L’esport com a eina de dinamització econòmica.

Presentación del tema: "L’esport com a eina de dinamització econòmica."— Transcripción de la presentación:

1 L’esport com a eina de dinamització econòmica.
August Tarragó i Sàbat llop-gestió de l’esport 24 de maig de 2012

2 La situació actual de l’ocupació en l’esport.
CONSELL CATALÀ DE L’ESPORT. “El pes econòmic de l’esport a Catalunya”. Esplugues de Llobregat.

3 Ocupació per productor.

4 Ocupació. Privat amb ànim de lucre. Societats.

5 Ocupació. Privat amb ànim de lucre. Mitjans de comunicació.

6 Ocupació. Privat sense ànim de lucre. Federacions.

7 Ocupació. Privat sense ànim de lucre. Consells Esportius.

8 Ocupació. Privat sense ànim de lucre. Clubs Esportius.
49,1% tècnics / 9,2% delegats / 4,4% directors o coordinadors

9 Escenaris de futur? Agents.
Redefinició paper AAPP Administració pública Aprimament progressiu AAPP No subvencions Privat associatiu Polarització Major vinculació públic-privat Privat comercial Major protagonisme privat comercial Noves empreses. Innovadores i adaptades noves necessitats Practicant desvinculat de les ofertes dels agents. ENTORN

10 Noves oportunitats de negoci/ocupació en el sector esport.
Els nous escenaris, i l’entorn en que es desenvolupen generen oportunitats de negoci i de generació d’ocupació. Serveis / indústria / comerç ? Alguns possibles orígens de les noves ocupacions: Nous hàbits esportius. Noves activitats i tendències. Turisme esportiu. Criteris mediambientals. Noves tecnologies. Noves necessitats equipaments esportius. Empreses plataforma – sinergies entre empreses. Privat associatiu.

11 Nous hàbits esportius. Noves activitats i tendències.
L’esport REPTE. Creixement espectacular de noves pràctiques d’esport saludable exigent (caminar, córrer, bicicleta, triatlons, duatlons, etc.) i molt exigents (trailwalker, titan desert, iron man, etc). Aquest practicant necessita suport tècnic per l’entrenament, la nutrició, els tractaments, etc. (així com de les noves tecnologies).

12 Nous hàbits esportius. Noves activitats i tendències.
L’esport SALUT. Creixement demogràfic gent gran. Major cultura esportiva. Tendències cos-ment. Consciència cuidar el cos. Necessitat d’oferta de serveis especialitzats personalitzats d’entrenament i tractaments (vinculats a instal·lacions esportives o no). Integració dels serveis esportius i dels serveis de salut (fisio, quiro, nutrició, etc). Integració dels serveis esportius i les tècniques de relaxació i de cos-ment.

13 Nous hàbits esportius. Noves activitats i tendències.
Les activitats OUTDOOR. Tendència al creixement de les pràctiques en el medi natural i l’entorn urbà. Progressiu aprofitament dels recursos naturals i urbans per a la pràctica esportiva. Necessitat d’assessorament, control i aportació de recursos per part de tècnics. Possibilitat d’organitzar aquests col·lectius.

14 Turisme esportiu. 8. Turisme esportiu.
Turisme actiu cada cop més important. El nostre país permet l’oferta de turisme esportiu de molt alta qualitat: molt bones dotacions de molts municipis, entorn natural immillorable, coneixement, bona climatologia, etc. Per altra banda, possibilitat de captar equips i esportistes d’alt nivell: CAR de Sant Cugat, Circuit de Catalunya, Canal Olímpic, etc. Altres combinacions. Esport i patrimoni natural, arquitectònic, etc. Esport i cultura gastronòmica.

15 Criteris mediambientals.
Gestió de l’esport amb criteris mediambientals. La gestió dels equipaments esportius, dels esdeveniments esportius i en definitiva de tot allò relacionat amb l’esport tendirà a incorporar cada cop de manera més evident el criteri d’eficiència energètica i respecte pel medi ambient. Prendran importància perfils professionals que puguin aportar valor en aquest sentit.

16 Noves tecnologies. Aplicació de les noves tecnologies a l’esport.
Tant en l’oferta d’activitat vinculada a centres esportius com en la pràctica esportiva lliure cada cop prenen més protagonisme les noves tecnologies (endomondo, my wellness cloud, rànquings i lligues pàdel a través de web, etc.) Innovació en l’aplicació de noves tecnologies en la pràctica esportiva.

17 Noves necessitats equipaments esportius
Noves tendències en els equipaments esportius per a la pràctica d’activitats a l’aire lliure. Necessitat de dotació d’equipaments esportius a l’aire lliure. La tendència a la pràctica esportiva a l’aire lliure requereix de nous espais esportius pensats per aquest practicant. Cal pensar nous dissenys per a nous usos dels equipaments esportius a l’aire lliure.

18 Sinergies entre empreses.
Convivència entre empreses. Les empreses tendeixen a esdevenir empreses plataforma: ofereixo el meu negoci per tal que se n’estableixin d’altres, especialistes, adaptables i que ens generin negoci a tots dos. Possible aparició de noves empreses que aterrin en les plataformes.

19 Privat associatiu. Professionalització de clubs i federacions.
Les federacions i clubs han de tendir a la professionalització i a la superació de la dependència de tercers. Això implica cerca de nous recursos (publicitat, acords comercials, prestació de nous serveis, etc.).

20 Una darrera consideració.
La nova rendibilitat de l’esforç. S’han acabat les èpoques del “pelotazo”. Els esforços costarà molt més rendibilitzar-los. Caldran doncs majors dosis de tenacitat, esforç i dedicació per a consolidar noves propostes de negoci.

21 L’esport com a eina de dinamització econòmica.
August Tarragó i Sàbat llop-gestió de l’esport 24 de maig de 2012