Dades de població de la ciutat de Lleida: Població total del municipi: 1999: 110.787 habitants 2009: 135.919 habitants 2010: 140.813 habitants Població estrangera no comunitària: 1999: 1.420 (1,43 %) 2009: 27.753 (20,40 %) 2010: 30.850 (21,90 %)

Dades de població de la ciutat de Lleida: Població juvenil de 15 a 29 anys: 26.510 joves (19,5% del total) Població juvenil estrangera d’origen no comunitari: 6.061 joves (3.433 homes y 2.628 dones) (22,8% de la població juvenil total – mitja catalana 25,5%) Procedència població juvenil estrangera segons l’origen: Àfrica (3.231 hab.): 53,3% Amèrica del Sud (1.757 hab.): 29% Àsia i Oceania (444 hab.): 7,3 % Països europeus de fora de la Unió Europea (330 hab.): 5,4% Amèrica del Nord i Central (299 hab.): 4,9%

Aspectes rellevants sobre la població juvenil de Lleida: Taxa d’emancipació: - de 25 a 29 anys (38,5%) - de 30 a 34 anys (70,1%) 63,6% de la població juvenil ocupada treballa al sector de serveis Taxa de desocupació juvenil 16-29 anys: 2008: 4,4 % Desembre 2010: 8,89 % 16-19 anys: 251 (4,53%) 20-24 anys: 764 (8,98%) 25-29 anys: 1.233 (10,99%)

Aspectes rellevants sobre la població juvenil de Lleida: Població juvenil desocupada respecte a població desocupada total: 20,98 % Població desocupada total: 10.676 Població juvenil desocupada: 2.248 Població juvenil desocupada respecte a població juvenil total: 8,4 % Població juvenil total: 26.510

Objectius principals de la Regidoria de Joventut PLA LOCAL 2008-11 La regidoria de Joventut adreça els seus projectes i equipaments a tots els joves de la ciutat de Lleida, amb els següents objectius: Afrontar els reptes de la diversitat mitjançant una oferta de temps de lleure que fomenti l’intercanvi i la relació entre joves de diferents perfils sociològics. Facilitar l’emancipació per garantir la igualtat d’oportunitats i facilitar itineraris personals i professionals de futur per a les persones joves. Consolidar el teixit associatiu juvenil i fomentar la participació de la gent jove en allò col·lectiu. En funció de la realitat dels joves, la regidoria estableix diferents estratègies per aconseguir aquests objectius generals i que aquests siguin aplicables a tots els joves del municipi. En aquesta línia, al 2007 es va iniciar un projecte específic per a joves d’origen immigrant amb una forta presència a l’espai públic i amb poc accés als recursos. 6

53 ACCIONS PLA LOCAL 2008-11 7

FONAMENTS DE LA INTERVENCIÓ DES DEL LLEURE: El gran repte es fomentar l’intercanvi i la relació, i en aquest sentit: Pensar en els projectes en relació a públics diana sense renunciar a la trobada d’espais comuns. Programar a partir de la combinació del treball del educadors que intervenen amb joves amb realitats específiques i el treball de dinamització amb programes oberts i generals. Promocionar l’intercanvi i la interacció entre expressions culturals juvenils diferents. Presentar les ofertes d’oci de la ciutat com un tot, més enllà dels objectius específics que després ens plantegem per treballar amb grups específics.

Descripció del projecte: Hip Hop Intercultural és un projecte d'integració social de joves d’origen immigrant a través d'activitats de lleure participatiu. Utilitza la cultura Hip Hop i altres activitats procedents de la cultura urbana com a elements facilitadors de la intervenció social amb grups de joves que utilitzen l’espai públic com a lloc de trobada i de relació. Els dos eixos temàtics són la música (SONA BÉ) i l’esport (LLEURESPORT). El projecte consisteix en diferents programacions d'activitats de lleure obertes a tota la població juvenil de la ciutat. Es busca intencionadament la participació de joves immigrants mitjançant la intervenció i mediació de professionals (educadors socials) que fan contactes amb aquests joves als seus punts de trobada al carrer i als centres educatius.

Descripció del projecte: També es treballa en la detecció de necessitats socials a nivell individual, a través d’un seguiment personalitzat i la derivació als serveis de benestar social. Treballem l’orientació en temes educatius, laborals, temes de salut, educació cívica, derivació a serveis socials per temes familiars o bé econòmics, etc. Accions que ajuden a millorar la igualtat de gènere i la prevenció de riscos en àmbits com les relacions afectives, malalties de transmissió sexual, embarassos no desitjats, violència de gènere, etc.

Situació inicial: 2003-2005: Reagrupaments familiars i arribada al municipi de joves d’origen immigrant de 13 a 20 anys. Any 2006: Aparició de grups de joves immigrants d’origen llatí que utilitzen les places com a llocs de reunió. 2007: Alguns conflictes a l’espai públic per part de joves llatins: baralles, enfrontaments amb la policia, molèsties als veïns en horaris nocturns. 2007: Certa alarma social per l’associació d’aquesta tipologia de joves a les bandes llatines. Amplificació del fenomen per part dels mitjans de comunicació local. Octubre 2007: Comença una primera experiència anomenada SONA BÉ que engloba activitats de creació musical. 2009: S’amplia el projecte amb el LLEURESPORT que ofereix una gran oferta d’activitats esportives.

