LA SALUT HUMANA Tema 7

La salut i la malaltia 1.1 Tipus de malalties 1.2 Factors de risc 1.3 Factors socials Les malalties infeccioses La transmissió de les malalties infeccioses La defensa de l’organisme Malalties no infeccioses Primers auxilis Donació d’òrgans i de teixits

La salut i la malaltia Def: és un estat de complet benestar físic, mental i social. Def: malaltia: l’estat en què es troba una persona quan es veu alterat el seu estat de salut. Tipus de malalties:

físiques: són aquelles que són provocades per una lesió, una infecció o un procés degeneratiu de l’organisme. Tenen fàcil diagnosi, de manera que se’n pot facilitar el tractament. Aquestes es poden dividir en: Infeccioses: causades per algun agent patogen. No infeccioses: causades per altres motius que no són agents patògens.

Mentals: són aquelles que són provocades per un mal funcionament de l’encèfal, ja que pot ocasionar una manca de capacitat mental o alteracions de la conducta. Socials: ocasionades per l’existència d’un entorn violent o amb greus mancances econòmiques o educatives i per tant resulta hostil.

1.2 Factors de risc: Def: predisposició que té un individu a contreure una determinada malaltia. Aquests són: Una alimentació rica en greixos i sucres. Consum de tabac, alcohol o drogues. Falta d’higiene corporal. Estrès.

1.3 Factors socials: Les millores que s’han realitzat a nivell social són: Desenvolupament d’una política de salut pública que inclou lleis sobre la manipulació d’aliments, potabilització d’aigua, tractament de residus, contaminació atmosfèrica... Creació de l’Institut Nacional de Salut. Planificació sanitària quant a mètodes de prevenció, vacunació i control de les infeccions i epidèmies.

Millora en les tècniques de diagnosi. Descobriment i desenvolupament d’una gran quantitat de fàrmacs. Millora de la nutrició i dels hàbits de vida saludables de la població.

Les malalties infeccioses Són aquelles que estan provocades per qualque tipus de microorganismes. Aquests s’anomenen agents patògens (= microorganisme capaç de produir una malaltia infecciosa). Aquests es poden transmetre a través: De l’aire, com per exemple el grip. Per ingestió d’un aliment contaminat.

Per mitjà d’un objecte contaminat. Per contacte físic directe, com per exemple les MTS. Els agents causants de malalties són:

FONGS PROTOZOUS BACTERIS VIRUS Són unicel·lulars. Solen ser paràsits i s’alimenten de tx humans. Creixen damunt la pell, ungles i cabells. Són molt contagiosos per contacte físic. Ex: peu d’atleta candidiasi Els medis d’infecció sol ser aigua contaminada o per picades de moscards. Es reprodueixen als tx o òrgans i provoquen febre i trastorns. Per ex: Plasmodium (malària), Toxoplasma. El mitjà d’infecció sol ser a través de ferides, ingerir aliments contaminats o a través de l’aire. Ex: tètan, pneumònia, difftèria, salmonel·losi. Els virus no es consideren ev, ja que necessiten infectar a una cèl·lula per poder reproduir-se. Ex: grip, refredat, xarampió, rubèola, sida, hepatitis.

1 Transmissió de les malalties infeccioses En el cos hi ha tot tipus de microorganismes, els quals són simbionts, és a dir, no ens provoquen cap tipus de malalties, com ara: bacteris intestinals, fongs i bacteris de les diferents mucoses (bucal, nassal, vaginal...). Però en el moment que ens sotmetem a un fort tractament antibiòtic aquest microorganismes es veuen malmesos i són substituïts per uns altres que poden causar malalties.

2. Cadena de transmissió S’hi poden diferenciar tres elements bàsics: Font d’infecció: és el focus on es localitza l’agent patogen. Mecanisme de transmissió: pot ser indirecte, si es duu a terme mitjançant objectes, aire, aigua, aliments o animals, i directe, si es fa d’un individu infectat a un altre de sa. Subjecte sa susceptible: és la persona que és propens a caure malalt.

Per lluitar contra les malalties hi ha diversos mètodes: antibiòtics: substàncies que destrueixen els bacteris i s’administren quan ja es té la malaltia. Vaccins: s’apliquen de forma preventiva, a més tenen la funció d’activar les defenses de l’organisme.

