Mesures d’internament en salut mental Dr. José A. Larraz Director Mèdic Sagrat Cor, Serveis de Salut Mental

Evolució de la relació Salut Mental / Justícia Relació Psiquiatria / Salut Mental: Art. 211 del Codi Civil: Regulació d’internaments involuntaris: ordre - autorització judicial - presumpte incapaç. Llei 1/2000 d’Enjutjament Civil: Art. 763: Internament no voluntari per raó de trastorn psíquic.

Modificació – complexitat en la relació: Llei orgànica 10/1995 del Codi Penal: Introdueix penes alternatives a l’ingrés en centres penitenciaris. Contempla la realització de tractaments psiquiàtrics / psicològics de persones que: Han comès algun delicte. Presenten qualsevol anomalia o alteració psíquica que afecti a la comprensió del mateix. Per les seves circumstàncies personals i les característiques del que ha succeït, es dedueixi la possibilitat de comissió de nous delictes (perillositat).

Departament de Justícia assigna la competència de gestionar l’execució de les MPA d’internament en centres psiquiàtrics civils, a la subdirecció general de medi obert i mesures penals alternatives, el que motivà un altre fet important, creació de: Equips professionals: Delegats judicials són professionals de diferent formació acadèmica, però amb llarga experiència (Fundació IRES): Informar prèviament de l’inici de la mesura, aportant informació general de la persona objecte de la mesura penal. Funció d’aproximació entre l’àmbit sanitari de salut mental i l’àmbit judicial (informa de l’evolució, consecució d’objectius i realització de propostes: permisos, substitució, canvi i cessament de la mesura).

Seguiment de la realització i desenvolupament de la mesura penal en el centre psiquiàtric, mitjançant un coneixement de la realitat: Coneix al pacient: acostuma a informar-lo de la seva situació i obligacions. Coneix l’evolució del tractament mitjançant el contacte directe amb els professionals de salut mental que l’estan tractant.

Mesures de seguretat privatives de llibertat versus tractament, rehabilitació i reinserció Diferència de llenguatges i objectius entre l’àmbit judicial i l’àmbit sanitari de salut mental. Àmbit judicial: El seu objectiu prioritari és la seguretat mitjançant la privació de llibertat en un centre psiquiàtric. Està relacionat amb la perillositat i la possibilitat de comissió de nous delictes.

Àmbit sanitari salut mental: El seu objectiu és el tractament i rehabilitació per aconseguir la reinserció social de la persona. Es basa en l’autonomia i llibertat del/s professional/s en la seva relació amb el pacient: són qui elabora el pla terapèutic a seguir. Els avenços com a conseqüència del tractament han de portar avenços en l’autonomia i autoresponsabilitat del pacient. Si no és així, el professional/centre, pot tenir la sensació d’estar realitzant una funció primordialment custodial (pseudopenitenciària).

Des de l’àmbit sanitari, es debat sobre: Diferència de llenguatges i objectius entre l’àmbit judicial i l’àmbit sanitari de salut mental PROPOSTES Necessitat d’avançar en l’aproximació entre ambdós àmbits per aconseguir una intervenció integral sobre el pacient. Des de l’àmbit sanitari, es debat sobre: Integració de les Unitats Psiquiàtriques Penitenciàries a la xarxa assistencial. Creació en l’àmbit extrapenitenciari Unitats de Contenció (psiquiatria forense), com a espai assistencial entremig; unitats especialitzades, amb unes condicions més adequades que les actuals.

Diferències en temps i ritme entre l’àmbit judicial i l’àmbit sanitari de salut mental. Interfereixen en l’elaboració, implementació i desenvolupament del propi pla terapèutic que des de l’àmbit sanitari s’ha de dissenyar per al pacient. Pot suposar una discriminació de la persona amb mesura penal alternativa en centre psiquiàtric en relació al compliment de la pena en un medi penitenciari.

Aquests diferents temps i ritmes entre ambdós àmbits, en la pràctica quotidiana s’han traduït en: En relació a les propostes des de l’àmbit sanitari de canvi de mesura (generalment a menys restrictiva per evolució favorable; però també a més restrictiva en considerar no idoni o adequat l’abordatge en centre sanitari); la resposta ha estat molt lenta o en ocasions denegada. Els permisos terapèutics, claus en el procés de rehabilitació-reinserció; si bé és veritat que són concedits; el procediment ha estat lent i/o feixuc en les seves condicions (exigència d’acompanyament pel personal assistencial).

Major consens entre ambdós àmbits. Diferències en temps i ritme entre l’àmbit judicial i l’àmbit sanitari de salut mental PROPOSTES Millorar la coordinació entre ambdós àmbits, mitjançant una cooperació efectiva, que impliqui: Participació de professionals de la xarxa de salut mental en l’avaluació exhaustiva de cada cas (clínica i de competència mental), que pot orientar i recomanar al Jutjat sentenciador de la mesura i el nivell/dispositiu assistencial més adequat. Major consens entre ambdós àmbits. Corresponsabilitat entre ambdós àmbits.

Avaluació especialitzada en salut mental (pericial) de la persona que ha comès el delicte; que pot determinar no només el diagnòstic nosològic, sinó també la competència mental del mateix en aquell moment. L’objectiu clau és orientar al jutge sentenciador, sobre: Mesura penal alternativa més Dispositiu assistencial/no assistencial adequats En aquest sentit s’evitarien problemes en l’execució i desenvolupament de mesures penals alternatives en l’àmbit sanitari, per: Discrepàncies diagnòstiques. Discrepàncies en quant a la competència mental de la persona. Llarg temps entre la comissió del delicte i la sentència judicial.

Avaluació especialitzada en salut mental (pericial) [...] PROPOSTES Intervenció en l’avaluació pericial dels serveis de salut mental, que puguin assessorar al Jutge/Tribunal sentenciador, prèvia a la resolució de la mesura penal alternativa. S’ha de tenir en compte que un percentatge important de pacients als que se’ls imposa una mesura penal, són coneguts a la xarxa de salut mental. Especialitzar les unitats de contenció en l’avaluació pericial en règim d’hospitalització dels casos complexes, com assessorament altament especialitzat al Jutge/Tribunal sentenciador de la mesura penal alternativa.