Gèneres teatrals.

Comèdia Els personatges són, complexos, comuns i corrents que encarnen els defectes i vicis dels éssers humans, el conflicte que es presenta és possible i probable en la vida real, si bé el seu contingut s'exagera o ridiculitza en l'intent per provocar el riure del receptor.

Tragèdia Hi ha personatges il·lustres, amb la finalitat de produir una crisi, és a dir, una purificació del receptor (lector o espectador) i que culmina en moltes ocasions amb la destrucció social o física del protagonista.

Drama Es representa una situació de la vida real que resulta complexa i difícil però amb un final favorable o feliç, es caracteritza per tenir personatges comuns i complexos que s'enfronten a situacions límit de la seva vida i que acaben per reconèixer encara que això no necessàriament generi un canvi intern en el protagonista.

Melodrama Les anècdotes complexes on els personatges són simples és la característica fonamental d'aquest gènere. Busca que l'espectador tingui una resposta emocional superficial davant els successos de l'escena. Els personatges tenen reaccions emocionals exacerbades davant les accions dels altres personatges.

Tragicomèdia El personatge protagonista és simple, generalment un arquetip, està a la recerca d'un ideal: l'amor, l'amistat, la fraternitat, etc. L'anècdota és complexa. No és la unió de tragèdia i comèdia.

Teatre de l'absurd Les característiques peculiars del teatre de l'absurd són l'abandonament deliberat d'una construcció dramàtica racional i el rebuig del llenguatge lògic conseqüencial.

Obra didàctica Caracteritzada per presentar-se en forma de sil·logisme que convida a la reflexió de l'espectador i que a partir d'ella tingui un aprenentatge. Els personatges són simples i l'anècdota complexa.

Farsa La característica principal rau en la unió d'una substitució de la realitat (de llenguatge, de lloc, etc.) I que uneix elements de qualsevol dels altres sis gèneres. per això no és un gènere pur. 

Pantomima Els mims són actors que no utilitzen el llenguatge parlat en les seves actuacions i, sovint, prescindeixen de qualsevol so o objecte per fer-se entendre. Té elements de connexió amb la dansa i el circ.

Musical Combina música, cançó, ball i diàlegs. El contingut emotiu de la història (humor, pathos, amor, ira...), així com la pròpia història, és transmesa mitjançant les paraules, la música, els moviments i els aspectes tècnics de l'espectacle com a una unitat integrada. Els tres components principals d'un musical són la música, les lletres i el llibret.

Òpera És un drama total o parcialment musicat que s'escenifica cantant i amb acompanyament orquestral, i amb els elements escènics habituals del teatre (decoracions, vestuari).

Teatre de titelles Els personatges són ninots anomenats titelles. Acostumen a mostrar-se en uns teatrets especials, anomenats teatres de titelles. El seu moviment s'efectua amb l'ajuda de molles, cordes, guants, filferros, fils, pals i altres estris adaptats a cada tipus de titella.

Perfomance És una actuació artística en directe on hi ha una important posada en escena, on habitualment l'artista (conegut com performer) es comporta d'una manera particular per a altre grup de gent (públic o audiència). Tot sovint, la "línia" invisible que divideix l'artista del públic s'esvaeix, com en el teatre actiu, on els membres del públic s'impliquen en la producció.

Teatre de avantguarda En lloc de personatges ben caracteritzats, d'una estructura lògicament construïda i de diàlegs brillants, les «antipeces» del nou teatre presenten el reflex d'un món de malson i una reflexió sobre el llenguatge feta d'absurditat i incongruència.