L’APARELL REPRODUCTOR

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
L´energia.
Advertisements

L’aparell digestiu i aparell respiratori
SÍNTESI DE PROTEÏNES Què? Qui? Quan? Com?.
Dofins.
6è de Primària Escola El Cim
La reproducció humana Coneixement del Medi 6é de Primària.
La Recepta de la Vida Els elements químics que constitueixen majoritàriament als éssers vius són el C , H , O i N. Altres elements hi són en quantitats.
Reaccions químiques.
MESCLES I DISSOLUCIONS
LA ORGANITZACIÓ DEL COS HUMÀ
Tema 3 ELS ÉSSERS VIUS.
Pràctica 3. ELABORACIÓ D’UN MAPA GENÈTIC DE TRES MARCADORS.
Característiques dels cucs:
L’APARELL REPRODUCTOR
Malalties del aparell reproductor
NIVELLS D’0RGANITZACIÓ

Tot el que ens envolta és matèria, però...
ELS CARACTERS SEXUALS.
REPRODUCCIÓ I SEXUALITAT
REPRODUCCIÓ ASSITIDA I CLONACIÓ
Realizat per: Alejàndro Isabel Pablo Juan Natalia Alberto
APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ
PROBLEMES DE GENÈTICA FORENSE
La reproducció dels animals
Éssers vius i éssers inerts
TEMA 5 : FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
L’aparell respiratori
Itineraris curriculars simultanis Bellaterra, 20 de novembre 2015
Què hi ha a l'Univers?.
La divisió cel·lular.
ELS DRETS SOCIALS Rics i pobres
ESTRUCTURA D’UNA CÈL·LULA ANIMAL
Paula Aguilar Ian Garcia Ayoub Garra Paula Cabrera Vano Barbakadze
FET PER L’ÈRIC I L’ANASTASIA
TEMA 2 FUNCIÓ DE RELACIÓ.
UNITAT 6 MALALTIA I SALUT. IMMUNOLOGIA.
Situacions Simuladores Preferencials (SSP)
L’APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ
TEMA 5 : FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
3. TOTS SOM DIFERENTS..
Matemàtiques 3er E.S.O..
Anatomia, fisiologia i malalties de l’aparell reproductor
L’ANABOLISME HETERÒTROF
La reproducció dels animals
L’estrella de mar Ara us explicaré la història d’una estrella de mar.
Tema 4. ADN i biotecnologia. Pàg 60
LES Etapes DE LA VIDA.
REPRODUCCIÓ ANIMAL TEMA 13.
LA REPRODUCCIÓ DELS ANIMALS
Conceptes bàsics. Pàg 160 Organismes pluricel·lulars
La Fecundació. Tema 4 C.Medi. La reproducció..
Sòlids Líquids Gasos Plasma
L’Aparell Circulatori
LA VIDA DE LES PERSONES.
CONNEXIONS SENSE CABLES I DISPOSITIUS MÒBILS
Aparell reproductor masculí
LA REPRODUCCIÓ DELS ANIMALS
La literatura i les matemàtiques van de la mà.
La cèl·lula eucariota.
L’ ELEFANT.
Estudiant: Eva Muñoz Altimis
El cos humà: Els aparells i els seus òrgans
LES LLEIS DE L’HERÈNCIA.
Quin canvi!!!!.
Divisió Cel· lular Verònica Fontbuté Raluy.
Estils i Plantilles Ms Word.
ESTRUCTURA D’UNA CÈL·LULA VEGETAL
LA REPRODUCCIÓ DELS ANIMALS
Òrgans Funció Ovari Produir òvuls Trompa de Fál·lopi Conductes que comuniquen els ovaris amb l’úter Úter Allotjar el fetus durant l’embaràs, òrgan.
Transcripción de la presentación:

L’APARELL REPRODUCTOR Tema 7

La reproducció Caràcters sexuals L’aparell reproductor masculí Anatomia L’espermatogènesi L’aparell reproductor femení Cicle sexual femení Malalties de transmissió sexual (TREBALL) Mètodes anticonceptius i de fertilització (TREBALL)

La reproducció Def: capacitat que tenen els ev de donar lloc a nous individus, els quals poden ser iguals (reproducció asexual) o semblants (reproducció sexual) als progenitors. Objectiu: mantenir l’espècie.

