EL COMPOST Fira de Sant Miquel Barcelona 20 març de 2014 Glòria Batlló

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
ECONOMIA DE L’EMPRESA 1 BATXILLERAT UNITAT 1 L’EMPRESA I L’ENTORN.
Advertisements

DADES 2004 DELS RESIDUS MUNICIPALS A CATALUNYA
Marta Damunt Meritxell Esquius Núria Puigivila Sonia Sánchez
RECURSOS EDUCATIUS SÓN ELS MITJANS QUE UTILITZEM A L’ESCOLA PER A TREBALLAR L’AULA. ESPAI: On? TEMPS:Quan? MATERIALS: Amb què ? RECURSOS HUMANS: Qui ?
AUTOGESTIÓ I INNOVACIÓ EN L’AULA OBERTA
Marc Càliz Cuervas Alex Carruesco Llorens Ricard López Mitjà
Google Llibres i la Biblioteca de Catalunya
PROGRAMA DE FORMACIÓ EN CIÈNCIES A L’ESO
Taller Green BIZ Barcelona Obert al Futur 2016, formació de suport al
Taller Green BIZ Barcelona Obert al Futur 2016, formació de suport al
UNITAT 1 L’EMPRESA I L’ENTORN ECONOMIA DE L’EMPRESA 1 BATXILLERAT.
TFC Intranet Escolar Desenvolupament d’una aplicació Java2 EE
MÚLTIPLES I DIVISORS.
Xarxa Productes de la terra
i el que no es pot avaluar
La Condició Física i les Qualitats Físiques Bàsiques
5.
“ESCOLTA’M” La vinculació del tutor/a com a factor protector i alhora creador de resiliència en els infants de risc d’exclusió social.
BALANÇ DE LES DADES ESTADÍSTIQUES DE RESIDUS DE L’ANY 2013
Prova pilot sensor de control volumètric a 4 municipis de la província de Barcelona Conchita Vicaria
MESCLES I DISSOLUCIONS
Implantació del protocol Inserqual en la fase d’acollida
El Projecte Qualitat és la proposta pel canvi en el context de l’escola vers una cultura de la Qualitat que cerca la sistematizació com a procés per a.
PROJECTE XARXA EMPRESES INCLUSIVES DEL GARRAF
EXPLOTACIÓ D’ENERGIES RENOVABLES: SOLAR I EÒLICA
Sostenibilitat Xavier Nicolau i Tarrats Cap de l’Oficina de Gestió Ambiental Unificada de Barcelona SEVESO III: REFORMA DE LA DIRECTIVA D’ACCIDENTS.
Els recursos de la TET. Un punt de partida.
PETITS REPORTERS Títol.
Nutrició i Dieta És el procés d’entrada a l’organisme de les substàncies que el formen i que asseguren el seu funcionament. Una bona alimentació és requisit.
El Pla d’autropotecció
GRUP DE MEDI AMBIENT IES Guillem Sagrera 1997/2008.
EL RECICLATGE DELS RESIDUS DOMÈSTICS
XARXA D’HORTS SOCIALS programa
Per què fer recerca i innovació tecnològica en l’àmbit del
1 u n i t a t La funció comercial de l’empresa.
Ports Nets: Un model de gestió integrada
Andreu Llanes Cap Servei de Prevenció i Medi Ambient Novembre 2003
SINECOLOGIA La sinecologia estudia les relacions tròfiques (alimentació) dins els ecosistemes. Els cicles de matèria i energia en els ecosistemes.
LA NUTRICIÓ EN LES PLANTES
HORT = TREBALL EN EQUIP - 4t
El contenidor orgànic Jaume Martín Judit Martínez Aram Puig
COGENERACIÓ AMB PILES DE COMBUSTIBLE: APLICACIÓ A EDIFICIS DE LA UPC
Eines d’internet per al professorat d’EOI.
La gestió dels residus municipals a Sant Just Desvern
Seminari d’Educació Especial
Servei d’Assistència en RRHH Aspectes pràctics de la implementació en nòmina del R.D. Llei 8/2010 DOCUMENT INTERN DE TREBALL 3 juny 2010.
XARXA D’ESCOLES PER LA SOSTENIBILITAT DE VIC
L´aprovisionament L´aprovisionament consisteix a comprar els materials necessaris per l´activitat de l´empresa (la majoria matèries primeres), emmagatzemar-los.
1 La identificació com a usuari periodista es realitza la primera vegada introduint en el camp Usuario, la lletra E seguida dels vuit dígits del DNI.
Indústria i sòls contaminats
HORT = TREBALL EN EQUIP - 4t
APLICACIÓ DEL PROCÉS HABER A L‘OBTENCIÓ INDUSTRIAL DE L'AMONÍAC
C.F.G.S QUÍMICA INDUSTRIAL MÒDUL 4: OPERACIONS BÀSIQUES EN LA INDÚSTRIA QUÍMICA. UF 2: OPERACIONS DE SEPARACIÓ MECÀNICA Equips de filtració
L’empresa com a sistema organitzat
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
La imatge corporativa Una eina fonamental en l’actualitat
Participació en un projecte de cooperació per al desenvolupament:
EL MARC CONCEPTUAL DE LA COMPTABILITAT
Badalona, 1 de desembre de 2005
Estudiant: Eva Muñoz Altimis
PROJECTE EXPERIMENTAL D’HOMOLOGACIÓ D’EMPRESES D’FCT
Sistema de descàrrega d’aplicacions per a mòbils intel·ligents
GRUP DE TREBALL: ATENCIÓ DE CASOS
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
Projecte: Videojocs.cat
Màster d’Aplicacions Multimèdia
ARTS PLÀSTIQUES Eva Navas Vela 1.
Anàlisi de la qualitat de vida de les persones majors a Mallorca
Evolució del comerç als barris de Barcelona
Pluja àcida.
Transcripción de la presentación:

EL COMPOST Fira de Sant Miquel Barcelona 20 març de 2014 Glòria Batlló Departament de Gestió de Matèria Orgànica

Objectius Generació Valoració de l’aptitud d’aquests residus Obtenir un producte de qualitat Aprofitar recursos Beneficis ambientals associats a l’us Tancar el cicle de la matèria orgànica Auto-compostatge Auto-compostatge??????? Producte final Tractament

Que entenem per compost? El compost és el producte resultant de la descomposició aeròbia de la matèria orgànica mitjançant el tractament de compostatge

Quin és l’objectiu? afectará a la qualitat Objectiu: obtenir un Producte de qualitat afectará a la qualitat 1. materials d’entrada (característiques) 2. funcionament de la instal·lació (desenvolupament del procés, maquinaria, durada, etc.) 3. Producte - matèria orgànica estabilitzada - higienitzat - sense contenir impureses (plàstics, pedretes, vidrets i altres materials no orgànics) - exempt de llavors i males herbes regularitat en les característiques oferir una garantia de qualitat informació/coneixement del producte comercialització

Que fem!! 1. Inta 2. 3. Entrades de residus orgànics Valoració de les característiques dels residus orgànics Instal.lació de tractament condicions de funcionament º - Seguiment de les característiques i de l’us del compost

1. Valoració dels residus orgànics Els residus orgànics que majoritàriament són tractats a les plantes de compostatge són: Fracció orgànica de residus municipals (FORM) procedent de la recollida selectiva Llots d’estacions depuradores d'aigües residuals urbanes/indústries agroalimentàries Fems/ fracció sòlida purí Restes vegetals Altres residus d’indústries agroalimentàries FORM Estació depuradora d'aigües residuals Fracció sòlida purí Restes vegetals

1. Valoració dels residus orgànics Davant d’una proposta per a la valoració d’un residu per a compostatge, què es valora? Origen del residu i l’activitat que el genera Característiques (composició) Garantia del correcte tractament d’aquest residu en la instal·lació Com a criteri general, què han de complir els residus orgànics? Eficàcia: valor agronòmic (contingut mínim de matèria orgànica i nutrients (N, P i K), Innocuïtat: exempció de contaminats Constància: la variació de la composició ha de ser mínima i sempre controlable D’aquesta valoració, podem concloure que el residu: Es pot destinar a compostatge Sí, però complint unes determinades condicions No es pot destinar

2. Instal·lacions de tractament

2. Instal·lacions de tractament Aquestes instal·lacions de tractament disposen d’autorització per a treballar com a gestors autoritzats de residus, el que implica que s’han de complir unes condicions de tractament: Valoració del projecte presentat per l’empresa El tipus de residus a tractar Garanties de que es realitzarà un tractament adequat d’aquests residus (maquinària, espai, durada del procés, etc.) En funció d’aquesta proposta, s’estableixen les condicions de tractament que ha de garantir la instal·lació com per exemple: Control de les entrades, control del procés (reg, oxigen), analítica del compost En el cas que un residu es consideri a priori no adequat o que el projecte no garanteixi un adequat tractament, no es concedeix l’autorització per al tractament.

