Evolució de les Senyeres al llarg del procés de formació històrica de l'exèrcit i de L’Estat. L’armada naval. Capítol 1 Anirem veien que la Senyera ha jugat un paper cabdal en la configuració vexil·lològica de l’exèrcit i de la bandera de l’Estat: Jordi Grau i Bartomeu

L'utilització de manejables coltells, ballestes, i proteccions individuals lleugeres que conferien gran mobilitat enfront les pesades armadures de les cavalleries; i la professionalització de la milícia ensems amb una potent armada naval van fer de la Corona Catalana la 1ª potència militar europea dels S XIV i XV gràcies al protagonisme de la infanteria, com no l’havia tingut des de les clàssiques falanges macedòniques i legions romanes. El 1496 el Rei Ferran El Catòlic reorganitzà les antigues “Companyies” (almogàvers) agrupant-les en Coronel·les. Per fer-les més operatives el 1534 s’establiran Coronel·les més petites de 3000 homes que s’anomenaran Terços. Dins de cada Terç hi trobarem diferents companyies de tres menes de soldats especialitzats: piquers, ballesters i arcabussers. Els terços continuaran donant l’hegemonia militar durant el S XVI.

Terços amb piques de fins a 4 metres Terços a Flandes La tàctica dels mossos en esquadres rectangulars compactes, la utilització dels piquers per anular la cavalleria contrària i la introducció d’armes individuals de pólvora que donaven una intensitat de foc desconeguda fins aleshores... 1573 Campanya de Tunísia

1583 Sebastiao Lopes - Planisferi permetran mantenir la hegemonia a la península, el control del Mediterrani, les places del Nord d'Àfrica, l’expansió americana i amb l’arribada dels Hasburg el control de vastos territoris del centre i Nord d’Europa. 1583 Sebastiao Lopes - Planisferi 1511 Salvat de Pilestrina Carta del Mediterrani

Mateo Prunes. Portolà amb senyeres a Barcelona, Mallorca i Granada Mateo Prunes. Portolà amb senyeres a Barcelona, Mallorca i Granada. Museo Correr, Venezia 1578

Atlas Mundial d’En Guillaume Brouscon, de l’any 1543 Atlas Mundial d’En Guillaume Brouscon, de l’any 1543. Mapa del golf de Mèxic amb pavellons quarterats amb la senyera i l’emblema d’En Ferran II, un lleó o lleona semirampant amb la cua en forma de “S“.

1529 - Girolamo da Verrazano. Mapa Mundi Biblioteca Vaticana 1529 - Girolamo da Verrazano. Mapa Mundi Biblioteca Vaticana. Veiem el Golf de Mèxic escuts amb pavellons quarterats amb la senyera i l’emblema de l’àguila imperial de 2 caps símbol de l’Emperador Carles I.

En altres mapes la senyera en va acompanyada dels dos altres quarters daurats quedant com a símbol sense determinar-ne el rei Lázaro Luís - Atles Mundial Academia das Ciências de Lisboa 1563.

Poc a poc anirem veien que els 2 quarters els ocuparan dues torres. 1570 Fernão Vaz Dourado