SISTEMES DE FABRICACIÓ

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Alumne: Francis medina Especialitat: FIAP manteniment
Advertisements

TECNOLOGIA INDUSTRIAL
Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
MÀQUINES TÈRMIQUES El motor Stirling
objectiu de la Tecnologia
L´energia.
BORJA SÁNCHEZ NOGUERO JAUME UREÑA GARCÍA VICENTE FERNÁNDEZ SANZ
ASSECAT IR i UV.
ENERGIA Energia és allò capaç de transformar la matèria.
L'ELECTRICITAT I CIRCUIT ELÈCTRIC.
La Placa Base Izan Sánchez 4º C.
ELS MATERIALS METAL·LICS
Tecnologia industrial 1
L’ERA DEL MAQUINISME Àlex Mogena.
Mecanismes 3er ESO.
Estructura atòmica i Taula Periòdica.
ELS MATERIALS METAL·LICS
Els materials i les seves propietats
Tema 10: Dinàmica.
Mecanismes 1er ESO.
Coneixement del Medi 4t. de Primària Les màquines.
Tema 6: L’ENERGIA.
Mecanismes de transmissió del moviment
Composició de l’aire (% en volum)
L’ACCIO DE LES GLACERES
Propietats relacionades amb l'aspecte extern Altres propietats
L’aula de Tecnologia. Eines i operacions
Cambios en el espacio: transformaciones geométricas
El moviment i les forces ESQUEMA INICI ESQUEMA RECURSOS INTERNET
Carnestoltes 2018 reciclat i creatiu!
Els Metalls Propietats: Color (Gris, platejat Vermell, daurat)
El mercat ELS NENS I NENES DE P-4.
Tot el que ens envolta és matèria, però...
Metalls, plàstics i altres materials d’ús tècnic
Objectiu: facilitar-nos la feina quotidiana.
DE LA GARROTXA A L’EMPORDÀ, VIU EL FLUVIÀ
Creació d’un mapa personalitzat
SIGUEM SOSTENIBLES.
Imatges en moviment. El llenguatge cinematogràfic
METAL·LÚRGIA I SIDERÚRGIA
LA METEOROLOGIA.
Yolanda Gallego Iciar Tobarias Siham Sabri
CORROSIÓ DEL FERRO Treball el·laborat per Mar Talens Martín Borregón i Joan Feliu Espejo Curs Química, 2n de batxiller.
COM VIATJA EL SO? Nenes i nens de 4t de primària IEA Oriol Martorell
Energia i velocitat de les reaccions químiques
Les costes i els rius de Catalunya
EXTINTORS TIPUS D’EXTINTORS ÚS D’EXTINTORS
Els metalls TECNOLOGIA 2n ESO.
L’ERUPCIÓ VOLCÀNICA ARNAU BERNET.
QUÈ FA QUE UNA PILOTA BOTI MÉS QUE UNA ALTRA?
UNITAT 4 L’aula de tecnologia
ELS SISTEMES DE FABRICACIÓ
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 7 EQUILIBRIS IÒNICS HETEROGENIS.
Problema 1: Trobar la recta que passa pel punts A(2, -3) i B(-1, 3)
TEMPERATURA I TERMÒMETRES
ELEMENTS DE TRANSPORT: bombes
Ruben Balada Tripiana Informática
Voleibol Ada S. David J. Álvaro S..
L’electricitat i el circuit elèctric
LAURA FUSTER, SUSANA MARTÍN, MARTA MARTÍNEZ
Coneixement del Medi Natural
Dibuix Tècnic Sistemes de representació.
Sistemes Analògics i Digitals
Les taules de multiplicar
LES MÀQUINES.
ELECTRICITAT I MAGNETISME
T.6: Materials metàl·lics.
TREBALL DE L’ENERGIA PER: YOUSSEF.
LES MÀQUINES.
LA TERRA.
Transcripción de la presentación:

SISTEMES DE FABRICACIÓ Tipus de sistemes Artesanal Producte en poques quantitats Eines i màquines senzilles (de tipus manual) Industrial Producte en gran quantitat i varietat Moltes màquines automàtiques Organització eficient de la producció Sistemes de fabricació: conjunt de tècniques i operacions destinades a la transformació de materials mitjançant processos tecnològics 1

SISTEMES DE FABRICACIÓ Processos de conformació: operacions per canviar de forma els materials per tal que adquireixin la que els cal per fer la seva funció Procesos de conformació del plàstic Extrusió Injecció Buit

SISTEMES DE FABRICACIÓ Procesos de conformació del plàstic: EXTRUSIÓ Normal: Objectes forma allargada, secció uniforme (exemples: cable, tubs, perfils)

SISTEMES DE FABRICACIÓ Extrusió

SISTEMES DE FABRICACIÓ Procesos de conformació del plàstic: EXTRUSIÓ AMB INSUFLACIÓ D’AIRE A PRESSIÓ (exemple: ampolles de plàstic)

SISTEMES DE FABRICACIÓ Extrusió amb insuflació d’aire a pressió

SISTEMES DE FABRICACIÓ Extrusió amb insuflació d’aire a pressió ampolla plastic.avi

SISTEMES DE FABRICACIÓ Procesos de conformació del plàstic: INJECCIÓ (exemple: galledes, taps d’ampolles de plàstic, palanganes, piragües, peces “Lego”, etc.)

SISTEMES DE FABRICACIÓ Injecció de plàstics

SISTEMES DE FABRICACIÓ Injecció de plàstics peces lego.avi

SISTEMES DE FABRICACIÓ Injecció de plàstics taps ampolla.avi

SISTEMES DE FABRICACIÓ Procesos de conformació del plàstic: EMMOTLLAMENT DE PLÀSTICS AL BUIT (exemple: recipients per iogurts, ous, galetes...)

SISTEMES DE FABRICACIÓ Emmotllament de plàstics al buit

SISTEMES DE FABRICACIÓ Processos de conformació: operacions per canviar de forma els materials per tal que adquireixin la que els cal per fer la seva funció Procesos de conformació del metall Per fosa Per deformació plàstica

SISTEMES DE FABRICACIÓ Procesos de conformació del metall: CONFORMACIÓ PER FOSA TIPUS: Fosa amb caixes de sorra (exemple: campanes, escultures, radiadors calefacció, fanals...) Fosa injectada (amb motlles d’acer) (per peces resistents: rodes ferrocarril, coixinets...)

SISTEMES DE FABRICACIÓ Conformació per fosa amb caixes de sorra PROCÉS: 1- Tenim model de fusta, i en fem 2 semimodels 2- Fem un motlle de sorra (fina i humida). Es compacta la sorra i es treuen els semimodels. Fem 2 caixes de sorra. 3- S’uneixen les caixes de les 2 meitats. 4- S’omplen de metall fos 5- Es trenca la sorra

SISTEMES DE FABRICACIÓ Conformació per fosa amb caixes de sorra

SISTEMES DE FABRICACIÓ Conformació per fosa injectada Motlle d’acer amb 2 semimotlles. Com injecció de plàstics. Degut a la pressió, el producte és més resistent.

SISTEMES DE FABRICACIÓ Conformació per fosa injectada fosa injectada.avi

SISTEMES DE FABRICACIÓ Procesos de conformació del metall: CONFORMACIÓ PER DEFORMACIÓ PLÀSTICA TIPUS: Laminació Forja Embotició

SISTEMES DE FABRICACIÓ Procesos de conformació del metall: LAMINACIÓ (Exemple: làmines o xapes, perfils d’acer)

SISTEMES DE FABRICACIÓ Laminació - Pot fer-se en fred (producte més dur) o en calent (no cal tanta força per fer la làmina, i producte més resistent) - Lingots de metall passen entre CORRONS - Varis grups de corrons són el TREN DE LAMINATGE - Si és Corró amb superfície llisa: obtenim xapa - Si és corró amb altres formes: obtenim perfils

SISTEMES DE FABRICACIÓ Laminació

SISTEMES DE FABRICACIÓ Procesos de conformació del metall: FORJA (Exemple: peces d’acer resistents, espases...)

