Les zones d’excel·lència comercial com a element diferenciador de les ciutats 16 de novembre de 2009.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
ECONOMIA DE L’EMPRESA 1 BATXILLERAT UNITAT 1 L’EMPRESA I L’ENTORN.
Advertisements

Ciència, tècnica i societat
PRESSUPOST 2017.
ESTUDI DE MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE DE CALDES DE MONTBUI
UNITAT 1 L’EMPRESA I L’ENTORN ECONOMIA DE L’EMPRESA 1 BATXILLERAT.
Institut Català de Finances
1 u n i t a t Conceptes bàsics de tècnica comptable.
Programa de Transició Escola Treball
Jornada Cloenda Esports
Disseny de la interfície d’un smartwatch i l’aplicació mòbil
Aportacions de les enquestes de camp
Polítiques d’Ordenació Comercial
Estudi per a la identificació de
El Comerç Just com a model econòmic solidari
1 era JORNADA D’EMPRENEDORIA I EMPRESA Sant Celoni 31 març 2011
PRESSUPOST MUNICIPAL AJUNTAMENT SANT HILARI SACALM REGIDORIA D’HISENDA
EXCEL·LÈNCIA PROFESSIONAL I INCREMENT
II SIMPOSI “COMERÇ I CIUTAT”
FORMES JURÍDIQUES D’EMPRESES
AMPA 2.0 ? AMPA escola IPSE de Barcelona
Els recursos de la TET. Un punt de partida.
Recordem què vol dir ser adolescent
Creativitat amb austeritat Impacte Projectes públic-privats
La teva contribució 1.
POLÍTIQUES DE COORDINACIÓ DE CENTRES COMERCIALS URBANS
Autor: Samuel Lozano Alcodori
GESTIÓ PER PROCESSOS.
TREBALLS D’ATENCIÓ AL PÚBLIC
1 u n i t a t El departament de Recursos Humans.
Pla Integral de la Part Alta
Barcelona Seminari: LA INNOVACIÓ COM A TRACTOR DE L’ECONOMIA. L’EXEMPLE DEL Convidat: Josep Miquel Piqué, conseller delegat de
va aprovar la Llei de Millora de barris.
Barris al dia 2014 I Comissió Cívica 1 d’abril de 2014.
Barcelona, 2 de desembre de 2.002
Jornada de portes obertes
Els plans de dinamització
ANÀLISI DELS ESTATS FINANCERS DE L´EMPRESA
PLA REACTIVACIÓ MUNICIPAL Ajuntament de Sant Pere de Ribes
Estratègia de Catalunya en l’Aplicació de la metodologia LEADER Tremp avança! Suma’t al futur. Sessió 1 Les ajudes de que disposem Els instruments.
Jornada Cloenda Esports
Campanya per fomentar l’ús del català en els establiments comercials
Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Sabadell
P E L C 0 a 3 anys Programa Per l’Estimulació Del Llenguatge
Un instrument per aconseguir clients.
COM FER FRONT A LA MANCA D’HABITATGE SOCIAL
Aparcaments de rotació a Sabadell
SALVEM FANDEMA!!!!!! 26/12/2011.
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE
Les ciutats Unitat 4.
Model de gestió assistencial: innovació i integració. Montse Cervera
Policia + Tecnologia Mataró, 1 de juliol de 2003.
El màrqueting i els seus elements
Preinscripció a la UPF Curs 2017/18
Serveis de Formació.
PLA D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Global Cook Service.
MPGM Ciutat Meridiana Procés participatiu Gener 2019.
Polítiques de coordinació dels centres comercials urbans
Gestió participativa dels projectes de centre
Resum de resultats Enquesta als participants en els Cercles de comparació intermunicipals Octubre de 2018 Grandària del municipi 503 Fins a habitants.
Gerència de Serveis de Comerç
PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS
Serveis de Consultoria
Jornada per a una mobilitat de qualitat a les terres de Lleida
Dr. Pere Mir Dr. Eduard Cristóbal Desembre de 2004
DEFINICIONS DEL TREBALL EN EQUIP
Màster d’Aplicacions Multimèdia
TRETS DIFERENCIADORS 4t ESO
Informe per a l’ASSEMBLEA GENERAL DE SOCIETATS MUSICALS
LA DEFINICIÓ I AVALUACIÓ D’OBJECTIUS ESTRATÈGICS I OPERATIUS:
Transcripción de la presentación:

Les zones d’excel·lència comercial com a element diferenciador de les ciutats 16 de novembre de 2009

Presentació El creixement de les ciutats, sovint, ha donat lloc a un tipus de nucli urbà amb unes característiques molt comunes entre un i altre municipi. És molt habitual, fins i tot massa habitual, trobar-nos amb ciutats amb un nucli històric molt desenvolupat urbanística i comercialment, mentre que en els barris del voltant trobem una oferta basada en el comerç de proximitat que satisfà les necessitats més bàsiques dels seus habitants. Per la banda de la oferta comercial també podem trobar que moltes ciutats tenen una oferta comercial molt similar, sobre tot en els centres històrics, amb la instal·lació de cadenes de grans marques i establiments sota el règim de la franquícia. En aquest escenari d’elements comuns en les característiques del comerç urbà, la primera conclusió que es pot extreure és que les ciutats necessiten diferenciar-se unes de les altres si volen mantenir l’atractiu comercial tant per als clients com per als establiments instal·lats. Per aconseguir-ho, les associacions de comerciants, amb el suport de les administracions, tenen un paper molt importat ja que són l’instrument vàlid per poder aportar aquest factor diferencial a través de les accions de promoció i dinamització que es desenvolupen habitualment. El model de gerència de centres comercials urbans a cel obert esdevé el model clau per aconseguir la modernització del teixit comercial i, al mateix temps, oferir el tret diferenciador entre una ciutat i una altre. L’èxit del model gerencial farà que s’estengui entre les diferents ciutats i els diferents barris d’aquestes. Els grans beneficiats seran les empreses del sector comerç i serveis i, al mateix temps, els clients.

Programa de la jornada

Programa de la jornada

Les zones d’excel·lència comercial com a factor diferencial de les ciutats Eines per a les formes comercials a Catalunya. (1) Les àrees de promoció econòmica urbana. El model de comerç de Catalunya pretén potenciar els centres comercials oberts. Actualment, a Catalunya existeixen 10 centres comercials oberts de centre ciutat, el quals segueixen un model de gestió similar als BID’s d’EEUU i del Regne Unit. Amb la signatura d’un conveni a 4 anys, es donen eines de gestió a les associacions de comerciats d’aquestes zones per aconseguir oferir nous serveis als associats i una autonomia financera per a la gestió d’aquests serveis i de les accions de dinamització comercial.

Les zones d’excel·lència comercial com a factor diferencial de les ciutats Eines per a les formes comercials a Catalunya. (2) Des de l’administració s’està treballant per aconseguir una reforma legal que obligui a la contribució de totes les empreses instal·lades en territori de l’àmbit de l’associació. D’aquesta forma, s’aconseguiria oferir més i millors serveis

Les zones d’excel·lència comercial com a factor diferencial de les ciutats La gerència. El punt de partida per a la diferenciació de les ciutats. (1) Els centres comercials a cel obert oberts haurien de semblar-se als centres comercials tancats en molts aspectes, però hi ha dos que són fonamentals per aconseguir la diferenciació com a zona d’excel·lència comercial: Marca. Pla de màrqueting.

Les zones d’excel·lència comercial com a factor diferencial de les ciutats La gerència. El punt de partida per a la diferenciació de les ciutats. (2) Altres aspectes necessaris, però que no són suficients: La qualitat i la orientació al client. El preu no és un element diferenciador. La creativitat és necessària, però no és suficient. És difícil diferenciar-se a través del creixement.

Les zones d’excel·lència comercial com a factor diferencial de les ciutats La gerència. El punt de partida per a la diferenciació de les ciutats. (3) Com diferenciar-se? És necessari trobar l’element que aporti la diferenciació, comunicar-ho convenientment i assegurar-se que el missatge arriba al públic objectiu. S’ha de gestionar aquest “element diferenciador”, a través de la gestió professional del centre comercial urbà.

