Què és el TDAH? Definició   Aquest trastorn consisteix en una alteració en l'atenció-concentració i en el control d'impulsos. Tan a nivell de conducta i activitat motora, com en les activitats cognitives. La seva causa és de caràcter neurobiològic amb una probable càrrega genètica. Tècniques de formació d'imatge, tipus ressonàncies magnètiques, han detectat un possible mal funcionament de certes zones del cervell, tals com: la zona pre-frontal, els ganglis basals i una zona del cerebel. Aquestes zones es troben estretament implicades amb la regulació de l'atenció i amb la inhibició o retard de les respostes immediates (impulsives) i per tant amb la simptomatologia del TDAH.

Simptomatología Les característiques dels símptomes principals són:   Les característiques dels símptomes principals són: Dèficit d'Atenció Dificultats per atendre un estímul o diversos alhora, així com per a mantenir l'atenció en una tasca que requereixi massa temps, en establir un ordre, escoltar, dificultats en organitzar-se, planificar i iniciar qualsevol tasca. Sovint perden o obliden objectes fàcilment: abrics, bufandes, joguines o els deures que havien estat fent el dia anterior. Hiperactivitat. Apareix una activitat corporal (moviment) o vocal, excessiva i inadequada per a la seva edat. Així mostren un continu moviment de peus, mans, o fàcilment juguen amb petits objectes que els cauen a les mans, s'aixequen de la cadira, els costa realitzar activitats tranquil·les i no paren quiets malgrat estar asseguts a la cadira. Impulsivitat, manca d'autocontrol i incapacitat per a inhibir conductes. Sovint actuen sense pensar: responen precipitadament a les preguntes, a vegades fins i tot abans que se'ls hagi acabat de formular la pregunta. Interrompen converses, explicacions o jocs. Els costa esperar el seu torn i jugar de manera tranquil·la.

Per a diagnosticar el TDAH, els símptomes deuen donar-se en dos o més ambients (per exemple a casa i a l'escola), han d'haver estat presents abans dels set anys d'edat, interferir de forma significativa en la vida de la persona.  Principalment, cal distingir el TDAH de comportaments propis de l'edat en nens actius, retard mental, situacions d'ambient acadèmic poc estimulant i subjectes amb altres trastorns de comportament com el Negativisme Desafiant.

La prevalença d'aquest trastorn tal i com indicàvem és d'un 6-10% en població general, la qual cosa ens indica que dins una mateixa aula escolar s'hi pot trobar més d'un alumne amb aquestes característiques.   El TDAH pot manifestar-se amb diferents trastorns comòrbids que dificulten la seva evolució i pronòstic. Els trastorns comòrbids més freqüentment que és donen amb el TDAH són: Trastorns de l'aprenentatge Trastorn negativista desafiant Trastorn disocial Depressió Tics o Síndrome de la Tourette Abús de substàncies Trastorn bipolar Epilèpsia

Com sé si té TDAH? Manca d'atenció:   Manca d'atenció: Sis ó més dels següents símptomes que hagin persistit al menys 6 mesos amb una intensitat que és inadaptativa i incoherent en relació amb el nivell de desenvolupament: Sovint no presta atenció suficient als detalls o incorre en errors perquè es descuida en les tasques escolars, en la feina o altres activitats. Sovint té dificultats per mantenir l'atenció en tasques o activitats ludiques. Sovint sembla no escoltar quan se li parla directament. Sovint no segueix instruccions i no acaba tasques escolars, encàrrecs o obligacions en el lloc de treball (sempre que no sigui per comportament negativista o incapacitat per comprendre instruccions) Sovint té dificultats per organitzar tasques i activitats. Sovint evita, li desagrada o defuig dedicar-se a tasques que requereixen un esforç mental sostingut (com feines escolars o domèstiques). Sovint extravia objectes necessaris per tasques o activitats (p.e. joguines, exercicis escolars, llapis, llibres o eines). Sovint es distreu fàcilment per estímuls irrellevants. Sovint és descuidat en les activitats diàries.

Hiperactivitat: Sis ó més dels següents símptomes que hagin persistit almenys durant 6 mesos amb una intensitat que és desadaptativa i incoherent en relació amb el nivell de desenvolupament. Sovint mou en excés mans i peus, o es remou al seu seient. Sovint abandona el seu seient a la classe o en altres situacions en què s'espera que estigui quiet/a. Sovint corre o salta excesivament en situacions en què no es apropiat fer-ho (en adolescents o adults pot limitar-se a sentiments subjectius d'inquietud. Sovint té dificultats per jugar o dedicar-se tranquil·lament a activitats d'oci. Sovint “està en marxa” o acostuma a actuar com si tingués un motor. Sovint parla en excés.   Impulsivitat:   Sovint precipita respostes abans que les preguntes hagin estat formulades del tot. Sovint té dificultats per guardar torn. Sovint interromp o s'introdueix en les activitats dels altres.

Tractament Un diagnòstic a temps i un tractament multimodal són els factors que ajuden a reduïr més eficaçment els efectes del TDAH. Per al tractament multimodal es necessitarà la implicació de tots els agents educadors que influeixen en el nen: escola, pares i professionals. Per tant, inclourà: Entrenament als pares Intervenció escolar Tractament al nen: Reeducacions, Habilitats Socials, autoregulació, solució de conflictes, etc. Intervenció farmacològica La intervenció dependrà del tipus i grau de TDAH. Tres són les vessants per a abordar el tractament: Psicològica, Educativa i Farmacològica. TRACTAMENT FARMACOLÒGICS TRACTAMENTS PSICOLÒGICS

Donats aquests símptomes es diferencien tres subtipus de Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat: el que hi predomina la dificultat d'atenció: Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat tipus amb predomini del dèficit d'atenció. el que hi predomina la dificultat en l'auto-control: Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat tipus amb predomini hiperactiu-impulsiu.   I el Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat tipus combinat. Uns dels aspectes més rellevants a tenir en compte quan parlem de TDAH són els problemes associats que deriven de la mateixa simptomatologia, com problemes de rendiment escolar, dificultats en les relacions socials, en la vida familiar, dificultats de comportament i problemes d'autoestima.

