Profesorado: Antonio Giner Gomis (coordinador) Vicente Carrasco Embuena José Antonio Corral Fuentes Aurora Fourcade López Marcos Jesús Iglesias Martínez Cristina Lapeña Pérez Inés Lozano Cabezas María Ángeles Martínez Ruiz Francisco Pastor Verdú Joaquín Ripoll Ferrándiz Pilar Tormo Jordá TEMA 5. LA FUNCIÓ DIRECTIVA ALS CENTRES EDUCATIUS: models, estils i tècniques Organització i gestió en centres educatius d'Educació Infantil i Educació Primària

Continguts Funció directiva Models de la funció directiva Estils de direcció Organos col.legiats

Models de la funció directiva a) LA FUNCIÓ DIRECTIVA COM A OFICI Elaboració de projectes Anàlisi de necessitats. Diagnòstic. Decisió. Programació o pla operatiu. Execució de projectes Organització, instrumentació, coordinació, implementació o desenvolupament, coordinació i dinamització. Avaluació de projectes Avaluació durant l'execució (seguiment) i post execució. Explotació del feed back.

Models de la funció directiva A) LA FUNCIÓ DIRECTIVA COM A CONJUNT DE ROLS Rols interpersonals Rols informatius Rols de decisió Representador Líder Enllaç Monitor Difusor Portaveu Emprenedor Gestor d'anomalies Assignador de recursos Negociador

Models de la funció directiva A) LA FUNCIÓ DIRECTIVA COM LIDERATGE Capacitat d'influir sobre persones i grups, conduint-los a un objectiu Capacitat de desplegar funcions de Dinamització i coordinació de persones i projectes Creació d'equips de treball, De cohesió social Creació de cultura organitzacional Cultura de gestió i d'avaluació Promoció del canvi i innovació... EL LIDERATGE CONSTITUEIX L'EIX VERTEBRADOR DE TOTES LES ORGANITZACIONS , SENSE EL QUAL RESULTA IMPOSSIBLE EL SEU FUNCIONAMENT.

Definicions de la funció directiva Fayol (1916) Després que una organització s’ha constituït, cal fer-la treballar, i aquesta és la funció de la direcció. Drucker (1981) Dirigir és aconseguir que una institució complisca el seu propòsit. Això significa fixar els objectius, finalitats i prioritats, organitzar-se, dotar els diversos càrrecs amb persones idònies, avaluar resultats, establir comunicació i adoptar decissions, etc. Zerilli (1988) La direcció és el procés de guia i constant adaptació d’una organització, mitjançant un precís esquema lògic d’acció per a la consecució en el màxim grau i amb la màxima eficàcia dels seus objectius. Mintzberg (1991) Les característiques de l'exercici de la funció directiva són: molt de treball a un ritme esgotador, activitat breu, variada i fragmentada, preferència per l'acció directa, preferència pels mitjans verbals (orals), actuació dins una xarxa de relacions internes i externes, tensió entre els deures i drets.

Estils de direcció LEWIN (1939): Democràtic o participatiu, autoritari, laissez-faire OWENS (1976): Burocràtic, carismàtic. McGREGOR (1960): Lideratge de tasca, lideratge de manteniment. DRUCKER (1964): Direcció per objectius. BLAKE i MOUTON (1964): Lideratge orientat vers la relació, lideratge orientat vers la tasca. HERSEY i BLANCHARD(1969): Ordenatiu, delegatiu, participatiu, comercial.

