Sostenibilitat, Zones de Reserva i Activitats Subaquàtiques

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Activitat CALCULA: ESPORT MASCULÍ I ESPORT FEMENÍ Observatori Crític de l’Esport Autora: Susanna Soler i Prat INEFC Barcelona.
Advertisements

Comissió d’estudi sobre l’Economia Col·laborativa
2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2. 3
Ciència, tècnica i societat
d' a s s i s t è n c i a al g o v e r n l o c a l
LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
ESPAIS PROTEGITS Inici de la protecció dels espais terrestres a principis del S. XX. (1916 primera llei de parcs nacionals a l’estat espanyol) Protecció.
LA GESTIÓ AMBIENTAL ALS PORTS DE CATALUNYA
EBM LA FONTANA Escola Bressol Municipal de gestió directa de l’Ajuntament de Barcelona Districte de Gràcia Escola de tres grups: 1 de 18 infants de 2-3.
Programa de Transició Escola Treball
EL DINER, ELS BANCS I LA POLÍTICA MONETÀRIA
Polítiques d’Ordenació Comercial
1 era JORNADA D’EMPRENEDORIA I EMPRESA Sant Celoni 31 març 2011
EXCEL·LÈNCIA PROFESSIONAL I INCREMENT
Catàleg de béns homologats i de compra centralitzada
L’ÚS DE LES LLIBRETES A LES SESSIONS DE FILOSOFIA 3/18
Sector secundari a) Definició de sector secundari.
MONESTIR DE PEDRALBES El Monestir de Pedralbes és un dels edificis més valuosos del gòtic català, que conserva el claustre gòtic considerat el més gran.
Recordem què vol dir ser adolescent
I ARA, QUÈ PUC FER?.
1 u n i t a t El departament de Recursos Humans.
Sostenibilitat, Zones de Reserva i Activitats Subaquàtiques
Programa BIBE: perspectives de futur
DGCEC - ICEC SERVEI DE DESENVOLUPAMENT EMPRESARIAL (SDE)
PLA REACTIVACIÓ MUNICIPAL Ajuntament de Sant Pere de Ribes
Gestió de la qualitat en el litoral.
MIREMMATEMÀTIQUES Lleida 24 d’octubre de 2009.
Jornada Cloenda Esports
Sostenibilitat, Zones de Reserva i Activitats Subaquàtiques
Col·laboracions i recerca de sinèrgies per a l'estructuració del sector: experiència de La Confederació II Trobada anual d’entitats del Club de Suport.
ANTECEDENTS I OBJECTIUS
PLA DE FORMACIÓ DEL CENTRE
COM FER FRONT A LA MANCA D’HABITATGE SOCIAL
NOVETATS ESPAI MARGALEF
La Cigarreta Electrònica: Què en sabem?
Edició 2017 Reunió amb famílies.
Resultats DIAGNOSI SOCIO CULTURAL DE L’ENTORN FAMILIAR DELS I DE LES
RYT a matrícula (MAT) reunió de centres 21/05/2015.
Reptes per a incorporar les competències transversals a les nostres assignatures  M.Jesús Marco Galindo Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació.
ELS MERCATS ESTRATÈGICS DE LES ARTS ESCÈNIQUES I LA MÚSICA A CATALUNYA
Amics de la ciutat de Granollers Granollers, 26 de gener 2011
- Treballem un projecte a l’aula d’acollida -
XARXA D’ESCOLES PER LA SOSTENIBILITAT DE VIC
PRESTACIO PER ATENDRE NECESSITATS BÀSIQUES
El que cal saber sobre l’estafa del FLA
RESPONSABLE SERVEI/OFICINA/DELEGACIÓ
BALANÇ DE LA LLEI DE BARRIS
MODEL DE QUALITAT DEL CONSELL COMARCAL DEL MARESME 27 d’abril 2006.
Consum per substàncies per any (últim mes)
Gestió participativa dels projectes de centre
Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona
L’esport com a eina de dinamització econòmica.
LES PREFERÈNCIES COM A EINA FACILITADORA
Marcos Escolano, Carles Casamiquela i Adrià Doménech
Índex Introducció Qui som? D’on venim? Cap a on anem? Què hem fet?
Quin poble volem? CP Mare de Déu del Toro Es Mercadal
Dr. Pere Mir Dr. Eduard Cristóbal Desembre de 2004
LA GESTIÓ AMBIENTAL ALS PORTS DE CATALUNYA
Palataforma web per a músics amateurs i semi-professionals
Plans d’igualtat d’oportunitats Plans d’igualtat d’oportunitats
Sostenibilitat, Zones de Reserva i Activitats Subaquàtiques
PERSONAL DOCENT I INVESTIGADOR (PDI)
LA GESTIÓ AMBIENTAL Maria Mañanet i Enric Espinosa
LA PRESERVACIÓ DEL MEDI
TRETS DIFERENCIADORS 4t ESO
3.- LA GLOBALITZACIÓ És una acceleració de la interdependència de les economies nacionals, provocada pels canvis tecnològics i la reducció de les barreres.
Transport Porta a Porta
Informe per a l’ASSEMBLEA GENERAL DE SOCIETATS MUSICALS
Interpretació estadística dels indicadors de centre
ESTADA A L’EMPRESA AL BATXILLERAT
Transcripción de la presentación:

