La comunicació en les relacions socials 1 u n i t a t La comunicació en les relacions socials

El procés de comunicació La comunicació és el procés pel qual un emissor transmet un missatge a un receptor, amb un codi compartit, a través d’un canal. Elements que constitueixen el procés de comunicació Emissor És qui inicia el procés de comunicació. Receptor És qui rep el missatge. Missatge Informació que l’emissor transmet al receptor. Orals Escrits. Lingüístics Signes i regles utilitzats per construir el missatge. Codi Visuals Gestuals Acústics No lingüístics Canal Medi físic pel qual es transmet el missatge. Conjunt de factors i circumstàncies en què es desenvolupa l’acció. Context Soroll Interferència que altera o destrueix la informació. Feedback Anomenat també retroalimentació. El receptor envia una resposta al missatge de l’emissor.

El procés de comunicació La importància del feedback en les relacions socials És la qualitat que permet mantenir la comunicació activa. Afavoreix que l’emissor modifiqui o no el seu missatge, en funció de les respostes que li envia el receptor. Afronta i supera les situacions que dificulten la comunicació. S’obté com a resultat una comunicació de qualitat, ja que permet crear una comunicació circular entre emissor i receptor. La comunicació verbal i no verbal La comunicació està integrada per la part verbal del missatge i la no verbal.

La comunicació verbal i no verbal És aquella que utilitza el llenguatge com a codi. Tipus de comunicació verbal Oral Escrita Es realitza a través de signes orals i paraules escrites. Es realitza per mitjà de la Representació gràfica de signes. Característiques de la comunicació verbal El codi utilitzat ha de ser conegut per les dues parts. Expressa conceptes a través de signes. El comunicat es vincula a l’objecte de forma clara. El missatge té contingut informatiu. Constitueix un vincle de transmissió de cultura.

La comunicació verbal i no verbal La comunicació no verbal És la part de la comunicació que té lloc mitjançant l’expressió o el o llenguatge corporal sense paraules. Tipus de comunicació no verbal Característiques no verbals de la veu. El com es diu. Distància espacial per parlar. Moviment del cos durant la comunicació Distància íntima Distància personal Distància social Distància pública Aspectes més importants Comunicació facial La mirada Els gestos Parallenguatge Proxèmica Cisènica

Les habilitats socials Concepte d’habilitats socials Són un tipus d’aptituds o destreses que ens permeten als éssers vius relacionar-nos de manera més eficient. Components de les habilitats socials Vicente Caballo planteja l’existència de tres tipus de components: Conductuals Comunicació no verbal, paralingüística i verbal. Percepcions sobre l’ambient de la comunicació i variables cognitives de l’individu. Cognitius Fisiològics Relacionades directament amb les emocions. Iniciació Avançades Classificació de les habilitats socials segons Goldstein Per al control de sentiments Alternatives a l’agressió Per controlar l’estrès De planificació

Les habilitats socials Importància de les habilitats socials L’educació en edats primerenques facilita: - Desenvolupar la capacitat afectiva. - Relacionar-se adequadament amb els altres. - Adquirir pautes elementals de convivència i relació social. - Resoldre pacíficament els problemes. - Desenvolupar la comunicació. Optimització de les habilitats socials en el context professional Disposar d’habilitats socials permet afrontar amb èxit diferents situacions d’interacció social, millorant el benestar i el resultat del treball. Habilitats que s’aprenen a través de l’entrenament. Fases d’entrenament en habilitats socials Objectius Definir i explicar la forma en què es treballarà. Modelit-zació Mostrar l’habilitat adequadament. Conductual Practicar les conductes per valorar-les i reforçar-les.

Les habilitats socials Fases d’entrenament en habilitats socials Retroalimentació Analitzar la forma d’actuar per millorar-la. Modelització Amb les pautes rebudes, perfeccionar l’habilitat. Reforç Proporcionar actituds positives a la persona. Generalització Aplicar l’après en contextos diferents. Mecanismes de defensa de la personalitat La personalitat El psicòleg Allport defineix la personalitat com el conjunt de sistemes psicofísics que estableix una forma específica de pensar i d’actuar pròpia de cada individu. Mecanismes de defensa de la personalitat Són tècniques inconscients que ajuden a mantenir un equilibri psicològic davant de certes situacions, i que ajuden la persona a poder seguir desenvolupant les seves activitats amb normalitat.

És la forma en què una persona es relaciona amb els altres. Estils comunicatius És la forma en què una persona es relaciona amb els altres. Agressiu: la persona es mostra convençuda de tenir la raó. Tipus d’estils comunicatius Passiu: la persona tendeix a no expressar la seva opinió. Assertiu: la persona expressa opinions pròpies sense agredir ningú. La intel·ligència emocional i l’educació emocional La intel·ligència emocional Segons el psicòleg Goleman, la intel·ligència emocional és la capacitat de reconèixer els nostres propis sentiments i els aliens, motivar-nos i manejar bé les emocions.

La intel·ligència emocional i l’educació emocional Goleman considera cinc aptituds emocionals: - Autoconeixement: coneixement d’un mateix. - Autoregulació: reconèixer i gestionar les pròpies emocions. - Motivació: positivisme envers la consecució d’objectius. - Empatia: comprendre i valorar els sentiments dels altres. - Habilitats socials: destreses que ens ajuden a relacionar-nos de forma adequada i positiva amb els altres. L’educació emocional Procés per millorar les habilitats socials, en treballar i educar els diferents aspectes de la intel·ligència emocional i de la comunicació. Millora de les habilitats socials i la comunicació Comunicació eficaç Es tracta de l’escolta activa i del control de les emocions. Tècniques assertives Ens donen les pautes per al comportament i l’actitud davant de determinades situacions.