Iª JORNADA SOBRE EL TRASTORN PER DÈFICIT D’ATENCIÓ AMB HIPERACTIVITAT (TDAH) Sembla que sigui un maleducat, un gandul, un passota Li costa fer els exercicis /tasques escolars S’esforça però no obté un bon resultat A l’escola el tutor diu que no avança “sempre m’estic equivocant, sóc un desastre, no me’n surto, no serveixo per res....”

Trastorn per dèficit d’atenció amb/sense hiperactivitat És una dificultat d’aprenentatge? És un trastorn psiquiàtric? És una tonteria que no té importància? És només un factor de risc? És una excusa per justificar problemes educatius familiars o escolars? Constitueix únicament un retard en el desenvolupament? És només un problema de salut mental?

DEFINICIÓ DEL TDAH “És un trastorn del desenvolupament caracteritzat per nivells de manca d’atenció, sobreactivitat i impulsivitat inapropiades des del punt de vista evolutiu. Aquests símptomes s’inicien sovint durant la primera infància, són de naturalesa relativament crònica i no poden atribuir-se a alteracions neurològiques, sensorials, del llenguatge, retràs mental o a trastorns emocionals importants. Aquestes dificultats s’associen normalment a dèficits en les conductes regulades per les normes i a un determinat patró de rendiment”. (Barckley)

SÍMPTOMES PRINCIPALS I CLÍNICA ASSOCIADA AL TDAH DÈFICIT D’ATENCIÓ HIPERACTIVITAT IMPULSIVITAT DIFICULTATS D’APRENETATGE/BAIX RENDIMENT ESCOLAR DEFICIENT IMATGE PERSONAL DIFICULTATS DE RELACIÓ/ TRASTORN DEL COMPORTAMENT SIMPTOMATOLOGIA ANSIOSO/DEPRESSIVA

DÈFICIT D’ATENCIÓ Es distreu fàcilment Manca d’atenció als detalls /no escolta/no se n’entera d’allò que se li diu/ Distractibilitat Incapacitat per seguir instruccions No acaba les feines Passa d’una activitat a una altre sense centrar-se en cap

HIPERACTIVITAT Activitat excessiva i inadequada a la circumstància social= desadaptació Activitat motora gruixuda excessiva Moviment continuat de mans i peus Parla en excés Enormes dificultats per mantenir-se assegut

IMPULSIVITAT Responen abans que s’acabi la pregunta Impossibilitat d’esperar el torn Introducció en converses/jocs dels altres Pràctica d’activitats perilloses/propensió a patir accidents Baixa tolerància a la frustració

RESUM HISTÒRIC I EVOLUCIÓ DEL TERME 1847: HOFFMAN- descripció dels símptomes en el conte de Phil F-. 1902: STILL -defectes de control moral-. 1920-1930: HOHMAN, KANT, COHEN -lesió cerebral humana-. 1962: CLEMENTS, PETERS -disfunció cerebral mínima-. 1968: DSM-II -reacció hiperkinètica de la infància-. 1987: DSM-III -dèficit d’atenció amb hiperactivitat-. 1994: DSM-IV -introdueix tres subtipus-.

PREVALENÇA DEL TDAH És una patologia més freqüent en el sexe masculí; proporcions entre 4:1 i 9:1. Alguns treballs recents parlarien de la proporció 3:1 o 2:1. Prevalença entre el 3-5% (DSM-IV). Segons diversos estudis epidemiològics, estaria al voltant del 10%. La màxima prevalença es trobaria entre els nens de 6 a 9 anys. Un terç dels nens amb TDAH continuen presentant signes del trastorn al llarg de la vida adulta.

ETIOLOGIA DEL TDAH

ETIOPATOGÈNIA DEL TDAH PREDISPOSICIÓ GENÈTICA TEORIA DE LA DISFUNCIÓ NEUROTRANSMISSORA TEORIA DE LA HIPOFUSIÓ DE LA GLUCOSA Exposicions tòxiques prenatals, prematuritat, lesions mecàniques sobre el sistema nerviòs fetal. FACTORS DE RISC FAMILIAR I SOCIAL Vivències d’estrès, carències emocionals prolongades, pèrdua de l’equilibri familiar, ambients socials empobrits Substàncies tòxiques, trastorns dietètics i estimulants (factors poc objectivats)

CARACTERÍSTIQUES PSICOPATOLÒGIQUES DEL TDAH: DIFICULTATS D’APRENENTATGE Un 40% dels nens amb TDAH pateixen dificultats d’aprenentatge. LECTURA: precipitada, pobre comprensió, errors d’addicions, repeticions, substitucions, vacil.lacions, incorrecte vocalització. ESCRIPTURA: pobre motricitat fina, dèficit en l’atenció sostinguda, errors d’omissions i addicions per precipitació. PARLA: el pensament va més ràpid que la parla, manca d’organització i reflexió, parla en excés i de forma impulsiva. CÀLCUL I MATEMÀTIQUES: dificultats per convertir allò concret en abstracte i en l’ús del pensament lògic (els costa imaginar l’enunciat del problema).

