Internacionalització empreses turístiques de Lleida

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
“El temps és el recurs més important; Qui no el sap administrar, no sap administrar res” Peter Drucker.
Advertisements

ECONOMIA DE L’EMPRESA 1 BATXILLERAT UNITAT 1 L’EMPRESA I L’ENTORN.
COM OBTENIR LA MÀXIMA RENDIBILITAT D’UNA FIRA DEL SECTOR CULTURAL?
Gestor Integrat de Referències
AIGUA I ACTIVITAT FÍSICA
CASAP Can Bou Intranet Sistema d’informació i comunicació en un centre d’atenció primària t CALASS BRUSELES 2008 Eva Marimon - Andreu Baiget Antoni Peris.
UNITAT 1 L’EMPRESA I L’ENTORN ECONOMIA DE L’EMPRESA 1 BATXILLERAT.
i compra pública ambientalment correcta
ESTRATÈGIES DELS HOTELS URBANS ESPANYOLS I EUROPEUS DAVANT EL LOW COST Evolució Autors: Dra. Mar Vila, professora del Departament de Control.
IMPLANTACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ A LA CIUTAT DE LLEIDA Anàlisi estadística - desembre 2000 IMPLANTACIÓ DE LES TIC A LA CIUTAT.
1. La Segona Revolució Industrial
Programa Pacient Expert ICS en MPOC
El Projecte Qualitat és la proposta pel canvi en el context de l’escola vers una cultura de la Qualitat que cerca la sistematizació com a procés per a.
2c. Les pàgines web i l’hipertext. Les bases de dades a la xarxa
Proposta EC: definició, objectius i pressupost
Audiència Tramitació Projecte Llei de Comerç, Serveis i Fires (tram
La responsabilitat social de les entitats públiques
Materialisme històric
Els recursos de la TET. Un punt de partida.
POLÍTIQUES DE COORDINACIÓ DE CENTRES COMERCIALS URBANS
Autor: Samuel Lozano Alcodori
MILLORA DE LA COMPETITIVITAT DELS COMERÇOS
1 u n i t a t El departament de Recursos Humans.
Presentació dels resultats de la primera fase del projecte PLANS DOCENTS i MATERIALS BÀSICS Barcelona, 22 setembre de 2016.
Ports Nets: Un model de gestió integrada
Jornada de portes obertes
COMENTARI DE GRÀFICS.
ANÀLISI DELS ESTATS FINANCERS DE L´EMPRESA
“ENQUESTA DE PERCEPCIÓ SOBRE EL MÓN RURAL “
1 1.
(Robert S. Baron & Norbert L.Kerr )
Jornada de portes obertes 5 de març de 2016
Col·laboracions i recerca de sinèrgies per a l'estructuració del sector: experiència de La Confederació II Trobada anual d’entitats del Club de Suport.
PLA DE FORMACIÓ DEL CENTRE
Eines d’internet per al professorat d’EOI.
PLA REACTIVACIÓ MUNICIPAL Ajuntament de Sant Pere de Ribes
DISSENY GRÀFIC D’UN PORTAL DE TRANSPARÈNCIA PER AJUNTAMENTS
Perfil dels enquestats
El dia del cribratge d’alcohol a Catalunya, una estratègia de sensibilització en el marc del programa Beveu Menys Autors: Díaz Álvarez, Estela; Segura.
La Cigarreta Electrònica: Què en sabem?
MAPA CONCEPTUAL - Accions - Responsables - Temporalització.
Participació electrònica a:
Pla estratègic de desenvolupament econòmic local i l’ocupació del Vallès Oriental ( ) Presentació del Pla de treball Consell d’Alcaldes del.
L’empresa com a sistema organitzat
Llorenç Seguí capllonch 11 de juny de 2018
MODEL DE QUALITAT DEL CONSELL COMARCAL DEL MARESME 27 d’abril 2006.
Resum Informe d’Enquesta d’Opinió de l’Empleat
Estrès laboral i L'estrès laboral és una resposta de l’organisme davant de qualsevol demanda o exigència a la qual està sotmès i que l’individu interpreta.
Projecte d’Itineraris Formatius
Des de l'eBID al qBID 1.0 fins …
ENQUESTA DE SATISFACCIÓ INTERNA COM A EINA DE GESTIÓ COMPLEMENTÀRIA
Dr. Jordi Fàbrega Dr. Andreu Parareda.
Què és EsComunica? Aplicació mòbil Comunicació dels centres escolars
Dr. Pere Mir Dr. Eduard Cristóbal Desembre de 2004
Palataforma web per a músics amateurs i semi-professionals
Propostes de millora en el GIR
El Treball de Recerca.
més enllà del PIB: de la mesura a la política i les polítiques
DEFINICIONS DEL TREBALL EN EQUIP
Presentació de resultats
Àrea d’Atenció a les Persones
DA46: PROCÉS D’ADAPTACIÓ FINAL 01/01/2013 Subdirecció Màrqueting MUTUALISTES EN OPCIÓ ALTERNATIVA AL RETA.
compra pública ambientalment correcta Sabadell, 3 d’octubre 2001
Gestió del coneixement
Evolució del comerç als barris de Barcelona
Elaboració del Pla de formació ajuntament de viladecans
La inserció laboral dels graduats de grau de la UPF
ESTAT ACTUAL DELS SERVEIS SOCIALS BÀSICS A CATALUNYA
Biblioteca escolar “puntedu”, espai de coneixement i aprenentatge
La demografia mèdica a Osona.
Transcripción de la presentación:

Internacionalització empreses turístiques de Lleida Un projecte del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida per a la millora de l’eficàcia del procés de comercialització internacional de les empreses turístiques de la demarcació de Lleida

RESULTATS BÀSICS ENQUESTA INTERNACIONALITZACIÓ

internacionalització empreses turístiques de lleida Resultats bàsics enquesta internacionalització 1. MOSTRA ANALITZADA: 950 empreses/entitats 2. RESPOSTES: 210 (22,10 %) 3. DISTRIBUCIÓ RESPOSTES: S. Privat 88,6 % / S. Públic 11,4 % 4. TAMANY EMPRESA: <10 treb. (182 respostes/86,7 %) 5. ANTIGUITAT: <5 i >10 (87 respostes/41,4 %) 6. FACTURACIÓ: <150.000 € (155 respostes/73,8 %) internacionalització empreses turístiques de lleida

RESULTATS POLÍTICA COMERCIAL INTERNACIONAL

internacionalització empreses turístiques de lleida Resultats política comercial internacional 1. FRANÇA: Primer mercat emissor exterior envers Lleida (149/27,5 %) 2. MERCATS CONCENTRATS: França, Regne Unit, Benelux i Alemanya copsen el 71,3 % del total de turistes estrangers de les respostes. 3. ABAST INTERNACIONAL: El 51,2 % de les empreses treballa amb menys de 3 mercats emissors estrangers. Marcat nivell de concentració de la demanda. Necessitat de diversificar i ampliar, comercialment, el nombre de mercats emissors. internacionalització empreses turístiques de lleida

internacionalització empreses turístiques de lleida Resultats política comercial internacional 4. El 85,8 % (212) de les respostes reconeixen no dur a terme una política comercial activa i directe a nivell internacional: >>>> NECESSITAT DE MODIFICAR HÀBITS DE GESTIÓ COMERCIAL. 5. Tot i així, el 30% (74 respostes) manifesta que, malgrat no dur a terme una política comercial activa a l’exterior, rep turistes foranis: >>>> CAPACITAT DE CREIXEMENT. internacionalització empreses turístiques de lleida

internacionalització empreses turístiques de lleida Resultats política comercial internacional 6. La pàgina web (75/29,8 %) és el principal mètode d’accés als mercats exteriors. 7. Marcada tendència a recolzar-se en organismes públics per accedir als mercats internacionals (106/42,1 %), especialment PTTLL i TdC. 8. La majoria de respostes (78/32,8 %) reconeixen la necessitat de comptar amb més formació i suport en comercialització internacional. 9. Les Fires Turístiques i els workshops són les principals eines utilitzades per a treballar comercialment els mercats exteriors (45/42,1 %). internacionalització empreses turístiques de lleida

internacionalització empreses turístiques de lleida Resultats política comercial internacional 10. Quant a polítiques comercials directes o indirectes (essent aquestes les realitzades mitjançant operadors que actuen com a intermediaris de la demanda), FRANÇA continua essent el principal mercat emissor: 28,9 % de respostes en acció comercial directe i 15,4 % en acció comercial indirecte. 11. El 63,3% de les respostes (119) afirma desconèixer en quins catàlegs d’operadors estrangers està publicada la seva oferta >>>> NECESSITAT D’ESTABLIR POLÍTIQUES DE MEDICIÓ I SEGUIMENT COMERCIAL. internacionalització empreses turístiques de lleida

internacionalització empreses turístiques de lleida Resultats política comercial internacional 12. El paper promocional de l’Administració des del punt de vista de les empreses: un 59% de les respostes (124) creu que el més adient és treballar, promocionalment parlant i per part de les administracions públiques, qualsevol mercat >>>> PREDISPOSICIÓ PER A ADAPTAR-SE A LES EXIGÈNCIES D’UNA DEMANDA VARIADA. 13. Un 23,8 % (50) opina que les administracions públiques de promoció haurien de centrar-se en els mercats de proximitat exclusivament. internacionalització empreses turístiques de lleida

internacionalització empreses turístiques de lleida Resultats política comercial internacional 14. Nivell d’aprofitament comercial de les accions promocionals públiques: un 57,4 % de les respostes (120) manifesta clarament que no aprofiten convenientment les accions promocionals que porten a terme els organismes públics especialitzats. 15. La sensació de manca d’aprofitament esmentat puja fins al 60,2 % si les respostes es limiten específicament al sector empresarial i no es tenen en compte les dels organismes públics. 16. Motius bàsics del no-aprofitament: ECONÒMICS, INDECISIÓ, MANCA DE TEMPS, MANCA DE RRHH. internacionalització empreses turístiques de lleida

