Tema 3. Tècniques de redacció, tipologies i propietats textuals 3. 1 Tema 3. Tècniques de redacció, tipologies i propietats textuals 3.1. Criteris de puntuació

Els signes de puntuació: Signes ortogràfics convencionals Modulacions de la llengua oral Exigències de la sintaxi Finalitat: eficàcia de la comunicació (escrita o oral) Eina bàsica per organitzar les idees, estructurar el text i delimitar el significat exacte del missatge que es vol transmetre

LA COMA (pausa menor) Per a separar els elements d’una enumeració o els membres d’una oració determinada: M’he comprat uns pantalons, una camiseta, un xandall, etc. Per a determinar una alteració de l’ordre lògic de l’oració: El que t’havia de dir, ja t’ho he dit.

Quan hi ha un incís: El teu germà, el mestre, és un gran intel·lectual. Generalment, per a indicar les oracions subordinades: Quan vingues, hi anirem. Per a marcar omissions o elements el·líptics: En el primer tall geològic hi ha dues roques metafòriques; i en el segon, una.

No hem de posar coma: Entre el subjecte i el verb o entre el verb i un complement Abans de parèntesi, guió, punts suspensius o claudàtors

EL PUNT I COMA (pausa intermèdia) Quan dues oracions van separades per conjuncions i la segona no té un enllaç perfecte amb l’anterior: Des del punt de vista ètic és inadmissible; perquè l’acceptes, has de qüestionar-ho tot. Per a separar les parts d’una oració que tenen segments interns separats per altres signes de puntuació o que són llargues i complexes: Relació dels alumnes finalistes de les proves esportives: en llançament de javelina, Rosa Valls; en natació, Lluís Ros; en carrera d’obstacles, Natàlia Llopis; etc.

EL PUNT (pausa forta) El punt i seguit: dins d’una mateixa paràgraf, per a separar oracions autònomes. El punt i a part: quan la relació entre les oracions és més llunyana. El punt final: per indicar l’acabament d’un text, una separació entre conceptes, apartats, capítols, etc.

ELS DOS PUNTS (pausa intermèdia) Per a introduir una enumeració: Material necessari per a l’experiment: un matràs, aigua, àcid clorhídric i hidròxid de potassi. Per a separar dues idees que tenen una relació de proximitat: La manca d’aigua és un problema greu: sense aigua no es pot viure. Per a introduir un exemple, una il·lustració o un advertiment: Hi ha paraules que són invariables en singular i en plural: temps, llapis, cactus, dilluns, dimarts, etc.

ELS PUNTS SUSPENSIUS (...) Per a indicar que una enumeració no ha quedat tancada (o també etc.) Per a indicar una pausa sobtada o la conclusió difusa d’una oració: Revivia en el record la remor etèria de les palmes, l’olor de la pólvora pels horts, els reflexos multicolors de l’estany dels ànecs... Entre claudàtors, per a indicar que s’ha suprimit un fragment de text

ELS SIGNES D’ENTONACIÓ D’interrogació: ? D’exclamació: ! en oracions emfàtiques i exclamatives en oracions de manament

ELS GUIONS (mitjans: — / – / -) Per a introduir dins d’una oració una observació, un comentari personal, una ironia, etc.: Tanmateix, sobre totes aqueixes coses –crec que no cal insistir en la vàlua indiscutible d’aquest investigador–, cal destacar les repercussions posteriors dels seus decobriments. Per a marcar l’inici del parlament d’un personatge en una obra literària (guionet estilístic): – Maria, vine ja –va dir Pepeta amb to irat. – Pepeta, no puc encara –li va respondre Maria.

