració local per millorar escolarització equilibrada Concepció territorial de la planificació educativa i absència de distinció entre centres públics i concertats Política d’informació a les famílies sobre l’acció educativa municipal Un bon exemple: la política de distribució d’alumnes amb NEE a Mataró. Ref: Bonal, X. ( 2013) Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativa local

Accions sobre l’adhesió educativa Detecció primerenca de dificultats bàsiques d’aprenentatge Anticipació de possibles trajectòries escolars de risc Seguiment, suport i acompanyament a l’escolaritat Implicació i participació de les famílies Els centres i el professorat Innovacions per la millora de la qualitat de l'aprenentatge Iniciatives per atraure població atípica a algunes escoles

Família i èxit educatiu Relacions positives de les famílies amb l’escola Temps familiar per educar Lleure actiu i cooperatiu

Benestar als centres i èxit educatiu Benestar als centres Enfortiment de l’escola Qualitat dels docents

La relació i el vincle educatiu Davant discontinuïtats educatives En una societat diversa Amb “valors tous” i en “temps difícils”...

La política escolar sola no pot. Cal política educativa, econòmica, laboral i social Estructura de qualificació de l’ocupació Estructura formativa i l’estructura ocupacional Retorn de la inversió en educació es baix Model de creixement econòmic Participació a la formació al llarg de la vida Flexibilitat laboral per la conciliació Beques i ajuts Servei públic d’educació

Vectors per orientar l’acció L’equitat com a estratègia El territori com a espai de planificació educativa Un model de creixement econòmic basat en la qualificació de l’ocupació Un accés equitatiu a la formació al llarg de la vida El paper clau de la família i el lleure de qualitat La priorització i l’esforç en el finançament

Estructura formativa i estructura ocupacional L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2011 Gràfic 13. Estructura de l’ocupació per nivell de qualificació per països europeus, 2010 Font: Elaboració amb dades d’Eurostat i de l’Institut Nacional d’Estadística (Enquesta de Població Activa).

El finançament de l’educació L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2011 Font: Elaboració amb dades del Ministeri d’Educació i l’Institut Nacional d’Estadística. Taula 3. Indicadors de despesa pública en l'educació per comunitats autònomes, 2009 Comunitats autònomes Despesa pública en educació no univ./ PIB Despesa pública en educació univ./ PIB Despesa pública en educació (total)/ PIB Despesa pública en educació no univ. per estudiant Despesa pública en educació no universitària per estudiant en relació amb el PIB per càpita Despesa pública en ensenyament concerts/ despesa pública en educació no universitària Estudiants centres concertats no univ./ estudiants no universitaris Despesa pública en centres concertats/ estudiants en centres concertats Andalusia4,481,125, ,524,412,620,52.621,4 Aragó2,980,803, ,319,715,126,72.798,5 Astúries3,310,844, ,027,711,625,42.684,2 Balears3,390,323, ,222,618,831,53.259,2 Canàries3,930,724, ,124,38,116,72.265,9 Cantàbria3,700,804, ,726,016,130,03.076,3 Castella i Lleó3,500,914, ,725,115,729,72.904,5 Castella - la Manxa4,990,655, ,630,37,815,52.824,7 Catalunya3,240,653, ,919,718,030,13.121,2 Comunitat Valenciana3,931,185, ,625,217,026,03.306,6 Extremadura5,740,816, ,534,68,619,02.490,7 Galícia3,890,934, ,528,811,524,12.815,7 Madrid2,070,792, ,612,522,328,52.943,5 Múrcia4,630,945, ,825,413,723,52.842,3 Navarra3,830,414, ,223,318,333,83.631,2 País Basc3,870,664, ,825,026,749,54.010,6 La Rioja3,230,533, ,221,816,130,62.866,9 Espanya3,780,865, ,523,314,926,23.026,2

Prioritats per a la política educativa Actuar sobre l’equitat educativa com a estratègia necessària per millorar l’èxit educatiu Acompanyar les transicions en educació i invertir en adhesió educativa Invertir en la qualitat dels usos dels temps familiars i de lleure Reforçar el retorn de la inversió en educació a través del mercat de treball Optimitzar la governabilitat en matèria d’educació L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2011