Polítiques de coordinació dels centres comercials urbans

Presentación del tema: "Polítiques de coordinació dels centres comercials urbans"— Transcripción de la presentación:

1 Polítiques de coordinació dels centres comercials urbans
Departament de Promoció de la Ciutat Polítiques de coordinació dels centres comercials urbans II SIMPOSI “Comerç i Ciutat” BCIN 1 de desembre de 2005

2 SITUACIÓ GEOGRÀFICA Polítiques de coordinació dels centres
comercials urbans SITUACIÓ GEOGRÀFICA HABITANTS 22 km2 superfície Sud-oest de Barcelona a 12 km Sant Boi de Llobregat, esta ubicat dins la comarca del Baix Llobregat, és un dels municipis amb més densitat de població de la comarca, i també al igual que d’altres municipis veïns, un del que més pateix la implantació de grans superfícies comercials en el radi de la comarca i té al costat la ciutat de Barcelona sent focus de competència importants.

3 SANT BOI, TRETS D’IDENTITAT
Polítiques de coordinació dels centres comercials urbans SANT BOI, TRETS D’IDENTITAT El mes de setembre de 2004, s’endega la promoció del municipi, creant el departament de Turisme dins l’àrea de disseny i promoció de la ciutat, en que vol apropar el municipi al ciutadà donar a conèixer també a la resta dels municipis de l’entorn, i crear una sinèrgia amb el món del comerç.

4 ACTIVITAT ECONÒMICA Polítiques de coordinació dels centres
comercials urbans ACTIVITAT ECONÒMICA Empreses o empresaris individuals Comerç i Serveis (83%) Indústria i Construcció (17%) Nucli Antic Vinyets Moli-Vell Ciutat Cooperativa Casablanca Centre Sant Boi, està distribuït en set districtes o barris, dels quals el barri centre i Vinyets i el barri de Marianao són els dos eixos amb més densitat de comerç i serveis. El total global d’activitat econòmica dins el municipi és de activitats, les quals un 83% és comerç i serveis i un 17% és indústria i construcció. Camps Blancs Marianao

5 ANY 1999 SITUACIÓ DE PARTIDA DEL COMERÇ DE SANT BOI
Polítiques de coordinació dels centres comercials urbans ANY 1999 SITUACIÓ DE PARTIDA DEL COMERÇ DE SANT BOI INEXISTÈNCIA D’ASSOCIACIONS DE COMERCIANTS REPRESENTATIVES DEL TEIXIT COMERCIAL Sant Boi, l’any 1999 comença a treballar amb el món de l’associacionisme comercial. Ja existeixen algunes associacions de comerciants, però no n’hi ha cap que sigui prou sòlida, no tenen estructura gerencial, són febles i poc representatives dins el teixit comercial.

6 Polítiques de coordinació dels centres
comercials urbans FACTOR ESTRATÈGIC APOSTAR PER UN PLA DE DINAMITZACIÓ COM A ELEMENT CATALITZADOR ACONSEGUINT ESTENDRE L’EFECTE “TACA D’OLI” INICIANT EL PROJECTE EN LA ZONA CENTRE “EIX COMERCIAL EL CARRER” I EXPANDIR-LA CAP A ALTRES BARRIS INICIANT UN NOU PLA DE DINAMITZACIÓ AL BARRI DE MARIANAO Aquest mateix any, l’ajuntament aposta per un pla de dinamització delimitant una zona a dinamitzar, el barri el qual s’inicia aquest pla és el barri centre i Vinyets. En aquest barri ja hi trobem un comerç potent i la seva estructura urbanística fa possible el desenvolupament d’un eix lineal i còmode per passejar-hi. Té aparcament de zona blava i locals atractius per desenvolupar un eix comercial potent. Dins aquest eix trobem els dos mercats municipals un a cada extrem de l’eix comercial.

7 Polítiques de coordinació dels centres
comercials urbans ANY Impuls per la creació de l’Associació de Comerciants de “EL CARRER” ANY Consolidació de l’Associació de Comerciants “EL CARRER” - Reactivació de la Federació de Comerciants “Nou Comerç” - Inici del Pla de Dinamització de Marianao Punt de Comerç L’any 2000, s’impulsa la creació de l’associació de comerciants “El Carrer”, amb l’objectiu de fomentar l’associacionisme en aquest eix comercial,i fer una estructura de gestió prou sòlida per dur aquest projecte endavant. L’Ajuntament posa a disposició de l’associació un gerent dinamitzador, el qual donarà suport amb les campanyes promocionals, captació de nous associats, interlocutor amb les diferents administracions, gestió de subvencions, etc. L’any 2001, vist el bon funcionament d’aquest nou projecte, es reactiva la Federació del Comerç de Sant Boi “Nou Comerç”. La tasca de la Federació serà de ser la capdavantera de totes les associacions de comerciants del municipi i representar-les. Dins aquest mateix any, al mes de novembre, s’inicia el Pla de dinamització del sub-centre comercial Marianao Punt de Comerç. Aquest barri és on més densitat té de població i de comerç. Ja existeix una associació de comerciants, la qual és feble i molt poc estructurada. Amb l’inici del Pla es fa forta i amb ganes de dur el projecte endavant. El punt feble d’aquest districte és el gran nombre de comerços que hi ha molt dispersats entre ells. L’objectiu del pla és potenciar les accions urbanístiques fent més afable el barri i potenciar la nova instal·lació de comerços atractius.

