Estudi comparatiu dels models d’atenció sociosanitària a l’estat espanyol Encàrrec CSSS a la FUCH, en el marc d’aquestes Jornades Objectiu: fer una anàlisi comparativa dels diferents models CCAA La presentació consta de dues parts: una primera part amb una anàlisi descriptiva dels diferents models Una segona que mostra un comparatiu amb el nostre model Per últim hem modelitzat un procés per tal que sigui una forma explicativa pràctica de les diferències Barcelona, 3 març 2010

Elements claus per la comprensió de les diferencies entre models El propi concepte sociosanitari. L'àmbit funcional dels models. Qüestió de semàntica o qüestió de concepte, en tot cas no parlem del mateix a tot arreu però a tot arreu es dona resposta a les necessitats d’aquesta població. Quan parlem de sociosanitari no s’entén el mateix a tot arreu ni els serveis o àmbits que engloba són diferents. De fet en molts models correspon a nostre àmbit residencial d’atenció a la dependència. Aquest exercici va ser complicat i segurament no ben resolt en l’estudi Des del punt de vista de les propostes a cada CCAA, existeixen diferències en la concreció de quin és el subjecte/necessitats a abordar des de l’àmbit sociosanitari Per últim, la integració de serveis és l’assignatura pendent tot i que en cada cas trobem diferents graus de coordinació i combinació de serveis, especialmetn en el cas del nostre entorn. Aquest aspecte es pot complementar amb l’anàlisi del finançament d’aquests recursos. Integració de serveis sanitaris i socials.

L’estudi comparatiu dels models d’atenció sociosanitaria s’han centrat en els programes i/o plans publicats de 5 comunitats autònomes Catalunya: el PVAA 1986 va permetre a creació d’una xarxa de serveis de M iLLE, més serveis HdD, equips de valoració i tb de suport sociosanitari als Hospitals, que es va consolidar en una xarxa amb aspectes importants de coordinació, especialment basats en els equips de suport ant en els hospitals com en la comunitat. No obstant no està resolt en la coordinació entre sistema sanitari social, que es mantenen com a sistemes amb acés i models de finançament diferents Galícia: l’atenció sociosanitària depèn de la Conselleria d’assumptes socials, empleo i relacions laborals, DG del Mayor y personas discapacitadas. De moment no existeix una xarxa SS com a tal ni una coordinació entre prestacions. València: va posar en marxa el programa PALET pensat per intervenir en latenció pacients cròncs i amb malalties terminals. HACLES, han anat sorgint programes que han ampliat la cobertura. País Basc: Ha creat el consell basc d’atenció SS amb l’objectiu de coordinar les actuacions del sistema sanitari i social. Està format per Conselleria presidència, vivenda i assumtes socials, sanitat (SBS) i diputats forals d’acció social i 1 representant de lassociació de municipis. Sense haver desenvolupat una xarxa específica de serveis intenta una resposta integrada a l’atenció del pacient SS, amb un SI compartit, i coordinació Atenció Primària i AE. Madrid: Parlen del plan de mayores, però no hi ha una definció clara de SS. Equival al nostre àmbit residencial. En general totes les CCAA han intentat o be desenvolupar estructures de coordinació a l’administració, a través d’un conjunt d’accions per ordenar els serveis sanitaris i socials per tal d’assolir una resposta integral a les necessitats d’atenció SS que es presenten de forma simultània a les persones amb dependència, o bé coordinar serveis o desenvolupar xarxes de recursos específics a l’atenció SSsense crear estructures específiques a l’administració. Catalunya és la comunitat autònoma pionera en el disseny i posta en marxa d’un programa sociosanitari que combina els serveis sanitaris en una xarxa específica, que va ser concebuda com a tal. Les altres comunitat donen resposta a l’atenció sociosanitària partint de bases conceptuals diferents amb un desplegament progressiu de programes que han anat abastant tots els aspectes de les necessitats d’atenció, a través de la combinació de serveis.

L'accés a l’atenció sociosanitària és heterogènia entre les comunitats autònomes estudiades però s’observa que totes elles garanteixen l’atenció a les persones grans amb patologia, a malalties terminals i malalties cròniques invalidants Sociosanitari Hospital Hospital de M y LE En relació a l’àmbit funcional, existeixen uns trets comuns definits, i diferències en quant a la definició del target de necessitats i dels serveis amb els quals es dóna resposta

Catalunya disposa d’una xarxa pròpia per l’atenció sociosantiària mentre que les altres comunitats disposen d’un mix d’oferta de serveis sanitaris i socials En quant als dispositius establerts, en comú tenim la LLE i la ME, però en la resta de serveis hi ha un mix diferent. Per exemple, la comunitat Valenciana ha creat un programa de dany cerebral que modifica aquesta anàlisi. En tot cas, queda clar que el desencolupament de recursos amb voluntat de crear un àmbit sociosanitari específic només es dóna a Catalunya.