METODOLOGIA: Les tasques fonamentals son: CONTACTE INICIAL AMB ELS JOVES Part de la jornada dels educadors es dedica a l’educació de carrer, assistint regularment a diferents espais públics (carrer, places, pistes esportives) on s’estableix el contacte amb els joves susceptibles de participar en les activitats del projecte. -PLANIFICACIÓ I DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS: Els educadors estan presents en tot el procés de l’activitat (preparació, coordinació, desenvolupament i avaluació). D’aquesta manera s'aconsegueix un contacte directe amb els joves, els quals se senten acompanyats i els tenen presents com a referents. TREBALL INDIVIDUALITZAT O GRUPAL: A partir de la vinculació amb els joves es treballa altres aspectes d’inserció social (formativa, laboral) i temes de salut (sexualitat, gènere, drogues...). Acompanyament intensiu al recursos.

Grups de joves immigrants al carrer ¿Qué fem? RECURSOS i AGENTS DEL PROJECTE Recursos municipals: centres cívics, equipaments juvenils, instal·lacions esportives (pavellons, piscines). Xarxa de serveis socials (educadors socials dels EBASP) Centres d’educació secundària (aules d'acollida, aules obertes, integradors socials, directors de centre, EAP’s) Associacions de veïns Associacions d’immigrants Col·lectius no formals d’immigrants Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra Comissió de treball: Guàrdia Urbana, Mossos d’Esquadra, Serveis Socials i educadors de carrer (a demanda). Espai públic 3 educadors socials de carrer (tècnic de joventut: supervisió i recolzament) Activitats de lleure (dirigides a grups naturals / a tota la població juvenil) Grups de joves immigrants al carrer Espai de trobada i activitats Equipaments de carrer (skateparcs, zones per pintar graffiti, pistes poliesportives d’accés lliure, places)

Perfil dels joves immigrants amb qui treballem Nois i noies de 13 a 30 anys. Procedència: Catalunya, República Dominicana, Colòmbia, Veneçuela, Bolívia, Equador, Perú, Brasil, Guinea Equatorial, Camerun, Senegal, Romania, Ucraïna, Lituània, Xina, etc. (El col·lectiu més actiu són els llatins) Tenen una cultura més intensiva de l’ús del carrer i l’espai públic que la dels joves autòctons. Als seus països d’origen, estar al carrer és un fet natural i acceptat. És l’espai de socialització més important i el lloc de trobada amb amics. La climatologia i els costums culturals conviden a romandre-hi gran part de la jornada. Triple crisi personal: (no en tots els casos) La de l'adolescència, pròpia de qualsevol jove d’aquestes edats. La familiar, fruit de reagrupaments familiars en ocasions no desitjats pels joves i en altres com a conseqüència de la falta de comunicació entre fills i pares (que han estat separats durant molt temps). Els pares passen gran part del seu temps treballant amb unes jornades laborals que fan difícil la conciliació familiar. Els joves busquen afecte en el grup d’amics i iguals. La produïda pel propi fet migratori: el jove es veu obligat a un replantejament global dels seus comportaments socials i un canvi de les seves necessitats socials (costums, hàbits diaris, normes de conducta, sistema educatiu, dificultat d’inserció laboral, amistats)

Perfil dels joves immigrants amb qui treballem (2) Reticència inicial al contacte amb educadors socials, tot i que posteriorment molts col·laboren i es mostren interessats/des amb les propostes que se’ls planteja. Nivell de fracàs escolar alt Dificultat d'accés dels menors de 18 anys a recursos d'escolarització externa com ara escoles d’oficis i aules taller. Els majors de 18 anys no troben feina i tenen molt poca qualificació professional. Alguns dels joves mostren actituds masclistes i algunes de les noies desenvolupen rols secundaris i dependents dels homes. Necessitat de projectes de millora de la igualtat de gènere i la prevenció de riscos (pràctiques sexuals, consum de drogues i agressions sexistes). NOIES LLATINITZADES, Noies de diferents països que adopten patrons de conducta i expressió pròpia de les noies llatines. Consum de drogues al carrer: majoritàriament haixix i marihuana. Algunes baralles entre grups o bandes i conflictes amb la Policia.

Objectius del projecte: Fomentar una integració social efectiva dels joves participants a través del lleure participatiu i la ocupació positiva del temps lliure. Afavorir la participació dels joves immigrants a la vida en societat (augment de la cohesió social). Fomentar valors com la tolerància, la solidaritat, el respecte per la diversitat, la igualtat (especialment en les relacions de gènere), el rebuig a la discriminació, etc. Afavorir la relació entre joves de diferents orígens i realitats que permetin la relació intercultural i el coneixement mutu. Apropar-se i conèixer una realitat juvenil desconeguda fins fa poc temps. Prevenir situacions personals i grupals que puguin originar aïllament i risc d’exclusió social (que podrien conduir a la segregació de determinats grups, l’aparició de conductes xenòfobes i la gestació de bandes i grups violents). Sensibilitzar la població en general a través de la presència de les activitats del projecte als mitjans de comunicació local.

Aspectes destacables del projecte: La recuperació de la figura de l’educador de carrer al municipi La visualització del dret dels joves immigrants al temps de lleure i oci personal. La intervenció fora de l’horari acadèmic i laboral. La utilització de l’espai públic d’una manera planificada i organitzada. Utilització del lleure com a pas per a la intervenció individual. L’accessibilitat de joves immigrants a serveis normalitzats (als que d’una altra manera seria difícil que accedissin). La música i la creació com a llenguatges sense fronteres i eina d’integració entre tots els participants. Utilització de l’esport com a eina de treball d’habilitats personals i hàbits saludables. Sensibilització de la població a través de la presència del projecte a mitjans de comunicació local i la realització d’activitats finals (com ara exhibicions dels tallers i actuacions davant el públic).