EDUCAR AVUI l’Educació en el segle XXI: - Irrupció de les TIC - Canvis en l’economia global - Consolidació de sistemes democràtics. Aquests elements ens fan replantejar les finalitats de l’educació envers: * Adquisició d’aprenentatges a través de l’obtenció, selecció i interpretació de la informació per a construir coneixement, comunicar-lo i contrastar-lo amb els dels altres. * la construcció de coneixements i la seva aplicació en contextos propers a la vida real * El desenvolupament de competències: aplicació dels coneixements, habilitats i actituds a la resolució de problemes en contextos diferents amb qualitat i eficàcia i adquisició i autonomia i iniciativa personal. * Educació en valors democràtics, les habilitats socials i el pensament crític.

FINALITATS DE L’EDUCACIÓ OBLIGATÒRIA ESDUCAR PERSONES QUE Tinguin coneixements sobre el món Puguin habitar-lo I millorar-lo Disposin de les eines Per comprendre’l SABER SABER SER I ESTAR SABER FER Cal revisar, actualitzar i replantejar... Els coneixements que són rellevants Les metodologies i estratègies d’aula El treball en equip del professorat

DOCUMENTS L’informe Delors de la Unesco sobre: L’educació del segle XXI http://www.unesco.org/education/pdf/DELORS_S.PDF L’estudi PISA de la OCDE Programa per a l’Avaluació Internacional d’estudiants que evalua els aprenentatges en relació amb la Comprensió Lectora, Matemàtica i Ciències Naturals, que es consideren imprescindibles per a que els joves puguin desenvolupar-se amb èxit en la societat i en el món laboral d’avui. www.pisa.oecd.org/ L’avaluació de les competències bàsiques del Departament d’Educació a l’educació obligatòria http://phobos.xtec.cat/xarxacb/

NECESSITATS DE L’EDUCACIÓ AVUI Replantejar la finalitat de l’educació. El professorat ha de ser capaç de saber què és realment important. Si la resposta va en el sentit indicat això implica: - selecció temes - selecció de metodologies - paper diferent del professor que no pot ser únicament transmisor de coneixement. - no ensenya allò que sap sinó allò que els alumnes necessiten saber. - paper importantíssim dels valors i les relacions interpersonals. -l’aprenentatge ha de tenir present també l’intel·ligència emocional COMISSIÓ INTERNACIONAL SOBRE EDUCACIÓ SXXI DE L’UNESCO, proposa com a misió de l’educació: - aprendre a conèixer -aprendre a fer -aprendre a viure junts -aprendre a ser Polítiques educatives: han de facilitar que des de les escoles es treballi en aquesta línia: desenvolupament esperit crític, creativitat, iniciativa, …pedagogia de la cooperació. Impulsar l’autonomia dels centres Dotar de recursos reals: professorat, formació, infraestructures, flexibitat currículum etc

REALITAT DE L’ESCOLA REALITAT A L’ESCOLA I LES AULES: - Escola amb una estructura del segleXIX - professors educats i amb metodologies del segle XX - alumnes del segle XXI. Damunt d’aquesta realitat en els darrers anys ha incidit: a/ aposta per una escola inclusiva és a dir per tots els alumnes sense separar en funció de nivells etc:escolarització de tot l’alumnat . Situació molt diferent de fa uns anys (12 anys) b/ arribada de l’alumnat immigrant c/ impacte de les TIC e/ desintegració del model de família tradicional. Perdía de models i de referències pels adolescents. En aquests moments els adolescents tenen només com a referència l’entorn dels amics. Exigència a l’escola perquè supleixi aquests elements. f/ canvi d’espectatives dels estudis g/ necessitats canviants i necessitat d’aprendre sempre. h/ món global.

Ciències socials. Explica i justifica el present Història lineal Condicionants previs: 1/ La idea que tinguem de l’escola. 2/ El nostre concepte de quina ha de ser la finalitat de la història i les ciències socials en general. Les idees prèvies que tenim del tema. Aquestes idees prèvies venen lligades a la pròpia evolució de la història al llarg del temps: - Història s XIX. Diferents etapes: Possitivisme: historiador adoptaran criteris científics que intenten aplicar a la historia: demostrable, exacta, experimentar,universalitat, objectivitat: paper clau de la història política Nacionalisme: història serveix per l’Estat que busca en el passat uns fets que demostrin arguments del propi nacionalisme. Nous elements ciència. Concepció del temps. Hem heredat del segle XIX que: La història es basa en documents: esdeveniments, dates, fets polítics Explica i justifica el present Història lineal Expliquem la història de manera linial, per entendre el present cal conèixer el passat. L’explicació sempre és en un sentit. Narració cronològica. Els fets anteriors són causa dels posteriors

Ciències socials Segle xx: Escola dels Anals introdueix nous elements: la història no ha d’estudiar només fets polítics. Importància dels fets socials i dels aspectes econòmics. Aportacions de Braudel 1946. Introducció de l’art i la cultura. Història total. Anys 80 les ciències socials són plurals D’aquesta evolució que ha quedat plasmat a l’ensenyament de secundària i a les escoles en general? - a/ Pes important de l’aspecte cronològic de la història. - b/ Visió lineal de la història. Necessitat d’explicar passat per afrontar el present. - c/ Necessitat d’introduir més aspectes: socials, econòmics, culturals, arts, gènere… Aquesta situació ens porta a : Impossibilitat de desenvolupar els temaris. Lligats per aquestes concepcions i no ens deixa sovint prendre iniciatives arriscades i que trenquin amb aquesta dinàmica. Dificulta la introducció de noves metodologies.