Un fet diferencial i mesurable entre comunitats autònomes és la disponibilitat del recurs llit Catalunya és la primera comunitat autònoma que pren la iniciativa sociosanitària. Disposa d’una xarxa pròpia distribuïda per tot el territori. Recurs llit específic pel SS, com una dada que mostra l’especificitat que té el SS al nostre entorn,

Disseny del procés de Fractura de maluc en majors de 65 anys: diferencies entre comunitats autònomes PROCÉS DE FRACTURA DE MALUC (FM) MAJOR DE 65 ANYS: Access, diagnòstic i tractament Input L’inici del procés de FM es considera: L’arribada a urgències per qualsevol mitja de transport i la recepció administrativa. Output El final del procés de FM es considera: L’alta al domicili

Arriba el malalt a urgencies Es fa el registre administratiu El malalt es deriva al nivell adequat Acollida del malalt Procés diagnòstic S’Inicia el tractament Es sol·licita llit per ingrés hospitalari Es trasllada a la unitat d’hospitalització d’aguts Admissió d'urgències Área assistencial Admissió hospitalització S’adjudica llit En l'àmbit d’urgències no s’observen diferencies en l’atenció assistencial entre les comunitats autònomes estudiades. PROCÉS DE FRACTURA DE MALUC (FM) MAJOR DE 70 ANYS: Access, diagnòstic i tractament Possible intervenció UFISS (CAT) / Treballadora Social (altres CCAA)

Unitat d’hospitalització Bloc quirúrgic HOSPITALITZACIÓ D’AGUTS Acollida per l’equip multidisciplinar Planificació de procés de cures Planificació de l’alta Interconsulta a UFISS Geriàtrica Avís a treballadora social Bloc quirúrgic HOSPITALITZACIÓ D’AGUTS Sol·licitud de llit al dispositiu adequat – Convalescència /Rehabilitació Es trasllada el malalt a la unitat de convalescència / Rehabilitació Seguiment del procès de cures UFISS: Valoració, control i gestió del malalt i recursos adequats Sol·licitud d'ingrés a hospital de mitja i llarga estada Hospital mitja / llarga estada (altres CCAA) Intervenció quirurgica Valoració del cas pel centre receptor S’admet d'ingrés i és sol·licita llit a convalescència / Rehabilitació PROCÉS DE FRACTURA DE MALUC (FM) MAJOR DE 70 ANYS: Access, diagnòstic i tractament En l'àmbit d'hospitalització d’aguts s’observa que hi ha diferencies en la planificació de l’alta, entre comunitats autònomes, mentre que el procés de cures és similar. CAT Altres CCAA A Catalunya podem trobar unitats de convalescència situades en centres sociosanitaris però en les comunitats autònomes estudiades aquestes es troben en els hospitals de mitja / llarga estada. Centre sociosanitari (CAT) Alternatives a l’hospitalització d’aguts Rep sol·licitud de demanda de llit

ESTADA A UNITAT DE CONVALESCENCIA / REHABILITACIÓ Acollida per l’equip multidisciplinar Seguiment del procés de cures / Planificació de l’alta Planificació de l’alta UFISS: Valoració, control i gestió del malalt i recursos adequats (unitat de mitja –llarga estada) Equip interdisciplinar de l’hospital valora el recurs més adequat Altres CCAA CAT: ESTADA A UNITAT DE CONVALESCENCIA/REHABILITACIÓ EN CENTRE SOCIOSANTIARI ALTRES CCAA: ESTADA A UNITAT DE CONVALESCENCIA/REHABILITACIÓ EN HOSPITAL DE MITJA /LLARGA ESTADA CAT Atenció de mitja estada Atenció de llarga estada Alta domicili/ Aten. Primària Trasllat al recurs adequat / al domicili PADES Hospital dia A l’hora de planificar l’alta des d’una unitat de convalescència/rehabilitació, els recursos disponibles varien entre Catalunya i les altres comunitats autònomes estudiades.

Conclusions S’utilitza de forma generalitzada “atenció”, “coordinació” sociosanitària per denominar programes i/o plans amb propostes diferents que impliquen models d’implantació també diferents. Xarxa d'atenció sociosanitària, entesa com un conjunt de recursos propis destinats de forma especifica a l’atenció sociosanitària, només es troba a Catalunya. En altres CCAA els plantejaments han estat de programes diferents que de forma progressiva han anat abarcant àmbits d’atenció més extensos. Al final, totes les CCAA han anat desenvolupant serveis que acaben donat resposta a aquestes necessitats. La forma d’arribar-hi és el que posa més de manifest la necessitat de coordinació. El recurs sociosanitari dóna resposta a unes necessitats assistencials específiques i és ABSOLUTAMENT necessari com un element integrat en els sistemes d’atenció a les persones, sanitari i social.