Amentit Deesa de la necropolis Una de las formes de Hathor

Anethet Grec: Anat Filla de Ra i dona de Set Orige Sirio-Palestì Deesa de la guerra protectora del rei Protectora del cavall i carro de guerra.

Anket Grec: Anukis Filla de Ra Deitat de l’ aigua A época mes tardía deesa de la lujuria Cuida la inundació

Bastet Grec: Bastis, Diana Deesa desde la II dinastía Mare del rei Al seu nom porta un frasc d’ ungüent potser utilitzat a ofrenes

Protegeix a Ra eliminant a la serp Apofis. Mite de la Deesa llunyana que Marxà a Nubia on s’ encoleritzà, prenent la forma de l’ull de Ra. Al seu honor: Festa de la embriaguez Es criaven gats als seus temples, aquestos eren sagrats. A la seua mort, eren momificats.

Heket Grec: Hecate Ajuda al sobirà a ascendir al cel. La que ajuda a respirar Una de les comadrones divines

Involucrada a la resurrecció d’ Osiris Apareix als “ivoris mágics” destinats a protegir la llar

Hathor Grec: Afrodita El seu nom significa; “La casa de Horus” Orige en antiga deesa mare, convertida en deesa celestial. Segons textos de les piramides. Vinculada al sicómoro

Creadora de l’Univers, feia creixer les plantes a desitg de Reneutet. Hathor es la“Deesa Daurada”la deesa Del amor, la alegria, la dança, “Senyora de Mammisis” per tant la Protectora de mares i fills. En la variant funeraria, es la dama d’Occident,“La que està a la Muntanya Occidental”, acollix al difunt al caure la nit.

Isis Egipci: Ast Dona d’ Osiris i mare d’ Horus Una de les mes importants, fou venerada al mon Romà Es la magia, fidelitat i la gran mare Mite junt Osiris on mitifica l’amor matrimonial i maternal. Present als textos de les piramides. Deesa Primordial de Tebas

El Mite Osírìac representa la personificació de l’ordre politic, representa els beneficis del amor familiar. Es feia acompanyar per 7 escorpins que li servíen de defensa i l’ajudaven a protegir al jove Horus

Neftis Egipci: Nebet-Het El su nom significa “senyora de la casa” Germana de Isis i dona de Set Deesa protectora dels recipients Canopos

Deesa dels difunts, sovint les vendes de les momies eren anomenades “Cabell de Neftis” Ajuda a Isis en la reçerca d’Osiris en contra del seu home Set

Uadyet Grec: Uto, Uraios Significa “La verda”, identificada amb els teixits d’aquest color Representa la corona del Nord, ull esquerre de Ra. Pot estar acompanyada de la deesa buitre Nejbet(la corona del Sur) aquesta unio la solien portar els reis al seu nom, coneguent-se com “Nebty”

Actuant de defensa sol escupir Foc per la boca. Originariament representaba el creiximent, entrà al panteo donada la abundancia de serps al riu Nil Als temps del rei Ajenaton, encara perviu al panteo

Sothis Egipci: Sopdte, Sepedet Forma part de la tradicio astral Guiaba al monarca per el mes enllà i al unirse a ella, donaven a llum a l’estel del matì

Es el astre que anùncia l’arribada de l’any nou, mes o menys 19 de Juliol. Cuan apareix al cel es celebra l’ arribada de l’any, es el fenomen conegut com; Horto Heliaco de Sothis. Sol coincidir amb el primer dia del primer mes de inundacio. Es sol identificar amb les bones collites enfatitzant el seu aspecte fèrtil i agrìcola. Es una deesa del temps. Es sol adorar a tot paratge que puga tindre un sostre astronòmic; tomba de Seti I. O llocs on s’adoraba a Isis. Sobretot a la cerimónia d’any nou.

MAAT Apareix a la V dinastia i es identificada amb Ra i Osiris. Personifica l’ordre còsmic, justìcia, veritat i estabilitat. Es doncs una deitat basada en una idea abstracta.

Aquest equilibri es veu amenaçat per el mal, element necesari per a que aquest be existisca. Molts deus apareixen sota el signe de Maat Maat apareix en la “Sala de les dos veritats o Sala de la Pesada Ànima”, com contrapes a la balança on es pesarà el cor del difunt per determinar si mereix la vida eterna. Patrona dels jutges, asistida per Thot.

Nut Grec: Rhea Potser fora una antiga deesa mare, representa l’univers físic. Es la dama de Heliopolis Sota l’aspecte funerari fa renaixer als difunts

Deesa del cel nocturn y diurn A ella se li encomanaven els difunts, sol estar representada a la tapa dels sarcofags, el seu home Geb abaix introduïnt al difunt en un microcosmos que simbolitza l’unio dels dos esposos. El amteix ocorre amb el sostre i sol de la tomba