8 COM GESTIONAR AQUESTS RECURSOS SENSE GREUGES COMPARATIUS?
Polítiques de coordinació dels centres comercials urbans COM GESTIONAR AQUESTS RECURSOS SENSE GREUGES COMPARATIUS? PARAL.LELAMENT S’AUGMENTEN LES SUBVENCIONS MUNICIPALS ADREÇADES AL MÓN DEL COMERÇ Per tal de no crear un greuge comparatiu amb les diferents associacions de comerciants del municipi, vers El Carrer i Marianao Punt de Comerç, des de l’administració local s’augmenten les subvencions municipals, a través de la Federació del Comerç de Sant Boi “Nou Comerç”. ES POSA UN EQUIP HUMÀ A TREBALLAR PER AL CONJUNT DEL COMERÇ

9 PRESSUPOSTOS ANUALS DELS PLANS DE DINAMITZACIÓ
Polítiques de coordinació dels centres comercials urbans PRESSUPOSTOS ANUALS DELS PLANS DE DINAMITZACIÓ TOTAL ASSOCIATS: 190 TOTAL PRESSUPOST: € Quotes associació Subvenció ajuntament Subvenció Generalitat de Catalunya TOTAL ASSOCIATS: 100 TOTAL PRESSUPOST: € Quotes associació Subvenció ajuntament Subvenció Generalitat de Catalunya Subvenció Diputació de Barcelona Els pressupostos del que disposen els dos plans de dinamització a hores d’ara, són ben importants, avui a desembre de 2005, són dos eixos comercials ben consolidats i amb estructures gerencials (de junta) ben fortes; però sense deixar de banda que aquests pressupostos són gràcies a les subvencions que reben de les administracions públiques. I sense deixar de banda els dinamitzadors comercials més el suport logístic que els ofereix l’administració. AJUNTAMENT: DINAMITZADOR + SUPORT LOGÍSTIC

10 GESTORA DE SERVEIS AMB VALOR AFEGIT PER A LES ASSOCIACIONS
Polítiques de coordinació dels centres comercials urbans GESTORA DE SERVEIS AMB VALOR AFEGIT PER A LES ASSOCIACIONS La Federació dona tot uns serveis amb un valor afegit a les associacions de comerciants.

11 COORDINACIÓ D’ASSOCIACIONS A TAVÉS DE LA FEDERACIÓ DEL COMERÇ
Polítiques de coordinació dels centres comercials urbans COORDINACIÓ D’ASSOCIACIONS A TAVÉS DE LA FEDERACIÓ DEL COMERÇ Des de l’any 2001 al 2005, la Federació del comerç de Sant Boi “Nou Comerç”, va prenent força dins el teixit associatiu sent el coordinador màxim entre les diferents associacions. A dia d’avui té un total d’uns 450 socis, i l’estructura organitzativa la forma diferents membres de les juntes d’associacions de comerciants del municipi. NOMBRE TOTAL DE SOCIS: 450 ESTRUCTURA DE LA JUNTA: ESTÀ FORMADA PER DIFERENTS INTEGRANTS DE LES ASSOCIACIONS DE COMERCIANTS ADHERIDES A LA FEDERACIÓ

12 PRESSUPOST ANUAL DE LA FEDERACIÓ DEL COMERÇ DE SANT BOI “NOU COMERÇ”
Polítiques de coordinació dels centres comercials urbans PRESSUPOST ANUAL DE LA FEDERACIÓ DEL COMERÇ DE SANT BOI “NOU COMERÇ” PRESSUPOST 0 EUROS Un dels “handicaps” que té la Federació, és el seu pressupost, si ho comparem amb els plans de dinamització ens trobem que la Federació no rep cap ingrés per part de les diferents associacions a qui ella representa. Ara veurem quines tasques desenvolupa i com es finança econòmicament la Federació.

