Violència de gènere i justícia

Estudi de les variables rellevants per a la intervenció psicosocial Oficina d’Atenció a la Víctima (OAV) de Lleida 515 víctimes de Lleida (estudiades de gener 2004 a juny 2006) Criteris d’avaluació de la credibilitat en les denúncies Equips d’Assessorament Tècnic i Atenció a la Víctima (EATAV) de Girona Grup d’estudi 14 víctimes de Girona Grup control 14 dones amb discurs simulat Predicció de la violència contra les dones: adaptació de la SARA (avaluació del risc de violència de parella) EAT penal Barcelona 102 parelles que han presentat denúncia als jutjats de BCN

Perfil de les víctimes Edat entre 25 i 40 anys (60%) Nacionalitat espanyola (67,7%) Té estudis primaris (50% - 77,2%) Treballa fora de la llar (61,5%) Està casada o conviu amb el seu agressor (62,3%) Té fills en comú amb el seu agressor (53%) És la primera vegada que denuncia (82%) Pateix trastorns de l’estat d’ànim el darrer any abans de la denúncia (77,5%) Edat: malgrat la mitjana es situa entre els 25 i 40 anys, hem trobat víctimes que van des dels 20 fins els 83 anys Estudis: un 17,4% de les víctimes tenen estudis de grau mig i un 2,7% estudis de grau superior Treball: per contra del que es pot pensar, la majoria tenen feina fora de la llar i per tant possibilitats d’independència econòmica Denúncia: malgrat és el primer cop que denuncia en molts casos, ja han patit agressions anteriors amb la seva parella actual però també amb per altres parelles Trastorns: en el darrer any els maltractaments l’han portat a patir trastorns en l’estat d’ànim, s’observa una elevada presència de trastorns afectius i s’observa també la presència d’un trastorn per estrès postraumàtic, a més de sentiments de por i ansietat

Els agressors Havien patit algun tipus de maltractament quan eren infants (69,6%) Tenen estudis primaris (56,9%) En la seva biografia ja havien maltractat altres membres de la família: físicament (44,1%) i psicològicament (67,6%) Han incrementat la freqüència i la gravetat de les agressions al llarg del temps que dura la relació (79,4%) Presenten símptomes d’hostilitat, irritabilitat o ira en el darrer any abans de la denúncia (81,4%) Minimitzen o neguen la importància de la violència exercida contra la seva parella (83,3%)

Característiques del maltractament Es denuncia maltractament físic i psíquic (79,7%) El tipus de maltractament no es diferencia en funció de l’edat 8 de cada 10 dones que denuncien ho fan per rebre maltractaments físics i psíquics. Que només es doni un dels dos, és l’excepció. L’edat tant de l’agressor com de la víctima no és un factor que discrimini el maltractament. Es produeix igual amb gent jove, com en gent gran.

Característiques de la denúncia La mitjana d’anys de convivència abans de la denúncia és 13,7 anys Les víctimes més joves de 30 anys triguen menys a denunciar el maltractament Després de la denúncia un 44% no se separen

Temps transcorregut entre el maltractament i la denúncia fins a 1 any Més de 5 anys 2 anys 3 anys 4 anys 5 anys 30,9% 22,3% dones més joves dones més grans

Mesures judicials adoptades Ordres d’allunyament (75,4%) Ordres de protecció (23,6%) Les ordres de protecció s’apliquen més: (situació laboral) - a mestresses de casa (36%) (relació víctima/agressor) - a parelles de fet (31,1%) (hi ha fills?) - si hi ha fills en comú (94,2%) Ordres d’allunyament: regula la prohibició cap al presumpte agressor d’apropar-se i/o comunicar-se amb la víctima Ordre de protecció: fa referència a la possibilitat per part del jutge d’instrucció d’acordar mesures cautelars de caràcter penal (allunyament de l’agressor envers la víctima) i mesures de caràcter civil. Aquestes últimes fan referència a la possibilitat d’atribució de l’ús de la vivenda familiar, l’atribució de la custòdia dels fills, l’establiment d’un règim de visites a favor del progenitor que no té la custòdia i l’atribució de prestació per aliments. La vigència d’aquestes mesures tenen una temporalitat de 30 dies Dins dels col·lectius a qui més s’aplica, segons la situació laboral estan les mestresses de casa (36%) i menys si treballa a jornada complerta (31,1%) o a temps parcial (22,1%), es troba a l’atur (4%) o és pensionista (4,9%) Segons la relació víctima/agressor, a parelles de fet (31,1%), per cònjuge (14,6%), per excònjuge (13,9%), per exparella de fet (6,5%), per nuvi (0,8%) o exnuvi(0,8%) En quasi totes les ordres de protecció dictades, hi ha fills en comú