QUÈ HA DE FER EL MESTRE QUAN ES DETECTEN ELS SÍMPTOMES DE TDA-H? a) Consultar amb l’orientador del centre. b) Recollir informació de les conductes a casa. c) Mantenir una coordinació amb l’orientador del centre, i valorar la necessitat d’orientar els pares cap a una valoració mèdica i/o psicològica per descartar un TDA-H. S’ha de descartar que els problemes que s’ aprecien en l’alumne es deuen a un TDA-H. d) Mentre es sospita i confirma el diagnòstic, aplicar les “mesures d’ajuda” recomanades per l’especialista. e) Si es confirma el diagnòstic aplicar mesures d’ajuda.

Futur del TDAH 67% dels nens diagnosticats amb TDAH continuen presentant els símptomes del Trastorn que interfereixen significativament amb la seva vida acadèmica, vocacional o social en la seva vida adulta. Es considera que un pla de tractament multimodal, que combini la medicació, l'educació i els tractaments de comportament i psicosocials, és l'enfocament més efectiu. A pesar que falta més investigació en tractament psicosocial de l'adult amb TDAH, alguns estudis suggereixen que la teràpia i l'educació poden resultar efectius en el tractament d'adults amb TDAH. Un tractament combinat, que es mantingui durant un llarg període, pot ajudar a administrar els efectes del desordre i ajudar a aquests adults a tenir vides més satisfactòries i productives.

HISTÒRIA DE LA TORTUGA “Fa molt de temps, en una època molt llunyana, vivia una tortuga petita i riallera. Tenia......anys, i just acabava de començar.........de primària. Es deia Tortugueta. A la Tortugueta no li agradava anar a l’escola. Preferia quedar-se a casa amb la seva mare i el seu germanet. No volia estudiar ni aprendre res:només li agradava córrer i jugar amb els seus amics, o passar les hores mirant la televisió. Li semblava horrible haver de llegir i llegir, i fer aquells terribles problemes de matemàtiques que mai entenia. Odiava amb tota la seva ànima escriure i era incapaç de recordar-se d’apuntar els deures que li demanaven. Tampoc es recordava mai de portar els llibres ni el material necessari a l’escola. A classe, mai escoltava la professora i es passava l’estona fent sorollets que molestaven tothom. Quan s’avorria, que passava sovint, interrompia la classe cridant o dient tonteries que feien riure a tots els nens. A vegades provava de treballar, però ho feia ràpid per acabar de seguida i es tornava boja de ràbia quan, al final, li deien que ho havia fet malament. Quan passava això, arrugava els fulls o els trencava en mil trossets. Així passaven els dies... Cada matí, de camí cap a l’escola, es deia a si mateixa que s’havia d’esforçar tot el que pogués perquè no la castiguessin. Però al final, sempre acabava ficada en algun embolic. Gairebé sempre s’enfadava amb algú, es barallava constantment i no parava d’insultar. A més, una idea començava a rondar-li pel cap: “Sóc una tortuga dolenta”, i pensant això cada dia, se sentia molt malament. Un dia, quan se sentia més trista i desanimada que mai, es va trobar amb la tortuga més gran i més vella de la ciutat. Era una tortuga sàvia, tenia almenys 100 anys, i era enorme. La gran tortuga va acostar-se a la Tortugueta i, desitjosa d’ajudar-la, li va preguntar què li passava: “Hola!!” -li digué amb una veu profunda- “t’explicaré un secret. Que no saps que portes damunt teu la solució als teus problemes?”

La Tortugueta estava perduda, no entenia de què li parlava La Tortugueta estava perduda, no entenia de què li parlava. “La teva closca!” va exclamar la tortuga sàvia. “Pots amagar-te dintre teu sempre que t’adonis que el que estàs fent o dient et fa ràbia. Llavors, quan et trobis dins la closca tindràs un moment de tranquil·litat per estudiar el teu problema i buscar una solució. Així que ja ho saps, la propera vegada que t’irritis, amaga’t ràpidament!”. A la Tortugueta li va encantar la idea i estava impacient per provar el seu secret a l’escola. Va arribar el dia següent i, de nou, la Tortugueta va equivocar-se al resoldre una suma. Va començar a sentir ràbia i fúria i, quan estava a punt de perdre la paciència i d’arrugar la fitxa, va recordar el que li havia dit la vella tortuga. Ràpidament va encongir els bracets, les cames i el cap i els va apretar contra el seu cos, ficant-se dins la closca. Va estar-se una estoneta així fins que va tenir temps per pensar què era el millor que podia fer per resoldre el seu problema. Va ser molt agradable trobar-se allí, tranquil·la sense que ningú la pogués molestar. Quan va sortir, va quedar-se sorpresa de veure la mestra que la mirava somrient, contenta perquè s’havia pogut controlar. Després, entre les dues van resoldre l’errada (“semblava increïble que amb una goma i esborrant amb cura, el full tornés a estar net!”). La Tortugueta va seguir posant en pràctica el seu secret màgic cada vegada que tenia problemes, fins i tot a l’hora del pati. Aviat, tots els nens que havien deixat de jugar amb ella pel seu mal caràcter, van descobrir que ja no s’enfadava quan perdia en un joc, ni pegava sense motiu. Al final de curs, la Tortugueta ho va aprovar tot i mai més li van faltar amiguets.