NO A L’ABOCADOR DEL GINEBRAL

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
Advertisements

+ Aquesta breu pregària és una súplica per a demanar la protecció divina enmig de l'opressió (v. 5). + La petició va acompanyada d'una professió de.
L’EDAT MITJANA: UN TRESOR DE MIL ANYS.
Les amistats estan fetes de trossets....
d' a s s i s t è n c i a al g o v e r n l o c a l
PLA D’ESPAIS VERDS DE TARRAGONA
L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME
P-3 P-4 P-5 QUÈ FEM AL LABORATORI ? ESCOLA PAU DELCLÒS. TARRAGONA Curs FEM HIPÒTESIS SOBRE ELS FENÒMENS FÍSICS I QUÍMICS OBSERVEM,
Scala era el nom que els romans donaven a una platja propera a Empúries.
Elena Prieto Amengual Marina Reus Busquets Maria Roig Paredes
Polítiques d’Ordenació Comercial
I transforma un llibre en un nou lector
Us proposem no tocar el ratolí i gaudir-ne
1 era JORNADA D’EMPRENEDORIA I EMPRESA Sant Celoni 31 març 2011
Quin futur volem per al Baridà?
Els recursos de la TET. Un punt de partida.
TERMOREGULACIÓ HORÀRIA INDIVIDUAL DELS ESPAIS DEL CENTRE
CALES DE L’ESCALA.
UNITAT 4: EVIDENCIA,RISC I IMPORTANCIA RELATIVA
1 u n i t a t El departament de Recursos Humans.
“…acompanyem al ciutadà en el decurs de la seva vida…”
Universitat i RSE: com podem ajudar? Universitat Rovira i Virgili
CJE VISITA DE LA CJE AL CLAVEGUERAM DE BARCELONA 29/05/2010
Per realitzar la inscripció de forma gratuïta
PRESENTACIÓ CRÈDIT DE SÍNTESI 1r ESO
SETMANA DE LA PAU I LA SOLIDARITAT CLARET BARCELONA-2018
Barris al dia 2014 I Comissió Cívica 1 d’abril de 2014.
Santa Coloma de Gramenet!
Programa BIBE: perspectives de futur
Coneixement del Medi Social i Cultural
AGULLENT Adela Espí Soler.
Éssers vius i éssers inerts
PLA REACTIVACIÓ MUNICIPAL Ajuntament de Sant Pere de Ribes
IMPLIQUEM A TOTES LES CLASSES EN EL NOSTRE PROJECTE
TFG I – PROJECTE PROFESSIONAL
QUÈ FA QUE UNA PILOTA BOTI MÉS QUE UNA ALTRA?
ANTECEDENTS I OBJECTIUS
HORT = TREBALL EN EQUIP - 4t
COM FER FRONT A LA MANCA D’HABITATGE SOCIAL
Naixement de Salvem Catarroja
Cicle Superior (Curs 2015 / 2016) CIM D’ÀLIGUES.
Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona
La gestió per processos
+ Aquesta breu pregària és una súplica per a demanar la protecció divina enmig de l'opressió (v. 5). + La petició va acompanyada d'una professió de.
Llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions, els nuclis de població, les edificacions i les instal·lacions.
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ.
Reptes per a incorporar les competències transversals a les nostres assignatures  M.Jesús Marco Galindo Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació.
LA FESTA MAJOR I ELS GEGANTS
2013.
Preinscripció a la UPF Curs 2017/18
HORT = TREBALL EN EQUIP - 4t
Com preparar una unitat per a l’avaluació
Treball de Recerca de Batxillerat
RETIRADA PLA DIRECTOR
BIODIVERSITAT A L’HORT
Tema 2. Representació de la Terra
XXIII OLIMPìADA MATEMÀTICA 2012
Alumnes de 4T de primària - s.j.o. Barcelona
Una experiència d’ambientalització curricular als estudis de Magisteri de la FPCEE Blanquerna PAMB IV SEMINARI SOBRE AMBIENTALITZACIÓ CURRICULAR de les.
La literatura i les matemàtiques van de la mà.
Els “trapicheos” d’uns quants socialistes al nostre poble Palau-solità i Plegamans $
Quin poble volem? CP Mare de Déu del Toro Es Mercadal
SI NO PLORA EL CEL NO RIU LA TERRA
Sant Feliu de Llobregat
CASAL D’ESTIU IL·LUSIONS 2016
ECOSISTEMES FORESTALS A LES SALINES
Setmana de la Solidaritat 2010 – 2011 Escola Pública “Josep Carner” (Badalona) L’ EDUCACIÓ, UN FUTUR EN IGUALTAT: el que han de fer nens i nens de tot.
LA GESTIÓ AMBIENTAL Maria Mañanet i Enric Espinosa
TRETS DIFERENCIADORS 4t ESO
Procés participatiu per l’elaboració del Reglament de Participació Ciutadana de la Roca del Vallès _Gener de 2011_.
Transcripción de la presentación:

NO A L’ABOCADOR DEL GINEBRAL

Qui som? Com es forma la plataforma? Què manifestem? Què és el parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac? La problemàtica de Vallhonesta i el Ginebral Qui és Tratesa? Línies d’acció? Relació amb els partits polítics? Reunions i actes realitzades Valoració final

Qui som? Som un grup de ciutadans/es dels municipis afectats (Sant Vicenç de Castellet, Castellbell i el Vilar i Rellinars) per l’abocador o ecoparc de la zona del Ginebral o Vallhonesta Ens constituïm com a plataforma, sota el lema: “No a l’abocador i sí a l’ampliació del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i a la protecció del corredor natural del Meandre”

Com es forma la plataforma? La plataforma de “NO a l’abocador” sorgeix al municipi de Sant Vicenç de Castellet, i concretament a través de la iniciativa dels veïns de Vallhonesta. Tratesa (empresa líder en tractament de residus) havia comprat els terrenys a la zona per ubicar-hi un abocador. A partir d’aquest moment, l’Ajuntament i els veïns es posicionen en contra. Posteriorment, la mateixa empresa compra uns terrenys propers a aquests, a la zona de Rellinars (al Ginebral), i és a partir d’aquí que es constitueix la plataforma, motivada pels ciutadans/es dels dos municipis esmentats, Sant Vicenç de Castellet i Rellinars. Després de la realització de diferents actes, altres pobles de la zona que es consideren afectats s’hi van anar adherint, fins a constituir la plataforma que avui coneixem, i tenint en comú el mateix objectiu: “NO a l’abocador i SÍ a l’ampliació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac”.

Què manifestem? Rebutgem enèrgicament la ubicació d’un abocador o ecoparc a la zona del Ginebral o de Vallhonesta, perquè s’agredeix el patrimoni natural, històric i cultural del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i també del corredor natural del Meandre de Castellbell Instar als ajuntaments del pobles afectats que iniciïn immediatament la modificació dels plans urbanístics municipals, declarant en aquests paratges un pla especial de protecció i essent aquest grau de protecció igual a les normes de protecció existents al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

Què és el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac? Descripció geogràfica: és un parc natural format per una carena d’altituds compreses entre els 400 i 940 metres i amb un paisatge feréstec i pedregós, dominat per cicles escarpats i canals profundes i obagoses Patrimoni natural (paisatgístic, geològic, botànic i faunístic): Des del punt de vista botànic, alzinars i rouredes ocupen la major part d’aquesta àrea, encara que també s’hi troben pinedes de pi blanc, roig i pinassa. És destacable la presencia d’espècies com el roure de fulla gran, el faig, el freixe de fulla gran, el trèmol o el teix. Entre la diversitat faunística destaquem espècies mediterrànies (porc senglà, el ratolí de bosc, el gamarús i el falcó peregrí) i eurosiberianes (la salamandra, el talpó roig, el talpó muntanyenc o la colobra llisa septentrional.