Conclusions La violència contra les dones és crònica i repetitiva La violència contra la parella es caracteritza per: una marcada desigualtat entre l’agressor i la víctima alta reincidència continuïtat en el temps Un 60% del total d’agressors seguits en el període de postvaloració han estat reincidents La violència contra les dones és crònica i repetitiva I això s’argumenta en primer lloc perquè el 73,5% de les víctimes afirmava haver estat agredida físicament amb anterioritat a la denúncia interposada. Si li sumem el maltractament psicològic, el percentatge augmenta fins el 85,3%. Aquesta alta violència contra la parella marca una desigualtat molt forta entre l’agressor que vol ser dominant i la víctima que s’ha de veure sotmesa contra la seva voluntat . En segon lloc s’argumenta per l’alta reincidència, un 60% del total d’agressors seguits en el període de postvaloració d’una de les recerques, han estat reincidents en el mateix tipus de delicte. En tercer lloc es dona una continuïtat en el temps, ja que la mitjana d’anys de convivència es 13,7 anys i un 44% de les dones no es separaran desprès de denunciar-ho.

Conclusions Les reformes i la nova legislació han tingut dos efectes: Socialment s’ha aconseguit un reconeixement ampli d’aquesta problemàtica i de la necessitat d’intervenir-hi S’arriba més fàcilment a obtenir ordres d’allunyament ordres de protecció atenció psicosocial Les reformes i la nova legislació, malgrat no estan aconseguint encara aturar aquesta xacra han tingut dos efectes positius 1) Han aconseguit el reconeixement global que existeix aquesta problemàtica i que no es pot deixar en l’esfera de l’àmbit privat i íntim de les famílies, sinó que tota la societat estem obligats a intervenir-hi per aturar-ho 2) les reformes han permès que s’arribi a obtenir més fàcilment ordres d’allunyament, ordres de protecció i atenció psicosocial, que si bé per sí soles o aïllades de la resta de mesures no són resolutives, sí són en canvi necessàries que es donin amb celeritat i sense qüestionaments inicials

Conclusions Els relats de víctimes de violència de gènere que han viscut realment aquesta situació són qualitativament diferents dels relats de les que no els han viscut S’ha obtingut un llistat (criteris VIG) per a la validació de la credibilitat de les denúncies de gènere Desenvolupar en el futur aquest sistema com una eina molt eficaç per confirmar la realitat d’una declaració Els estudis ens han permès arribar a la conclusió que el relat de les víctimes de violència de gènere és qualitativament diferent del relat de les que no els han viscut Hem pogut identificar un llistat de criteris que permeten discriminar aquestes diferències, i per tant podem aportar-los a la exploració forense per tal que la seva implementació impedeixi victimitzacions secundàries o dubtes posteriors respecte a la credibilitat dels testimoniatges.

Conclusions S’ha provat amb èxit la utilització d’instruments com la SARA (avaluació del risc de violència de parella) Aquest instrument classifica bé el 85% dels reincidents i el 72% dels no reincidents. Pot ajudar a la presa de decisions més objectiva i generalista La implementació d’instruments de predicció del risc de reincidència en la violència de parella que ja utilitzen altres països capdavanters en l’estudi d’aquesta problemàtica (Canadà, EEUU...) pot permetre prendre mesures preventives per evitar la reincidència i les conseqüències tant greus que implica l’escalada cada cop més violenta que es produeix en el cicle de la violència de gènere En una de les recerques realitzades s’ha provat amb èxit un d’aquest instruments, la SARA (les segles amb anglès signifiquen “avaluació del risc de violència de parella”) i aplicat a la realitat catalana ens hem trobat que: Les valoracions de que hi havia risc fetes amb aquest instrument , han encertat en el 85% dels que desprès han reincidit en aquest tipus de delicte i també Han encertat en el 72% dels que s’havia valorat poc risc de reincidència i que efectivament no han reincidit en aquest tipus de delicte