Tècniques de direcció Planificació i gestió de projectes Comunicació Gestió de Recursos Humans

Models d’accés a la funció directiva CARACTERÍSTIQUES SISTEMES EDUCATUS Centralista funcionarial Accés per concurs-oposició Duració indefinida Autoritat institucional Perfil administratiu (no exclusiu) Professionalitzat França, Bèlgica, Itàlia, Grècia Centralista participatiu Elecció per òrgans del centre (s'ha de pertànyer al centre) Duració temporal Perfil mixt Espanya, Portugal Descentralitzat de mercat Concurs públic Accés per contracte indefinit Dependència de les autoritats locals Anglaterra, Dinamarca, USA, Alemanya, Holanda, Suècia

Models de direcció a Espanya: de la LODE a la LOE MODEL LODE (1985) Qualsevol professor/a del centre, amb destinació definitiva, amb un any d'antiguitat al centre i tres al cos de mestres. Programa de direcció. Elegit pel Consell Escolar de Centre per majoria absoluta. Duració tres anys, renovable. Cap d'Estudis i el Secretari són triats pel Consell Escolar de Centre, a proposta del director. Excepcionalment l’Administració Educativa nomena el director/a (per un any).

Model de direcció a Espanya: de la LODE a la LOE MODEL LOPEGCE (1995) Qualsevol professor del centre, amb destinació definitiva, amb un any d'antiguitat al centre i cinc al cos de mestres. Necessitat d'acreditació per part de l'Administració Educativa. Programa de direcció. Elegit pel Consell Escolar de Centre per majoria absoluta. Duració quatre anys, renovable fins a tres períodes. El director/a tria el Cap d'estudis i el Secretari i ho comunica al Consell Escolar de Centre. Excepcionalment l'Administració Educativa nomena el director (per un període de quatre anys).

Model de direcció a Espanya: de la LODE a la LOE MODEL LOCE (2002) Qualsevol professor/a amb cinc anys d’antiguitat. La selecció dels directors s’efectua mitjançant concurs de mèrits (No necessàriament han de ser professors del centre). Principis de publicitat, mèrit i capacitat i la duu a cap una Comissió constituïda per representants de les Administracions educatives i, almenys en un 30 %, per representants del centre. Es basa en els mèrits acadèmics i professionals acreditats. Els seleccionats han de fer un programa de formació inicial. El director proposa el nomenament de Cap d’ Estudis i Secretari a l’Administració educativa. Nomenament inicial per tres anys. A la finalització són avaluats i adquireixen la categoria de director. Poden ser renovats fins a un nombre de períodes reglamentat per l’Administració educativa. Consoliden en part del complement mentre estan en actiu

Model de direcció a Espanya: de la LODE a la LOE MODEL LOE (2006) Es manté bàsicament el model LOCE, canviant els següents aspectes: Tenen preferència les candidatures dels professors dels centres. La comissió de selecció estarà integrada almenys en un terç per membres del claustre del centre i un altre terç per membres del consell escolar. Nomenament per quatre anys, renovables.

Funcionament dels òrgans col·legiats El “quòrum” És el nombre mínim de membres necessari per a constituir l’òrgan o perquè aquest prenga les seues decisions. El “quòrum” generalment és la meitat més un dels membres. Si l’òrgan té deu membres, el “quòrum” seran sis.

Funcionament dels òrgans col·legiats La presa de decisions o acords És per “consens” o unanimitat quan ho decideixen tots els membres assistents. La forma més corrent és fa per votació.Poden ser per majoria simple, per majoria absoluta o per majoria qualificada. Majoria simple és quan un acord és fa amb la meitat més un dels vots dels membres presents. Majoria absoluta és quan un acord és fa amb la meitat més un dels vots en relació al total de membres de l’òrgan. Majoria qualificada és quan es requereix un nombre més alt de vots per a prendre una decisió. Aquest nombre pot ser 2/3 dels membres.

BIBLIOGRAFÍA BOLÍVAR, A. (2000) Los centros escolares como organizaciones que aprenden. Promesas y realidades. Madrid: La Muralla. CANTÓN MAYO, I. (1996) La organización Escolar. Práctica y fundamentos. Barcelona: Oikos-Tau. GARCÍA REQUENA, F. (1997) Organización escolar y gestión de centros educativos. Málaga: Aljibe. RAMO TRAVER, Z. y RODRIGUEZ CARREÑO, M. (1997) Guía de la organización de los colegios de Primaria y de las Escuelas Infantiles. Madrid: Escuela Española.