TÈCNIQUES ESPORTIVES Berta Ballarà Espuga Eva Campos Valverde Cristina Casamitjana Blanes Paula Martinez Rodriguez Marta Moya Casanovas Sara Moya Martín Roser Mur Valls Núria Salas Sellarès

Definició Tema ampli Instrument al servei de l’activitat física i la recreació esportiva Busca la promoció i l’hàbit de l’activitat física i l’esport Intenta respondre a necessitats o aspiracions de la persona Acció de donar moviment a un grup de gent mitjançant la pràctica física i esportiva

Característiques Àmbit de l’animació sociocultural Adaptació al canvi, recerca de noves experiències, estimulació, imaginació, participació, cooperació… Metodologies lúdiques i efectives Tècniques transversals Però s’adapten a les necessitats del grup Vivencials Diversió i satisfacció personal immediata, integració i autoconfiança

Necessària participació dels membres Foment del treball simbòlic Instrument d’educació en valors Treball en grup; interaccions Caràcter crític Creació d’una imatge física pròpia Desenvolpament físic, psicològic, social i afectiu Vessant socialitzadora Aprenentatge de normes i tasques

Història De l’animació sociocultural a l’esport: Evolució esport lligada a evolució política i cultural Anys 60: cultura patrimonial. No hi hi ha polítiques culturals ni esportives, i per això la cultura de l’esport és d’èlit. Anys 70: Procés de democratització i difusió cultural, alhora que una promoció de l’esport. Esport com a espectacle de masses. Anys 80: Democràcia cultural a partir de l’animació sociocultural i esportiva. Cultura i esport popular. De l’animació cultural a l’esport: animadors fan intervencions de caire sociocultural

En els últims temps… De l’esport a l’animació sociocultural Increment oferta d’activitats esportives per a la població de totes les edats Polítiques que es basen en els beneficis de l’esport Esport popularitzat per dues raons: Missatge de vida saludable Assentament en l’educació formal i no formal; extraescolars de caire esportiu “L’animació esportiva persegueix la mateixa finalitat que l’animació sociocultural: “millorar el benestar de tota la població a partir d’una democratització de la cultura, entenent que l’esport també forma part de la cultura”

Relació de tècniques Jocs tradicionals i/o populars Es transmeten de pares a fills oralment Ex; el mocador, l’arrencacebes Jocs i esports alternatius No es practiquen habitualment, o són variacions dels clàssics Materials es poden crear fàcilment Ex; indíaca, frisbee Jocs cooperatius Promouen valors de solidaritat, col·laboració, imaginació, etc, i alhora incrementen l’autoestima i l’autoconfiança Persones com a protagonistes dels processos a l’hora de resoldre conflictes Tothom guanya Increment el grau d’acceptació en el grup Ex; la sardina

Jocs d’expressió corporal Ús del llenguatge corporal com a forma de comunicació Jocs de moviment que permeten treballar l’esquema corporal, l’autoimatge, la imaginació i la creativitat Interpretació i expressió emocional Ex; bola energètica Balls i danses populars Gimcames i pistes americanes

Condicions Estratègia global en quant a la planificació, execució i avaluació Preparació de la tècnica Adequació al medi Explicació de la tècnica: material, objectius Col·laboració amb tots els agents Principis Totalitat, Utilitat, Participació, Individualització, Progressió, Integració, Esforç, Activitat, Flexibilitat, Eficiència

Limitacions Insuficiència de recursos Inadaptació del medi Sostenibilitat

Situacions d’aplicació Evolució: Inicialment, té un caire lúdic competitiu (Sectors més elitistes) A partir de la II GM, es relaciona esport i qualitat de vida (Estat del Benestar) Es plasma en les lleis i en les majors infraestructures. Actualment, l’esport permet l’ocupació activa del temps lliure

Oferta: Problemes comuns A tenir en compte: Oferta del temps lliure Pràctica escolar Esport espectacle Problemes comuns Les estructures del moviment esportiu associat (desfasades i obsoletes) Les limitacions urbanístiques de les ciutats. A tenir en compte: Anàlisi de la realitat, de la situació ambiental…

Punts forts i punts febles Dinàmiques flexibles i adaptables Treball cooperatiu, no competitiu Eines de treball transversal Molt dinàmiques i creatives, eviten la repetició. Serveixen d’animació i per gaudir. No sempre es té en compte les discapacitats físiques En certs jocs, es reprodueixen estereotips Es necessiten alternatives segons la meteorologia. Importància de la vergonya i la desconeixença.

Paper de l’educador/a Definició: “ Treballador i dinamitzador de grups, ajudant al desenvolupament d’aquest i dels seus components” Agent de  desenvolupament (Viché, Quintana i Bernard) Potenciador del canvi social (Martín) Objectius: Intervenir en el teixit social per promoure o modificar hàbits i actituds socials. Acompanyar en la construcció de l’individu en el desenvolupament del seu talent Transmissió de valors: voluntat, col·lectivisme, cooperació, superació, honestedat i disciplina.

Tipus d’educador/a: (M. Imhof) L’animador difusor: És aquell que facilita els continguts culturals i la seva assimilació crítica. L’animador monitor: Centra la seva atenció als continguts concrets i afavoreix el desenvolupament per a l’expressió personal L’animador centrat en el grup: Centra la seva atenció en el grup i està a la seva disposició per atendre les necessitats. Animador coordinador: Es situa en una institució gran o zona extensa.

Bibliografia i webgrafia Pedagogia del ocio y actividades deportivas La alternativa del juego II. Juegos y dinámicas de educación para la paz CAMERINO, O. i MIRANDA, J; (1996) La recreación y la animación deportiva. Salamanca, Amarú. CAÑELLAS, A; SORIA, M; (1991) La animación deportiva. Barcelona. Inde, Barcelona. HERNÁNDEZ MORENO,J ; (1994) Análisis de las estructuras del juego deportivo. Barcelona. Inde http://www.ajciutadella.org/WebEditor/Pagines/file/Educacio/juganet/Els%20jocs%20cooperatius.pdf Fons Menorquí de Cooperació Internacional 2006-2007