DESPLEGAMENT DEL CURRÍCULUM PER COMPETÈNCIES: metodologia i estratègies didàctiques PROJECTES DE TREBALL Sant Andreu Setembre-08 Roser Canals Cabau

Avui parlarem de... El paper del professorat i de l’alumnat, un canvi metodològic? Les metodologies interactives i el treball cooperatiu Els projectes de treball Un exemple: els avis i àvies també van ser infants.

Jaume Carbonell Sebarroja. “La aventura de innovar”. Ed. Morata Una escola pensada al segle XIX, Amb un professorat format al segle XX, Ha d’educar persones per al segle XXI Una aula = un professor? Un grup = 25 alumnes? Els continguts rellevants són al llibre de text, a les explicacions del professor…? Al món hi ha problemes disciplinars? Les qüestions professionals es plantegen a través d’exàmens? Enfoc del nou currículum com a una oportunitat per a donar resposta als reptes educatius d’un món global i complex.

Velles i Noves alfabetitzacions Coll, C. (2006) Velles i Noves alfabetitzacions Coll, C. (2006). Lo básico en la educación básica. http://redie.uabc.mx/vol8no1/contenido-coll.html Cultura lletrada: Domini de la llengua oral i escrita (parlar, escoltar, llegir i escriure) Coneixement matemàtic (càlcul aritmètic, resolució de problemes, raonament matemàtic Coneixement científic i tecnòlògic Coneixement de les manifestacions històriques i culturals Comunicació a través del llenguatge audiovisual: interpretar, utilitzar, valorar i produir imatges per a aprendre, per a comunicar-se... Multiculturalitat: coneixement, apreci i respecte per la cultura pròpia i la dels altres. Cultura de la globalització: coneixement i comprensió de les interrelacions entre fenòmens i processos que tenen lloc a escala global, regional i local. Gestió de la informació i us de les tecnologies (TIC) apropiades

Finalitats de l´educació obligatòria en el context actual Fer possible el ple exercici de la ciutadania en el marc de la societat i el seu context Poder construir i desenvolupar un projecte de vida satisfactori i assegurar un desenvolupament personal, emocional y afectiu equilibrat Poder accedir a altres processos educatius i formatius posteriors amb garanties d´èxit Coll, C. (2006). Lo básico en la educación básica. http://redie.uabc.mx/vol8no1/contenido-coll.html

El paper del professorat i l’alumnat: un canvi metodològic?

Competències Bàsiques Capacitat d’utilitzar coneixements i habilitats de manera transversal i interactiva en contextos i situacions diversos per exercir com a ciutadà i resoldre situacions i problemes de la vida quotidiana. Competències Bàsiques Continguts actituds, valors i normes conceptes procediments Les competències es desenvolupen a partir dels continguts. Els continguts canvien quan canvia el referent científic i/o cultural, en canvi les competències són més estables i possibiliten aprendre al llarg de la vida. No tots els continguts afavoreixen aprenentatges competencials (aprenentatges estratègics)

Cal revisar, actualitzar i replantejar... Les finalitats de l’educació obligatòria Tinguin coneixement sobre el món Puguin habitar-lo I millorar-lo educar persones que Disposin de Les eines per Comprendre’l Saber Saber ser i estar Saber fer El nou currículum ens porta a repensar LES FINALITATS DE L’EDUCACIÓ OBLIGATÒRIA Dins del treball en equip del professorat tenir en compte: diagnosi, presa de decisions i accions compartides. Cal revisar, actualitzar i replantejar... Els sabers o continguts que són rellevants Les metodologies i estratègies d’aula Els criteris d’avaluació APRENENTATGES ESTRATÈGICS

TRANSVERSALITAT: Entesa com el criteri per a la selecció de continguts i opcions metodològiques que generin contextos globals d’aprenentatge des d’un enfocament interdisciplinàri de les àrees FUNCIONALITAT: Entesa com el criteri que prioritza estratègies i metodologies orientades a l’aplicació dels aprenentatges en diferents situacions i contextos reals, concrets i propers a l’alumnat AUTONOMIA DE L’ALUMNAT: Entesa com el criteri que afavoreixi estratègies d’aprenentatge, basades en l’autoregulació, per fer alumnes més autònoms en l’aprenentatge com ara: la comunicació d’objectius, el treball cooperatiu, la corresponsabilitat en l’avaluació...

Què suposa l´aprenentatge pel desenvolupament de competències? L’aprenentatge per competències: Dóna lloc a aprenentatges estratègics (possibiliten aprendre i desenvolupar-ne d´altres) Consisteix en l´aplicació de coneixements (saber), habilitats (saber fer) i actituds (saber ser i estar) a la resolució de problemes amb qualitat i eficàcia No es tracta d’amagatzemar i reproduir la informació. Esdevé fonamental ensenyar a cercar-la, seleccionar-la, organitzar-la i interprertar-la a la llum de les raons del coneixement per tal de construir interpretacions pròpies i saber-les comunicar. Aprendre no és, només, adquirir coneixements, sinó el desenvolupament de la capacitat d´utilitzar-los i transferir-los a la resolució de situacions i problemes en diferents contextos.