En el cas de la reproducció sexual hi intervenen dos individus de diferent sexe, els quals es diferencien perquè tenen diferent aparell reproductor amb diferents cèl·lules sexuals. Les estructures que sintetitzen les cèl·lules sexuals s’anomenen gònades, en el cas dels mascles s’anomenen testicles i les cèl·lules que fabriquen s’anomenen espermatozoides. En el cas de les femelles les gònades s’anomenen ovaris que fabriquen oòcits.

Els caràcters sexuals Els caràcters sexuals són aquells que defineixen si un organisme és mascle o femella. Podem diferenciar dos tipus de caràcters: - Caràcters sexuals primaris: són aquells que es desenvolupen a l’estat embrionari i defineixen si aquets és mascle o femella. També en el cas de les femelles es du a terme la formació dels oòcits.

Caràcters sexuals secundaris: són aquells que es desenvolupen a la pubertat, és el que anomenam “canvi d’edat”. Les característiques poden ser diferents als dos sexes. Mascles: augment de l’anou. canvi del timbre de veu. augment de la vellositat. fabricació dels espematozoides augment de l'apetit sexual augment de la massa corporal canvis hormonals.

Femelles: Maduració dels oòcits Increment de les mamelles Increment de les caderes Increment de la vellositat Canvis hormonals

L’aparell reproductor masculí Anatomia (mirar fotocòpia)

Def: procés pel qual es formen els espermatozoides. L’espermatogènesi Def: procés pel qual es formen els espermatozoides. Aquest procés té lloc a les parets del tub epidídim a partir d’unes cèl·lules germinals, les quals es divideixen per donar lloc a unes cèl·lules anomenades espermatòcits. Aquests es divideixen i també divideixen el seu material hereditari de manera que s’anomenen espermàtides. Aquestes es divideixen disminuint el seu citoplasma i formen el flagel, donant lloc als espermatozoides.

L’aparell reproductor femení Anatomia

Cicle sexual femení El cicle sexual femení consta de dos cicles els quals han de funcionar conjuntament, ja que d’ells en depèn la fertilització de la dona. En el moment que no estiguin sincronitzats la dona pot tenir problemes de fertilització i no pot tenir lloc la fecundació, ja que hi ha un desajustament hormonal.

Consta de dos cicles: - Cicle ovàric: és el cicle que efecte a l’ovari, concretament consisteix en el desenvolupament i maduració de l’oòcit. De manera que l’oòcit està enrevoltat d’unes cèl·lules, anomenades cèl·lules fol·licular les quals s’encarreguen de la nutrició i protecció de l’oòcit. Per tant durant el cicle ovàric aquestes cèl·lules es desenvolupen formant el fol·licle de Graaf (fa uns 22 mm). Aquest procés se l’anomena desenvolupament fol·licular.

Una vegada que s’ha format el fol·licle de Graaf, té lloc l’ovulació, procés pel qual s’allibera l’oòcit a les trompes de Fal·lopi. Per altra banda les cèl·lules fol·liculars queden dins l’ovari i es reomplen d’unes determinades substàncies per formar el Cos Luti, el qual romendrà intacte en el cas que hi hagi fecundació, però si no n’hi ha es reabsorbirà.

Consta de dos cicles: Cicle uterí o menstrual: Fa referència a les diferents transformacions de les parets de l’úter (endometri). Consta de tres fases: - Fase proliferativa: és quan una vegada que s’ha tingut la menstruació, les parets de l’úter s’han de regenerar. Per tant coincideix amb la formació fol·licular del cicle ovàric.

- Fase secretora: té lloc una vegada que s’ha tingut l’ovulació ja que l’endometri s’ha de revestir de capil·lars i fa uns replecs a fi que si hi ha fecundació l’òvul s’implanta en uns d’aquests replecs farcits de capil·lars, d’aquesta manera s’alimenta i es divideix per donar lloc a l’embrió.

- Fase menstrual: consisteix en la rotura de l’endometri, de manera que es formen unes hemorràgies ja que els vasos sanguinis es rompen. Té lloc perquè no hi hagut fecundació.