CARACTERÍSTIQUES PSICOPATOLÒGIQUES DEL TDAH: PROBLEMES EMOCIONALS Més del 50% dels nens amb TDAH presenten problemes emocionals com: SENTIMENTS DEPRESSIUS, TRASTORNS D’ANSIETAT, SENTIMENTS DE DESCONFIANÇA, INSEGURETAT, BAIXA AUTOESTIMA, degut a que: Reben informació negativa sobre el seu rendiment i comportament. Cometen més errors i un major nombre de fracassos, amb pocs resultats satisfactoris. Tenen sensació d’indefensió “faci el que faci, fracasso”. Se’ls exigeix un autocontrol que no estan capacitats per afrontar: sensació de fracàs i frustració

CARACTERÍSTIQUES PSICOPATOLÒGIQUES DEL TDAH: DIFICULTATS DE RELACIÓ Els costa seguir les normes i pautes establertes/problemes de disciplina. Sovint són rebutjats pels companys. Poden presentar conductes oposicionistes, desafiants i agressivitat. A l’adolescència poden transgredir les normes socials (trastorn disocial). Entre un 10 i 45% de nens amb TDAH pateixen dificultats de relació i trastorn del comportament (que s’agreuja durant l’adolescència i edat adulta).

CRITERIS DIAGNÒSTICS DE LA DSM-IV Període: mínim 6 mesos/6 dels següents símptomes: (A1) DESATENCIÓ No presta atenció suficient als detalls o comet errors en les tasques escolars, treball o d’altres activitats. Sovint té dificultats per mantenir l’atenció en les tasques o en activitats lúdiques. Sovint sembla no escoltar quan se li parla directament. Sovint no segueix instruccions i no acaba les tasques. Sovint té dificultats per organitzar les tasques i activitats. Sovint evita, el disgusta el fet de dedicar-se a tasques que requereixin d’un esforç mental sostingut. Sovint perd objectes necessaris. Sovint es distreu fàcilment per estímuls irrellevants. Sovint és descuidat en les activitats diaries.

CRITERIS DIAGNÒSTICS DE LA DSM-IV Període: mínim 6 mesos/ dels 6 següents símptomes: (A2) HIPERACTIVITAT-IMPULSIVITAT Sovint es mou en excés les mans i peus, o en el seient. Sovint abandona el seu seient de la classe o en d’altres situacions que hagi d’estar assegut. Sovint córrer o salta excessivament en situacions inapropiades. Sovint té dificultats per jugar o dedicar-se tranquil·lament a activitats d’oci. Sovint “està en marxa” o sol actuar com si tingués un motor. Sovint parla en excés. Sovint precipita les respostes abans de completar la pregunta. Sovint té dificultats per esperar el seu torn. Sovint interromp o s’introdueix en les activitats dels altres (en jocs o converses).

CRITERIS DIAGNÒSTICS DE LA DSM-IV B. Alguns símptomes d’hiperactivitat-impulsivitat o desatenció estaven presents abans dels 7 anys d’edat. C. Algunes alteracions es presenten en dos o més ambients. D. Han d’existir proves del deteriorament significatiu de l’activitat social, acadèmica o laboral. E. Els símptomes no apareixen exclusivament en el transcurs d’un trastorn generalitzat del desenvolupament, trastorn psicòtic i no s’explica per la presència d’algun altre trastorn mental (trastorn de l’estat d’ànim, trastorn d’ansietat, trastorn dissociatiu o trastorn de personalitat).

CLASSIFICACIÓ DIAGNÒSTICA: SUBTIPUS TRASTORN PER DÈFICIT D’ATENCIÓ AMB HIPERACTIVITAT, TIPUS COMBINAT: Si es compleixen els criteris A1 i A2 durant els últims 6 mesos. TRASTORN PER DÈFICIT D’ATENCIÓ AMB HIPERACTIVITAT, AMB PREDOMINI DEL DÈFICIT D’ATENCIÓ: Si es compleix el criteri A1 però no el criteri A2 durant els últims 6 mesos. TRASTORN PER DÈFICIT D’ATENCIÓ AMB HIPERACTIVITAT, AMB PREDOMINI HIPERACTIU-IMPULSIU: Si es compleix el criteri A2 però no el criteri A1 durant els últims 6 mesos.

DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL Trastorns psiquiàtrics Malalties pediàtriques Hiperactivitat induïda farmacològicament Factors psicosocials Comportament dins la normalitat