Estratègies i mètodes per a l´aprenentatge competencial Ho vaig escoltar i se’m va oblidar Ho vaig fer i ho vaig entendre Ho vaig explicar i ho vaig aprendre On és el mestre? Paper del mestre evoluciona: d’ensenyar continguts a transferir estratègies per aprendre

Fer de la informació, CONEIXEMENT Tasa mitjana de retenció 5 % 10 % 20 % 30 % 50 % 75 % 90 % Font: National Training Laboratories Institute, Bethel, Maine, USA.

Estratègies i metodologies Els mètodes i estratègies d’ensenyament són el camí escollit (com ensenyar?) per aconseguir les finalitats establertes. Els mètodes i estratègies d’ensenyament determinen les finalitats i objectius d’aprenentatge la gestió de l´aula, les activitats, el tipus de discurs... Els mètodes es poden classificar en dos grans grups: Mètodes Expositius: centrats en el professorat Mètodes Interactius: centrats en l´alumnat Sovint es combinen: Una classe expositiva pot fomentar la participació i la resolució d’un problema sol requerir alguna explicació del docent. Els diferents estils d’aprendre i de ritmes d’aprenentatge demanen la diversificació dels mètodes i estratègies.

Els mètodes interactius basats en la cooperació entre iguals L’objectiu consisteix en respondre un interrogant, resoldre un cas o problema, realitzar una petita investigació o projecte. L’alumnat és el centre de l´activitat: analitza la demanda, s’organitza, cerca la informació, treballa en equip, pren decisions. El professorat orienta i facilita el procés, crea situacions didàctiques i prepara els materials, guia i orienta el treball dels grups. Gestió social de l´aula: És important tenir en compte que aquest tipus de treball requereix una gestió flexible del temps (es fa difícil en sessions aïllades de 50 o 60’), de l´espai: ha de permetre el treball en petit i gran grup, dels materials i recursos: han de ser-hi presents.

Treballar individualment en silenci Transmissió i reproducció del coneixement Escoltar copiar contestar Treball cooperatiu parlar Reconstrucció compartida del coneixement El que dona sentit al nou currículum per competències és fer veure que actualment el coneixement és global i relatiu (canvia) per això “acumular coneixements” potser ha deixat de ser una tasca humana. Cal ensenyar també a aprendre a aprendre, les eines que possibiliten l’autonomia, la iniciativa personal i el pensament crític. discutir preguntar

Els mètodes interactius fomenten l’aprenentatge cooperatiu L’aprenentatge cooperatiu se centra en el protagonisme de l´alumnat en el seu procés d’aprenentatge i en la interacció que es produeix entre iguals quan es coopera per fer una tasca comuna. L’aprenentatge cooperatiu es caracteritza per: El treball en grup que suposa organitzar les tasques dels seus membres i compartir els resultats de les aportacions de cadascú amb l’objectiu d’obtenir un resultat final a partir del contrast de punts de vista, la discussió i el consens. (El raonament d’un membre del grup pot donar peu a altres raonaments que permeten anar més enllà). La cooperació entre iguals. Els membres del grup es donen suport mutu: és més fàcil demanar ajut d’un company i, a l´hora, el que ajuda també aprèn. És una bona estratègia per atendre la diversitat ja que els alumnes més experts actuen com a model en la planificació de tasques o en la resolució de dificultats.

Els mètodes interactius basats en la cooperació entre iguals Beneficis: L’interès i motivació de l’alumnat augmenta (participació activa, contextualització dels continguts...). Els aprenentatges són més sòl.lids (aplicabilitat i significativitat). Es desenvolupen habilitats del pensament crític (elaborar hipòtesis, argumentar, proposar alternatives...). Es desenvolupen habilitats de treball en equip. Els resultats obtinguts van molt més enllà del que s’aconsegueix individualment. Es desenvolupen habilitats comunicatives i de gestió de la informació (cercar informació, seleccionar-la, interpretar-la, contrastar-la, exposar-la). Costos: Són mètodes contradictoris amb el desenvolupament de currículums extensos ja que requereix una inversió gran de temps en la preparació de materials i en el desenvolupament de l’activitat a l´aula.

La comunicació a l´aula (I) DISCURS ASSIMÈTRIC = classes silencioses Té la informació PROFESSORAT ALUMNAT Respon Reprodueix Explica Transmet Pregunta Gestiona la paraula

La comunicació a l´aula (II) El discurs més habitual a les aules és de tipus exploratori Interpel.la PROFESSORAT iniciativa ALUMNAT Respon a la demanda del professor Fa la síntesi de l’explicació OBJECTIUS: - Explorar idees prèvies Centrar l´atenció dels que es distreuen Comprovar el nivell d´atenció dels estudiants Recapitular, emfatitzar, sintetitzar les idees clau

La comunicació a l´aula (III) Transformació informació en coneixement DISCURS COMPARTIT = classes comunicadores reconstrueix el discurs PROFESSORAT ALUMNAT orienta el discurs Explica Pregunta Respon Proposa Opina Explica Pregunta Respon Proposa Opina

Metodologies interactives Suposa prendre decisions Didàctiques i pedagògiques Proposta de temes al voltant de problemes socials rellevants des d´un punt de vista científic i que connectin amb els interessos i motivacions de l´alumnat. Dissenyar situacions didàctiques interactives que facin protagonista l´alumne en la recerca, interpretació i comunicació de la informació i el coneixement Organitzatives Distribució d’espais diferenciats dins de l’aula que facilitin el treball en grup i l’ús de fonts d’informació diverses. Dotació de recursos didàctics diversos i accés a les fonts d’informació (bibliografia, premsa, revistes, atles, internet...). Organització flexible del mobiliari que permeti el treball individual, en petit grup, debats, representacions... Una gestió més flexible del temps (per exemple disposar de dos mòduls horaris seguits).