CONCEPCIÓ DE L’APRENENTATGE En funció de la concepció que tinguem del procés d’aprenentatge, del paper del professor etc desenvoluparem les nostres classes i adoptarem decisions. - 1/ Aprenentatge ve de l’exterior. Transmisió. -2/ A partir anys 60: introducció de les idees prèvies. -3/ Coneixement significatiu -4/ Aprenentatge per descobriment

Article J.Prats OBJECTIUS: anàlisi dels problemes de les societats del passat-----entendre la complexitat dels fets socials, polítics….saber-los situar en un context determinat. Formar persones amb criteris y una visió el més fundada possible d’un món conflictiu, contradictori i ple d’incerteses. HISTÒRIA/NACIONALISME. EDUCACIÓ/INSTRUCCIÓ. COM PLANTEJA L’ENSENYAMENT DE LA HISTÒRIA? PRPOSTES DES DEL PUNT DIDÀCTIC

CIÈNCIES SOCIALS ELEMENTS CLAUS: En funció de la visió general del paper que ha de tenir l’escola. En funció de la utilitat que pensem que ha de terni la Història com a conèixement formatiu. ELEMENTS CLAUS: -tenir present l’alumnat. Cal ensenyar allò que l’alumne necessita -No han de ser especialistes en història -Cal seleccionar: triar en funció de….. -Apropar l’alumne a l’activitat de l’historiador en el sentit de la construcció dels coneixements, el plantejar-se hipòtesi: ciències socials obertes. -Cal centrar-nos en funció de : a/ Conceptes estructurants b/ Conceptes històrics substantius c/ Informació memorística d/ Procediments e/ Actituds

CIÈNCIES SOCIALS Conceptes Conceptes substantius estructurants Fonts Son sempre necessaris per analitzar la història Conceptes substantius Conceptes estructurants Fonts històriques causalitat Conceptes claus en cada unitat. temps Són necessàris per entendre la unitat i bàsics com a ciutadans

CIÈNCIES SOCIALS Allò que l’alumne ha de saber fer procediments gràfiques Anàlisi diferents Fonts històriques comentari text mapes

CIÈNCIES SOCIALS valors L’esforç Respecte als Actitud vers altres L’aprenentatge Respecte als altres reflexió

CIÈNCIES SOCIALS Metodologia: model diàctic Un model didàctic vertebra una determinada manera d’enfocar el treball a l’aula. - MODEL DIÀCTIC TRADICIONAL: - actuació en funció del programa - ensenyar és igual a aprendre - paper clau del professor - el més important és l’exposició del professor. - MODEL NEOPOSITIVISTA: - renovació lligat als canvis de l’enfocament de la matèria. - irrupció a les aules de: materialisme històric, racionalitat cintífica, - aplicació deductiva del coneixement: activitats i materials, textos…. -MODEL EFICIENTISTA.PEDAGOGIA PER OBJECTIUS: - base en la psicologia conductista - programació per objectius - proves avaluació. Observar resultats

CIÈNCIES SOCIALS Metodologia: model diàctic - PEDAGOGIA ACTIVA: aportacions de Piaget - centrat en l’alumne que és qui apren. - a partir de les capacitats i destreses de l’alumne - Història: hipòtesis, recollir informació, manejar fonts diverses…. - l’alumne té el paper clau, s’ha convertit en investigador - aprenentatge per inducció a partir de les experiències - METODE INTERACTIU: - basat en les teories de l constructivisme. - interacció entre l’aprenentatge i la interacció social - paper clau del llenguatge en la construcció dels aprenentatges. - l’aprenentatge com un acte de comunicació entre alumnes i professors i entre els propis alumnes.

CIÈNCIES SOCIALS METODE INTERACTIU APRENENTATGE COMUNICACIÓ SITUACIONS DIDÀCTIQUES REELABORAR VERBALITZAR PACTAR NEGOCIAR

CIÈNCIES SOCIALS COMPONENTS DEL MÈTODE INTERACTIU: - selecció i organització dels continguts: ajudin a entendre la història com una construcció social en procés de canvi que busca respostes als problemes que es planteja la societat en un moment determinat. - els continguts han de relacionar-se amb el propi context cultural i social - es important partir de la lògica dels propis estudiants i de les seves idees prèvies - paper clau del professor: la seva funció és la de participar en la reconstrucció del coneixement dels seus alumnes. Ha de plantejar situacions didàctiques per ajudar a reconstruir les idees i els coneixements inicials i apropar-los al coneixement científic.: comprovació hipòtesis, analisi de casos, investigar un problema, petita recerca….. - Regulació i avaluació de l’aprenentatge: adequar en funció del procés de l’aula. Importància de l’autoavaluació i autorregulació. - Gestió de l’aula: Organització de tasques, negociació amb l’alumnat i cooperació