Sostenibilitat, Zones de Reserva i Activitats Subaquàtiques Federació espanyola/catalana d´activitats subaquàtiques. F.E.D.A.S./F.E.C.D.A.S Octubre 2005

Federació espanyola/catalana d´activitats subaquatiques. Federacions que integran, arreu de l´estat i a Catalunya, les associacions i clubs esportius sense anim de lucre que practiquen les activitats subacuatiques: Busseig amb escafandra Pesca submarina a pulmó lliure Natació amb aletes D´altres activ. En apnea: fotosub, apnea, hockey, video submarí,….

FEDAS-FECDAS EL NOSTRE OBJECTIU Promocionar les activitats subaquàtiques en un equilibri adient amb l’entorn natural. Difondre les nostres activitats i fer-les entenedores per a l’entorn social. Col·laborar, des del nostre ampli coneixement i experiència sobre l’entorn marí, amb les administracions, en una adequada gestió dels recursos naturals. Defendre la nostres disciplines de falses imputacions fetes des de la ignorància o l’interès econòmic-polític.

Parcs i espais protegits al medi marí català (I): Illes Medes: activitats subaquatiques subjectes a cuota, regim de concessions. Pesca, esportiva o professional, prohibida. Cap de Creus: llei base: pesca esportiva permesa, excepte reserves integrals (3) i zones protecció (3). Pesca professional i amb canya permesa a les (3) zones de protecció. Campionats: prohibits a tot el parc (de Roses a Port de la Selva). Reste activitats subaquatiques pendent “pla usos”

Parcs i espais protegits al medi marí català (II) Reserva Ses Negres (Begur): prohibides totes les activ. Subaquatiques (reserva integral amb finalitat investigació) pero…..solicitud per organitzar visites guiades subaquatiques cobran !!!!! Reserva Masia Blanca (Torredembarra): idem anterior, amb gestió exclusiva delegada a Centre de Busseig (Ministeri Medi Ambient….).Port Comarruga inclós a l´ambit del parc…..!!!

Parcs i espais protegits al medi marí català (III) Les “noves” iniciatives: Illes Formigues (Costa de Palafrugell) Els Ullastres (Costa de Palafrugell) Costa del Montgrí (Estartit-L´Escala) Punta Sant Elm (Sant Feliu Guixols) Illa de Tossa

Parcs i espais protegits al medi marí català (IV) Les “noves” iniciatives: proposades per Centres de Busseig i Ajuntaments (no grups ecologistes seriosos) solicitud resumida a: prohibir la pesca submarina (no les altres modalitats!!!) + atorgar concessió per busseig turistic a n centres de Busseig. + “repartiment” de zones entre diferents centres.

