Ciències socials, geografia i història

Presentación del tema: "Ciències socials, geografia i història"— Transcripción de la presentación:

1 Ciències socials, geografia i història
POLIS 1 Ciències socials, geografia i història Primer curs

2 Índex 01 La Terra, un planeta del Sistema Solar 09 La prehistòria 02
La representació de la Terra: els mapes 10 Les primeres civilitzacions: Mesopotàmia i Egipte 03 Les formes de la Terra 11 El món grec 04 Rius i mars 12 Catalunya en temps dels grecs 05 Temps i clima 13 L’Imperi Romà 06 Climes i paisatges de la Terra 14 Catalunya romana 07 Climas y paisajes de España, Europa y la CA Climes i paisatges d’Europa i d’Espanya 15 L’herència de la cultura clàssica 08 Societat i medi ambient 16 La fragmentació del món antic

3 La fragmentació del món antic
16 La fragmentació del món antic 1. Els regnes germànics 2. L’Imperi bizantí ( ) 3. Carlemany

4 16 Introducció Amb l’enfonsament de l’Imperi Romà, es va fragmentar la unitat cultural del Mediterrani. A la zona occidental, l’Imperi Romà va desaparèixer a conseqüència de les invasions bàrbares i hi van sorgir nombrosos regnes germànics. L’Imperi Romà d’Orient (Bizantí) es va mantenir durant gairebé mil anys més. El cristianisme i l’Església van ser l’únic element de continuïtat i de cohesió cultural entre el món antic i el nou món medieval.

5 1.2. La ruralització d’Occident
16 1. Els regnes germànics 1.1. Els regnes germànics • Una vivenda rural germànica (il·lustració) 1.2. La ruralització d’Occident

6 16 1.1. Els regnes germànics Després de la caiguda de l’Imperi romà d’Occident, diversos pobles bàrbars van ocupar l’espai de l’Imperi i van formar regnes independents. Quan van ocupar les terres de l’Imperi romà, els pobles germànics no van imposar la seva forma de vida a les poblacions conquerides. El llatí va continuar essent la llengua oficial i de mica en mica van anar assimilant les lleis romanes més complexes. També el cristianisme va acabar imposant-se com a religió oficial.

7 1.2. La ruralització d’Occident
16 1.2. La ruralització d’Occident La desaparició de l’Imperi Romà va crear un clima d’inseguretat a Occident. La inseguretat en les comunicacions va ser la causa de la desaparició de l’activitat comercial; la població va abandonar les ciutats i va buscar refugi a les grans explotacions agràries. Aquest empobriment general va paralitzar les obres públiques, la producció de cultura, i la lectura i l’escriptura van quedar reduïdes a grups de clergues i monjos.

8 2.2. Un Imperi cristià i oriental
16 2. L’Imperi Bizantí ( ) 2.1. L’època de Justinià • Reconstrucció de la ciutat de Constantinoble (il·lustració) 2.2. Un Imperi cristià i oriental

9 16 2.1. L’època de Justinià Quan l’Imperi romà d’Occident va deixar d’existir (476), l’herència romana va perviure a l’Orient amb l’Imperi Bizantí. Al segle VI, l’emperador Justinià es va proposar de restaurar el vell Imperi Romà. Va començar un seguit de campanyes militars que van arribar fins al el sud d’Hispània; va fer una recopilació de lleis romanes (Codi de Justinià) i va embellir Constantinoble (basílica de Santa Sofia). L’Imperi bizantí va gaudir d’una etapa de prosperitat econòmica, gràcies a una agricultura florent i a la vitalitat del comerç.

10 Reconstrucció de la ciutat de Constantinoble
16 Reconstrucció de la ciutat de Constantinoble

11 Reconstrucció de la ciutat de Constantinoble
16 Reconstrucció de la ciutat de Constantinoble

12 2.2. Un Imperi cristià i oriental
16 2.2. Un Imperi cristià i oriental Entre els segles VII i IX, Bizanci va perdre una bona part de les conquestes de Justinià i es va replegar sobre la seva zona oriental, on el grec es va mantenir com a llengua oficial. Després de segles de tensions religioses, la situació desembocà en la separació de l’Església romana i la bizantina ortodoxa (Cisma d’Orient, l’any 1054). A partir del segle XI, l’Imperi va començar a descompondre’s com a resultat dels atacs constants dels exèrcits turcs.

13 16 3. Carlemany 3.1. Carlemany, rei dels francs 3.2. Carlemany, emperador

14 3.1. Carlemany, rei dels francs
16 3.1. Carlemany, rei dels francs L’Imperi creat per Carlemany va ser el darrer intent de reconstruir l’antiga unitat de l’Imperi Romà d’Occident. Al començament del segle VIII un noble franc, Carles Martell, va adreçar l’exèrcit contra els musulmans que avançaven per França, i els va derrotar a Poitiers (732). El seu fill, Pipí el Breu, es va convertir en rei dels francs i va fundar una nova dinastia, la carolíngia. El fill i successor de Pipí el Breu, Carlemany, va passar de ser rei dels francs a convertir-se en reconstructor de l’Imperi Romà d’Occident.

15 16 3.2. Carlemany, emperador Carlemany va conquerir una gran part de les terres de l’Europa Occidental, frenà l’avenç de l’Islam i va establir unes fronteres més segures en tot aquest territori tan gran. L’emperador va convertir al cristianisme tots els pobles sota el seu domini i va reforçar la unió entre el poder polític (l’emperador) i el religiós (el papa). L’any 800, Carlemany va ser coronat emperador dels romans pel papa Lleó III, que el va reconèixer com a nou emperador de les terres d’Occident. Sota el seu govern es va garantir la pau i la cultura va renéixer, amb l’establiment d’escoles i l’ensenyament, altra volta, del llatí.