DADES 2004 DELS RESIDUS MUNICIPALS A CATALUNYA

Presentación del tema: "DADES 2004 DELS RESIDUS MUNICIPALS A CATALUNYA"— Transcripción de la presentación:

1 DADES 2004 DELS RESIDUS MUNICIPALS A CATALUNYA

2 2004 INDEX Introducció Generació de residus municipals
Recollida selectiva Recollida selectiva de la matèria orgànica Gestió de la fracció resta Recuperació de materials El retorn del cànon Annexos: Mapa d’instal·lacions de valorització de residus municipals Mapa d’instal·lacions de transvasament i deixalleries Mapa d’instal·lacions de disposició final Llistat de municipis que tenien desplegada la recollida de la fracció orgànica a 31 de desembre de 2004

3 2004 1. INTRODUCCIÓ Dades locals. El present balanç s’ha fet a partir de les dades facilitades pels diferents ens locals responsables de la recollida i tractament dels residus municipals a Catalunya. Residus municipals. Es consideren residus municipals aquells residus generats als domicilis particulars, els comerços, les oficines i els serveis. Cal considerar també, que els residus originats a la indústria que tenen la consideració d’assimilables a municipals, a efectes de gestió, són equiparables a la categoria de comercials. Recollida selectiva total. És el sumatori del conjunt de les recollides selectives de les diferents fraccions:fracció orgànica, vidre, paper, envasos lleugers, poda vegetal, voluminosos, piles, medicaments, tèxtil, i altres fraccions recollides selectivament a les deixalleries. Fracció resta. La fracció resta és allò que es llença sense haver-ho separat prèviament. Aquesta fracció, d’acord amb el nou model de gestió de residus municipals, és objecte de tractament mecànic-biològic per tal de recuperar materials i tractar la matèria orgànica que encara hi ha.

4 2. GENERACIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS
2004 2. GENERACIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS Disminueix el ritme del creixement de les escombraries a Catalunya L’any 2004 es van generar a Catalunya ,39 t de residus municipals: 1,67kg habitant/dia. Això suposa un increment del 2,2% respecte de l’any anterior, la meitat de l’increment que es va produir entre el 2002 i el 2003*. * En termes absoluts, l’augment dels residus és del 5% respecte del 2003, percentatge que hem ponderat amb l’augment de població. El 2004 la població a Catalunya és de habitants, el que representa habitants més que el 2003 (segons les dades de l’Idescat). Aquests habitants han aportat una generació de residus de t, el que fa un diferencial real de tones entre 2003 i 2004, fet que suposa que l’increment real de la generació es situï en el 2,2%.

5 2. GENERACIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS
2004 2. GENERACIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS PROGREMIC A partir de l’any 1999, les dades de generació de residus municipals inclouen altres fraccions com són els voluminosos, la poda vegetal, els medicaments, les piles, el tèxtil i els altres residus recollits en deixalleries.

6 2. GENERACIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS
2004 2. GENERACIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS El conjunt de l’activitat del país genera de l’ordre de 36 milions de tones, que equival a més de 14 kg de residus persona i dia. Pel que fa als residus municipals, la mitjana és de 1,67 kg/habitant/dia Un ciutadà de Catalunya genera anualment més de mitja tona de residus domèstics (610 kg): 232 kg de matèria orgànica 128 kg paper i cartró 49 kg de vidre 128 kg d’envasos 73 kg d’altres

7 2004 3. RECOLLIDA SELECTIVA Augmenta el reciclatge: la recollida selectiva ha crescut un 19% El 25,64% dels residus municipals es recullen selectivament a Catalunya. La recollida selectiva total ha estat de tones, el que representa un increment del 18,97% respecte del 2003.

8 2004 3. RECOLLIDA SELECTIVA Les recollides selectives inclouen: fracció orgànica, vidre, paper, envasos lleugers, poda vegetal, voluminosos, piles, medicaments, tèxtil, i altres fraccions recollides selectivament a les deixalleries.

9 2004 3. RECOLLIDA SELECTIVA

10 3. RECOLLIDA SELECTIVA TOTAL
2004 3. RECOLLIDA SELECTIVA TOTAL Taula de classificació dels municipis segons el percentatge de recollida selectiva total (s’indiquen els cinc primers de cada tram de població)

11 MAPA DE RECOLLIDA SELECTIVA TOTAL
Mitjana de RS total = 25,64% Municipis amb % de recollida selectiva igual o superior a la mitjana de Catalunya Municipis amb % de recollida selectiva inferior a la mitjana de Catalunya

