Pedagogia i procediments didàctics Per a la catequesi dels 10 a 12 anys

qüestions prèvies L’edat i el desenvolupament intel·lectual dels cristians, el seu grau de maduresa eclesial i espiritual i moltes altres circumstàncies personals exigeixen que la catequesi adopti mètodes diversos per assolir el seu objectiu específic: l’educació en la fe. Aquesta varietat és exigida també, en un pla més general, per l’ambient sociocultural en el qual l’Església duu a terme el seu treball catequètic. La varietat en els mètodes és un senyal de vida i una riquesa. (CT 51)

El catequitzand i el seu món qüestions prèvies Déu i la seva Paraula El catequista i la seva pedagogia El catequitzand i el seu món

qüestions prèvies La pedagogia catequètica està formada pel camí, els criteris i el procediment que un educador ha de seguir per obtenir una educació cristiana fonamental i integral; i d’aquesta manera arribar a una confessió madura de la fe que capaciti per a participar activament en l’Església.

Pedagogia catequètica qüestions prèvies Pedagogia catequètica Psicologia Sociologia Antropologia

Elements de metodologia CAPÍTOL ii (TERCERA PART DEL dgc) Mètode inductiu i deductiu L’experiència humana en la catequesi La memorització en la catequesi Funció del catequista L’activitat i la creativitat dels subjectes catequitzands La importància del grup La comunicació social

Funcions de l’experiència Alguns elements metodològics necessaris Opció per l’experiència Funcions de l’experiència Fa que neixin interessos, interrogants, inquietuds que conflueixen en un cert desig de transformar l’existència. Cal estar atents a les experiències més importants i educar a viure d’una manera nova. L’experiència ajuda a fer intel·ligible el missatge cristià. Jesús parteix de l’experiència i de les situacions humanes per anunciar realitats escatològiques i transcendents. L’experiència assumida per la fe arriba a ser l’àmbit on es manifesta i realitza la salvació. El catequista ha d’ajudar a descobrir el projecte de Déu en la vida del catequitzand. DGC 152

Alguns elements metodològics necessaris Opció per l’experiència Una tasca permanent de la pedagogia catequètica és la il·luminació i la interpretació de l’experiència a la llum de la fe. DGC 153

Alguns elements metodològics necessaris Opció per la comunitat La pedagogia catequètica és eficaç en tant que la comunitat cristiana es converteix en referència concreta i exemplar per a l’itinerari de fe de cadascun. DGC 158

En la catequesi dels petits afavoreix una bona socialització. Alguns elements metodològics necessaris Opció pel grup En l’interior de la comunitat el grup té una funció important en els processos de desenvolupament de les persones. En la catequesi dels petits afavoreix una bona socialització. El grup cristià és cridat a ser una experiència de comunitat i una forma de participació en la vida eclesial. DGC 159

Opció per la pluralitat de llenguatges Alguns elements metodològics necessaris Opció per la pluralitat de llenguatges Com a acte comunicatiu, la catequesi s’obre al ric ventall de llenguatges (verbal, gestual, audiovisual, mediàtic...) per a la comunicació de la fe. En general s’insisteix en la preferència pel llenguatge simbòlic, evocatiu, propi de la comunicació religiosa. Es cerca de concedir un espai adequat a la comunicació no verbal i a les riques possibilitats dels mitjans de comunicació.

Opció per la participació Alguns elements metodològics necessaris Opció per la participació amb una comunicació humana veritable. La participació activa en el procés formatiu té una plena conformitat amb la resposta activa que cada creient, personalment i en grup, ha de donar al do de Déu. (DGC 157) La catequesi ha de permetre que els catequitzands se sentin subjectes corresponsables i actius, no reduïts a assumir el rol de “destinataris”.

Opció per la primacia del subjecte Alguns elements metodològics necessaris Opció per la primacia del subjecte S’afirma la primacia del subjecte i de les seves exigències donat que la Paraula de Déu ha de mostrar-se a cadascú com: una obertura als seus propis problemes, una resposta a les seves pròpies preguntes una dilatació del propis valors la satisfacció de les seves aspiracions més profundes

Alguns elements metodològics necessaris Opció per la globalitat Per al seu creixement, la fe necessita tenir un context d’una experiència de vida cristiana que és, al mateix temps, escolta, aprenentatge, celebració, testimoni. En aquest sentit es pot dir que la catequesi no pot quedar-se en només catequesi sinó que s’ha d’inserir en una experiència totalitzant de fe i de vida cristiana. (E. Alberich)

Passos del mètode catequístic Alguns elements metodològics necessaris Partir de la vida Mirar la vida Ajudar a aprofundir Dialogar i escoltar Situació de la vida real Escrita Celebrada Explicitada Viscuda Anunci de la Paraula de Déu Personalment Lliurement Canvi de Vida Resposta de fe o compromís Passos del mètode catequístic

Situació de la vida real Partir de la vida Cal interessar-se per la vida concreta que viu l’infant, allò que l’afecta, allò que l’impacta. Mirar la vida Cal conèixer l’infant per poder-lo estimar. Conèixer els seus valors, les seves normes, la seva psicologia, la seva història personal, el seu context familiar i social, la seva religiositat, les seves maneres d’expressar-se, el seu propi llenguatge, les seves preocupacions fonamentals. És necessari tenir en compte el major o menor sentit de Déu, el grau d’evangelització rebuda, la sensibilitat pels valors humans, l’autenticitat de l’experiència religiosa viscuda...

