Comèdia romana Plaute i Terenci

Tipus de comèdies a Roma: Fabula palliata: l’acció es desenvolupa a Grècia i els personatges són grecs que vesteixen el pallium (nom del vestit típic grec). Fabula togata: l’acció es desenvolupa a Roma i els personatges són romans que vesteixen la toga (nom del vestit típic romà).

TITVS MACCIVS PLAVTVS Va néixer a Sarsina, una ciutat de l’Umbria, una regió del centre d’Itàlia. Tenim molt poques dades de la seva vida. Va ser al mateix temps empresari i director d’una companyia teatral, autor i actor. Les seves comèdies eren adaptacions d’altres gregues. Va escriure moltíssim, i se li van atribuir 120 comèdies. Va gaudir d’una gran popularitat, potser perquè va escriure al final de la segona guerra púnica i el poble estava cansat i necessitava riure. Varró va fixar en 21 el nombre de comèdies autèntiques de Plaute.

PERSONATGES DE LA COMÈDIA PLAUTINA (Protagonistes) El vell (senex) La matrona (matrona) El jove (adulescens) La jove (virgo) L’esclau (servus)

PERSONATGES DE LA COMÈDIA PLAUTINA (Secundaris) El soldat (miles) El paràsit (parasitus) El prestador La majoria de personatges tenen noms parlants.

Estil i llenguatge Plaute va donar a les seves obres un caràcter romà i un estil personal. Utilitza sovint la contaminatio. El llenguatge que utilitza és viu, ric, expressiu i completament nou (jocs de paraules, insults, repeticions, refranys…). El seu llenguatge és un reflex de la llengua del carrer.

PVBLIVS TERENTIVS AFER Neix a Cartago com esclau. Aviat el seu amo serà el senador romà Publi Terenci Lucà, que el va criar com una persona lliure. Fou protegit pel cercle dels Escipions. La seva carrera fou molt breu. Es creu que va morir molt jove (25 o 35 anys).

OBRA Només es conserven sis comèdies senceres: Adelphoi Andria Eunuchus Hecyra Heautontimorumenos Phormio

ESTIL El tret que més destaca de les obres de Terenci és la seva humanitas. Es considera Terenci el millor autor de comèdia a l’hora de crear els personatges.

CARACTERÍSTIQUES I INNOVACIONS Terenci no va aconseguir tant d’èxit com Plaute (és un autor més proper a la noblesa i més allunyat del poble). Terenci en els seus pròlegs es dirigeix als espectadors i els utilitza per fer propaganda de la seva obra. Terenci utilitza una escena per explicar l’argument. Els efectes de so i música desapareixen, donant més importància als diàlegs. Utilitza la contaminatio i el doble argument. A algunes de les seves obres trobem elements plautians, com ara un càntic o un esclau que enreda constantment.

Llenguatge Terenci utilitza un llenguatge més refinat que Plaute. Terenci és explícit en insults i termes sexuals, però substitueix la violencia per una fina ironia (utilitza molts eufemismes).