La religió egípcia: Déus i Temples.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
HISTÒRIES DE LA VORA DEL NIL
Advertisements

Hades El déu de l’inframón.
TESEU Y EL MINOTAURE Pablo José Blasco Mendoza 4ºB.
BLANCANEU I ELS SET NANS 1.
VISITEM LA RESIDÈNCIA.
ELS DINOSAURES.
Sara Ramírez Karola Salat
ELS DEUS DE L’ANTIC EGIPTE
ART EGIPCI a.C..
L’ART DE LES CIVILITZACIONS FLUVIALS (I)
JESÚS DE NATZARET.
15 de l’any B Regina “El viatge” d’Eleni Karaindrou ens evoca la vida missionera, sempre en camí.
Montse, Pau i Sebas ESCOLA MAS BOADELLA ELS EGIPCIS 5éA INFORMATICA
DÉUS EGIPCIS NAIARA I SERGIO LÓPEZ.
L’art a la Grècia clàssica
Hi havia una vegada un lloc màgic, ple de color i aromes on vivia un drac panxa contenta. Era molt simpàtic, rialler i un enamorat del seu país, El Jardí.
IN MEMORIAM - 65 YEARS LATER Irena Sendler
Religió i els déus romans
Recordem què vol dir ser adolescent
LA FAULA.
TEO A 2 C.R. P quest curs utilitza paper, vídeo i i ordi- nador.
Les mòmies DAVID I FERRAN.
Automàtic o al vostre gust amb el 8 Amb so ¯
EGIPTE I EL NIL Maria Turu Arnau Carbonell Juan Cambra Curs
EGIPTE I EL NIL HUGO M I SERGI H.
Les classes socials a l’antiga Roma i la vida a les ciutats
La família de les tortugues
La seu vella La seu vella és una catedral romànica d’estil gòtic situada dalt d’un turó de Lleida que porta el mateix nom que la catedral. Es va començar.
IMPLIQUEM A TOTES LES CLASSES EN EL NOSTRE PROJECTE
EL POBLE DE LA FANTASIA.
ULLASTRET.
ELS EGIPCIS.
Perseu i Andròmeda.
SORTIM A EXPLICAR MITES
NOVETATS ESPAI MARGALEF
L' ANTIC EGIPTE.
Dûna Petit i Júlia Cacho
Sant Bartomeu Classe de cinquè i sisè CEIP La Valldan.
Quin dinosaure!.
ROMANS:OBRES PÚBLIQUES
Creadors!!!! -Paula Gutierrez Joel Asis Manel Moreno
PARC DEL LABERINT D’HORTA
Col·legi Sant Josep Obrer L’Hospitalet de Llobregat
LA FESTA MAJOR I ELS GEGANTS
LES MOMIES HUGO I JOAN.
Concurs Bíblic Víctor Bernal Martínez Col·legi Sant Josep Obrer
Hi havia una vegada un nen que es deia Tomàs que volia ser mag.
Els nyama i el camperol Conte de Mali.
LA RELIGIÓ EGÍPCIA.
DREAM MENTOR® DAVID CRIATURES MÀGIQUES DREAM MENTOR® DAVID
Grup: AIGUA DE PORCS! LA MEMÒRIA HISTÒRICA!.
LA TRIBÚ A les llunyanes i màgiques terres del Perú , habita la tribu dels Chamas . Igual que altres pobles primitius , els Chamas tenen antigues i meravelloses.
La llegenda en el Poblat Ibèric
La simbologia egipcia Calleuvos tots.
Una historia a Castelldefels.
XIII a Setmana de la solidaritat
MOHAMED ELAGOUBI ABRIL 2009 IES OLORDA
Treball efectuat per GUILLEM BIRBA i MARIA JORDANA
Automàtic o al vostre gust amb el 8 Amb so ¯
Meditem escoltant “He menjat el Teu Cos” (7’) de la Passió de Bach
Cavall de Troia Marta Poveda 4rtB 6 juny de 2013.
Música: Pasqua, del Petit llibre d’orgue de Bach
Concurs bíblic: La Bíblia font de valors humans i socials.
LA PANDILLA.
PIRAMIDES.
LES PIRÀMIDES Jordi i Andrea.
El que ha passat està molt bé
Setmana de la Solidaritat 2010 – 2011 Escola Pública “Josep Carner” (Badalona) L’ EDUCACIÓ, UN FUTUR EN IGUALTAT: el que han de fer nens i nens de tot.
CONTE LA FADA EMPATIA VISITA UNA ESCOLA.
Sobre l’esforç Anònim 2014 .
Transcripción de la presentación:

La religió egípcia: Déus i Temples

Els déus d’Egipte E RA, Déu del sol ANUBIS, Déu de l’infern OSIRIS, Déu dels morts

Característiques de la religió egípcia Era politeista: adoraven a molts déus Eren molt supersticiosos i es protegien de la mala influència dels esperits amb amulets Els déus habitaven als temples, i la seva estàtua es trobava al santuari. Només el faraó i les persones del seu entorn hi podien entrar Els sacerdots cuidaven els temples i havien de fer culte als déus i obsequiar-los amb ofrenes El poble només podia entrar fins el pati del temple durant les festes importants

La vida d’ultratomba La religió egípcia és la primera que va prometre una vida després de la mort Els egipcis creien que els éssers humans estaven formats per un cos i una ànima (el Ka) Quan el cos moria el Ka passava a la vida d’ultratomba. Per això, el cos havia d’estar incorrupte. Per aconseguir-ho, la família del difunt convertia el seu cadàver en una mòmia dissecada