Metodologies interactives i decisions organitzatives L’organització horària flexible permet el desenvolupament d’espais i horaris de treball interdisciplinari tot i que cal respectar uns mínims d’hores per àrea/matèria Actualment els centres es plantetegen espais de treball interdisciplinari. Per exemple, a l´educació primària: > Racons > Tallers intercicles > Projectes de treball > Experiències i petites investigacions > Projectes de centre: - Projecte filosofia 3-18 - Projecte d’habilitats socials - Ed. Ambiental - Tallers interculturals - ...

L’organització horària ha d’incloure espais per al treball interdisciplinar

(àrea medi natural i social) Decret 142/2007, de 26 de juny http://www.xtec.es/estudis/primaria/06_curriculum_2007/competencies_pri.pdf 9.4 Les competències bàsiques es desenvoluparan en les diferents àrees i amb activitats de diferents graus de complexitat que comportin connexions entre continguts intradisciplinaris o de la pròpia àrea i interdisciplinaris o de les diverses àrees, integrant les diferents experiències i aprenentatges dels alumnes. En cada cicle es realitzarà com a mínim un treball o projecte interdisciplinari de caire competencial sobre un aspecte de la realitat, amb activitats que requereixin l'aplicació de coneixements de diverses àrees. (àrea medi natural i social)

Treballant a partir de projectes es desenvolupen les competències bàsiques perquè… Parteix d'un tema, problema o centre d'interès negociat amb l'alumnat. Fa protagonista l'alumnat en la construcció del propi coneixement perquè focalitza el desig de saber coses noves, la formulació de preguntes, la reflexió sobre el propi saber... Dóna gran rellevància al treball cooperatiu. S’elaboren preguntes o hipòtesis, es prenen decisions sobre el repartiment de tasques i es posa en comú el resultat de les tasques individuals i s’elabora col·lectivament el resultat. Incentiva processos d’investigació que suposen cercar, seleccionar i interpretar informació a través de fonts diverses, formular nous dubtes i noves preguntes i establir relacions amb altres problemes. Es transfereixen estratègies per aprendre: es representa el procés de construcció de coneixement, s’avalua el què s'ha après i com s’ha après. S’activa la comunicació, el diàleg i la discussió en petit i gran grup per a construir coneixement de forma compartida.

El desplegament del currículum: Dolors Bosch El desplegament del currículum: UN PROJECTE EN CONSTRUCCIÓ

Algunes lectures (Ed. Primària) Zabala,A. i Arnau,L. (2007). “Como aprender y enseñar competencias”. Ed. Graó. Casas, M. (coor.) (2007) “Competencies bàsiques per parlar i escriure ciència a l’educació primària”. Editat per Rosa Sensat. Canals, R. “Un currículum per a l’adquisició de competències. De l’aula al món i del món a l’aula”. Perspectiva Escolar, 321. Gener, 2008. Pàg. 74-85 Cuadernos de pedagogia. Monogràfic n. 370. Orientacions pel desplegament del currículum a l´educació primària. Dep. Educació. http://www.xtec.cat/estudis/primaria/06_curriculum_2007/desplegament_pri.pdf

Alguns recursos… APRENDER EN LA ESCUELA A TRAVES DE PROYECTOS: ¿POR QUÉ?, ¿CÓMO ? Philippe Perrenoud http://www.unige.ch/fapse/SSE/teachers/perrenoud/php_main/php_2000/2000_26.html La organización del currículum por proyectos de trabajo, El conocimiento es un calidoscopio. Fernando Hernández y Montserrat Ventura Ed. Octaedro. 2008 Los proyectos de trabajo: la necesidad de nuevas competencias para nuevas formas de racionalidad. Fernando Hernández http://ddd.uab.es/pub/educar/0211819Xn26p39.pdf Monogràfic Cuadernos de pedagogía, 243. Avaluació de CB a partir del treball per projectes: la carpeta d’aprenentatge http://competentes.wordpress.com/2008/05/06/com-avaluem-amb-el-treball-per-competencies/ Diversos recursos, experiències i presentacions sobre el treball per projectes http://competentes.wordpress.com/2008/05/12/aprendizaje-cooperativo-aprendizaje-por-proyectos/ http://www.xtec.net/~mvert2/0607eemates/trprojec.pdf http://projectes.bloc.cat/resource/4229/44700 http://www.xtec.es/~amerlo/projecte/pagina1.htm