SISTEMES DE FABRICACIÓ Forja - Cal una base molt resistent o ENCLUSA, i donar cops amb MARTELL o MAÇA (forja artesanal) o amb PREMSA (forja industrial). - Es fa en CALENT (acer vermell) - Antigament: FORJA CATALANA, amb un MARTINET (gran martell mecànic mogut per energia hidràulica)

SISTEMES DE FABRICACIÓ Material per Forja ARTESANAL Fornal: forn de carbó Enclusa, martells, tenalles. Estampes: de formes diverses INDUSTRIAL (ESTAMPACIÓ EN CALENT) Premsa hidràulica Matrius o estampes per estampació en calent

SISTEMES DE FABRICACIÓ Forja artesanal

SISTEMES DE FABRICACIÓ Forja artesanal

SISTEMES DE FABRICACIÓ Estampació en calent (Forja industrial)

SISTEMES DE FABRICACIÓ Estampació en calent (Forja industrial) forja.avi

SISTEMES DE FABRICACIÓ Exemple de fabricació d’objecte en forja industrial fer objecte

SISTEMES DE FABRICACIÓ Procesos de conformació del metall: EMBOTICIÓ (Exemple: Aigüeres, recipients de metall...)

SISTEMES DE FABRICACIÓ Embotició Es fa en FRED Deformar xapa metàl·lica entre 2 MATRIUS, aplicant una PRESSIÓ. Una matriu entra dins l’altra Si la matriu té arestes tallants, pot tallar les peces. Llavors és un procés d’ENCUNYAT o TROSSELLAT (exemple: fer arandel·les)

SISTEMES DE FABRICACIÓ Embotició

SISTEMES DE FABRICACIÓ Embotició emboticio.avi

SISTEMES DE FABRICACIÓ Encunyat o trossellat trossellat o encunyat.avi

SISTEMES DE FABRICACIÓ Conformació per arrencament de ferritja (MECANITZACIÓ) TIPUS: Tallar (serres) Foradar (trepants) Torn Fresadora

SISTEMES DE FABRICACIÓ Sistemes de tall SERRES De vaivé. Moviment rectilini alternatiu De cinta. Cinta gira en sentit únic. Pot tallar més ràpid. Serres circulars. Amb disc metàl·lic amb dents tallants a la perifèria. ALTRES SISTEMES Làser, raig d’aigua, etc.

SISTEMES DE FABRICACIÓ Tall (làser i amb raig d’aigua) tall laser aigua.avi

SISTEMES DE FABRICACIÓ El trepant Màquina eina destinada principalment a la realització de forats Detalls importants * Broca: subjectada pel portabroques, fa un moviment de rotació sobre la peça * Poden ser portàtils o fixos. Els fixos disposen de mordassa, per subjectar la peça a treballar, i de control de la velocitat de gir. * Si en lloc de broques es posen altres eines, poden roscar, refrentar o aixamfranar els forats.

SISTEMES DE FABRICACIÓ Trepant trepant broma.avi taladro cotxe.avi

SISTEMES DE FABRICACIÓ Trepant

SISTEMES DE FABRICACIÓ Trepant

SISTEMES DE FABRICACIÓ El torn Màquina eina que permet conformar peces cilíndriques, còniques, esfèriques i rosques. Detalls importants * Al torn, la peça a conformar gira, i l’eina de tall es desplaça. * La peça gira a travès del plat on és subjectada * L’eina es desplaça endavant-endarrera i esquerra-dreta. * La velocitat dels moviments pot regular-se. * Exemples d’operacions: cilindratge, realitzar cons, trepat, roscatge, etc.

