1- Quan els esportistes estiguin fent bé les coses, dóna´ls molts elogis i estímuls sincers. És bo lloar-los amb freqüència i afegir recompenses com una picada de mans o un somriure amistós. Però si no són sincers, els elogis i els estímuls perdran tota la seva eficàcia. Per exemple, dir-li a un esportista que ho ha fet bé, quan aquest sap que no ha estat així. D’aquesta manera tota la confiança i la credibilitat per part de l´entrenador es perd.

2- Desenvolupar expectatives realistes, adequades a l´edat i el nivell de les capacitats de l’esportista. D´aquesta manera serà més fàcil per a l´entrenador fer elogis sincers. No exigeixis el que no es pot exigir i no prometis el que no es pot prometre.

3- Recompensar l´esforç i les bones actituds tant com el resultat. Si s´ha perdut, però el jugador s´ha esforçat, ha de merèixer igualment ser reconegut. Reforça constantment les bones actituds en els qui no tenen bones aptituds per a l´esport.

4- Recompensar la tècnica correcta, i no solament el resultat. Hi ha molts entrenadors que aplaudeixen una jugada efectiva d´un esportista, quan potser la seva execució tècnica no ha sigut la correcta… …i per altra banda, davant d´una jugada o una acció ben executada, però no efectiva, no diuen res. Això a llarg termini no és profitós, per tant és convenient encoratjar i premiar la tècnica correcta amb independència de quin sigui el resultat

5- Aprofitar els recursos materials disponibles per disenyar gran quantitat d’activitats. És convenient dissenyar entrenaments que fomentin la participació al màxim i que incloguin una gran quantitat d´activitats i diversitat de destreses… …fent que les instruccions siguin curtes i senzilles i optimitzar la utilització del material i les instal·lacions.

6- Modificar les regles i les activitats per elevar al màxim l’acció i la participació. Les regles es poden modificar als entrenaments (ex.: als partidets) per assegurar l´èxit i augmentar la motivació. Per exemple, no es pot xutar a gol fins que tot l´equip no hagi tocat la pilota una vegada com a mínim

7- A l´hora de corregir errors, utilitzar l´enfocament positiu «tipus sandvitx». Aquest mètode consisteix que quan un esportista ha comès una errada, en primer lloc hem de mencionar allò que ha fet bé. Exemple: si un jugador rep, xuta i no l´encerta, doncs «bon intent, has xutat en bona posició». Això ajudarà a reduir la frustració derivada de l´errada comesa. En segon lloc, es tracta de donar informació que serveixi per corregir aquest últim: «dóna més efecte a la pilota, i col·loca-la millor». A continuació és convenient finalitzar de manera positiva amb una observació que doni ànims «segueix així, que la propera vegada segur que marques...».

8- Crear un entorn que redueixi la por a intentar noves habilitats. S´ha de generar una atmosfera estimuladora en què la burla i la falta de respecte pels que menys habilitat tenen no es pugui tolerar.

9- Ser entusiasta i predicar amb l´exemple. L´entusiasme es contagia, i és una de les millors opcions per interactuar amb els més tímids. D’altra banda, si no som coherents amb el que diem, perdrem tota credibilitat com a líders de l´equip.