Estructura i organització LA NOSTRA ZER Estructura i organització
ORÍGENS Situació als pobles als anys 80: tothom sol i sense recursos. Coordinació: FOPI de rurals mestres itinerants (de support) zona nord i zona sud. 1989-90 1a Zona Escolar: Borredà i Vilada 6 aules + 2 itinerants Claustre Zer Normativa Consell escolar de Zer 1997-98 Agrupació Operativa Vilada-Borredà(pas a l’IES als 12 anys)
1999-2000 ZER BERGUEDÀ CENTRE: La Valldan-Vilada-Borredà Situació a les 3 escoles: La Valldan: 5 mestres , 50 alumnes Vilada: 2 mestres, 20 alumnes Borredà: 3 mestres, 30 alumnes Necessitats: Compartir recursos Sortir de l’aïllament Potenciar l’intercanvi Asegurar independència entre escoles Creem les estructures amb un compromís mínim que anem ampliant cada curs. Objectius : Fer cultura de Zer a poc a poc Compartir i augmentar el grau de cohesió a partir de les necessitats. Claustre : Pedagògic – 1r dimecres de mes de 17 :30 a 19 :30 Organitzatiu- 3r dijous de mes de 12:30 a 13:30 Recursos: 1r any 3 mestres itinerants A partir del 2n any 4 mestres itinerants ½ jornada d’administrativa a partir del curs 2002-03 Consell escolar de ZER
ESTRUCTURA DE ZER Representació : Pares Directora Ò R G A N S D E Z ESCOLAR :Òrgan participatiu/ consultiu Representació : Pares Ajuntament Mestres Equip Directiu CLAUSTRE DE ZER: Òrgan participatiu/ consultiu / decisori El formen els i les mestres de les 3 escoles EQUIP DIRECTIU de ZER: Òrgan executiu / representatiu Directora Cap d’estudis Secretària Ò R G A N S D E Z
Actuacions Recull de compromisos i Activitats P L A A N UA L Treball intern de mestres Treball amb els alumnes Participació de les famílies – alumnes -mestres Claustres organitzatius Claustres pedagògics Treballs conunts Sortides Trobades Per cicles Organització Valoració i creació de documents Treball pedagògic Diverses temàtiquesPatum/ Escriptors Il·lustradors Conjuntes visites Trobades de tota la ZER Anual Esportives Primària Altres aspectes depenents de la Zer: MESTRES ITINERANTS ADMINISTRATIVA CÀRRECS: Coordinador/a Informàtica/ Riscos Laborals / LIC (Llengua i Cohesió Social)
ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT Autonomia de cada escola ----- Coordinació amb les altres escoles Decidim Què volem decidir conjuntament Què volem compartir Compromisos Dues estructures Plena autonomia en tot el referent a l’estructura, organització, personal, currículum, … Equips directius/Consells escolars/AMPAS ESCOLA Compartim recursos i decidim sobre ells: Mestres itinerants Coordinacions (Informàtica, Riscos Laborals, LIC) Administrativa (1/2 jornada) Econòmics ZER
Proposem Actuacions Conjuntes en àmbits que hem definit com a comuns Treball de mestres Treball amb els nens/es Pedagògic / Organitzatiu Reflexiu (Teoria educativa) Aspectes curriculars: Treballs conjunts Activitats (Treball de i amb valors) Compartir/Comunicar/ Valorar/ Tolerar Aquest treball no és fixat per sempre, sinó que es revisa cada curs, un cop realitzat i es fan noves propostes de més o menys implicació. - Per què no hem arribat a un grau d’implicació més gran? O Per experiencia prèvia O Per necessitat ( 3 realitats molt diferents) O Per interès personal de mantenir viva la identitat de cada escola. - A la pràctica suposa mantenir una doble estructura ( escola I Zer). Es podria arribar a nivells de coordinació/implicació més alts i compartir recursos si no existís tanta reticència/desconeixement.
ON SOM I QUÈ VOLEM PEL FUTUR? El futur immediat és l’aplicació de la Sisena hora. Què suposa a nivell estructural 1 hora més a primària (30h els nens/es) mestres 23h lectives i 7 d’exclusiva compaginar horaris mestres/ alumnes No tots els mestres farem el mateix horari Obligació de fer 2h conjuntes de reunions a la setmana ZER: podem fer 2 claustres al mes (segons normativa) Això puposa buscar espais de 2h comuns per a tots/es mestres Treballar sense nens/es 1 tarda Setmanal – 2 tardes reunions de Zer i 2 tardes reunions d’escola Quinzenal – 2 tardes al mes PROPOSTA Si són quinzenals afegir a l’horari dels nens/es aproximadament 10 minuts cada dia (matí i/o tarda). Com compensem l’horari: Si són setmanals afegir a l’horari dels nens/es aproximadament 20 minuts cada dia (matí i/o tarda). Aquest càlcul, perquè sigui real, serà en base al calendari de cada any i repartit equitativament
QUÈ FAN ELS NENS LA TARDA DEL DIMECRES? Poden quedar-se a casa, a jugar, llegir, etc…Aprofitar per a fer activitats familiars amb els nens/es. És a dir que cada familia busqui l’alternativa que més li convingui. Podem organitzar activitats a l’escola o fora, les que ja es fan o d’altres. Piscina Ceràmica Kàrate Tennis Tennis taula Música Esport … Anglès Activitats de teatre Manualitats Patinatge Esplai … Algunes que es fan Altres
I TOT AIXÒ PER QUÈ ? Perquè valorem que el treball dels mestres s’ha de fer amb les millors condicions, en un espai I un horari digne, sense demanar “sacrificis” extres a ningú. Perquè no ho podem continuar fent com ara: hem de lligar molts horaris I es fa difícil trobar buits a dintre l’horari lectiu dels nens/es per a coordinar-nos fora de l’escola. Perquè volem fer un treball ben coordinat, que sigui útil a tothom: mestres, alumnes i pares i professionalment volem donar el millor de nosaltres mateixos. Perquè una tarda de treball suposa poder dedicar molta atenció al que fem i obtenir uns millors resultats. Perquè volem incrementar el nostre treball conjunt, el nostre grau de compromís, ja que ho trobem més rentable. Perquè sabem, positivament, que és una mesura organitzativa que produeix un rendiment molt positiu i cohesionador. Fa implicar més a tothom i crea esperit de grup. Potencia el treball en equip i optimitza recursos, ànims i ganes de treballar. ...
C. FREINET L’infant és aquí, davant nostre, i per poc que sapiguem fer que s’hi trobi bé, ens ofereix espontàniament les seves alegries i les seves penes, o ens tira a la cara els seus rancors i les seves decepcions. C. FREINET