Tema 3 ELS ÉSSERS VIUS.

Presentación del tema: "Tema 3 ELS ÉSSERS VIUS."— Transcripción de la presentación:

1 Tema 3 ELS ÉSSERS VIUS

2 Característiques dels e.v
Composició dels e.v La cèl·lula Organització cel·lular Cèl·lula animal Cèl·lula vegetal Classificació dels éssers vius Els Regnes Com es classifiquen els e.v La biodiversitat

3 Característiques dels e.v
Tots els e.v tenen unes característiques comunes: Realitzen les funcions vitals: Neixen: és el resultat de la fecundació (= és la unió de dues cèl·lules sexuals de diferent sexe). En el moment que hi ha fecundació deim que hi ha reproducció sexual (hi ha diferenciació de sexes – mascles i femelles -). Mentre que si no hi ha diferenciació de sexes es diu que hi ha reproducció asexual.

4 Nutreixen: consisteix que els ev per poder dur a terme les funcions vitals i mantenir les constants vitals (batec del cor, respiració i Tª corporal) han d’absorbir els nutrients continguts en els aliments. Els ev tenen dos tipus de nutrició: - autòtrofa: és aquella que presenten els vegetals, de manera que fabriquen m.o a partir de sals minerals, aigua i CO2 - heteròtrofa: és aquella que tenen els org que fabriquen la m.o a partir de m.o ja elaborada. Ex humans, altres animals, bacteris i fongs

5 Reprodueixen: és la capacitat que tenen els ev de donar lloc a altres ev, els quals poden ser iguals (reprod. asexual) o semblants (reprod sexual) als progenitors. En els ev hi podem trobar dos tipus de reproducció: - asexual: és aquell tipus de reproducció on no hi ha intercanvi de material hereditari (ADN o ARN) de manera que aquests individus donen lloc a individus completament idèntics. Solen tenir aquest tipus de reprod org poc evolucionats

6 Es poden diferenciar diferents tipus de reprod asexual:
El fet que no hi hagi intercanvi de material hereditari no permet que hi hagi adaptacions als canvis ambientals Es poden diferenciar diferents tipus de reprod asexual: - bipartició: té lloc quan les cèl·lules o determinats org es divideixen per la meitat, de manera que formen dues cèl·lules o individus completament idèntics. Per ex les cèl·lules animals. El procés de divisió del nucli s’anomena MITOSI

7 - Gemmació: té lloc quan una cèl·lula mare forma una cèl·lula més petita que s’anomena gemma
- Esporulació: té lloc quan a l’interior de la cèl·lula mare es formen grans quantitats de cèl·lules molt més petites, anomenades espores que una vegada han madurat són alliberades a l’exterior. És pròpia dels fongs i d’alguns vegetals gemma espores

8 - Pluripartició: té lloc quan la cèl·lula mare divideix el seu nucli en moltes porcions les quals s’envolten de citoplasma i membrana plasmàtica, de manera que es formen moltes cèl·lules filles en el seu interior les quals s’alliberen.

9 - Fragmentació: té lloc quan els individus es reprodueixen mitjançant fragments de l’individu inicial. Per ex l’estrella de mar, vinagrella

10 - sexual: és aquella on hi ha una diferenciació sexual (= dimorfisme sexual), és a dir hi intervenen dos organismes de diferents sexes (mascles i femelles). En el moment de la fecundació hi ha intercanvi de material hereditari. Aquest intercanvi permet que hi hagi canvis en la informació del material hereditari i això permet que es puguin adaptar a les noves condicions ambientals. Els org que tenen aquest tipus de reproducció donen lloc a uns pocs individus.

11 Composició dels ev Tots els ev estan formats pels mateixos elements, els quals s’anomenen bioelements (= són els elements que formen part dels ev). Aquests elements són: CHONPiS Carboni Hidrogen Oxigen Nitrogen Phòsphor (fòsfor) i Sofre

12 Aquests elements s’organitzen de diferent manera i donen lloc a les diferents molècules dels org (biomolècules). Def molècula: conjunt de dos o més àtoms els quals poden ser iguals o diferents. Per ex CO (monòxid de carboni); O2; H2O (aigua); CH4 (metà o “pet”).

13 Depenent de com s’organitzin tindrem dos tipus de substàncies:
Substàncies inorgàniques: són aquelles substàncies que a més de trobar-se en els ev també els trobam en la matèria inert. Aquestes substàncies són:

14 Aigua: és la substància més abundant en tots els ev, per ex en el cas dels humans és d’un 65%
L’aigua és important pels ev ja que és el medi on s’hi transporten els nutrients i les substàncies de rebuig, com també és el medi on s’hi realitzen la gran majoria de reaccions químiques dels organismes. Sals minerals: són substàncies procedents de les roques i que els organismes les necessiten per poder dur a terme determinades funcions i estructures.

