Àrees del desenvolupament més afectades en els TGD Habilitats de comunicació social. Habilitats de relació social. Les capacitats de ficció i d’accés a la simbolització. Rigidesa del comportament. Amb l’alumnat amb nee tenim en compte dos aspectes relativament independents. 1) les diferències referides a les capacitats intelectuals . 2) Per una altre part les diferències referides a les habilitats de comunicació social.

L’alumnat amb TGD presenta deficiències greus en el: Coneixement de sí mateixos. Coneixement dels demés. Coneixement del món que els envolta. Tenen interessos molt restringits i presenten comportaments molt impulsius, manifestant especial interès per alguns objectes o per l’estimulació sensorial. Les àrees del desenvolupalen social més afectades serien: La interacció social, la comunicació social i les habilitats d’ imaginació.

El Manual Diagnòstic del DSM IV identifica 5 trastorns sota la categoria diagnòstica de TGD L’autisme. La síndrome de Rett. El trastorn desintegrador de la infància. La síndrome d’Asperguer Els T.G.D. no especificats o autisme atípic. Autisme Kanner o prototip: 1) Incapacitat per relacionar-se amb altres persones. 2) Retràs i alteracions en l’adquisició i ús de la parla i del llenguatge. 3) Rigidesa i activitats repetitives. 4) Habilitats especials. 5) Bon potencial cognitiu, aspecte intel·ligent. Primers símptomes a partir del naixement.

El diagnòstic en els infants petits. Els termes TGD i TEA, s’utilitzen habitualment de forma sinònima per referir-se a un ampli espectre de trastorns neuroevolutius, fins que es troben marcadors biològics i psicològics més clars.

Representació gràfica de la relació entre els termes: TEA, TGD i autisme (Martos 2001). TEA TGD Autisme

Principis en la concepció de la simptomatologia de l’espectre autista L’espectre autista, en el sentit més estricte, és només un conjunt de símptomes, que pot associar-se a diferents trastorns neurobiològics i a nivells intel·lectuals molt variats. Segons estudis epidemiològics, 1 de cada 150 nadons està afectat de TEA

Aspectes interns i externs en el procés diagnòstic dels TGD. Aspectes neurobiològics implicats. Les conductes observables (i els mecanismes psicològics subjacents). Que s’alteren en l’autisme i també en els quadres que afecten el desenvolupament. L’avaluació acurada serà la que facilitarà l’elaboració d’un projecte d’intervenció educatiu i terapèutic ajustat a les necessitats de l’infant.

Aportacions a l’etiologia de l’autisme. Aspectes neurobiològics. La genètica. El cervell masculí en extrem. La teoria de la infraconectivitat. Les neurones de mirall. Afectacions neurofisiològiques. Bases neuroquímiques: - Increment de serotonina. - Teoria opioide. Comprendre que hi ha darrere del trastorn, és el primer pas per poder intervenir. Hem de tenir en compte que hi ha components interns que depenen del nivell de disfunció neurobiològica, emocional i cognitiva que condicionen l’eficàcia dels mètodes terapèutics.

Aportacions a l’etiologia de l’autisme. Psicologia del desenvolupament Les investigacions més actualitzades posen de manifest que allò que està primàriament alterat en l’autisme és la base de les funcions de coneixement i de l’afecte i aquesta base és la interacció. En els nadons amb autisme es poden detectar alteracions en les capacitats de provocar la interacció amb els altres, una manca d’intencionalitat en les seves accions. Durant els primers anys de vida, el desenvolupament de l’infant depèn de la interacció amb les persones amb les que es vincula afectivament, els processos de sociabilització descansen fonamentalment en processos afectius, tenint una menor rellevància els processos conductuals i mentals abilització descansen

L’estudi de l’autisme entès com un efecte de la fragilitat de les capacitats intersubjectives aporta una mirada no estàtica del trastorn. Es senyala la importància d’identificar, d’avaluar, les diferències individuals en les modalitats de processament de les informacions sensorials i motores, així com el tipus d’interacció que l’infant estableix amb els demés (Muratori 2008.) La intersubjectivitat primària entesa com una predisposició innata cap el contacte interpersonal que fa possible la realització d’intercanvis sincrònics entre el bebè i la figura cuidadora. Intervenció més activa en l’etapa d’educació infantil.

