1. APROPANT-NOS A LES ARRELS DE LES VIOLÈNCIES DE GÈNERE Eines per a professionals que treballen amb joves.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
EDUCACIÓ PER A LA IGUALTAT DE GÈNERE I LES NOVES MASCULINITATS
Advertisements

6è. PRIMÀRIA Escola Gerbert d’Orlhac
XARXA DE DEBAT EDUCATIU
Escola Montserrat Sant Just Desvern
Les competències i la coeducació
P-3 P-4 P-5 QUÈ FEM AL LABORATORI ? ESCOLA PAU DELCLÒS. TARRAGONA Curs FEM HIPÒTESIS SOBRE ELS FENÒMENS FÍSICS I QUÍMICS OBSERVEM,
EBM LA FONTANA Escola Bressol Municipal de gestió directa de l’Ajuntament de Barcelona Districte de Gràcia Escola de tres grups: 1 de 18 infants de 2-3.
Tema 3. Aplicacions de les TIC a l’educació.
Programa de Transició Escola Treball
Toca fusta FENT DECORATS
“ESCOLTA’M” La vinculació del tutor/a com a factor protector i alhora creador de resiliència en els infants de risc d’exclusió social.
PROJECTE DE PASTORAL I EDUCACIÓ EN VALORS
1 u n i t a t L’educador infantil.
I transforma un llibre en un nou lector
El Comerç Just com a model econòmic solidari
L’equilibri en les reaccions químiques
Decret d’autonomia dels centres educatius
PROPOSTA PEDGÒGICA M02 - UF3 - NF1.
SEXE, DIVERSITAT I GENT GRAN
PETITS REPORTERS Títol.
MOTIUS AMBIENTALS I SOCIALS
3. Karl Marx: el materialisme històric 3. 5
Autor: Samuel Lozano Alcodori
La mesura de la coeducació Alícia Villar Aguilés Universitat de
Quan l’amor fa mal.
Universitat i RSE: com podem ajudar? Universitat Rovira i Virgili
Tema 3. Aplicacions de les TIC a l’educació.
La immigració és un problema educatiu ?
PROFESSIONALS EDUCATS PER UN DESENVOLUPAMENT HUMÀ I SOSTENIBLE
QUE FER QUAN ARRIBA UN SUSPENS A CASA?
Una visió des de la família. Delegació de Família i Vida
L’educació en valors cívics a través de l’educació física i l’esport
L’escola, l’entorn i la línia pedagògica.
MIREMMATEMÀTIQUES Lleida 24 d’octubre de 2009.
Parlar per escriure a partir de Hablar para escribir. Oriol Guasch. (2002) Aula de Innovación educativa, núm. 111.
Aprendre junts alumnes diferents: Una escola per a tothom
DIADA DE La pau i la no violència.
Incorporació de la Perspectiva de Gènere en la Prevenció del vih en l’àmbit de les drogodependències  La perspectiva de gènere ens ofereix l’oportunitat.
Decret d’autonomia dels centres educatius
Les competències i la coeducació
Reptes per a incorporar les competències transversals a les nostres assignatures  M.Jesús Marco Galindo Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació.
Grups interactius a L’Esquitx
EL PAPER DE LA DONA EN LES ESTRUCTURES
Objectiu Educatiu Trienni
2. El materialisme històric de Marx
1. APROPANT-NOS A LES ARRELS DE LES VIOLÈNCIES DE GÈNERE Eines per a professionals que treballen amb joves.
“El perfil de mestre i professor”
Treball i aprenentatge en xarxa
ELS NOSTRES FILLS: COM AJUDAR-LOS A CRÉIXER
Gestió participativa dels projectes de centre
Continuació: el temps II
PLA DE FORMACIÓ DE ZONA DE NOU BARRIS
El currículum a l’educació primària
Pla Local de Polítiques LGTBI d’Amposta,
XESVic Avaluem projectes del pati de l’escola
Xarxa de Dones Directives i Professionals del Tercer Sector
al nostre centre educatiu?
Metodologia per treballar per competències:Consideracions generals
Sant Feliu de Llobregat
Assessorament de la Formació en Competències
La resolució de conflictes a través de l'assemblea de classe
Plans d’igualtat d’oportunitats Plans d’igualtat d’oportunitats
PERSONAL DOCENT I INVESTIGADOR (PDI)
Metodologia per treballar per competències:Consideracions generals (1)
Setmana de la Solidaritat 2010 – 2011 Escola Pública “Josep Carner” (Badalona) L’ EDUCACIÓ, UN FUTUR EN IGUALTAT: el que han de fer nens i nens de tot.
Normativa i documentació
TRETS DIFERENCIADORS 4t ESO
Aproximació telemàtica a l’art contemporani: Comunicació, art i educació Modalitat A. Classificació: Educació artística. Educació Visual i Plàstica.
“Recursos Educatius en la Web” Rafa Atienza Blasco
Aprendre a Viure / Aprendre a Conviure
Transcripción de la presentación:

1. APROPANT-NOS A LES ARRELS DE LES VIOLÈNCIES DE GÈNERE Eines per a professionals que treballen amb joves

CONEIXEMENT COL·LECTIU! Hola! Si fas servir aquest material no t’oblidis de la cultura Creative Commons. Compartim i creem continguts des del reconeixement. Cita l’autoria – No treguis beneficis – Comparteix sense modificar – Utilitza aquestes llicències

SEXE NO ÉS GÈNERE I GÈNERE NO ÉS DONA El sexe correspon a un fet biològic determinat per unes característiques físiques (genitals) i fisiològiques (hormonals i cromosòmiques) que es basa en una diferenciació sexual de l'espècie humana. El gènere és una construcció cultural assignada a cada categoria sexual (masculinitat i feminitat, per exemple). Són les formes de fer i ser que culturalment s'espera d’homes i dones en base als estereotips de gènere El sistema de gènere transforma la sexualitat biològica en una identitat i/o rol a la societat. A la nostra societat occidental és binari. 3

ESTEROTIPS DE GÈNERE Corresponen a un conjunt d’idees simples, però molt arrelades en la consciència col·lectiva, que s’escapen del control de la raó. Els estereotips determinen quins han de ser els comportaments i les actituds, correctes o incorrectes, de dones i homes, de manera que construeixen la personalitat de manera unidireccional (ESCAPA GARRACHÓN i MATRÏEZ TEN, 2010) NEN Mogut Nerviós Agressiu Ocupa l’espai Porten la iniciativa Maldestre Entremaliat

ROLS DE GÈNERE Tasques i funcions diferenciades assignades a homes i dones en funció dels estereotips. Depen d’allò que en cada moment històric i en cada societat es considera apropiat per a homes i dones. Per exemple, les dones s'encarreguen de les tasques domèstiques i de la cura de la família, perquè se suposa que són més sensibles,...

LES CAIXES DEL GÈNERE Socialització femenina Socialització masculina - Forta competitivitat - Tendència a patir complexes per comparació amb el model de bellesa - Objectes desitjats que no subjectes desitjants - Dificultats per a projectar un futur amb autonomia - Model de feminitat rígid, depenent i devaluat Socialització masculina - Forta pressió de grup - L’expressió de les emocions està penalitzada - Homofòbia omnipresent - Obligació de parlar de sexe de manera constant i vexatòria per a les dones - Model de masculinitat rígid, autoritari i agressiu

Què té més valor i reconeixement social? Les desigualtats de gènere són el producte de la distribució de rols i poders asimètrica a la nostra societat que atorga un valor superior a allò associat al gènere masculí LA DIVISIÓ “SEXUAL” DEL TREBALL Presència diferenciada d'homes i dones en la repartició del treball necessari per al manteniment de la vida humana (treball productiu / treball reproductiu) A les darreres dècades hem assistit a un retorn de les dones a l'àmbit productiu, sense que això impliqui un repartiment de les tasques domèstiques, amb lo qual, en general, moltes dones han hagut d'assumir una "doble jornada" o "doble presència" Existeixen enfocs que expliquen la divisió sexual del treball per factors innats tals com la capacitat biològica de procrear, la diferència d'aptituds, preferències laborals... que acaben per “naturalitzar” el fenòmen i justificar les desigualtats 7

