ELS ROMANS.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
MONARQUIA VS. REPÚBLICA. MONARQUIA - els privilegiats: patricis Homes - clients lliures - els no privilegiats - plebeus - lliberts Homes no lliures: els.
Advertisements

Un recorregut per la Península Ibèrica durant la dominació musulmana
Sara Ramírez Karola Salat
Hades El déu de l’inframón.
LA CIUTAT I L’HABITATGE A ROMA
Illes Canàries.
L’EDAT MODERNA.
CATECISME de la Conferència Episcopal Espanyola Jesús és el Senyor.
LA PENÍNSULA IBÈRICA A L’EDAT ANTIGA
L’EDAT ANTIGA 5è de primària.
Arte romano: Introducción
ESTRUCTURA D’UNA CIUTAT ROMANA
LA MAISON CARRÉE. NIMES.
LES OBRES PÚBLIQUES DE ROMA
MITOLOGIA MESOPOTÀMICA.
ELS DEUS DE L’ANTIC EGIPTE
Imperialisme i Gran Guerra
JESÚS DE NATZARET.
L'ART GREC.
OBSERVEM EL PAISATGE 3r Primària
DÉUS EGIPCIS NAIARA I SERGIO LÓPEZ.
El mercat ELS NENS I NENES DE P-4.
Materialisme històric
IMPERIALISME I PRIMERA GUERRA MUNDIAL
ELS ROMANS Alimentació Activitats Econòmiques:
INDEX .Classes socials .Família .Educació jocs i joguines
Religió i els déus romans
ELS PLANETES.
Un recorregut per la Península Ibèrica durant la dominació musulmana
L’EDAT MITJANA.
Senyor, ensenya’m a ser feliç i a donar pau!
EDAT MITJANA.
EUROPA.
EGIPTE I EL NIL Maria Turu Arnau Carbonell Juan Cambra Curs
SEGLES XVI - XVII Monarquia Autoritària: CARLES I ( )
Les classes socials a l’antiga Roma i la vida a les ciutats
Taller de flotació 1.
L'EDAT MODERNA Gerard Guitart Raúl Valle Hamza Lemsidi.
RESTES ROMANES A LA PENÍNSULA IBÈRICA
SOCIETAT ESPANYOLA Segle XIX.
LES CULTURES GREGA I ROMANA
ARQUITECTURA CIVIL (i II)
ULLASTRET.
Capitalisme i liberalisme
Una història de la tecnologia
5. El problema de la moral: eudemonisme
ROMANS:OBRES PÚBLIQUES
Les ciutats Unitat 4.
DEÚ ET PARLA. DESCOBREIX LA SEVA PARAULA.
La vida és un do de Déu i un servei als altres
I. EUROPA A L’EDAT MITJANA
Els primers en ser invadits i els últims en ser conquistats
EL FEUDALISME.
-FIGURA SEGONA SETMANA: JOSEP I MARIA DIMECRES 9 -FIGURA SEGONA SETMANA: JOSEP I MARIA SOMRIU, JA QUEDA POC PER CELEBRAR EL NAIXEMENT DE NEN JESÚS.
Els corriols Piu i Piua.
LA SOCIETAT , LA FAMÍLIA , L’EDUCACIÓ I LES JOGUINES
Ciències socials, geografia i història
U2: LA FUNDACIÓ DE ROMA. LA MONARQUIA
EXPLOTACIÓ INFANTIL?.
UN VIATGE A LA CONQUESTA ROMANA
Carta de Lincoln al mestre del seu fill (i II)
DIES DE LA SETMANA Marta González 3r ESO.
4. L’islam a la Península Ibèrica: Al-Andalus
BARRI SAGRADA FAMÍLIA.
L'art grec.
ELS PLANETES.
Els origens de roma.
L’AIGUA ÉS VIDA.
EDAT ANTIGA L’Edat Antiga comença 4000 anys abans de Crist aproximadament. Forma part de la historia per que ja en tenim documents escrits.
Constantí: el primer emperador de la Roma Cristiana
Transcripción de la presentación:

ELS ROMANS

ÍNDEX ELS ROMANS

QUAN ? MONARQUIA REPÚBLICA IMPERI 753-509 aC 509 –27 aC 27 aC-476 dC

MONARQUIA REPÚBLICA IMPERI 753-509 aC 509 –27 aC 27 aC-476 dC OCTAVI AUGUST 1r emperador romà Caiguda de l’IMPERI ROMÀ Fundació de ROMA

ON ? La península Itàlica està situada al bell mig del mar Mediterrani. Al nord limita amb la serralada dels Alps. L’interior és força muntanyós ja que està travessat per la cadena dels Apenins. Al litoral, en canvi, hi predominen les zones planes.