3. Patrimoni històric i artístic: la presència humana a la zona, que es remunta a l’època neolítica, ha proporcionat interessants troballes arqueològiques. Una xarxa de camins en bon estat, i edificacions de singular bellesa com ermites i antics hostals, complementen perfectament la riquesa natural i paisatgística del territori. Alguns elements destacats són: el camí ral de Barcelona a Manresa (utilitzat des de l’edat mitjana fins a principis del segle XIX), el bandolerisme durant el segle XVI i XVII, va tenir un paper molt important en la guerra del Francès, presència de maquis després de la Guerra Civil i important correu de vinya. 4. Patrimoni arquitectònic: ermita de Sant Pere de Vallhonesta, hostal i ermita de Sant Jaume de Vallhonesta, castell i santuari de Castellet, església de Santa Maria de Rocafort, mas Casassaies, mas el Farell, ermita de Santa Creu de Palou, església de Martí de Mura, mas Puig de la Balma, mas Matarrodona...

5. Patrimoni cultural: multitud de llegendes i contalles, recollides en el llibre “Històries i llegendes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac”, costums i tradicions populars, gastronomia i productes naturals, programa d’activitats “Viu el Parc”...

La problemàtica de Vallhonesta i el Ginebral Vallhonesta i el Ginebral són espais naturals situats vora els municipis de Sant Vicenç de Castellet i Rellinars. Aquesta zona geogràfica està marcada per un tràgic destí. Ja a mitjans dels anys 80 el foc va devastar una part essencial del nostre patrimoni cultural, transformant en cendra un dels racons més bonics del nostre entorn. Malgrat tot, la natura sap encaixar bé el poder destructor del foc. Justament el pi, l’arbre mediterrani per excel·lència, fa ús de les flames en la seva estratègia per guanyar terreny a la alzina i al roure.

Amb l’excusa d’aquest destí tràgic o no, ments empresarials perverses estan a punt de portar el Ginebral i Vallhonesta a un carreró sense sortida, construint-hi un abocador d’àmbit metropolità. Es pensa que el possible interès d’ubicar l’abocador en aquesta zona és que aquests terrenys són els únics testimonis vius del nostre passat pre-industrial, però nosaltres pensem que abocar-hi tones de residus tancarà definitivament les portes del parc natural, incrementarà de forma antinatural els riscos d’incendis, d’intoxicacions, d’accidents derivats del pas dels tràilers... Es pot ubicar un abocador al costat d’un parc natural? CREIEM QUE NO

Qui és Tratesa? Tratesa és una empresa amb seu a Barcelona, que es dedica al tractament de residus sòlids urbans i industrials, que festeja els ajuntaments, gestiona l’abocador de Coll Cardús. Han ofert, com empresa líder del sector, un tractament integral dels residus, fins aconseguir que els lixiviats i els gasos generats es recuperin en aigua i energia. S’ha pogut contrastar que el problema no és si l’empresa compleix les normatives mediambientals; no es tracta tampoc de valorar la conveniència o no de construir abocadors, sinó valorar que els residus són un problema de la societat actual i no volem defugir la nostra responsabilitat. S’aposta per una nova cultura en el món dels residus: la reducció i la reutilització, i evidentment el reciclatge, demanant que s’emprenguin les mesures necessàries pel seu desenvolupament. Els ciutadans/es de Castellbell i el Vilar, Sant Vicenç de Castellet i Rellinars units en la Plataforma Cívica, no només diuen no a l’abocador, sinó que valoren el llegat cultural i es fan més forts en la defensa de la seva identitat

Línies d’acció Els municipis de Rellinars, Castellbell i el Vilar i Sant Vicenç de Castellet es plantegen la creació d’un consorci, i a més a més, hi ha cinc municipis més que comparteixen amb aquests la serra de l’Obac (Terrassa, Matadepera, Vacarisses, el Pont de Vilomara i Mura). Establir uns principis de col·laboració que determinin actuacions conjuntes per promoure el desenvolupament de l’espai natural i del patrimoni històric compartit, posant a l’abast dels visitants una oferta cultural atractiva. Incidir en la interpretació del patrimoni històric i natural de l’Obac. Que els municipis iniciïn o continuïn els tràmits per les proteccions dels seus territoris, amb compromisos concrets quant a requalificacions dels plans urbanístics i mesures de protecció específiques, tenint molt en compte que la negativa per part d’alguns municipis afectats comporta perjudicis als altres.