13 FUNCIONS DE LA FEDERACIÓ DEL COMERÇ DE SANT BOI “NOU COMERÇ”
Polítiques de coordinació dels centres comercials urbans FUNCIONS DE LA FEDERACIÓ DEL COMERÇ DE SANT BOI “NOU COMERÇ” GESTIONAR L’ENLLUMENAT DE NADAL ORGANITZACIÓ DE SEMINARIS I CURSOS CREACIÓ DEL LLIBRE DE SERVEIS ORGANITZACIÓ ANUAL “LA FESTA DEL COMERÇ” Les tasques principals de la Federació són a nivell de comerç global, les quals són: Gestió d’enllumenat nadalenc Organització de seminaris i cursos Creació d’un llibre de serveis La Festa del Comerç (sopar) La targeta de fidelització (és la Federació la gestora directa d’aquesta acció) Campanya de Nadal Creació d’una pàgina web (és la Federació, juntament amb les diferents associacions qui està en gestió d’aquesta pàgina. En breu estarà finalitzada i ja es podrà visitar) Una de les responsabilitats que té la Federació és la de ser la interlocutora entre les administracions: Taxa de residus urbans Horaris comercials Pla de mobilitat Pacte per l’ocupació

14 FUNCIONS DE LA FEDERACIÓ DEL COMERÇ DE SANT BOI “NOU COMERÇ”
Polítiques de coordinació dels centres comercials urbans FUNCIONS DE LA FEDERACIÓ DEL COMERÇ DE SANT BOI “NOU COMERÇ” GESTIÓ DE LA TARGETA DE FIDELITZACIÓ UNIFICAR FESTIUS D’APERTURA NADALENCS Nombre de targetes en circul.lació Nombre de socis adherits a la targeta 90 socis Diners repartits pel municipi euros

15 FUNCIONS DE LA FEDERACIÓ DEL COMERÇ DE SANT BOI “NOU COMERÇ”
Polítiques de coordinació dels centres comercials urbans FUNCIONS DE LA FEDERACIÓ DEL COMERÇ DE SANT BOI “NOU COMERÇ” CREACIÓ D’UNA PÀGINA WEB ORGANITZACIÓ DE LA CAMPANYA DE NADAL

16 FUNCIONS DE LA FEDERACIÓ DEL COMERÇ DE SANT BOI “NOU COMERÇ”
Polítiques de coordinació dels centres comercials urbans FUNCIONS DE LA FEDERACIÓ DEL COMERÇ DE SANT BOI “NOU COMERÇ” INTERLOCUTOR DAVANT L’ADMINISTRACIÓ TAXA DE RESIDUS URBANS PLA DE MOBILITAT PACTE PER L’OCUPACIÓ AGENDA 21

17 COM ES FINANÇA LA FEDERACIÓ DEL COMERÇ DE SANT BOI “NOU COMERÇ”?
Polítiques de coordinació dels centres comercials urbans COM ES FINANÇA LA FEDERACIÓ DEL COMERÇ DE SANT BOI “NOU COMERÇ”? Subvencions municipals Punt feble: Les associacions NO aporten cap quota a la Federació. La Federació només rep diners mitjançant subvenció municipals. Fins al mes de novembre, cap de les associacions representades per la Federació fan cap aportació, quota per poder auto-finançar-se. El mes de novembre d’enguany, cada associació ingressa a la Federació un total de 150 € mes, per poder pagar el sou de la gestora de la targeta de fidelització.

18 ESTRUCTURA FUNCIONAL DE LA FEDERACIÓ
Polítiques de coordinació dels centres comercials urbans ESTRUCTURA FUNCIONAL DE LA FEDERACIÓ Junta: membres associacions Contractació d’una persona gestora de la targeta de Fidelització A partir del mes de novembre 2005, les diferents Associacions ingressen a la Federació 150€/mes, en concepte de sou per a aquesta gestora. L’Estructura funcional, tal i com hem esmentat anteriorment, és igual al d’una junta convencional, president, vicepresident, secretari, tresorer i vocal, cadascú són representants de les diferents associacions de comerciants. Per tal de dur endavant la bona gestió de la targeta de fidelització, la Federació contracta una persona. L’Ajuntament dona suport logístic i de personal Suport logístic i personal de l’Ajuntament

19 ÉS SOSTENIBLE AQUEST SISTEMA?
Polítiques de coordinació dels centres comercials urbans ÉS SOSTENIBLE AQUEST SISTEMA? Punts febles: Federació del Comerç: Dependència de les subvencions de l’administració local Té el mateix punt feble que els plans d dinamització, en el moment que l’administració decideixi NO subvencionar, existeix un alt risc de fracàs. En el cas de la Federació, el risc és encara més gran, ja que l’única administració que subvenciona els recursos econòmics i humans és l’Ajuntament. Plans de dinamització: Dependència de les subvencions de l’administració local i de les supra – municipals.

20 FUTUR? Possibilitats: Fusionar els plans de dinamització
Polítiques de coordinació dels centres comercials urbans FUTUR? Possibilitats: Fusionar els plans de dinamització fent economia d’escala Que l’administració local deixi de donar suport Fusionar els plans de dinamització (El Carrer i Marianao) en una mateixa associació i crear un eix comercial únic. Però haurem de tenir en compte que que amb aquesta possiblitat quedaran zones que es quedaran pel camí. Que l’administració local deixi de donar suport, aquest fet és perillós ja que sense el nostre suport tindran dificultats per seguir amb el projecte. I el tercer i últim és seguir com fins ara. Però és sostenible? Continuar amb el mateix sistema que s’ha utilitzat fins ara

21 DEPARTAMENT DE PROMOCIÓ DE LA CIUTAT