ORIGEN DEL SISTEMA SOLAR La teoria dels planetessimals fou proposada per Weizsäcker i Kuiper entre els anys 1944 i 1950, per explicar la formació del sistema solar. La teoria explica perquè: El Sol i els planetes giren en el mateix sentit. Els planetes recorren òrbites quasi circulars i situades en el mateix pla. El moviment de rotació de la majoria dels planetes es produeix en el mateix sentit que el de translació. Els planetes propers al Sol són petits i densos. Els externs són grans i lleugers. Tots els cossos planetaris presenten grans impactes.

L’ORIGEN DEL SISTEMA SOLAR La matèria que formà el nostre sistema Solar, fou principalment hidrogen, heli i pols, formada per la resta d’elements que coneixem (Ca, O, P,...). Estaven formant part d’una nebulosa, que provenia de les restes d’una estrella anterior. Aquesta nebulosa va començar a col·lapsar-se i a unir-se en una massa central, el sol primitiu o protosol. Restes de la matèria van condensar-se a l’exterior de la nebulosa formant el núvol d’Oort. Tota la matèria es va quedar orbitant al voltant del protosol, formant un disc aplanat. Al mateix temps, el protosol anava captant per la gravetat, fins al 99% de la massa de la nebulosa.

La matèria del disc que no va ser atreta pel protosol, va quedar orbitant al seu voltant, els elements més pesats més propers al Sol, i els més lleugers més llunyans. Amb el temps, aquesta matèria s’anava concentrant en planetessimals, (concentracions de matèria) que anaven xocant entre si, formant planetessimals majors, i es disposaven en òrbites al voltant de Sol. Aquests planetessimals formaren el que coneixem com a planetes.Els xocs provocaren els moviments de rotació, i la inclinació dels planetes.

Finalment, la massa acumulada en el protosol fou tanta, que va ocasionar que en el seu nucli es produïssin reaccions nuclears: ja era una estrella. La resta de matèria es va condensar en els planetes, asteroides i cometes que observem actualment. La calor era tanta, que tot el material estava fos, i es va distribuir per la densitat: així, els materials més pesats: Ferro i Níquel, estan formant part del nucli dels planetes , i els més poc densos , en la superfície i en l’atmòsfera.

Una estrella és una bola esfèrica de gasos incandescents que emet energia gràcies a les reaccions nuclears de fusió que es donen al seu nucli. Totes les estrelles provenen de la condensació d’una massa de gasos, anomenada nebulosa. LES ESTRELLES La brillantor: podríem definir-la com a la brillantor que veiem de l’estrella. Lògicament, que veiem més o menys brillant una estrella depèn de la distància a la que està i de la energia que emet (lluminositat). Parlarem de la magnitud aparent, que ens indica com veiem de brillant una estrella des del nostre planeta. És una dada poc interessant, ja que depèn de la distància a la que està. S’utilitza la magnitud absoluta, que ens indica com veuríem de brillant l’estrella si les col·loquéssim totes a la mateixa distància.