Que els municipis del Bages es personin com a part afectada davant el Consell Comarcal de Vallès Tenir i comptar amb un projecte alternatiu per aquest indret que sigui incompatible amb la instal·lació Que es porti a terme un estudi geològic del terreny que demostrarà que el sòl dels municipis no reuneix les condicions per instal·lar-hi un abocador

Relació amb els partits polítics Es va redactar una carta que es va fer arribar als partits polítics, ajuntaments i consells comarcals per convidar-los a les concentracions. En aquesta carta es comunica que s’ha constituït una Plataforma Cívica en defensa del patrimoni natural, històric i cultural del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac davant la possibilitat d’ubicar un abocador o ecoparc en la zona del Ginebral o Vallhonesta. En aquesta carta es recorda el dret de tots de gaudir d’un entorn segur que afavoreixi el progrés personal, la cohesió social i la identitat cultural Exemple de la carta enviada a ERC

Reunions i actes realitzats Des que va sorgir la plataforma com a tal s’han dut a terme una sèrie de reunions amb més o menys pes, en les quals s’ha intentat conscienciar la població del que suposa tenir un abocador prop de casa. De totes les reunions realitzades una de les més importants va ser la que es va fer el passat 3 de maig a l’Ajuntament de Castellbell i el Vilar. Les persones reunides foren els alcaldes dels pobles afectats i els components de la mateixa plataforma. Com ja saben, la plataforma vol tractar la no execució del projecte d’instal·lació d’un abocador en la zona del Ginebral i Vallhonesta, sempre des d’una actitud dialogant, positiva, efectiva i decisiva. Les qüestions que es van plantejar són els coneixements dels procediments d’autorització que la legislació articula respecte a la instal·lació d’un abocador i els mecanismes jurídics de protecció de l’espai natural que els municipis tenen a les

institucions que compten amb competències o poder decisori en aquesta qüestió. La instal·lació d’un abocador demana l’aprovació del projecte que la contempla. Durant la reunió es van exposar les línies d’acció que volen dur a terme. Per acabar la reunió, la plataforma va demanar als representants municipals que a partir d’aquesta reunió s’obrís una via de comunicació en total transparència, confirmant que s’ha de treballar conjuntament per assolir la màxima eficàcia ens les accions. L’acord final va ser la redacció d’una acta de la reunió, i la posterior nota de premsa conjunta pels mitjans de comunicació en la qual es recullen els principals acords de la mateixa Acta de la reunió del 03/05/04

Valoració i conclusions finals Podem concloure que la Plataforma “No a l’abocador” té com a finalitat l’elaboració d’una resposta tècnica de rigor, que serveixi de fonament en la recerca d’una resolució política fonamentada en el consens i tanqui d’una vegada per totes les possibilitats de la ubicació d’un abocador en la zona esmentada. Creiem que això només és possible amb la presència d’experts en medi ambient, urbanisme, etc. amb les entitats expertes relacionades amb aquest entorn geogràfic i amb una alternativa clara i consensuada entre tots. L’elaboració d’aquest treball ens ha sigut molt gratificant i satisfactòria pel fet que aquesta problemàtica ens toca de prop i és un tema d’actualitat al nostre entorn. Hem pogut comptar amb l’ajuda de components de la Plataforma Cívica i és per això que volem aprofitar per donar les gràcies, especialment a la Montse Ambrós, per la seva atenció i col·laboració amb el nostre projecte. Inici