La imatge del canvi 1 Sílvia Mirete INTRODUCCIÓ OBJECTIUS

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
CASOS D’ÈXIT EN LA IMPLANTACIÓ DE L’ACP A CATALUNYA
Advertisements

COHABITATGE ‘COHOUSING’*
Programa REMI RESIDÈNCIA TORIBI DURAN Castelló D’Empúries (GIRONA)
i compra pública ambientalment correcta
PFC Auto-enregistrament del dolor a través de telefonia mòbil Andrés Masero Universitat Oberta de Catalunya Autor: Andrés Masero Director: Roman.
i el que no es pot avaluar
La Consolidació de la Infermera com a Gestora de Casos
“ESCOLTA’M” La vinculació del tutor/a com a factor protector i alhora creador de resiliència en els infants de risc d’exclusió social.
Pla estratègic del Servei de Biblioteques
Elena Prieto Amengual Marina Reus Busquets Maria Roig Paredes
PAC09 1a Reunió de XARXA Setembre 2010 Presentació
Taula sectorial de Gent gran en risc Avaluació i línies de treball
Programa Pacient Expert ICS en MPOC
Implantació del protocol Inserqual en la fase d’acollida
La planificació estratègica al Campus de la
Curs de formació: La valorització de la recerca a l’entorn sanitari
Objectius Disposar d’informació que ens aproximi a estimar el cost mitjà i la seva variabilitat en relació amb les diferents línies d’activitat i sobre.
ELS DRETS I DEURES DE LES FAMILIES DE PERSONES AMB DID
Autor: Samuel Lozano Alcodori
Models de Qualitat 17 d’Octubre de 2017.
Programa BIBE: perspectives de futur
COMENTARI DE GRÀFICS.
TRETS DIFERENCIADORS 3r ESO
Avaluació de preparació Agile <nom de la solució>
ESCOLA MUNICIPAL D’EDUCACIÓ ESPECIAL FÀTIMA
ANTECEDENTS I OBJECTIUS
Centre de Salut Rafalafena (Departament 2), Castelló de la Plana.
PLA DE FORMACIÓ DEL CENTRE
III Jornada de transport sanitari
Eines d’internet per al professorat d’EOI.
La gestió per processos
Els sous de les dones a CATALUNYA
SALUT MENTAL.
INTERVENCIÓ EN TABAQUISME DINS LA CONSULTA PEDIÀTRICA
Reunió Plenària 13 de novembre de 2015
Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball
Tutora: Eloisa Lorente
Glòria Canals Sans Presidenta ACTAS
Diagnòstic de la depressió i l’ansietat mitjançant les TIC
Promoure l’activitat física en alumnes d’aula oberta a través d’activitats a la natura en un projecte interdisciplinari Autor: VILLARREAL MORENO, Jose.
Trobada monogràfica sobre Treball de Recerca
XARXA D’ESCOLES PER LA SOSTENIBILITAT DE VIC
INDEX 1.- Introducció 2.- Abast i objectius del projecte
Gèneres Musicals.
SALUT MENTAL.
LA CURA EN AMBIENT HUMIT TERUEL CALERO, Mª PILAR; ABS VALLS
Pla estratègic de desenvolupament econòmic local i l’ocupació del Vallès Oriental ( ) Presentació del Pla de treball Consell d’Alcaldes del.
LES CURES D’INFERMERIA SÓN CLAU EN
SALUT MENTAL.
Proves de competències bàsiques als 14 anys
Taula sectorial de Salut Mental i Addiccions Avaluació i línies de treball Secretaria del CMSS Setembre 2014.
La imatge corporativa Una eina fonamental en l’actualitat
Setembre 2015 Sala de Juntes Facultat de Veterinària
PROGRAMA AL COSTAT DE QUI CUIDA
PRIMERES VISITES AMB PROCEDÈNCIA ENSENYAMENT
CLUBS SOCIALS TAULA RODONA: SALUT MENTAL I ACCIÓ SOCIAL
LES PREFERÈNCIES COM A EINA FACILITADORA
Dr. Jordi Fàbrega Dr. Andreu Parareda.
Serveis de Consultoria
Pla Integral de Salut Mental
La consciència fonològica a P-5 i 1er
Sistema de descàrrega d’aplicacions per a mòbils intel·ligents
més enllà del PIB: de la mesura a la política i les polítiques
DEFINICIONS DEL TREBALL EN EQUIP
Projecte: Videojocs.cat
Anàlisi de la qualitat de vida de les persones majors a Mallorca
Resultats dels compromisos de qualitat adquirits amb els usuaris de la UGAD Període (1r semestre)
Evolució del comerç als barris de Barcelona
Elaboració del Pla de formació ajuntament de viladecans
Trobada monogràfica sobre Treball de Recerca
Transcripción de la presentación:

La imatge del canvi 1 Sílvia Mirete INTRODUCCIÓ OBJECTIUS Directora Ivana Expósito RHS Marta Bellón Educadora Social INTRODUCCIÓ La Residència Vila-seca engloba diversos serveis relacionats amb la dependència i la gent gran: residència, sociosanitari i centre de dia. Des del 2013 s’aposta pel model d’Atenció Centrada a la Persona, on es té en compte la seva història de vida, les preferències, la personalitat i el seu entorn habitual. No sempre és senzill conèixer la persona ja que moltes tenen deteriorats els mecanismes de comunicació. L’eina utilitzada per avaluar aquest col·lectiu és el Dementia Care Mapping (DCM). A través d’aquesta el centre realitza una observació directe d’un seguit d’indicadors que són el punt de partida per modificar intervencions i accions dels professionals que repercuteixen en el Benestar dels pacients atesos. OBJECTIUS MATERIALS I MÈTODE La metodologia es basa en l’observació directe. Durant el DCM, un observador (el mapador) fa un seguiment continu de 5 persones amb demència (els participants) al llarg d’un període representatiu, (ex. 6 hores). Al final de cada període de temps de cinc minuts (un interval temporal), s’usen tres tipus de codis vinculats amb els indicadors per registrar allò que ha succeït a cada individu: els BCC, el ME Valor d’Ànim-Implicació i els PD i PE. El mapa es duu a termes en les àrees comunitàries, assistencials del centre i/o l’entorn immediat. S’anoten les dades obtingudes en les taules segons el concepte d’estudi i es realitza una anàlisi dels resultats obtinguts. Per garantir la qualitat de la mesura es realitzen mapes de fiabilitat. 1 1 1 L’objectiu principal de l’estudi és identificar i avaluar elements potenciadors i detractors dels usuaris per tal de generar posteriorment major benestar psicològic i emocional, millorar la qualitat de vida i treballar des del model d'atenció centrada a la persona. Per arribar a aquest ens basem amb els indicadors següents: Identificar les categories del comportament (BCC) Analitzar el Valor d’Ànim-Implicació (ME) Identificar els Detractors personals (DP) i Potenciadors Personals (PE), aquelles conductes del personal que poden repercutir de forma positiva o negativa en l'usuari/a. RESULTATS CONCLUSIONS Fruit de l’observació feta des del 2013 amb el DCM, hem pogut revisar i avaluar accions d’intervenció directe que tenen repercussions en l’estat anímic i d'implicació dels nostres usuaris, així com activitats que es generen i que provoquen una ocupació al nostres residents. Resultats assolits: Augment de l’estat de benestar/implicació. Disminució de conductes d’abandó (C, U, W) del 18% al 1%. Disminució d’un 63% del temps global passat en valors negatius, per tan disminució d’agitació i l'angoixa. Augment de l’assistència física (P). Ampliació del nombre de categories del comportament (G, I, S, T), substituint conductes d’abandó (U, W). Disminució dels temps dedicat diürn a dormir (N). Per aconseguir dites millores es proposen: 1, Accions formatives 2, Augment d’activitats ocupacionals a planta 3, Avaluació periòdica de processos (AVANÇAR) En ambdues gràfiques podreu observar les puntuacions i una comparativa d’ambdós anys. En el 1r gràfic s’exposa el Valor ME on representa un -5 per estat d'ànim molt baix, +1 neutre i +5 per estat d’ànim altament positiu i/o molt entretinguts. I al 2n gràfic el BCC on cada lletra indica una conducta. Vegeu els gràfics següents on apareixen els resultats de l'estudi i una comparativa del 2016 respecte del 2013. Objectius de millora Ampliar temps i nº de categories relacionades amb diversitat ocupacional Potenciar l’estat de benestar/implicació (3,5) Disminuir estats de malestar (-3,-5) Desaparició de conductes d’abandó (C) BIBLIOGRAFIA Brooker, D. & Surr, C. (2008) Dementia Care Mapping. Principis i pràctica. Alzheimer Catalunya. University of Bradford Martinez, T. (2013) AVANÇAR en Atenció Gerontològica Centrada en la Persona. Instrument per a la revisió participativa manual per a la seva aplicació. Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social i de Catalunya. DIXIT Jornada ACP d’ACRA– 6 d’octubre de 2016