12 4. RECOLLIDA SELECTIVA DE LA MATÈRIA ORGÀNICA
2004 4. RECOLLIDA SELECTIVA DE LA MATÈRIA ORGÀNICA La tercera part dels catalans ja poden separar la matèria orgànica L’any 2004 s’han recollit selectivament tones de fracció orgànica: el 4,2% del total de residus municipals, o el que representa l’11% sobre el total de fracció orgànica continguda als residus municipals. El desembre de l’any 2004 ja podien fer la recollida selectiva de la fracció orgànica habitants de 195 municipis. I el Es preveu que a finals del 2005 ja hi hagi 380 municipis que tinguin implantada la recollida selectiva d’orgànica: se servirà una població de gairebé 3 milions de persones(*). es recolliran unes tones de fracció orgànica. (*) Aquest supòsit es fa tenint en compte les ordres d’ajut del 2004, i que actuaran al 2005

13 4. RESULTATS RECOLLIDA SELECTIVA DE LA MATÈRIA ORGÀNICA
2004 4. RESULTATS RECOLLIDA SELECTIVA DE LA MATÈRIA ORGÀNICA La taula mostra els municipis amb els millors resultats en quantitat i qualitat (nivell d’impropis inferior al 25%) de recollida de la fracció orgànica, d’aquells que tenen implantat el servei de recollida selectiva de la fracció orgànica a la totalitat de la població. A finals del 2004 tenien implantat el servei de recollida de la fracció orgànica 195 municipis de Catalunya. D’aquests, 143 municipis feien la recollida selectiva a la totalitat dels habitants i 52 tenien implantat un servei parcial. L’únic municipi de més de habitants amb la recollida selectiva estesa a tota la població i un nivell d’impropis inferior al 25%, és el municipi de Terrassa.

14 MAPA D’IMPLANTACIÓ DE RECOLLIDA DE LA FRACCIÓ ORGÀNICA TOTAL I PARCIAL
Municipis amb recollida selectiva de FORM a tota la població Municipis amb recollida selectiva de FORM a part de la població i/o grans productors

15 MAPA DE LA RECOLLIDA SELECTIVA DE LA FRACCIÓ ORGÀNICA, SEGONS QUALITAT
Mapa dels municipis que tenen implantada la recollida selectiva de matèria orgànica, amb indicació de la seva qualitat (presència d’altres residus que no són matèria orgànica, impropis) Mitjana d’impropis o de residus que no són matèria orgànica: 14-15% Els àmbits territorials en blanc corresponen a municipis que no tenen implantada la recollida selectiva d’orgànica, però si de les altres fraccions

16 5. GESTIÓ DE LA FRACCIÓ RESTA
2004 5. GESTIÓ DE LA FRACCIÓ RESTA Creix l’aprofitament de la fracció resta en un 38% La fracció resta (allò que no es separa en origen) representa el 74,36% dels residus municipals. L’any 2004 la fracció resta ha estat de tones (gairebé l’1% més que el 2003). D’aquestes tones: tones han rebut un tractament de metanització (1): un 38,03% més que l’any passat ( t). També s’han recuperat t de materials: vidre, paper, plàstics i metalls. El biogàs obtingut en el procés de metanització ha produït al voltant de 20 milions de kW/any. tones han anat a disposició final (incineració i abocador) sense tractament previ: un 0,76 % menys que l’any passat. La seva distribució ha estat: Incineració: tones a incineració, el que representa una reducció del 3,66% respecte de l’any passat Dipòsit controlat: tones, el que representa un augment del 0,23% respecte de l’any passat (1)Metanització: Tractament de la fracció orgànica mitjançant digestió anaeròbia, obtenint biogàs i compost.

17 6. RECUPERACIÓ DE MATERIALS
2004 6. RECUPERACIÓ DE MATERIALS Més d’una cinquena part dels residus generats s’ha reaprofitat El 21% dels residus municipals generats a Catalunya el 2004 van ser recursos. S’han recuperat gairebé tones de materials que, en lloc d’anar a disposició final, han tornat a entrar en el mercat. En els darrers anys a Catalunya: S’ha completat el desplegament de contenidors previst per a la recollida selectiva de vidre, paper i envasos lleugers ( unitats de cada fracció). S’ha dut a terme la implantació del servei de deixalleria en els municipis de més de 5000 habitants, havent-se iniciat en les darreres convocatòries d’ajut també la implantació d’aquest servei en municipis entre 2000 i 5000 habitants. S’ha demostrat que aquest model s’ha de completar en certs casos amb recollides porta a porta i amb recollides específiques per grans productors Els altres residus en deixalleries comprenen fraccions com les runes d’obra menor, els olis minerals usats, els olis vegetals de fregir, els residus especials en petites quantitats, les bateries, pneumàtics, electrodomèstics amb CFC, ferralla, fluorescents. Les quantitats recollides de vidre, paper, envasos, poda i voluminosos que es recullen a les deixalleries estan computades en la seva respectiva fracció en el quadre.

