Perspectives teòriques actuals Sociologia

Els paradigmes o enfocs teòrics actuals són: El Funcionalisme La teoria del conflicte El interaccionisme

El funcionalisme

1. El funcionalisme El funcionalisme és un paradigma teòric segons el qual la societat és un sistema complex les parts del qual encaixen entre si, produint equilibri i estabilitat social. Entén les estructures socials en termes de les funcions socials que compleixen.

1. El funcionalisme Segons el funcionalisme, tota estructura social (la família, per exemple) contribueix al funcionament de la societat. Busquen identificar les estructures de les quals es compon la societat i les funcions que compleixen cadascuna d'elles.

1. El funcionalisme Preguntes a les que respon: Què fa que una societat es mantingui unida? Com es relacionen entre si cada component del sistema? Quin és l'efecte de cada un en el manteniment de la societat?

1. El funcionalisme Talcott Parsons (1902-1979) Robert Merton (1910-2003)

1. El funcionalisme Robert K. Merton va reformular el concepte de funció social. Merton distingeix entre: Funcions manifestes- Són les que els conegudes pels participants i intencionades Funcions latents- Conseqüències de les accions de les que els participants no són conscients, són no intencionades. Disfuncions-Element que pot arribar a desestabilitzar el sistema i produeix canvis per suposar una amenaça per a la cohesió social.

Les teories del conflicte

2. Teories del conflicte Les teories del conflicte agrupa a aquelles teories sociològiques que analitzen la societat des del punt de vista de la desigualtat, el conflicte i el canvi social. Per als partidaris d'aquest corrent les estructures socials el que fan és perpetuar la distribució desigual dels recursos econòmics i polítics entre la població. Es ressalten les relacions de dominació tant entre diferents països com dintre d'ells. S'analitzen les estratègies dels grups o països que dominen per intentar millorar la seva posició.

2. Teories del conflicte Els que se situen en aquesta línia, no només es conformen amb descriure i explicar com funciona la societat, sinó que també tenen com a objectiu influir en elles amb la finalitat de reduir les desigualtats. Tenen un compromís social en aquest sentit. Aquesta idea ve des del mateix Karl Marx (1818-1883), principal inspirador d'aquest corrent.

2. Teories del conflicte Preguntes a la que respon: Quins són els grups socials que fragmenten una societat? Quins són els orígens de les desigualtats i com es manifesten? Quines estratègies despleguen els grups dominants per conservar els seus privilegis? Com responen els dominats?

2. Teories del conflicte W. E. B. Du Bois (1868-1963) Ida Wells Barnett (1862-1931)

Distinció macro/ micro La macrosociologia es centra en el estudi de fenòmens de gran abast o en civilitzacions senceres (Ex: taxes de criminalitat arreu del món). La microsociologia es centra en l’estudi de petits grups (Ex: efecte de les perspectives del professor en el rendiment dels seus alumnes a l’aula).

L’interaccionisme simbòlic

3. L'interaccionisme L'interaccionisme és una perspectiva teòrica que parteix de l’anàlisi de les interaccions entre les persones en els diferents contextos socials. Es tracta, per tant, d'un conjunt de teories de nivell micro des de les que s'analitza com els actors doten de significat el món que els envolta. Per als interaccionistes pràcticament tota interacció entre individus implica un intercanvi de símbols. El precursor d'aquest paradigma és M. Weber (1864-1920) per al qual les accions de les persones i el significat que elles mateixes donen a aquestes accions van configurant la societat.

3. L'interaccionisme G. H. Mead (1863-1931) Erving Goffman (1922-1982)

3. L'interaccionisme Un exemple: Camps d’estudi dels interaccionistes: La desatenció cortès (Goffman) Camps d’estudi dels interaccionistes: Comunicació no verbal (expressió facial, gestos i moviments del cos) Vestimenta Parla quotidiana Estructura de les rutines diàries

Ekman i Friesen

3. L'interaccionisme L’etnometodologia Harold Garfinkel (1917- 2011)

3. L'interaccionisme E. Goffman va desenvolupar un mètode interaccionista concret, l’enfocament dramatúrgic. "les persones són com actors que tendeixen a exercir rols socials i a fer-los creïbles” Implica una visió teatralitzada de la societat en la qual les representacions dels individus busquen l'acceptació per part dels altres.

Perspectives teòriques i mitjans de comunicació Funcionalista Entreteniment i educació Reforç de les normes Promoció del consum Efecte narcotitzant Del conflicte Ideologia dominant (filtre d’informació) Construcció de la realitat Interaccionista Font de xarxes d’amics (la TV com a “niñera”), grups d’amics)