Massa Abdominal: Plastró apendicular 1Vázquez, O; 1Magraner, E; 1Condines, X; 2Vilalta, A. 1CAP Borrell. CAPSE. Barcelona. 2 CAP Les Corts. CAPSE, Barcelona. Objectius: Presentació d’un Cas Clínic d’una dona amb dolor abdominal i presència d‘una massa a hipogastri per: 1.- Conèixer els possibles diagnòstics diferencials que ens podem plantejar davant d’una massa abdominal a l’edat adulta, 2.- Revisar el tractament actual del Plastró Apendicular. Cas Clínic: de 71 anys Motiu de Consulta: dolor abdominal a hipogastri amb sensació de pes, astènia i pèrdua d'uns tres quilograms de pes des de fa quatre setmanes. Explica deposicions toves sense productes patològics els últims dies. No refereix febre. Antecedents patològics DM tipus 2, HTA, Dislipèmia i Glaucoma. En tractament amb Metformina, Labetalol i Simvastatina. A l'exploració física bon estat general, afebril, normotensa. Abdomen tou i depressible, dolorós a la palpació de zona suprapúbica, no defensa ni signes de irritació peritoneal. Tacte rectal amb molèsties a la palpació a punta de dit a cara anterior. Tacte vaginal massa de consistència dura no fixa difícil de delimitar a fons de sac. Dificultat per la introducció de l'espècul per ocupació. Proves complementàries:: Analítica hemograma i bioquímica normals. Mínima elevació dels reactants de fase aguda (PCR 7mg/dl). Marcador tumoral CEA negatiu (0.8ng/ml). L’ Ecografia ginecològica imatge sòlida heterogènia de límits difusos de 68x56mm de parets engruixides que desplaça úter; Doppler positiu. TAC abdominal zona aplastronada a hemipelvis dreta de 5x3x2cm amb zones hipodenses a l'interior suggestiu de plastró apendicular. Resultats: Les proves d’imatge ens donen el diagnòstic definitiu de Plastró apendicular, resolt amb tractament conservador. Diagnòstics Diferencials: DIAGNÒSTIC PROVA COMPLEMENTÀRIA Tumoració Annexial Ecografia Ginecològica Neoplàsia de Colon Fibrocolonoscòpia Massa depenent de Bufeta Urinària TAC Abdominal Diverticulitis Discussió: Estudis recents revisen el tractament del Plastró Apendicular, es posa en entredit la necessitat d’una cirurgia posterior a les 6-8 setmanes quan hi ha hagut una resposta correcta al tractament conservador. Aquesta cirurgia es realitzava per evitar el risc d’una Apendicitis Recurrent, però s’ha demostrat que la incidència d’aquesta és inferior al 20% i encara disminueix més després dels dos primers anys. A les peces obtingudes de les intervencions, només hi havia inflamació en el 23% dels casos. Per tant, no estaría justificada la realització d’una cirurgia posterior de forna rutinària ja que no està exempta de complicacions i de morbimortalitat per als pacients quan hi hagut una resposta correcta amb el tractament conservador. Nº de pòster: XIVRESIS_2815 ovazquezsoler@hotmail.com