El desenvolupament de les capacitats intersubjectives. Intersubjectivitat Primària (interaccions diàdiques). De 0 a 8/9 mesos Mecanismes Bàsics Precursors de respostes observables Intersubjectivitat Primària. (interacció diàdica) Interacció cara a cara Primeres respostes socials. Aferrament Preferència per la veu i la cara materna. Imitació Primeres imitacions d’expressió. Aquestes formes d’intersubjectivitat constitueixen el fonament de tot el desenvolupament posterior de les capacitats comunicatives i lingüístiques. La I.P. no implica l’existència d’una intersubjectivitat individualitzada i separada, tampoc suposa per part del bebè la representació de l’altre com esser dotat de permanència, ni la utilització dels mecanismes i conceptes. Es tracta d’ cognitius que després serviran per explicar i predir la conducta de les persones. Es tracta d’una intersubjectivitat fosa i corporal, que no pressuposa cap distinció entre allò que és corporal i el que és mental.

Intersubjectivitat Secundària. Intersubjectivitat Secundària (interaccions triàdiques). . De 9 a 18 mesos Mecanismes Bàsics Precursors en les respostes observables. Intersubjectivitat Secundària Atenció conjunta Busca i comparteix l’atenció amb l’altre. Referència social Busca i reclama l’opinió de l’altre. Acció conjunta Reconeix i actua al costat de l’altre. En aquesta etapa l’activitat fonamental del bebè es centra en compartir amb l’altre: l’atenció, l’acció, l’afectivitat i els desitjos. Els infants autistes que en una primera fase poden donar respostes interactives simples a les estimulacions dels cuidadors, tenen dificultats significatives per donar pas a les interaccions triàdiques. No arribant a realitzar intercanvis socials recíprocs de major complexitat.

Els infants afectats d’autisme manifesten dificultats significatives per donar el pas a les interaccions triàdiques. El desenvolupament dels aspectes relacionats amb la comprensió emocional, es donen de manera molt limitada o desviada amb els infants amb autisme.

Diagnòstic i avaluació dels TEA/TGD El diagnòstic determina les característiques que un subjecte comparteix amb altres en relació a una categoria diagnòstica determinada. L’avaluació tracta de recollir informació detallada sobre les dificultats, potencials d’aprenentatge, interessos, habilitats, estil relacional i receptiu, etc., del subjecte avaluat, l’avaluació defineix en sí el tractament. Cada infant amb TGD té un perfil únic d’habilitats i de flebleses individuals, de relacions familiars i d’habilitats funcionals del desenvolupament, malgrat comparteixin un mateix diagnòstic sindromàtic.

El nucli del tractament estaria en l’augment de modalitats interactives vives apropiades a les dificultats específiques de l’infant en el processament de les informacions. Afavorint les connexions entre emocions, processament de la informació (afectiva i cognitiva) i la planificació de seqüències motores (adequació de la resposta) es millorarà el procés de conscienciació de sí mateixos i de l’altre. Anticipar les intencions dels altres, augmentarà l’interès per la interacció. (Greenspan.)

Des d’aquesta perspectiva l’infant integrarà funcionalment les àrees clàssiques del desenvolupament (cognitiva, llenguatge, motora i socio-emocional, a mesura que va desenvolupant les habilitats funcionals que li permeten interactuar amb intencionalitat amb els cuidadors i persones properes per comunicar afecte, necessitats, desitjos, idees, emocions i pensament, així com resoldre problemes de la vida quotidiana (Breinbauer C. 2006)

Comprensió del funcionament autista Baixa tolerància a la frustració. Hipersensibilitat. Alteracions en la integració sensorial. El procés de mentalització de les sensacions, ajudarà a la diferenciació de l’objecte i aquest a connectar les sensacions entre sí amb la seva procedència.

La intervenció psicomotriu d’ajuda dins del marc escolar. Està orientada a oferir un espai acollidor a aquelles problemàtiques que presenten els infants vinculades a demandes de reconeixement, de comunicació i d’afecte. Es tracta de donar una resposta ajustada a aquells alumnes amb comportaments excessius o repetitius als que no es pot atendre de forma adequada dins els grups nombrosos.

Bibliografia Alcantud Marín, F. (Coordinador). 2003. Intervención psicoeducativa con niños con TGD. Madrid. Pirámide. Aucouturier, B. (2004). Los Fantasmas de acción y la práctica psicomotriz. Barcelona. Graó.