Les zones d’excel·lència comercial com a factor diferencial de les ciutats La gerència. El punt de partida per a la diferenciació de les ciutats. (4) L’espai del centre comercial ha de ser accessible, còmode, amè, multi-funcional, amb una oferta àmplia que convidi al passeig i a l’acte de compra. També hauria d'haver una connexió entre els diferents eixos comercials. Característiques: Oferta variada complementada amb restauració, seguretat, zona neta i agradable, desplaçament còmode i fàcil, facilitats per al aparcament, facilitat d’accés amb transport públic, zones amb preferència per a vianants, facilitat per accedir en grup o en família, botigues còmodes, existència d’una “locomotora” comercial, bona relació qualitat/preu, bona atenció al client, fàcil orientació (senyalització), organització d’esdeveniments de forma continuada, horari ampli i adaptat a les necessitats del client, ...

Les zones d’excel·lència comercial com a factor diferencial de les ciutats La gerència. El punt de partida per a la diferenciació de les ciutats. (5) Les 4 aA’s d’un centre comercial a cel obert: Actiu. Atractiu. Amè. Accessible.

Les zones d’excel·lència comercial com a factor diferencial de les ciutats La gerència. El punt de partida per a la diferenciació de les ciutats. (6) Altres aspectes importants: Ordenances municipals: haurien de ser més flexibles per facilitar l’activitat comercial i de serveis: facilitar la realització d’accions de dinamització, permetre la instal·lació de terrasses en bars i restaurants amb facilitat, etc. Urbanisme comercial: És un element important a l’hora d’aportar diferenciació a un centre comercial obert. Presència en el mitjans de comunicació: promoció comercial de forma continuada.

Les zones d’excel·lència comercial com a factor diferencial de les ciutats La gerència. El punt de partida per a la diferenciació de les ciutats. (7) Altres aspectes importants: Col·laboració estreta i fluida entre l’administració i les associacions de comerciants per organitzar amb èxit accions de dinamització comercial. La gestió professional dels centres comercials a cel obert és la clau fonamental sense el qual, cap de les característiques esmentades fins ara pot funcionar correctament.

Les zones d’excel·lència comercial com a factor diferencial de les ciutats La gerència. El punt de partida per a la diferenciació de les ciutats. (8) Conclusions: Qualsevol que sigui l’estructura de gestió que s’acabi escollint, ha de permetre una coordinació pro-activa entre tots els socis i el seu adient desenvolupament de responsabilitats. Els models que funcionen es basen en partenariats públic i privats, amb compromisos financers per ambdues partes. Els Ajuntaments haurien de participar en els òrgans de gestió, oferir el suport tècnic i econòmic i vetllar per la millora de l’entorn i dels serveis a la zona. Les autoritats locals tenen la responsabilitat i la competència en la millora i gestió dels espais públics comercials. Els Ajuntaments haurien de desenvolupar normes i ordenances que donin suport al model de centres comercials a cel obert a les seves ciutats.

Les zones d’excel·lència comercial com a factor diferencial de les ciutats La gerència. El punt de partida per a la diferenciació de les ciutats. (9) Conclusions: Les aportacions econòmiques públiques haurien de ser un estímul a l’activitat, que no dóna garantia de supervivència als centres comercials a cel obert. Aquests haurien d’aconseguir la independència financera a mig termini. La viabilitat del centre comercial a cel obert ha d’estar relacionada amb un pla d’acció concret amb un horitzó mínim de 3-5 anys. El nombre d’associats és clau per a la viabilitat d’un centre comercial a cel obert. Per a l’empresari hauria de ser més rendible estar associat a l’associació que gestiona el centre comercial a cel obert que no estar-ho.

Les zones d’excel·lència comercial com a factor diferencial de les ciutats La gerència. El punt de partida per a la diferenciació de les ciutats. (10) Conclusions: Els centres comercials a cel obert han d’aconseguir la participació de tots els agents econòmics que operen a la zona. És necessari avançar legalment en models que obliguin a la participació de tots els beneficiaris d’un centre comercial a cel obert en el finançament de les actuacions.

Les zones d’excel·lència comercial com a factor diferencial de les ciutats Presentació d’experiències Centre Històric de Burgos. www.centroburgos.com Centre Comercial Obert del Cangas de Onís. Picos de Europa. http://www.comercio.uma.es/index.php/component/option,com_docman/task,doc_download/gid,83/Itemid,27/ Projecte de dinamització comercial “Cultura i Comerç”. Palma de Mallorca. www.a-palma.es www.fundacioibic.com Pla Integral de Comunicació del Comerç Urbà. Centre Històric de València. www.centrohistorico.com Comerç Terrassa Centre www.terrassacentre.com