ON ?

L’EVOLUCIÓ DEL MÓN ROMÀ I Del segle VIII aC al segle V dC ROMA Es va convertir... Va conquerir territoris a : -EUROPA -NORD D’ÀFRICA -PRÒXIM ORIENT En la potència més important del món antic Va tenir : Amb l’ajut de : 3 formes de govern: MONARQUIA-REPÚBLICA-IMPERI -L’exèrcit -Funcionaris( controlaven els terrenys conquerits )

L’EVOLUCIÓ DEL MÓN ROMÀ II REPÚBLICA IMPERI Èstà organitzada en tres institucions : Tot el poder el té: COMICIS Assemblea de ciutadans no existeix EMPERADOR elegeixen MAGISTRATS controla ajuda SENAT Té el poder polític, militar i religiós. Té caràcter vitalici. Formen el govern de ROMA i són elegits per un any. Està format per patricis i és la màxima autoritat de ROMA

L’EVOLUCIÓ DEL MÓN ROMÀ III

L’EVOLUCIÓ DEL MÓN ROMÀ IV

DÉUS I DEESSES Els romans van adoptar la mitologia grega, però als déus i deesses els anomenaven d’una altra manera. A partir del regnat d’August es va introduir el culte a l’emperador, com una manera de reforçar la fidelitat dels ciutadans de l’imperi. Els déus més antics formaven la Tríada Capitolina: Júpiter: pare dels déus i dels homes. Juno, la seva esposa, i deessa del matrimoni. Minerva, la filla, deessa de la intel·ligència i de les arts.

DÉUS I DEESSES II

LA SOCIETAT La societat romana és una societat esclavista, on una capa social minoritària és propietària d’ animals ,eines i terres, i també de les persones que les treballen: els esclaus i esclaves, que són els que s’ocupen de les feines més dures. En aquestes societats es diferencien dos grups: lliures i esclaus. Entre les persones lliures hi ha diferents grups que es diferencien sobretot per a la seva riquesa. Només les persones lliures se’ls reconeix la ciutadania romana, i només els ciutadans tenen dret a participar en política.

PATRICIS Els patricis eren els descendents dels fundadors de Roma. Formaven una classe privilegiada, gràcies a la propietat de grans latifundis. Durant uns quants segles van ser els únics ciutadans amb drets polítics.

PLEBEUS La divisió social més antiga va ser entre patricis i plebeus, que es remunta al segle V a.C. Els plebeus eren tots els ciutadans romans que no eren patricis, és a dir la gran majoria, eren petits i mitjans propietaris agrícoles, artesans i comerciants. Alguns van enriquir-se.

ESCLAUS L’aparició de l’esclavitud va lligada a la guerra, els presoners passen a ser esclaus. Les persones esclaves treballen generalment en l’agricultura, les mines, les costruccions públiques, i també en l’artesania i els serveis domèstics. Els lliberts eren esclaus alliberats pels seus amos.

Il·lustració: Conviure en la diferència. Ed. EUMO PATRICIS I PATRÍCIES PLEBEUS I PLEBEES ESCLAUS I ESCLAVES Il·lustració: Conviure en la diferència. Ed. EUMO

L’ART Els romans coneixien i admiraven l’art grec, i en van mantenir alguns elements.Tot i així, entre l’art grec i l’art romà hi ha algunes diferències. Els edificis més representatius eren els grans edificis d’espectacles: circ, teatre, amfiteatre... Altres edificis característics varen ser: temples, basíliques, termes, tombes monumentals, monuments commemoratius, obres d’enginyeria ( ponts, aqüeductes...). En l’arquitectura va ser en la manifestació que més van destacar, però també van deixar importants mosaics, pintures i escultures.

L’ART ROMÀ

AMFITEATRE AMFITEATRE ROMÀ DE TARRAGONA COLISEU DE ROMA

AQUEDUCTE AQUEDUCTE DE SEGÒVIA

TERMES TERMES ROMANES DE CALDES DE MONTBUI

TEATRE ROMÀ D’ASPENDOS ( TURQUIA )

CIRC CIRC MASSIMO DE ROMA

ARC DE TRIOMF ARC DE BERÀ