EL TEMPS

¿QUÈ ÉS EL TEMPS?

El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que es difícil de definir formalment. Es pot partir de la noció que els esdeveniments físics tenen lloc un darrere l'altre, i que el temps es l'escala en què aquests esdeveniments tenen lloc. Es poden percebre o mesurar l'ordre dels esdeveniments en el temps, i també la quantitat de temps que hi ha entre dos esdeveniments.

Hi ha, de fet, dues maneres de fer-ho: segons John McTaggart Ellis McTaggart es pot descriure usant "sèries A" i termes com "avui" o "fa deu anys", on el punt de partida és el present, o bé amb les "sèries B", que utilitzen termes com "abans de" o "durant" prenent referències més objectives i fixes.

La unitat de temps del Sistema Internacional és el segon. El sistema d‘hores i minuts utilitzat habitualment en la vida quotidiana es basa en el segon: un minut són 60 segons, i una hora 60 minuts. A un altre nivell, el calendari s'estructura en dies, mesos, i anys.

QUÈ ÉS EL TEMPS PER A LA FILOSOFIA I LA RELIGIÓ?

Per a la filosofia el temps és un concepte clau, sobretot per a les branques de la metafísica i de l'ontologia. Una de les primeres preguntes que es van fer els filòsofs va ser si el temps era real o no. Parmènides i Plató, per exemple, creien que l'essència de les coses era eterna, immutable, i que el temps i el canvi pertanyien a l'aparença. Heràclit, per contra, creia que el temps, o el canvi, era l'únic veritablement existent, ja que tot pateix una mutació i està subjecte a la successió, fins i tot la personalitat.

La religió influeix en la manera de veure el temps. Per exemple, el cristianisme o l'Islam pensen que hi ha dos temps: un terrenal i breu i l'altre etern i diví, després de la mort del cos (escatologia). El temps estaria creat per Déu, cosa que explica l'oposició d'alguns creients a idees com el Big Bang o el darwinisme. El budisme afirma l'existència d'un temps cíclic, lligat a les reencarnacions i a la repetició d'esdeveniments a la història.

Alguns pensadors han dit que és impossible per a l'ésser humà saber què és exactament el temps, per tant es fixen en la convenció, en com afecta a les persones i l'opinió comuna sobre els seus efectes. Termes com pas del temps, temps psicològic i moment tenen a veure amb aquesta concepció.

Si s'accepta que el temps flueix, s'ha de precisar si evoluciona linealment, en espirals o en una forma complexa. La major part dels pensadors han optat pel model més senzill, el lineal, lligat a com es percep el temps a la vida ordinària (anem creixent, vivint). Es pot pensar que hi ha un progrés històric o una degeneració des d'una edat d'or, lligada al paradís. La fi dels temps sol ser descrita com a una apocalipsi.

El temps és un dels grans temes de la literatura i ha generat tòpics al seu voltant Tempus fugit: El temps passa molt de pressa Carpe diem: S'ha d'aprofitar el moment present Ubi sunt: Enyorança del temps passat

FI Eric Garcia Castro Clara Vives Chantal Martín