El tribunal d’Osiris Segons les creences dels egipcis els difunts s’havien de presentar davant del Tribunal d’Osiris (el Tribunal dels Morts), que jutjava la vida terrenal de la persona Si la persona superava el judici, podia entrar al més enllà, on podia continuar fent la seva vida normal després de la mort

El Tribunal estava format pels déus Anubis, déu de l’infern acompanyava el difunt Es posava el cor del difunt a la balança de la justícia. Si el cor pesava més que la ploma, un monstre el devorava Thot, el déu inventor de l’escriptura, escrivia el resultat del judici. Tenia la creu de la vida d’ultratomba Quan acabava el judici, el déu Horus acompanyava el difunt a Osiris, que era la presidenta del tribunal El Tribunal d’Osiris demostrava si la vida terrenal del difunt havia estat positiva o negativa per concedir-li una vida d’ultratomba

La momificació a l’Antic Egipte Era un procés molt llarg que es començava 2-3 dies després de la mort de la persona. Durava 70 dies fins que s’acabava i era molt car. Només es momificava la gent més rica i els faraons. Màscara d’or de la mòmia de Tutankhamon

Els embalsamadors, que feien aquesta feina, posaven el difunt sobre una taula de pedra o fusta al costat del riu Nil. Necessitaven molta aigua per netejar bé el seu cos Taula d’embalsamar, el primer pas del procés de momificació

Primer es rentava el cos i s’extreia el cervell Primer es rentava el cos i s’extreia el cervell. Després els òrgans interns: l’estómac, els intestins, els pulmons i el fetge. Els embolicaven amb un mocador de lli i es posaven dins els 4 vasos canopis. Quatre déus especials protegien els òrgans del difunt a la vida del més enllà. Eines utilitzades per extreure els òrgans del difunt.

El cor es deixava dins el mort perquè no es podia separar del cos El cor es deixava dins el mort perquè no es podia separar del cos. El cor era el lloc on hi havia els sentiments i la vida. Després, el cos es cobria de Natró, una sal que el dissecava. Aquest procés durava 30-40 dies, fins que el cos no tenia gens d’aigua i ja no es podia podrir. El cos s’omplia de llim del riu Nil o amb espècies. Es cosia i el tapaven amb una capa de cera o roba de lli. De vegades la capa era d’or. Després, es rentava amb aigua del Nil, y es mullava amb olis aromàtics. Vasos canopis: El Xacal contenia l’estómac, El falcó els intestins, el mono els pulmons i Amset, d’aspecte humà, el fetge. Eren els 4 fills del déu Horus

Per últim, embolicaven el cos amb venes de lli i les pintaven amb resina per enganxar-les. Es feia un ritual molt profund i el sacerdot, que portava una màscara del déu Anubis, recitava les paraules màgiques d’aquesta deïtat. El cap de la mòmia es tapava amb una màscara pintada. La màscara funerària dels grans faraons era d’or, com la de la mòmia de Tutankhamon. Els embalsamadors emboliquen el difunt amb roba de lli i utilitzen resina perquè duri molt de temps. Es començava pels peus fins el cap. També posaven amulets entre les venes

Per acabar, la mòmia es guardava en un o molts sarcòfags de fusta o pedra, un dins l’altre, i es retornava a la família per començar els rituals funeraris.

L’arquitectura egípcia L’art egipci tenia unes regles fixes i inamovibles Els artistes no havien de fer res nou sinó fer obres d’art semblants a les anteriors. Tan sols les milloraven Era una arquitectura arquitravada: no utilitzaven l’arc ni la volta Els edificis es feien de pedra i es decoraven amb gravats, escultures i pintures Les grans construccions egípcies van ser els temples i les tombes. Arquitectura monometal·lista per expressar el poder dels déus i dels faraons

Els temples egipcis Tots tenien una estructura molt semblant S’entrava al temple per una avinguda d’esfinxs que arribava fins la porta monumental A la porta principal hi havia dos grans pilons i dos obeliscos Tot el recinte del temple estava emmurallat A dins hi havia un pati porticat i més endins hi havia un altre pati de columnes (la sala hipòstila) Al final, hi havia el santuari, on es guardava l’estàtua del Déu Només els sacerdots i el faraó podien accedir al santuari. Els nobles i funcionaris podien arribar fins la sala hipòstila El poble no podia passar més enllà del pati, i només hi podia anar durant les festes i processons més importants

Les Mastabes Van ser les primeres tombes que es van construir. Eren molt senzilles, amb forma rectangular i tenien poca altura

Les piràmides Van néixer de la superposició de les mastabes. Les piràmides més conegudes són les tombes dels faraons Keops, Kefren i Micerí. Són les piràmides de Gizè Les piràmides tenien entrades amagades, portes falses i camins difícils, com un laberint, per protegir el repòs i la riquesa dels faraons Les sales funeràries, estaven plenes de tresors i era molt difícil descobrir-les. Estaven molt amagades i tapiades amb un mur.

Els hipogeus Al Nou Imperi Egipci, els faraons tenien por dels robatoris freqüents a les tombes, i volien ser enterrats en hipogeus. Els hipogeus eren cambres funeràries excavades sota terra i estaven decorades amb molt de luxe.

GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ Bilal Teyar Fatima alouat Wafaa barrohou Franklin arias Esther de la rosa Natàlia Lagunas Romuald Gisbert UALL 2n F