CULTURA I SOCIETAT

Naturalesa ≠ cultura Entenem per cultura tot allò que regula la vida humana. Cada societat és original i singular respecte les altres, perquè té una manera particular de regular la vida i entendre-la.

L’aprenentatge cultural humà conté simbolismes fonamentalment convencionals, la més significativa de les quals és el llenguatge; no hi ha cap cultura humana que no en tingui. El llenguatge il·lustra molt bé el vincle íntim entre cultura i societat. L’ésser humà és sociocultural per naturalesa. La sociologia estudia i mostra la influència de la col·lectivitat dins de l’ésser humà i com aquesta el vertebra.

Què és la cultura? Conjunt coherent de maneres de fer, de sentir i de pensar que, apreses i compartides, per una pluralitat d’humans, en fan una col·lectivitat distinta a les altres i adaptada al món.

La diversitat cultural L’imaginari col·lectiu varia de cultura a cultura i pot donar lloc a situacions de rebuig o menyspreu vers allò que és diferent. D’això se’n diuen actituds etnocèntriques, quan es suposa que el particular grup sociocultural i el propi imaginari col·lectiu són els millors o únics acceptables.

Naturalesa humana Hi ha valors morals idèntics en llocs distants i no comunicats entre si, com ara l’amor maternofilial o el rebuig del robatori, l’agressió i l’assassinat. Tots aquests elements mostren l’existència d’un substrat comú humà, que es pot anomenar naturalesa humana i que dóna una base universal als drets humans.

Cada societat està sotmesa a transformacions com a conseqüència dels canvis culturals, i qualsevol avenç pot estendre’s i consolidar-se en una sola generació. Es tracta de canvis inscrits en els mems. Els gens són les unitats mínimes d’informació i transmissió per herència biogenètica, el terme mem assenyala les unitats mínimes corresponents a trets culturals com una idea, un concepte, una habilitat o un costum.

Subcultura i contracultura subcultura diferents mons i maneres de fer i de ser del jovent. El consumisme i la cultura de masses donen origen als elements subculturals presents en grans espectacles esportius, a la televisió, en modes, etc. contracultura quan una subcultura es radicalitza. Són un conjunt de plantejaments bàsics incompatibles amb la consciència col·lectiva vigent, sigui perquè hi ha una oposició activa, sigui perquè s’impugnen, es refuten valors i normes mentals.

Fenòmens entorn de la cultura colonització cultural per exemple l’anglosaxona (canviem tradicions, paraules, tipus de menjar, etc.) aculturació negació de la cultura pròpia. substitució d’una identitat cultural per una altra o, quan els patrons, els valors, les formes de vida d’una cultura dominant reemplacen els de l’altra. La dominació colonial és l’exemple clàssic d’aculturació, ja que imposa llengua, religió, tècniques, arquitectura, institucions, etc.

assimilació cultural quan desapareix la identitat cultural originària assimilació cultural quan desapareix la identitat cultural originària. Aquesta assimilació es dóna quan l’ètnia o el grup dominant fa adoptar a un altre grup les seves normes, creences i valors, negant-lis les que tenia abans. Això passa molt als fenòmens migratoris, quan les persones que migren abandonen els seus valors i comportaments fins que adopten els de la societat on estan ara tornant-se indistingibles les persones d’una procedència o d’una altra i conservant com a molt els cognoms.

Què és doncs la integració?