EL GUIONET (breu) Morfològic o lèxic: per a unir dos termes (formació de paraules compostes): Numerals compostos (ordinals i cardinals) (DUC): vint-i-cinc, tres-cents Entre el verb i els pronoms febles: omplir-lo Els mots compostos que comencem amb el nom d’un punt cardinal: sud-est, sud-africà Els compostos repetitius i expressius: xino-xano, xiu-xiu Amb l’adverbi no usat com a prefix quan el segon element és un substantiu: la no-violència

En els compostos formats per dos mots, quan el segon element comença per r-, s- o x- i el primer acaba amb vocal: pèl-roig, esclata-sang, escura-ximeneies En els compostos formats per dos mots, quan la unió dels dos elements puga dificultar-ne la lectura adequada a causa de les lletres concurrents: Bell-lloc En els compostos formats per dos mots, quan el primer element és un mot que duu accent gràfic: ciència-ficció

En els compostos abans-d’ahir, adéu-siau, dellà-ahir, després-dinar, despús-ahir, despús-anit, despús-demà, qui-sap-lo. No duen guionet: Els mots formats amb altres prefixos: preromànic Els mots construïts amb formes prefixades acabades en -o i de vegades en -i: fisicoquímic

LES COMETES Cometes baixes o llatines: «» Cometes altes o angleses: “ ” Cometes simples: ‘ ’ Per a marcar les citacions textuals o les paraules d’una persona, per a marcar un discurs en estil directe: Vull recordar ara les paraules del savi Joan Fuster: “Tens un cos, aprofita’l, aprofita-te’n”. En les citacions bibliogràfiques: articles, parts d’un llibre, etc.

ELS PARÈNTESIS Per a introduir un aclariment breu, una informació complementària, una referència o una dada cultural secundària: A Monòver (les Valls del Vinalopó) es fa bon vi.

ELS CLAUDÀTORS, GAFETS O PARÈNTESIS QUADRATS Per a fer un aclariment, afegir alguna indicació, resoldre una abreviatura o restaurar paraules dins d’un text: J[oan] M[aria] R[oig] ha estat declarat culpable d’homicidi. […] = supressió dins d’una citació textual: “Hi ha també una altra por de l’escriptor [...]. És la por de buidar-se”. Interpolacions que no són de l’autor del text original.

Oposició o alternança entre els dos termes que relaciona LA BARRA INCLINADA Oposició o alternança entre els dos termes que relaciona Combinacions de dos elements que es presenten junts amb la intenció de fer-ne notar el contrast: Les dues possibilitats de plural, marges/màrgens, es consideren correctes. Versos d’una composició poètica en ser citats en línia seguida: “Camines silenciosa / entre camins de boira / i guardes zelosa els secrets / que la vida et confia”

Símbols que relacionen més d’una magnitud: La llum viatja a 300 Símbols que relacionen més d’una magnitud: La llum viatja a 300.000 km/s. Doble funció lingüística (morfemes de gènere): El sistema educatiu funcionaria millor amb més professors/es. Representació dels fonemes: La /a/ àtona i/o: Tindran matrícula gratuïta els qui siguen membres de família nombrosa i/o fills de disminuïts físics. Períodes cronològics: Va aprovar l’assignatura en el curs 1991/1992 (o també 1991-1992).

ASPECTES MORFOSINTÀCTICS Regla de les tres c: 1) claredat 2) concisió 3) correcció  importància de la informació

CLAREDAT (evitar passatges ambigus i poc entenedors) períodes oracionals breus ordre lògic de la frase: subjecte + verb + complements puntuació adequada el paràgraf com a unitat (llargària mesurada) ús apropiat dels connectors (introduir i anunciar un tema, reprendre un tema, exemplificar, aclarir un punt, resumir i concloure, etc.)

CONCISIÓ ser precisos i directes evitar circumloquis, repeticions innecessàries i conceptes redundants evitar sinònims superflus concentració d’elements essencials i supressió de la informació supèrflua: El jutge també pot separar la tutela de la persona és millor que El jutge també pot, si ho creu convenient, separar la tutela de la persona. és preferible un verb a una expressió llarga o circumloqui: es va procedir a publicar > es va publicar

CORRECCIÓ normativa adequació: a les circumstàncies de producció (tema, canal, grau de formalitat, propòsit i destinatari) coherència: des del punt de vista semàntic cohesió: puntuació i connectors estilística: riquesa i variació presentació: bona presentació, ús adequat de la tipografia, paginació, etc. Normes d’estil: http://www.ua.es/dfcat

En paraules de Daniel Cassany: - no tingues pressa - planifica el teu treball i fes esborranys inicials - pensa en el destinatari, facilita-li i fes-li agradable sentir-te - repassa l’escrit - deixa’l reposar - busca’t un confident - la pràctica fa mestres