El Sistema Solar El Sistema Solar és un conjunt de 8 planetes coneguts de dimensions molt variades i característiques molt diferents, i altres astres (satèl.lits, asteroides , meteorits i cometes) que orbiten al voltant del Sol.

És el planeta més proper al Sol i el segon més petit del Sistema solar És el planeta més proper al Sol i el segon més petit del Sistema solar. És menor que la Terra, però més gran que la Lluna. Quan un costat de Mercuri és de cara al Sol, arriba a temperatures superiors als 425 ºC. Les zones a l'ombra baixen fins als 170 sota zero. Els pols es mantenen sempre molt freds. Això fa pensar que hi pot haver aigua. Té cràters com a la Lluna i un camp magnètic semblant a la Terra. Mercuri

Venus Presenta una atmosfera amb molts núvols, molt densa, formats per àcid sulfúric i diòxid de carboni ( 95%), fet que fa que hi hagi un efecte hivernacle molt important, i que hi hagi temperatures molt elevades.(450ºC) Aquesta atmosfera provoca que la superfície no sigui visible, si no és amb radar.Aquesta superfície és bastant plana, amb alguns cràters d’impacte.

Mart És conegut com el planeta vermell, degut a l’òxid de Ferro de la seva superfície. La seva inclinació és similar a la de la Terra, fet que provoca que els fenòmens estacionals siguin molt semblants.La seva mida és la meitat de la del nostre planeta. Les temperatures varien molt del dia a la nit, perquè te una atmosfera molt tènue, formada bàsicament per diòxid de carboni. En els pols presenta casquets formats per gel de diòxid de carboni.

La imatge correspon al Valles Marineris, una estructura que es creu que va ser formada per erosió hídrica , de milers de km de longitud.

Hi ha moltes estructures en la superfície de mart que indiquen la presència d’aigua en estat líquid en èpoques passades. Els científics treballen en la possibilitat de l’existència de vida microbiana en l’aigua congelada que hi ha sota la superfície.

Júpiter El planeta més gran, és gasós. Conegut desde temps prehistòrics és el quart objecte més brillant del cel. Galileu n’observà els satèl.lits principals el 1609, degut a això el 2009 ha estat l’any internacional de l’astronomia. La seva composició és en gran mesura d’hidrogen i heli, fet que fa pensar que no fós una estrella que es va quedar a mig camí. Té un enorme anticicló, la coneguda taca vermella que gira al revés que el planeta.

Cal destacar en Júpiter la presència de nombrosos satèl Cal destacar en Júpiter la presència de nombrosos satèl.lits, la majoria asteroides captats, excepte els més grans, els Galileans

Io és l’únic satèl·lit Galileà sense gel a la superfície, i sense cràters d’impacte. Això és degut a que té una gran activitat volcànica que provoca que la superfície sigui formada per sofre i diòxid de sofre, el que li dona el seu color groguenc característic.

Europa està totalment cobert de gel, amb unes estructures en franges de colors vermellosos, degut a que la gravetat de Júpiter provoca que el gel es fraccioni i pugi material de l’interior. Es creu que sota de la capa de gel hi podria haver aigua líquida.

Saturn - L`únic amb anells visibles - Segon planeta en tamany i massa. - L`únic amb anells visibles - La seva densitat és menor que la de l’aigua - Bàsicament format per hidrogen i heli - Format per més de 100000 anells - L’origen podrien ser antigues llunes amb les quals van impactar asteroides - Té 18 llunes, la més coneguda Tità

Saturn també presenta molts satèl·lits, el més important dels quals és Tità, el segon més gran del sistema Solar. ( més gran que Mercuri) i molt interessant per la presència d’una atmòsfera.

Urà Fotografiat per la sonda Voyager 2 l’any 1986. Es va descobrir el 1781. Es considera un gegant gasós però congelat, ja que conté molts gels i té l’atmosfera més freda del sistema solar, -224 ºC. Tot i ser visible a ull nu, els antics mai el van considerar un planeta degut el seu lent moviment. Disposa de 27 satèl.lits coneguts.

Neptú El 1989 la sonda Voyager 2 va fotografiar Neptú. Gegant gasós va ser observat per primera vegada per Galileu però el confongué amb una estrella. Le Verrier en va predir l’existència i finalment es va descobrir el 1846. Té bastants satèl.lits, el més sorprenent Nereida, una lluna amb una gran excentricitat.

Transneptunians