Dr. Pere Mir Dr. Eduard Cristóbal Juliol de 2003

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
ITINERARIS A 4t d’ESO. CURRÍCULUM ESO LOE PREVIST PER AL CURS Segona llengua estrangera: s’oferirà en franja de matèries optatives un mínim.
Advertisements

COMISSIÓ MIXTA DE SEGUIMENT DEL DESPLEGAMENT DE LA LLEI 39/ de desembre del 2009.
La qualitat, garantia de millora.
Estudi dels hàbits de consum dels catalans fora de la llar
La Placa Base Izan Sánchez 4º C.
EVOLUCIÓ DE LA SENSIBILITAT AL PREU DELS TURISTES ESPANYOLS
PROJECTE BANDA AMPLA RURAL - SATÈL·LIT
Nivell d’implantació i ús de les TIC al Maresme.
Xarxa de Biblioteques de l’Hospitalet
TEMA3: Gestió de correu i agenda electrònica
d' a s s i s t è n c i a al g o v e r n l o c a l
TEMA1: Sistemes informàtics de l’empresa
CUESTIONARIO PARA EL DIAGNÓSTICO DE PERCEPCIONES CATALUÑA- ESPAÑA PRINCIPALES RESULTADOS Novembre de 2009 Estudio de la Universitat Oberta de Catalunya.
INTERNET i Correu Electrònic
1 u n i t a t Sistemes informàtics. Treball en xarxa.
Les TIC i la indústria agroalimentària a Catalunya.
IMPLANTACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ A LA CIUTAT DE LLEIDA Anàlisi estadística - desembre 2000 IMPLANTACIÓ DE LES TIC A LA CIUTAT.
Elena Prieto Amengual Marina Reus Busquets Maria Roig Paredes
Una experiència a sisè de Primària
Aportacions de les enquestes de camp
Andrea León Echeverría
El mercat de treball a la ciutat de Girona
El paper dels barris en les xarxes socials a Catalunya. Una aproximació. José Luis Molina (UAB) Projecte finançat pel MICINN (CSO /SOCI), Estudio.
Dr. Eduard Cristóbal / Dr. Pere Mir Gener de 2012
DIAGNÒSTIC DE PERCEPCIONS CATALUNYA - ESPANYA
Generacions de llocs web
Panel de Famílies i d’Infància
DISSENY D’UN SENSOR DE DADES MITJANÇANT BLUETOOTH
Tutors: Rosa Torrens i Víctor Valero
Juan Gabriel Rodriguez Martin
El cànon social 2015 Març de 2015.
Library and Information Science Abstract
Presentació dels resultats de la primera fase del projecte PLANS DOCENTS i MATERIALS BÀSICS Barcelona, 22 setembre de 2016.
ESTRATÈGIES HOTELERES URBANES ESPANYOLES I EUROPEES DAVANT DEL LOW COST Autors: Dr. Josep-Francesc Valls, catedràtic d’ESADE, director del Simposi Internacional.
8ª Convocatòria Planter de Sondeig i Experiments
“ENQUESTA DE PERCEPCIÓ SOBRE EL MÓN RURAL “
INSTITUT GUILLEM DE BERGUEDÀ
ELABORAR UN ORGANIGRAMA A PARTIR D’UN LLISTAT (Ordre i jerarquia)
Informe trimestral de conjuntura. Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. 1TRIMESTRE 2014.
REPTES DE L’FP DUAL APORTACIONS PER A LA REFLEXIÓ JESUS MARTIN.
Quantificació econòmica del treball domèstic i de la cura de persones
Resultats DIAGNOSI SOCIO CULTURAL DE L’ENTORN FAMILIAR DELS I DE LES
XARXES SOCIALS VIRTUALS
Perfil dels enquestats
La Cigarreta Electrònica: Què en sabem?
La formació professional, una opció de futur i amb futur
1 La identificació com a usuari periodista es realitza la primera vegada introduint en el camp Usuario, la lletra E seguida dels vuit dígits del DNI.
Llengua i identitat a Catalunya 2008
LA CURA EN AMBIENT HUMIT TERUEL CALERO, Mª PILAR; ABS VALLS
LES XARXES LOCALS i els seus components.
APICULTURA.
PRESENTACIÓ DEL PROJECTE GESMOPOLI
INTERNET XARXA: Quan un conjunt d’ordinadors estan connectats entre si per comunicar-se i compartir informació. TIPUS DE XARXES: LAN: Xarxa d’àrea local,
OFICINES FACILITADORES DE LA MOBILITAT A LES COMARQUES DE GIRONA
Consum per substàncies per any (últim mes)
La literatura i les matemàtiques van de la mà.
Dr. Eduard Cristóbal Setembre de 2009
Dr. Pere Mir Dr. Eduard Cristóbal Desembre de 2004
Ús de les TIC ( Tecnologies de la Informació i les Comunicacions ) a les llars de la Ciutat de Lleida Enquesta
Dr. Eduard Cristóbal Juliol de 2005
la cohesió social va per barris
EL CONSUM DE DROGUES ENTRE LA POBLACIÓ HOMOSEXUAL USUÀRIA D’ESPAIS D’OCI NOCTURN DE CATALUNYA.     UNA APROXIMACIÓ QUANTITATIVA.
BONES PRÀCTIQUES MODELS D’ÚS DIDÀCTIC DE LES TICS
L’ÚS D’INTERNET A LES BIBLIOTEQUES SEGONS LA RENDA FAMILIAR
Anàlisi de la qualitat de vida de les persones majors a Mallorca
PERSONAL DOCENT I INVESTIGADOR (PDI)
El model democràtic Tres elements essencials:
DE L’ORGANIGRAMA AL DIBUIX Dinàmica i funcionament de la ciutat
La inserció laboral dels graduats de grau de la UPF
Xarxa de lluita contra el maltractament i la violència de gènere
Transcripción de la presentación:

Dr. Pere Mir Dr. Eduard Cristóbal Juliol de 2003 Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per la població de la Ciutat de Lleida (Segona enquesta - Any 2003) AETI Dr. Pere Mir Dr. Eduard Cristóbal Juliol de 2003

Objectius del treball La identificació dels trets personals i socials dels usuaris d’ordinadors i d’Internet, així com la naturalesa i característiques de la població que no en fa ús. La comparació dels resultats d’aquesta enquesta amb els obtinguts dos anys abans: l’any 2000 la Paeria va promoure la primera enquesta sobre l’ús de les TIC per la ciutadania de Lleida).

Fitxa tècnica Àmbit de la investigació La Ciutat de Lleida Mostra 800 enquestes amb un marge d’error  4,66 %  i nivell de confiança  95,5% (k=2 i P=Q=50%) Procediment Mostra aleatori estratificat Data del treball de camp Gener i Febrer de 2003 Administració de l’enquesta Entrevista telefònica personal mitjançant un llarg qüestionari semiestructurat. Informació recollida La informació es recull en tres grans blocs. Un primer bloc fa referència a l'equipament de les llars (ordinadors, Internet, telèfon mòbil, TV, CD, etc.). Un segon conjunt de qüestions aborden aspectes relacionats amb la personalitat de l’entrevistat i amb l'ús que fa aquest de les eines TIC. Finalment, diverses preguntes s’interessen per les principals variables socials i econòmiques de la llar de l’entrevistat.

Principals Resultats I La meitat dels enquestats declara tenir com a mínim un ordinador. Un 30% del total de les llars enquestades usen l’ordinador de forma diària o vàries vegades per setmana: són els usuaris habituals de les TIC. Un 68% dels entrevistats amb almenys un ordinador declara tenir accés a Internet. La connexió a Internet ha augmentat un 7% respecte el 2000: un 34% del total de la mostra. La freqüència d’accés a Internet ha canviat poc: un 11% del total de la població entrevistada afirma accedir diàriament a la Xarxa. Dos terços d’aquests internautes assidus són menors de 35 anys. Els lleidatans que naveguen per Internet representen una quarta part de la població total, de manera que Lleida ciutat se situa, respecte a altres ciutats/territoris, dins la banda alta pel que fa la proporció d’internautes.

