LES FUNCIONS DEL VÍDEO A L’ENSENYAMENT Vídeo y Educación, Joan Ferrés (Ed. Paidós) Capítol 4

Funció Informativa. Vídeo document. L’interès de l’acte comunicatiu es centra en l’objecte de la realitat a què fa referència. El missatge té la finalitat fonamental de descriure una realitat el més objectivament possible. Vídeo enfront televisió els continguts de tv ens vénen donats. Versatilitat gravació reproducció El vídeo ens acosta l’entorn més pròxim Permet destacar aspectes (enfoc, enquadrament…)

Funció Motivadora. Vídeo animació. L’interès de l’acte comunicatiu es centra en el destinatari buscant afectar la seva voluntat per incrementar les possibilitats d’un determinat tipus de resposta. La imatge és més eficaç que la paraula a l’hora de suscitar emocions i sentiments. Trenca els rols del mestre com a emissor-actiu i l’alumne com a receptor-passiu.

Funció Expressiva. Creativitat i vídeo-art Quan en l’acte comunicatiu l’interès primordial es centra en l’emissor, que expressa en el missatge les seves pròpies emocions o s’expressa a si mateix Utilització de la càmera fomenta la presa de consciència del propi món afectiu. Element catàrtic de la producció com a expressió plàstica Fomenta el sentit crític enfront la realitat. Vídeo-art com a forma d’expressió característica, treballa sobre la materialitat del discurs sonor i visual.

Funció Avaluativa. El vídeo-mirall. Acte de comunicació en el que importa fonamentalment la valoració de conductes, actituds o habilitats dels subjectes captats per la càmera. Diferent de mirar-se al mirall. Em veig com sóc vist. Em sento com em senten. Distanciament que permet objectivar-se per prendre consciència de la pròpia identitat. Permet autoanalitzar-se en diferents codis expressius: gest, llenguatge… Inverteix la situació d’alienació que provoca le televisió.

Funció Investigadora. Quan l’objectiu està en l’anàlisi posterior i amb deteniment d’allò que s’ha enregistrat. El mitjà és especialment idoni per a la reproducció de seqüències subjectes a l’anàlisi de qualsevol tipus. Permet l’observació de cosssos reduïts (macro) i de moviments. Permet la repetició i la ralentització fins a la congelació de la imatge. L’observació permet la recollida de dades diverses. Permet la comparació. Contrasta amb l’acceleració de plans pròpia de la funció espectacular de la tv.

Funció Lúdica. El vídeo com a joc. Quan en l’acte de comunicació l’interès se centra bàsicament en el joc, en l’entreteniment, en la gratificació o en passar-s’ho bé. Com a mitjà expressiu es presta al plaer estètic. Permet l’error i això facilita i estimula l’experimentació. Passar-s’ho bé és motivador i la motivació és important per a l’aprenentatge. Espontàniament es va avançant cap a nivells d’organització, repartiment de rols, descoberta… Vídeo i tv són lúdics en direccions oposades.

Funció Metalingüística. Quan en l’acte comunicatiu l’interès se centra fonamentalment en el codi mateix. S’utilitza un codi per parlar del propi codi. Permet l’aprenentatge del llenguatge de la imatge en moviment des de la pràctica. Primera fase: domini del codi de l’expressió audiovisual. Segona fase: expressar-se adaptant-se a diferents situacions comunicatives . Tercera fase: expressar-se de forma genuïna i personal superant models dels mass media.