3. Usos del compost Algunes dades del compost FORM a l’any 2013: En jardineria pública o Com adob en agricultura (cereals, horta, vinya, etc.) privada i en la formulació de substrats 63% En restauració de sòls degradats, en projectes d’obra pública o en restauració en activitats extractives i de dipòsits controlats 24% 13%

Beneficis ambientals Beneficis ambientals de l'ús del compost Contribueix a l’increment de la matèria orgànica dels sols, i per tant a la millora de la seva fertilitat, prevenint així la seva erosió i degradació Millora les propietats físiques, químiques i biològiques del sòl Estalvia recursos i ús d’adobs químics, ja que el compost conté macronutrient (N, P, K) i micronutrients indispensables per al creixement de les plantes Reté carboni en el sòl, per tant incrementa el potencial del sòl com a reservori de carboni Disminueix les emissions dels gasos d’efecte hivernacle (CH4 i CO2) al valoritzar la matèria orgànica destinada als dipòsits i a les incineradores Tancament del cicle de la matèria orgànica, valoritzar la matèria orgànica d’aquests residus en compost per a l’aplicació en agricultura per a la producció d’aliments s’ha de realitzar sempre amb criteris adaptats per a cada ús !!! L'ús del compost aporta molts avantatges !!!

dades de compost Valors mitjans caracterització FORM: Algunes dades del compost de a Catalunya (font: ARC) Valors mitjans caracterització FORM: Matèria Orgànica (% s.m.s.) N Kjeldhal % s.m.s Namoniacal Fòsfor (P2 O5 ) Potassi K2O 56,5 2,8 0,4 2,2 1,9

L’aplicació al sòl Alguns aspectes a tenir en compte: L’aplicació agrícola s’ha de realitzar sempre amb criteris agronòmics Alguns aspectes a tenir en compte: Hi ha normativa que afecta: inscripció al Registre de productes fertilitzants per a la seva posada al mercat (RD 506/2013)_estableix les condicions que ha de complir el fabricant (composició, etiquetatge, etc.) L’equivalent pel cas de la fabricació de substrats (RD 865/2010)_defineix els substrats de cultiu que es poden utilitzar en agricultura, jardineria Decret 136/2009, programa d’actuació en zones vulnerables Inclòs en el grup de fertilitzants tipus 1 (nitrogen orgànic, C/N alta superior a 10 amb un nitrogen d’alliberació lenta) Descriu les quantitats màximes de nitrogen a aplicar en zona vulnerable Estableix aspectes comuns a l’aplicació en ZV com en Z no V com èpoques d’aplicació, fixa les condicions d’apilament en camp, distàncies a habitatges, pous, terminis per a la incorporació al sòl, etc.

compost VS bioestabilitzat Ley 22/2011, de 28 de julio, de residuos y suelos contaminados: Diferencia COMPOST/BIOESTABILIZADO NO APLICACIÓ EN AGRICULTURA Característiques el compost és l’esmena orgànica a partir de residus biodegradables recollits separadament el bioestabilitzat és el material orgànic obtingut de les plantes de tractament mecànic-biològic de residus barrejats

Aspectes a garantir ús correcte del compost garantia de la regularitat de les característiques del producte comercialització el coneixement/informació del producte per part del usuaris la valoració del compost com a producte ús correcte del compost

Conclusions Des de l’Agència de Residus es treballa en: Valoració de l’aptitud dels residus per a la seva gestió via compostatge S'estableixen i asseguren que les condicions de tractament dels residus orgànics siguin les adequades Es realitza el seguiment de les característiques i us del compost garantir que l’obtenció d’un producte de qualitat i ús adequat Propostes de millora

Moltes Gràcies Glòria Batlló gbatllo@gencat.cat Departament de Gestió de Matèria Orgànica Agència de Residus de Catalunya C/ Dr. Roux, 80  08017 Barcelona Tel. +34 935 673 300