18 6. RECUPERACIÓ DE MATERIALS
2004 6. RECUPERACIÓ DE MATERIALS Què estalviem amb la recollida selectiva a Catalunya? Amb el vidre recollit a Catalunya el 2004 s’han estalviat t de matèria primera (sorra i sílice) i t de petroli. La fabricació d’una tona de vidre reciclat estalvia 1,2 tones de matèries primeres i 130 kg de petroli. L’any passat, els catalans van evitar la tala de ha de bosc per a la fabricació de paper. La fabricació d’una tona de paper reciclat evita la tala de 17 arbres d’uns vint anys (0,4ha de bosc), a més de reduir el consum d’energia necessari per fabricar paper en un 65%, el 85% d’aigua i el 92% de contaminació atmosfèrica. Amb el compostatge de la fracció orgànica recollida al 2004 hem estalviat tones d’emissió de CO2 a l’atmosfera. El reciclatge de l’alumini de les llaunes redueix en un 95% la contaminació atmosfèrica produïda per la fabricació d’aquest metall. En els darrers anys a Catalunya: S’ha completat el desplegament de contenidors previst per a la recollida selectiva de vidre, paper i envasos lleugers ( unitats de cada fracció). S’ha dut a terme la implantació del servei de deixalleria en els municipis de més de 5000 habitants, havent-se iniciat en les darreres convocatòries d’ajut també la implantació d’aquest servei en municipis entre 2000 i 5000 habitants. S’ha demostrat que aquest model s’ha de completar en certs casos amb recollides porta a porta i amb recollides específiques per grans productors

19 7. EL RETORN DEL CÀNON 2004 Més de 30 milions d’euros retornaran als ens locals com a incentiu per la recollida selectiva realitzada Mitjançant la Llei 16/2003, de 13 juny, es creà el cànon sobre la deposició controlada dels residus municipals, com a tribut propi de la Generalitat de Catalunya, amb finalitat ecològica i com a mesura de foment de la valorització. L’any 2004 a través del cànon s’han recaptat a l’entorn de €, que es distribuiran entre els ens locals competents en la gestió dels residus. El retorn del cànon té per objectiu incentivar la millora de la gestió dels residus municipals, i especialment la recollida selectiva i tractament de la fracció orgànica. En els darrers anys a Catalunya: S’ha completat el desplegament de contenidors previst per a la recollida selectiva de vidre, paper i envasos lleugers ( unitats de cada fracció). S’ha dut a terme la implantació del servei de deixalleria en els municipis de més de 5000 habitants, havent-se iniciat en les darreres convocatòries d’ajut també la implantació d’aquest servei en municipis entre 2000 i 5000 habitants. S’ha demostrat que aquest model s’ha de completar en certs casos amb recollides porta a porta i amb recollides específiques per grans productors

20 2004 7. EL RETORN DEL CÀNON En els darrers anys a Catalunya:
S’ha completat el desplegament de contenidors previst per a la recollida selectiva de vidre, paper i envasos lleugers ( unitats de cada fracció). S’ha dut a terme la implantació del servei de deixalleria en els municipis de més de 5000 habitants, havent-se iniciat en les darreres convocatòries d’ajut també la implantació d’aquest servei en municipis entre 2000 i 5000 habitants. S’ha demostrat que aquest model s’ha de completar en certs casos amb recollides porta a porta i amb recollides específiques per grans productors

21 ANNEXOS

22 Annex 1. MAPA D’INSTAL·LACIONS DE VALORITZACIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS
2004 Annex 1. MAPA D’INSTAL·LACIONS DE VALORITZACIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS

23 Annex 2. MAPA D’INSTAL·LACIONS DE TRANSVASAMENT I DEIXALLERIES
2004 Annex 2. MAPA D’INSTAL·LACIONS DE TRANSVASAMENT I DEIXALLERIES

24 Annex 3. MAPA D’INSTAL·LACIONS DE DISPOSICIÓ FINAL
2004 Annex 3. MAPA D’INSTAL·LACIONS DE DISPOSICIÓ FINAL

25 2004 Annex 4. LLISTAT DE MUNICIPIS QUE TENIEN DESPLEGADA LA RECOLLIDA DE LA FRACCIÓ ORGÀNICA A 31/12/04

26 Annex 4. LLISTAT DE MUNICIPIS QUE TENIEN DESPLEGADA LA RECOLLIDA DE LA FRACCIÓ ORGÀNICA A 31/12/04