L’iceberg de les violències (hetero)masclistes Assassinar dones i persones LGTBI Agredir físicament Violar Abusar sexualment Cridar Amenaçar Insultar Humiliar Desvaloritzar Ignorar Despreciar Xantatge emocional Culpabilitzar Humor sexista i homòfob Controlar Invisibilitzar Publicitat sexista Anul·lar Patologitzar Llenguatge sexista Estereotips de gènere Norma heterosexual Misoginia Androcentrisme Micromasclismes Cultura (hetero)masclista És un fenòmen complex i té moltes manifestacions, algunes molt vissibles, altres molt subtils La causa: les desigualtats de gènere i per preferència sexual

INTERSECCIONALITAT És una eina analítica per a estudiar, entendre i respondre a les maneres amb les que el gènere es creua amb altres identitats i com aquests creuaments contribueixen a experiències úniques d‘exclusió i privilegi.

L’aprenentatge de gènere i les desigualtats Des del moment que naixem ens identifiquen (nom, color...) La identitat de gènere es desenvolupa mentre aprenem a parlar. També s’aprenen les desigualtats Socialització de gènere: Imitació, Reforç positiu i negatiu (càstig)

Els espais educatius no són llocs neutrals El sistema educatiu i altres espais d’educació formal no són aliens a les dinàmiques de la societat. És un lloc on es transmeten coneixements, valors i normes del context social on es viu. Històricament: Escola segregada Escola mixta Escola coeducativa

Dos canals de transmissió de valors Currículum oficial: fa referència als coneixements i valors que considerem que cal que els infants aprenguin de forma explícita. Currículum ocult: és la transmissió de valors i normes invisibles que fa el professorat, de manera inconscient, a través dels materials educatius i les metodologies a l’aula. S’ensenya a ser nen o a ser nena subtilment i inconscientment, primer a la família i desprès a l’escola. La transmissió de les desigualtats de gènere i la seva normalització a l’etapa 0-6 es produeix de manera inconscient

Desigualtats als centres educatius Poca representació de les dones en els càrrecs de poder i responsabilitat Poc reconeixement a les professionals de l’educació a la primera infància i al treball de cures Manca de referents de persones LGTBI als espais educatius i al currículum Manca d’eines per a la gestió de la diversitat Usos sexistes del llenguatge Foment d’usos sexistes del joc i les joguines

La cultura escolar L’heteronormativitat: El pensament androcèntric: Està present als continguts, metodologies, espais i estructures del centre educatiu. Considera als homes i el model masculí com la mesura i el model vàlid de totes les coses. Amb una òptica universal i superior. Pensament dicotòmic. L’heteronormativitat: La heterosexualitat és considerada allò normal, natural. S’exclou d’entrada altres sexualitats, expressions i identitats.

Coeducar per canviar el món Coeducar significa un canvi de valors i pràctiques profund cap a un model d’ensenyament-aprenentatge que reconeixent el valor de la diferència i diversitat humana, promou la igualtat de condicions, oportunitats i possibilitats entre els infants independentment de la identitat, expressió de gènere i preferència sexual. L’aplicació del model coeducatiu ha de ser transversal des de les lleis i polítiques educatives fins a la interacció amb els infants

Suggeriments Algunes idees per incorporar la perspectiva coeducativa: Revaloritzar els sabers femenins. Reconèixer i generar referents femenins i LGTBI. Potenciar la independència, autoestima i seguretat de les nenes. Potenciar la tendresa, la cura i l’escolta amb els nens Acollir els comportaments associats a la feminitat que puguin desenvolupar els nens, i els associats a la masculinitat que puguin desenvolupar les nenes.

Suggeriments Valorar igual les aportacions i comportaments de nens i nenes. Dirigir-nos igual a nens i nenes. Esperar el mateix de nens i nenes. Afavorir la participació i aportacions de nens i nenes. Desenvolupar un llenguatge no sexista a nivell de formes i de continguts. Posar al centre el vincle i l’educació afectiva i emocional.

CONEIXEMENT COL·LECTIU! Hola! Si fas servir aquest material no t’oblidis de la cultura Creative Commons. Compartim i creem continguts des del reconeixement. Cita l’autoria – No treguis beneficis – Comparteix sense modificar – Utilitza aquestes llicències

Moltes gràcies!!! Web de Candela: www.candela.cat Blog La Lore. Espai jove sobre sexualitats, relacions i gènere: http://lalore.org OASIS: oasislgtb.wordpress.com Facebook: https://www.facebook.com/associaciocandela