Altres definicions: Epidèmia: és quan un gran nombre d’individus d’una determinada zona es posen malaltes al mateix temps: Ex grip aviar. Pandèmia: és quan una epidèmia es distribueix a àmplies zones del món. Ex: grip Malalties endèmiques: és aquella que es manifesta de forma continuada en una determinada població. Ex: febre tifoide.

Defensa de l’organisme La defensa de l’organisme se n’encarrega el sistema immunitari. Aquest té dos mecanismes d’actuació: Immunitat natural: consta de unes barreres físiques, les quals poden ser internes o externes. Les barreres externes són la pell o també poden ser químiques, com ara les substàncies químiques que segreguen les mucoses (moc, cera de les orelles).

Les barreres internes són aquelles que es posen en funcionament quan les barreres externes no són suficients. Per això compten amb tres mecanismes: Inflamació: aïlla els microbis formant un coàgul i evita que s’estengui. Fagocitosi: és un mecanisme de captura i digestió de qualsevol microbi, d’això s’encarreguen els macròfags i neutròfils de la sang.

complement: conjunt de proteïnes, del plasma que destrueixen els microbis. També col·labora en la fagocitosi. b) Immunitat adquirida: És aquella que l’organisme reconeix cada microbi de forma específica, però requereix el contacte previ amb el microbi. Per tant, aquest tipus d’immunitat s’adquireix al llarg de la vida.

Aquest tipus d’immunitat és a causa de dos tipus de cèl·lules: Limfòcits T i B. Aquestes cèl·lules són les responsables de la resposta immune, la qual consisteix en: Formació d’anticossos. Formació de cèl·lules sensibilitzades. Ambdós tipus de cèl·lules actuen contra els agents infecciosos.

La resposta immune és doble: Humoral (formació d’anticossos) Cel·lular (formació de cèl·lules sensibilitzades) Resposta Humoral és a causa dels anticossos produïts per les cèl·lules plasmàtiques, les quals es formen a partir dels Limfòcits B. Aquests anticossos són els qui ataquen o bloquegen als agents infecciosos.

Resposta cel·lular És deguda a les cèl·lules sensibilitzades que es formen a partir dels limfòcits T. Aquestes cèl·lules sensibilitzades ataquen als agents infecciosos que han esquivat la resposta humoral i han infectat ja a les cèl·lules.

La resposta immune contra un agent infecciós nou tarda uns quants dies a aparèixer i s’anomena resposta primària. Però l’organisme guarda memòria del microbi responsable de la malaltia, de manera que si té lloc un segon contacte es desencadena la resposta secundària, la qual és molt més ràpida i destrueix el microbi en poc temps. Per exemple el xarampió.

Els limfòcits es formen a la medul·la òssia (tuètam) i s’emmagatzemen en altres òrgans limfàtics com ara la melsa o nòduls limfàtics.

Postulat de Koch Koch va establir quatre condicions per determinar si un microbi és la causa d’una malaltia: El microorganisme ha de poder aïllar-se de l’individu malalt en tots els casos. El microorganisme ha de cultivar-se en estat pur al laboratori. La malaltia ha de reproduir-se en un animal quan se li injecta el cultiu. El microorganisme s’ha de torna poder aïllar de l’animal infectat.

Malalties no infeccioses Són aquelles que causen lesions als diferents teixits i òrgans, però sense contagiar als altres individus. No obstant, segons la gravetat de la lesió poden causar la mort de l’individu. Generalment, la gravetat de les lesions solen ser a causa de la mort cel·lular. Aquesta es deu a:

Deficiències metabòliques: per falta de nutrients o per acumulació de substàncies de rebuig. Falta d’oxigen: a causa que qualque vas sanguini es romp o s’obstrueix. Tipus de malalties no infeccioses - Malalties metabòliques: són a causa de defectes metabòlics a causa de la deficiència en la producció d’hormones, o bé la incapacitat d’assimilar qualque nutrient o fins i tot la incapacitat de produir sucs gàstrics.

Malalties genètiques: són a causa d’errors en el codi genètic Malalties genètiques: són a causa d’errors en el codi genètic. Per exemple el daltonisme i l’hemofília. Malalties degeneratives: són a causa de la mort progressiva de les cèl·lules dels diferents òrgans. Per exemple: artrosi, Alzheimer. Generalment solen afectar a altres òrgans, fins i tot poden fer la paràlisi funcional de tots els òrgans.

Malalties de proliferació cel·lular: és quan determinades cèl·lules es comencen a reproduir i arriben a formar tumors, els quals si són malignes generen càncer.