Situació de la vida real Ajudar a aprofundir El catequista ha d’ajudar al catequitzand a aprofundir la seva pròpia situació, la relacioni amb el que els passa també als altres i es llanci a la recerca en comú. Cal partir de la situació real i concreta dels catequitzands i no partir del punt de vista del catequista, d’una realitat idealitzada, de supòsits gratuïts que no es fonamenten en la realitat.

Situació de la vida real Diàleg i escolta Quan ens referim al diàleg i l’escolta del catequista amb els seus catequitzands quan es tracta d’infants potser no podrem realitzar un gran diàleg, però sí que podem intuir i observar quina és la problemàtica que envolta la seva vida. Hem de fer molta atenció a la seva situació vital. Per això tindrem present: Els trets psicològics propis de l’edat. La seva situació afectiva, la integració familiar i grupal. Les seves capacitats intel·lectuals, psicomotrius i socioafectives. Els interessos i expectatives que més els influeixen. La situació i ambient familiar. La cultura familiar, grupal i social on es mouen. Els programes de televisió que veuen, els models culturals o esportius, les lletres de les cançons, els jocs d’ordinador, els vídeos de youtube, les xarxes socials, etc.

Anunci de la Paraula de Déu La situació vital i l’experiència del catequitzand és vista a la llum de la Paraula de Déu. Aquesta Paraula ajuda al catequitzand o al grup de catequitzands a il·luminar la seva vida amb l’Evangeli.

Anunci de la Paraula de Déu A la catequesi la Paraula de Déu és present en diverses situacions: La Bíblia Escrita La litúrgia Celebrada El magisteri Explicitada La Paraula de Déu Vida de l’Església Viscuda Signes dels temps Manifestada

Anunci de la Paraula de Déu El catequista ha de portar el catequitzand cap a l’encontre amb el Déu vivent. Ell descobrirà la presència o l’absència de Déu en la seva pròpia experiència. Un Déu que vol trobar-lo en la seva pròpia vida: que l’ha creat, l’estima, el crida i el salva. El catequista ha de provocar en els infants l’encontre personal i comunitari amb Déu. Perquè el missatge sigui “vida” cal relacionar-lo sempre amb l’experiència viscuda pel catequitzand.

Resposta de fe o compromís La trobada amb el Déu vivent, amb la seva Paraula, provoca i demana una resposta personal. La fe en la Paraula de Déu exigeix una conversió del cor. Aquesta és una conversió inicial però ha d’acompanyar al creixement de la fe com una conversió contínua. La persona respon a la crida amorosa de Déu per mitjà d’un canvi de vida. No es tracta, normalment, d’un canvi espectacular sinó d’una conversió diària a la voluntat de Déu.

Resposta de fe o compromís Aquest canvi, aquesta resposta, a la catequesi es manifesta per mitjà de: Les activitats d’expressió de la fe: Aquestes activitats poden ser personals i comunitàries. Són les accions on el mateix infant és el protagonista. És quan tot el seu ésser es posa en acció per a expressar les seves vivències. El nen només assumeix de manera personal allò que arriba a viure i a expressar. I aquesta expressió, en cada ésser humà és única i original. Les activitats on s’expressa la fe són quelcom més que un recurs metodològic per treballar amb infants. L’experiència de fe i l’expressió de la fe estan íntimament relacionades.

Resposta de fe o compromís Totes les activitats que es triïn s’han d’encaminar cap a la creació, la relació, aprofundiment i comunicació d’aquesta experiència i expressió de la fe personal i comunitària. Cada vegada que una persona o un grup crea, posa quelcom de sí mateix en aquest obra i es compromet amb el què representa. Quins tipus d’activitats? Tantes com la creativitat humana produeixi: dibuix, memorització, dramatització, mim, música, expressió per mitjà dels mitjans més moderns i tecnològics de la comunicació audiovisual. L’important és que aquestes activitats mantinguin relació amb la situació de vida i amb la Paraula de Déu.

Resposta de fe o compromís 2. Les celebracions comunitàries: Celebrar en grup l’experiència de la fe. Una experiència positiva ha de ser comunicada i celebrada en comunitat. Fins i tot les experiències més doloroses i profundes han de ser compartides des de la fe. La celebració de la fe pot realitzar-se de moltes maneres. La celebració comunitària de la fe és la base de la iniciació litúrgica i constitueix una de les manifestacions privilegiades de la catequesi infantil.

Resposta de fe o compromís 3. Els compromisos: La vida de fe es manifesta exteriorment en una manera de viure, en una manera nova de comportar-se. El catequitzand es compromet, segons la seva edat, la seva capacitat, el seu nivell de maduresa de la fe, a viure d’acord amb l’Evangeli. En aquesta edat els infants van prenent consciència gradualment de la societat on viuen, s’incorporen al desig de construir un món millor, eradicant les injustícies socials. En els infants, aquests compromisos o intents de canvi han de ser: Concrets: Ben definits. Avaluables: l’infant i el catequista han de poder saber si els compromisos s’han complert o no. Interns: han de sorgir dels mateixos infants. Curts: per poc període de temps.