Principals Resultats II Només un 4,25% dels entrevistats declara haver comprat alguna cosa a través de la Xarxa, xifra que frega el 8% de la mostra si hi afegim els que també s’informen. Aquestes xifres són semblants a les d’altres estudis fets a Catalunya, tot i que Lleida duplica la proporció espanyola de compradors per Internet. La despesa mitjana, però, és més alta en el conjunt de l’Estat (188 euros enfront els 120 € de Lleida). La major part de compres es paguen amb targeta de crèdit. Els internautes que s’informen i compren per Internet hi troben avantatges (respecte altres formes comercials tradicionals) com la comoditat, la rapidesa d’accés a la informació i la varietat i quantitat d’aquesta. Critiquen l’excés de publicitat, la velocitat del propi funcionament del sistema, la manca de seguretat i confidencialitat, les interrupcions en la connexió i el cost del telèfon. Els productes o serveis sobre els que s’informen/compren a través d’Internet, són els bitllets (avió, tren, etc.), les entrades d’espectacles, l’allotjament (hotels, cases rurals, etc.), els llibres, els CD i altres formats d’enregistrament musical i els paquets de vacances i ofertes de viatge.

Principals Resultats III No hi ha fractura digital a la ciutat. Només hi ha tres grups socials amb diversitat d’accés i ús de les TIC. El primer, el més gran, està format per famílies amb diversitat de nivells educatius i d’ingressos, que compten amb dotació d’equips informàtics: un 42% de la població total. En segon grup combina baixos ingressos, edat avançada i notable absència de sistemes informàtics: un màxim d’un 25% de la població total. Entre ambdós, hi ha un grup de famílies que va incorporant-se a les TIC: un 33% del total. Les perspectives de compra d’ordinadors els propers mesos no apunten un canvi de tendència. Això sí, bona part dels que volen comprar una màquina volen connexió a la Xarxa. Són famílies de renda mitjana o baixa, sobretot amb membres en edat escolar, les que properament s’incorporaran a la llista d’usuaris de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació.

Llars connectades a Internet

Antiguitat de l’ordinador Anys que fa de la compra del primer ordinador per casa 8,1% 18,4% 15,9% 36,3% 20,7% 0,8% menys d'un any entre 1 i 3 anys entre 3 i 5 anys entre 5 i 10 anys 10 o més anys NS/NC

Freqüència d’ús de l’ordinador

Ingressos i ús de l’ordinador 0% 20% 40% 60% 80% 100% Percentatges menys de 600 de 601 a 1200 de 1201 a 1800 de 1801 a 2400 de 2401 a 3000 de 3001 a 3600 de 3601 a 4200 Ingressos Ingressos nets i ús d'ordinador NO SI

Ordinadors i nivell d’estudis L’augment progressiu del nivell mitjà d’estudis incentiva l’us de les TIC

PCs connectats a la Xarxa 67,7 31,7 10 20 30 40 50 60 70 PCs amb connexió a Internet PCs sense connexió a

Tipus d’accès a Internet Convencional 62% RDSI 2% ADSL 18% Cable 14% Punt a punt 1% Altres 3%

Ús d’Internet i nivell d’estudis

Internet i el Comerç Electrònic 15,3 12,6 72,1 10 20 30 40 50 60 70 80 Ha comprat No ha comprat però s'ha informat Ni ha comprat ni s'ha informat

Productes o serveis adquirits a la Xarxa

Motius de compra online

Elements TIC a la llar 99,6 100 90 77,5 74 80 70 55,6 60 49,6 47,5 50 40 30 20,7 20,6 16,9 15,6 20 10 4,5 4,6 3,6 Ordinador Telèfon Televisió Vídeo CD Càmera Contestador Consola DVD webcam regravadora Ordinador PDA mòbil Vídeo automàtic vídeo jocs portàtil

Previsions de futur