Elements pràctics del Treball i aprenentatge en xarxa * morgueFile free photo *

Estructura organitzativa de la xarxa Una xarxa requereix d’una estructura que permeti la representació, l'operativitat i els espais d’aprenentatge: Objectiu Comissió Competències Representació Representativa-institucional Prendre decisions Operativitat Operativa Capacitat de gestió Reflexió Grups de treball Elaborar propostes *

Funcions de dinamització de la xarxa Habilitats Objectius Distribuir el lideratge Transferir el lideratge a qui té el coneixement. Aprofitar el coneixement, les capacitats i habilitats de tots els agents de la xarxa. Comunicar Utilitzar un llenguatge clar i entenedor Adequar el nivell de llenguatge als diferents agents Connectar Buscar relacions entre camps aparentment desconnectats, detectar patrons....... Holística Oferir una visió de conjunt Empatia Personalitzar tot el que fem Passar del jo (entitat) al nosaltres (xarxa) Donar sentit Compartir objectius Crear projecte compartit *

Eines i recursos Àmbits Tècnica Grups Diagnosi DAFO Sociograma Mapa de discursos Grups de treball Debat i presa de decisions Grups nominals Taller EASW Jornades (puntuasl) Planificació Fluxgrama Marc lògic Grup operatiu *

Mètode DAFO Què és: és una eina diagnòstica basada en l’anàlisi dels punts forts i febles d’una organització, entitat o col·lectiu. Per a què serveix: Per avaluar un tema o grup en moments d’obertura Per recolzar la planificació estratègica *

Mètode DAFO Com es fa. Per tal que l’aplicació sigui el màxim de participativa i operativa, es pot recórrer a diverses tècniques: Pluja d’idees Diagrama d’Ishikawa Impacte de futur *

Mètode DAFO Debilitats Fortaleses Amenaces Oportunitats QUADRE BÀSIC PUNTS FEBLES PUNTS FORTS PRESENT/ INTERN Debilitats Fortaleses FUTUR/ EXTERN Amenaces Oportunitats *

Mètode DAFO Oportunitats Amenaces Fortaleses MATRIU PER AL DISSENY D’ESTRATÈGIES Oportunitats Amenaces Fortaleses Estratègies de potenciació Estratègies defensives Debilitats Estratègies de reorientació Estratègies de supervivència *

Sociograma Què és: És un instrument que pretén mesurar la dinàmica dels grups socials i identificar el mapa d’agents educatius implicats i/o afectats en relació amb la temàtica tractada. Per a què serveix: Per obtenir una visió de conjunt. Per visualitzar les relacions existents i evidenciar mancances. Per avaluar l’estat de les relacions. Per traçar estratègies . Per intervenir en les dinàmiques de la xarxa. *

Sociograma Com es fa : El sociograma consisteix en un senzill qüestionari que recull les preferències de cada entitat i les seves relacions amb la resta d’entitats de la xarxa. *

Sociograma Institució o entitat Centres educatius Famílies - AMPA TIPUS D’ACTOR SÍMBOL Institució o entitat Centres educatius Famílies - AMPA Ciutadania *

Sociograma Relacions formals Relacions informals Relacions periòdiques TIPUS DE RELACIÓ SÍMBOL Relacions formals Relacions informals Relacions periòdiques Relacions esporàdiques Relacions de cooperació (també fluxos: uni/bi/multilaterals) Relacions de conflicte *

Mapa de discursos Què és: és una representació sintètica del que diuen els agents educatius de la xarxa Per a què serveix: Per tenir una visió de conjunt de les posicions discursives en joc Per elaborar l’agenda de temes i dissenyar estratègies *

Grups nominals Què és: és una tècnica de síntesi (recomada per a grups nombrosos) que permet conèixer les preferències individuals per un seguit de temes o propostes . Per a què serveix: Per generar alternatives i prioritzar-les *

Grups nominals Com es fan: Es proposen temes o es fan propostes individualment S’agrupen i simplifiquen en forma de fitxa de temes o de propostes Cada participant les prioritza per ordre d’importància S’obtenen els resultats estadísticament *

Taller EASW (European Awareness Scenario Workshops) Què és: és un conjunt de dinàmiques de grup que permeten consensuar entre els agents educatius propostes de futur. Per a què serveix: Per elaborar i debatre propostes, i prioritzar actuacions. *

Fluxgrama Què és: és un sistema d’ordenar temes, tot construint cadenes de causa-efecte que ajudin a identificar nusos crítics Per a què serveix: Per analitzar relacions de causalitat Per una planificació estratègica *

Fluxgrama S’ordenen en un quadre segons temes i capacitat d’incidir-hi Com es fa: S’identifiquen problemes o propostes S’ordenen en un quadre segons temes i capacitat d’incidir-hi S’estableixen cadenes causa-efecte S’identifiquen nusos crítics (causa-símptoma) i es prioritzen àmbits d’actuació *

Fluxgrama (quadre d’incidència, punt b) Temes per àmbit i abastabilitat InstitucióEntitat Centres educatius Famílies AMPA Ciutadania Temes abastables Temes influenciables Temes fora de control *

Reunions Tipus de Reunions: INFORMATIVES. Difondre una informació determinada entre un grup concret. CONSULTIVES. Per demanar l’opinió sobre un problema o qüestió entre les persones afectades directe o indirectament. DECISÒRIES. Per prendre una decisió sobre un tema concret per part de les persones responsables. FORMATIVES d’aprenentatge *

Reunions La convocatòria de la reunió: Una reunió no comença el dia i l’hora en què està convocada, sinó molt abans. La informació i la motivació dels participants és decisiva: només si s'entén el sentit de la reunió i s’hi vol participar, la reunió tindrà ple sentit i aprofitament per als participants. El Vehicle de la informació pot ser: telèfon, correu electrònic, cartes, boca – orella, altres eines. “Hi ha perfils que no els hem de convidar sinó que els hem d’anar a buscar amb intencionalitat” Important no saturar els canals *

Reunions Elements claus de la convocatòria de la reunió: El tema de la reunió Els objectius fonamentals Els punts a tractar o ordre del dia La data prevista La durada i l’horari El nombre de participants previstos El lloc de la reunió La manera de confirmar la participació (lloc, hores, telèfon...) La persona o les persones que s’encarregaran de la coordinació *

Reunions El lloc de la reunió: Horitzontalitat Amplitud Mobilitat Mobiliari adequat i còmode Lluminositat Climatització Mitjans tècnics i connexions *

Reunions Elements a tenir en compte durant la reunió: Començar a l’hora anunciada Presentació dels i les participants. Presentar el programa de treball d’acord amb l’ordre del dia Intervencions breus i clares Treballs en grup, en el cas de que el tema sigui complex o hi hagi un nombre destacable de participants Prendre nota de les opinions exposades Conclusions en el cas de tancar temes i al finalitzar Recollir opinions per a la millora de la reunió Agrair la participació Fer l’acta de la reunió i enviar-la als participants *

Per saber-ne més Martí, Joel (2006) Eines per a la participació ciutadana. Tècniques participatives per al debat grupal. Barcelona: Diputació de Barcelona/ Centre per a la Participació Ciutadana *