SISTEMES DE FABRICACIÓ Torn

SISTEMES DE FABRICACIÓ Torn (amb peça de material plàstic) tornejar nilo.avi

SISTEMES DE FABRICACIÓ Torn (amb peça de metall) torn ferro.avi

SISTEMES DE FABRICACIÓ La fresadora Màquina eina que permet conformar superfícies planes i corbes, fer ranures, tallar dents d’engranatges, etc.. Detalls importants * L’eina de tall o fresa té moviment de rotació. * La peça es desplaça endavant, endarrera, dreta, esquerra, amunt, avall. * La velocitat dels moviments pot regular-se.

SISTEMES DE FABRICACIÓ Fresadora

SISTEMES DE FABRICACIÓ Fresadora

SISTEMES DE FABRICACIÓ Fresadora fresa.avi

SISTEMES DE FABRICACIÓ SOLDADURA Unió de dues o més peces, generalment metàl·liques, mitjançant un procés d’aportació de calor que provoca la fusió de les superfícies que vol unir i que en solidificar les deixa com una sola peça. TIPUS: Elèctrica per arc voltaic Oxiacetilènica Per punts

SISTEMES DE FABRICACIÓ La soldadura elèctrica per arc voltaic Per què es produeix? Es fon un elèctrode metàl·lic damunt de les arestes per on cal unir les peces a travès d’un arc o espurna elèctrica que es forma entre les peces i l’elèctrode. L’escalfor arriba a més de 3000 ºC Es fonen l’electrode i les arestes, i formaran un cordó de soldadura, que ho deixarà tot unit en solidificar

SISTEMES DE FABRICACIÓ Soldadura elèctrica per arc voltaic

SISTEMES DE FABRICACIÓ Soldadura elèctrica per arc voltaic soldadura arc.avi

SISTEMES DE FABRICACIÓ La soldadura elèctrica per arc voltaic Què és l’elèctrode? És una vareta amb un recobriment desoxidant que dirigeix el metall fos a la soldadura. Com es produeix l’espurna que genera calor? Amb la màquina de soldar: transformador de 220 o 380V d’entrada i 48V de sortida. El circuit de sortida té una pinça a l’elèctrode i una altra (massa) a la peça a soldar. En contactar peça i elèctrode es produeix l’arc voltaic

SISTEMES DE FABRICACIÓ La soldadura oxiacetilènica Com es produeix el calor? Amb la barreja de 2 gasos, oxígen i acetilè, que es conserven en ampolles d’acer independents amb manòmetre (regulador de pressió). La barreja es fa sortir per un bufador, i en encendre’ls a la sortida es produeix la combustió. Com es treballa? Amb la flama s’escalfen les peces a unir fins fondre les arestes, llavors, amb vareta de metall d’aportació, es fa el cordó de soldadura

SISTEMES DE FABRICACIÓ La soldadura oxiacetilènica Altres aspectes a destacar La vareta de metall pot aportar pòlvores desoxidants (el metall que ha estat fos, després té alt risc d’oxidar-se). Normalment s’uneixen peces del mateix metall, però també poden ser diferents (llavors, la vareta serà de llautó) Aquesta tècnica s’usa en peces de poc gruix, que no poden soldar-se amb elèctrica. És més car i menys resistent. Una aplicació relacionada és l’oxitall, que incorpora un broquet especial al bufador que permet tallar aprofitant el calor.

SISTEMES DE FABRICACIÓ Soldadura oxiacetilènica

SISTEMES DE FABRICACIÓ La soldadura per punts Com es produeix el calor? Mitjançant el corrent elèctric (com l’arc voltaic), amb 2 elèctrodes que fan contacte tenint entremig els 2 elements metàl·lics a unir. Es produeix calor quan els elèctrodes fan pressió. Aquesta tècnica és usada per xapes estretes. Es va sequint tota la unió entre planxes i es fan punts d’unió, on s’han fos les xapes i després, en solificar, queden unides. És molt adequat pel treball robotitzat