LA POSICIÓ DE FEDAS I FECDAS SOBRE LA CREACIÓ DE ZONES DE RESERVA EN EL MEDI MARÍ : CAL AFAVORIR LA SEVA CREACIÓ, COM MECANISME DE preservació de la sostenibilitat del medi marí. CAL fer-les compatibles amb la presència de l’home, per gaudir-les i educar en el respecte en les generacions futures. CAL regular-les mitjançant PLANS D’USOS el més efectius, racionals i possibles (adaptats als mitjans amb què es compti). CAL gestionar-les des d’un adequat coneixement de l’impacte sobre el medi marí de les diferents activitats i aprofitant el coneixement existent sobre el medi, MÉS ENLLÀ D’AFIRMACIONS RADICALS O INTERESSADES O SENSE CAP RIGOR CIENTÍFIC.

LA POSICIÓ DE FEDAS I FECDAS SOBRE LA CREACIÓ DE ZONES DE RESERVA EN EL MEDI MARÍ : CAL EVITAR EN QUALSEVOL CAS: PARCELES MARINES EXCLUSIVES VINCULADES ALS PARCS (GARANTIR US PUBLIC) DISCRIMINACIO PESCA A PULMO LLIURE DE LLEURE EN ZONES EN QUE ES PERMET D´ALTRES TIPUS DE ACTIVITAT PESQUERA MOLT MES IMPORTANT. DISCRIMINACIO COMPETICIONS PESCA SUBMARINA A ON ES PERMET L´ACTIVITAT PESQUERA PROFESSIONAL O DE LLEURE. INICIATIVES DESCONTROLADES DEL GOVERN CENTRAL EN AIGÜES COMPETENCIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.

LA POSICIÓ DE FEDAS I FECDAS SOBRE LA CREACIÓ DE ZONES DE RESERVA EN EL MEDI MARÍ : ELS CENTRES DE BUSSEIG-NEGOCI NO REPRESENTEN NINGU EXCEPTE ELS SEUS LEGITIMS INTERESSOS COMERCIALS. LA FEDAS I LA FECDAS SON EL REPRESENTANT RECONEGUT PER LES ADMINISTRACIONS D´UN COLECTIU DE ESPORTISTES, CLUBS, ASSOCIACIONS I FEDERACIONS TERRITORIALS DE MES DE 70.000 LLICENCIES ARREU DE L´ESTAT, 20.000 A CATALUNYA.

FINS ARA: CAP administració, estatal o autonòmica, grup ecologista, o centre universitari a l’Estat espanyol ha presentat un estudi que demostri l’impacte negatiu de la pesca submarina a pulmó lliure sobre el medi marí mediterrani. Cap grup ecologista reconegut ha fet campanya contra la pesca submarina. SÍ ho han fet petits grups amb un escàs coneixement sobre el tema o bé interessos comercials entre els seus associats o aquells que els financin, o bé grups ecologistes de països (Alemanya, Holanda) sense cap cultura marítima ni gastronòmica del país. La majoria de grups ecologistes reconeguts (Greenpeace, etc.) coincideixen en assenyalar com a principals factors de deteriorament del medi marí mediterrani i, més específicament, de la seva fauna i flora: La contaminació química. La pesca industrial i la seva sofisticació tecnològica, especialment arrossegament, cercle i xarxes de deriva i, en alguns casos, palangre. El baix poder social dels estaments polítics per regular i fer complir la llei (talles mínimes potencia motors, etc.) als pescadors professionals. La pesca furtiva dels pescadors artesanals amb dinamita, dels anys 50 als 80. Els abocaments incontrolats a la mar.

LA PROPOSTA DE FEDAS/FECDAS PER NOVES INICIATIVES O PLA D´USOS DELS ESPAIS ACTUALS. Cal avaluar l’impacte d’aquesta regulació a mig termini i anar-la adaptant a les conclusions des de l’objectivitat dels estudis científics i léxperiencia. Cal garantir la gestió del Parc o Zona de Reserva Marina per part de l’Administració autonòmica, sense delegar aquesta gestió a col·lectius amb interessos dins l’espai a protegir, com són: Cofradies de pescadors. Escoles de Busseig. Grups ecologistes. Ajuntament. Cal incloure al Consell Assessor del Parc un representant de FEDAS/FECDAS, en tant que representants de 70.000 llicències federatives a l’Estat i bons coneixedors del medi marí i l’impacte de diferents actuacions, d’igual manera que hi són representats d’altres col·lectius.