EL SECTOR TURÍSTIC DE LLEIDA I INTERNET

internacionalització empreses turístiques de lleida El sector turístic de Lleida i internet 1. El 66,5 % de les respostes (135) manifesten tenir WEB INFORMATIVA, sense possibilitat de tancar vendes de forma online >>>> EINA ÚTIL PER A LA DEMANDA INTERNA PERÒ FRE IMPORTANT PER A LA DEMANDA EXTERIOR. 2. No obstant això, un considerable 26,5 % (54 respostes) manifesta estar preparat per a cobrir totes les fases del procés: informació, comunicació i venda. El percentatge augmenta a un 28,8 % si només es te en compte les respostes del sector privat. internacionalització empreses turístiques de lleida

internacionalització empreses turístiques de lleida El sector turístic de Lleida i internet 3. Homogènia distribució del percentatge de consultes i sol·licituds d’informació rebudes via web. 4. Escassa capacitat per a vendre directament online: un 49,5% de les respostes (98) manifesten comercialitzar menys del 10% de la seva oferta mitjançant la pàgina web. 5. En l’altre extrem, al eliminar l’efecte dels organismes públics de la resposta, un 25% de les respostes del sector privat manifesta vendre més del 50% de forma online. internacionalització empreses turístiques de lleida

internacionalització empreses turístiques de lleida El sector turístic de Lleida i internet 6. Importància dels idiomes online: el 32% de les respostes (47) disposa webs traduïdes a més de tres idiomes. 7. En els webs de més de tres idiomes, el FRANCÈS i l’ANGLÈS són els idiomes amb major visibilitat (apareixen en les 47 webs tots dos), però és el CASTELLÀ l’idioma que més vegades apareix en les webs de les empreses que han contestat la pregunta (129 vegades). 8. Tot i la importància del mercat FRANCÈS per a l’oferta turística de Lleida, cal destacar que aquest idioma només apareix 1 vegada en els webs de dos idiomes i 7 vegades en els webs de tres idiomes. internacionalització empreses turístiques de lleida

CONCLUSIONS FINALS

CONCLUSIONS I COMENTARIS: 1. Participació del sector turístic en el tema proposat (Nivell d’Internacionalització): 22,10% del total de la mostra (950 registres): >>> INTERÈS RELATIU EN LA INTERNACIONALITZACIÓ EMPRESARIAL. 2. Més de la meitat de les respostes (118/210: 56%) provenen de les 7 comarques “de muntanya” (Val d’Aran, Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Cerdanya), amb preeminència del Pallars Sobirà: >>> MAJOR IMPLICACIÓ I CONSCIENCIACIÓ EN L’ÀMBIT DE LA INTERNACIONALITZACIÓ COMERCIAL PER PART DE L’OFERTA TURÍSTICA DE MUNTANYA. .../...

…/… 3. Sector, en general, composat per micro-empreses (86,7% amb menys de 10 treballadors) i facturació per sota dels 150.000 € (73,8%): >>> LIMITACIONS ECONÒMIQUES I DE RECURSOS HUMANS PER AFRONTAR UNA INTERNACIONALITZACIÓ AMB GARANTIES 4. Excessiva dependència dels mercats de proximitat i escassa diversificació de la gestió comercial en els principals mercats emissors estrangers: >>> LIMITAT PODER DE REACCIÓ DAVANT UNA CAIGUDA DEL MERCAT. 5. Reconeixement de la tasca de promoció i de suport a la comercialització realitzada pels organismes públics especialitzats. >>> REFERÈNCIA I LIDERATGE PÚBLIC ENTRE EL SECTOR .../...

…/… 6. Reconeixement d’una certa incapacitat per a poder ampliar el nivell de comercialització internacional, però voluntat de revertir aquesta situació amb formació específica i suport tècnic adient: >>> CESSIÓ DE CONFIANÇA EN AQUELLS ORGANISMES/ENTITATS QUE ARTICULIN MECANISMES DE FORMACIÓ I DE SUPORT APROPIATS A L’ASSOLIMENT DELS OBJECTIUS COMERCIALS DESITJATS. 7. Respecte a la internacionalització comercial online, és prioritari endegar accions de foment de l’ús i les possibilitats de les noves tecnologies per afrontar amb garanties el futur –i el present- del conjunt de l’oferta turística de la demarcació de Lleida.