TEMA 2 FUNCIÓ DE RELACIÓ.

Presentación del tema: "TEMA 2 FUNCIÓ DE RELACIÓ."— Transcripción de la presentación:

1 TEMA 2 FUNCIÓ DE RELACIÓ

2 (Capten la informació del medi extern)
LA FUNCIÓ DE RELACIÓ L’objectiu és captar informació de l’ambient (medi extern) i actuar com resulti convenient. QUIN ÉS L’OBJECTIU? ÒRGANS DELS SENTITS (Capten la informació del medi extern) informació CERVELL (Forma part del sistema nerviós. Aquest interpreta la informació i decideix actuar) ordres MÚSCULS I OSSOS (El s. muscular i el s. ossi formen l’aparell locomotor. Reben les ordres del cervell i fan que ens desplacem)

3 ELS ÒRGANS DELS SENTITS
Els òrgans dels sentits capten la informació gràcies a les cèl·lules receptores. Aquestes envien informació al cervell per mitjà dels nervis: nervis òptics, auditius, gustatius, olfactius i els nervis que surten de la pell per dur infrmació del tacte. L’APARELL LOCOMOTOR L’aparell locomotor està format per l’esquelet i la musculatura. El cartílag cobreix l’extrem dels ossos. Les articulacions són els punts on s’uneixen els ossos. Els lligaments uneixen els ossos Els tendons uneixen els músculs amb els ossos.

4 EL SISTEMA NERVIÓS L’objectiu és dirigir la funció de relació.
QUIN ÉS L’OBJECTIU? L’objectiu és dirigir la funció de relació. ESTÀ FORMAT PER… E l teixit nerviós (repartit per tot el cos). El sistema nerviós central TÉ DUES PARTS El sistema nerviós perifèric El sistema nerviós controla la funció de relació (pàgina 28). Està format pel sistema nerviós central i el sistema nerviós perifèric. Les cel·lules del sistema nerviós s’anomenen neurones.

5 LES NEURONES COS AXÓ DENDRITES TRES PARTS
És on hi ha el nucli i els orgànuls cel·lulars Són prolongacions gruixudes i ramificades. A través de les dentrites, les neurones reben informació dels òrgans dels sentits o d’altres neurones. És una sola prolongació, més fina que les dentrites. Transmet informació des de la neurona fins a altres neurones u òrgan del cos. Els axons s’uneixen entre sí per formar els nervis. Les neurones tenen moltes dendrites i un sol axó. L’axó pot arribar a ser molt llarg, depenent del lloc on la neurona envia missatges.

6 EL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL
TÉ DUES PARTS 1. L’ENCÈFAL És el principal centre de control del nostre cos. És l’òrgan del pensament i la memòria. Està situat al cap, protegir pel crani. I té tres parts: El cervell: controla tots els actes voluntaris i és el lloc on s’emmagatzema la memòria. El cerebel: coordina els moviments i manté l’equilibri. El bulb raquidi: regula l’activitat de molts dels nostres òrgans. 2. LA MEDUL·LA ESPINAL Va des de l’encèfal fins al final de l’esquena. Està protegida a l’interior de la columna vertebral.

7 EL SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC
ESTÀ FORMAT PELS… NERVIS SENSITIUS MOTORS Porten la informació des dels òrgans dels sentits fins al sistema nerviós central. Porten les ordres des del sistema nerviós central fins als músculs i altres òrgans. El sistema nerviós perifèric està format pels nervis. Arriben a totes les parts del cos i duen la informació des dels òrgans dels sentits fins al sistema nerviós central, i d’aquest a altres òrgans.

8 EL SISTEMA NERVIÓS I ELS MOVIMENTS
El sistema nerviós ordena moviments voluntaris i moviments reflexos. ELS MOVIMENTS VOLUNTARIS Els moviments voluntaris són els que fem de forma voluntària: com quan caminem,menjem, escrivim, etc. Les ordres per a aquests moviments provenen del cervell i arriben als músculs a través dels nervis. ELS MOVIMENTS REFLEXOS Els moviments reflexos són moviments involuntaris molt ràpids que tenen lloc de manera automàtica, sense rebre ordre. En els reflexos no intervé el cervell, sinó que els controla la medul·la espinal. La resposta és més ràpida.

9 EL FUNCIONAMENT DE L’APARELL LOCOMOTOR
L’aparell locomotor provoca el moviment per mitjà del treball conjunt dels músculs i els ossos. Els moviments els fa l’aparell locomotor gràcies a la capacitat dels músculs de contraure’s i relaxar-se. Els músculs reben ordres del cervell o de la medul·la espinal per mitjà dels nervis motors. Quan un múscul rep l’ordre, es contrau, és a dir, disminueix de mida i estira els ossos als quals està unit. Quan l’ordre s’atura, el múscul es relaxa, recupera la mida original i l’os torna a la posició inicial. Sovint, en el moviment d’una articulació participen dos músculs, anomenats antagonistes (fan moviments oposats). Quan un està contret, l’altre està relaxat, i a l’inrevés.

10 LA COORDINACIÓ INTERNA ELS MÚSCULS INVOLUNTARIS
QUÈ ÉS? Tot el que hi ha a l’interior del cos humà (sang, ronyons,etc.) forma el medi intern. La coordinació interna forma part de la funció de relació. En aquesta funció intervenen el sistema nerviós que actua sobre els músculs involuntaris i el sistema endocrí. ELS MÚSCULS INVOLUNTARIS Els músculs involuntaris no formen part de l’aparell locomotor. Funcionen independentment de les nostres decisions, és a dir, no podem controlar-ne el funcionament, com el cor.

11 Les glàndules endocrines
EL SISTEMA ENDOCRÍ ESTÀ FORMAT PER… COM ACTUA? QUÈ CONTROLA? Les glàndules endocrines Més lentament que els sistema nerviós i els canvis que provoca duren més. A més, pot actuar sobre molts òrgans alhora. Funcions molt importants Què fabriquen? Què fabriquen? Hormones El creixement La reproducció

12 LES GLÀNDULES ENDOCRINES
HIPÒFIFI QUÈ PRODUEIX? Hormones OVARIS i TESTICLES QUÈ PRODUEIX? Hormones sexuals PÀNCREES QUÈ PRODUEIX? Insulina GLÀNDULA TIROIDES QUÈ PRODUEIX? Tiroxina GLÀNDULES SUPRARENALS QUÈ PRODUEIX? Adrenalina