EL QUE HI HA AL DARRERA DE MOLTES SOLICITUDS DE CREACIO DE NOUS PARCS/ RESERVES MARINES Mala imatge derivada dels pescadors semiprofessionals que es venen el peix (tot i que també ho fan els que pesquen amb canya, currican, volantí, poteres, etc.). Voluntat dels Centres de Busseig d’obtenir “parcel·les marines” per a la seva explotació turística EN EXCLUSIVA. Actitud defensiva dels pescadors artesanals, no prou conscients que la seva professió s’acaba i ja no podran pescar els seus fills (per baixa rendibilitat). Desconeixement de les condicions, reglament i impacte real de les competicions de pesca submarina a pulmó lliure sobre el medi marí.

LA PESCA SUBMARINA A PULMÓ LLIURE: NO ÉS: Una forma de pesca esportiva que es practica a pulmó lliure exclusivament. Una activitat regulada, com a tal per: L’administració central (Aigües exteriors). Les administracions autonòmiques (Aigües interiors). Una activitat esportiva, regulada a nivell de competició per la CMAS, la FEDAS i les diferents federacions autonòmiques. La manera més racional i selectiva de pescar: Tria les peces pel seu tamany i el seu interès gastronòmic. Limitada, a Catalunya i a d’altres autonomies, a 5 kgs. i una peça per llicència i dia. Una activitat, així plantejada, amb evidents requeriments de capacitació física als seus practicants i, per tant, amb un nombre molt reduït de llicències en proporció a d’altres modalitats de pesca esportiva. Una activitat esportiva, així regulada, perfectament respectuosa amb l’entorn natural, la sostenibilitat dels recursos marins i de baixíssim impacte en el medi marí. Una activitat ilegal o furtiva. Una activitat que es practica amb escafandra o mijtans mecànics (scooter submarí), expressament prohibits en les regulacions de l’Administració (propiciat per FEDAS) i en la regulació esportiva de FEDAS i les seves federacions autonòmiques. Una activitat de major impacte que d’altres modalitats de pesca esportiva: Canya. Currican... ...donat l’alt nombre de practicants d’aquestes darreres modalitats. Una activitat que, a nivell de competició, tingui impacte negatiu en el medi, (baix nombre de captures per competidor: entre 1 i 3 Kgs.) donada la reglamentació molt restrictiva a les competicions.

LA IMATGE DE LA PESCA SUBMARINA A PULMÓ LLIURE HA ESTAT PERJUDICADA PER: L’escàs coneixement popular/social de la nostra activitat, etc., tot i que Balears compta tradicionalment amb campions del món. L’existència de pescadors “pseudo professionals” que viuen o complementen els seus ingressos familiars comercialitzant les captures, pràctica expressament prohibida per totes les legislacions estatals i autonòmiques a l’estat espanyol (però regulada i legal a d’altres països, podria ser una alternativa futura). La confusió entre pesca submarina a pulmó lliure (permesa i regulada) i la pesca submarina amb escafandra o scooter (absolutament prohibida). La pressió d’Escoles i Centres de Busseig amb escafandra (negocis, no clubs esportius), que consideren aquesta activitat com quelcom que “molesta” els seus interessos econòmics (tot i que es presenten com preservacionistes, etc.). El desconeixement d’algunes administracions autonòmiques que, en alguns moments han aprovat Regulacions sense sentit, com la prohibició total de la pesca submarina a Galícia en el període 1996-1998, ja retirada. La pressió dels pescadors artesanals, que han vist minvar totalment les seves captures per l’impacte de pesca industrial (arrossegament, cercle, xarxes deriva, etc.) i de la contaminació al Mediterrani.