15 Determinats gasos: els ev per poder dur a terme les funcions vitals necessiten l’O2 el qual es troba a l’atmosfera, aigua i fins i tot en els primers metres del sòl. Substàncies orgàniques: són aquelles que només trobam en els ev i estan formades pels bioelements (CHONPiS). Aquestes substàncies estan formades per molècules que tenen enllaços que quan es trenquen alliberen energia que serà emprada per realitzar altres molècules. Aquestes substàncies es divideixen en:

16 Glúcids: com la glucosa o la cel·lulosa
Glúcids: com la glucosa o la cel·lulosa. Són emprats per aconseguir energia i formar estructures. Ex C6H12O6 Lípids: com els àcids grasos o el colesterol. S’emmagatzemen per formar la reserva energètica. Proteïnes: regulen determinades funcions, com ara l’hemoglobina, també transporten substàncies Àcids nucleics: són els responsables de la formació de l’ADN. Vitamines: són les responsables de dur a terme determinades funcions. Ex Vit K

17 2. La cèl·lula Def: la cèl·lula és la part més petita i fonamental dels ev, és a dir són capaces de realitzar les funcions vitals. La primera vegada que s’observà una cèl·lula fou l’any 1666, per Robert Hooke, el qual va observà l’espai buit que hi ha al suro i l’anomenà cèl·lula. Però no va ser fins l’any 1836 quan Schleiden i Schwann varen poder observà pel microscopi les primeres cèl·lules i establiren una teoria, que fins avui en dia no es posa en dubte, la qual diu:

18 Teoria cel·lular Tots els ev estan formats per cèl·lules. La cèl·lula és la part més petita i fonamental dels ev, és a dir realitza les funcions vitals. Tota cèl·lula prové d’una altra cèl·lula. El material hereditari es transmet de generació en generació.

19 Nivells d’organització cel·lular
Segons com estigui organitzat el material hereditari, podem diferenciar dos tipus de cèl·lules: procariotes: significa fals nucli. Són les primeres formes de vida que varen aparèixer dins l’aigua (bacteris). Es caracteritzen per tenir forma de sac i tenir el material hereditari (ARN) dispers per tot el citoplasma.

20 També es caracteritzen per tenir un filament, anomenat flagel, que els permet moure’s per l’aigua.

21

22 eucariotes: significa vertader nucli.
perquè es caracteritzen per tenir el material hereditari comprès dins una membrana, formant una estructura anomenada nucli. Es pensa que varen sorgir a partir de les procariotes. També es caracteritzen per tenir el citoplasma organitzat en petites estructures que realitzen les determinades funcions vitals, s’anomenen orgànuls. Es divideixen en: cèl·lula animal i vegetal.

23

24

25 La cèl·lula animal i vegetal
Pàg 47 més els dibuixos amb les seves parts

26 3. Classificació dels ev Tots els ev, des dels bacteris més petits fins a la balena més gran, es classifiquen en cinc regnes: moneres protoctits fongs vegetals animals Pàg 50 (llibre vell) o 114 (llibre nou) copiam

27 Tots els ev s’han de poder classificar, per això hi ha una ciència que s’encarrega de classificar-los i s’anomena taxonomia. Aquesta consisteix en agrupar els ev en grups cada vegada més petits. Cada un d’aquests grups s’anomenen taxons. Aquests són:

28 Regne Tipus Classes Ordres Famílies Gèneres Espècies

29 Regne Tipus Classes Famílies Ordre Gènere Espècie

30 Espècie humana Goril·la Regne Animal Tipus Cordat Subtipus Vertebrat Classe Mamífer Ordre Primat Família Homínid Gènere Homo Gorilla Espècie Homo sapiens Gorilla gorilla

31 Les espècies Def: és un conjunt d’organismes que es poden reproduir entre ells i a més el nou individu és fèrtil. Per això podem diferenciar individus de diferent sexe i deim que hi ha dimorfisme sexual. Generalment totes les espècies tenen un nom comú, però aquest canvia segons la població o el país, per tant no és molt funcional.

32 Per això és necessari que hi hagi un nom que sigui universal (que serveixi per tot el món), aquest és el nom científic. El nom científic està format per dos noms amb llatí, això se li diu nomenclatura binomial, on el primer nom correspon al Gènere, mentre que el segon fa referència a l’espècie en concret. Ex Canis lupus ssp familiaris  Ca Canis lupus  llop

33 La biodiversitat copiar pàg 118 i 119