EL BENESTAR SUBJECTIU DELS ADOLESCENTS TUTELATS A CATALUNYA FEDAIA 13 d’Octubre de 2016 Joan Llosada-Gistau (DGAIA) Carme Montserrat (UdG) Ferran Casas (UdG)

Aspectes materials de la vida Aspectes psicosocials de la vida Què entenem per Benestar Subjectiu? Aspectes materials de la vida Aspectes psicosocials de la vida Qualitat de vida + = El benestar subjectiu: principal component psicosocial (no material) de la qualitat de vida: les percepcions, les valoracions i les aspiracions de les persones en relació amb els principals aspectes de la vida que els afecten Molt poc és conegut sobre el benestar subjectiu dels infants i adolescents de la població general, i molt menys encara, dels infants i adolescents tutelats

La perspectiva del Benestar Subjectiu implica: Reconèixer els infants i els adolescents com a agents socials actius i no només com a subjectes passius. Això significa que les seves opinions i consideracions han de ser escoltades i tingudes en compte. Estudiar necessàriament aspectes positius de la infància en el present (i no pel que pot esdevenir) i, per tant, explorar les diferents dimensions del seu benestar. Acceptar que les mesures subjectives de la realitat social poden ser tan útils com les mesures objectives alhora de prendre decisions i impulsar polítiques socials.

Quants infants tutelats hi ha a Catalunya? A 1 de setembre de 2016 hi ha 6.836 (5%o) infants i adolescents tutelats

Objectius de l’estudi Avaluar el benestar subjectiu dels adolescents d’entre 12 i 14 anys tutelats per la DGAIA. Esbrinar les principals variables que influeixen en el benestar subjectiu dels adolescents tutelats a Catalunya. Comparar el benestar subjectiu entre els diferents tipus d’acolliment i amb el de la població general de la mateixa edat.

Metodologia: Població diana i mostra La població d’estudi han estat els adolescents de 12 a 14 anys tutelats a Catalunya per la DGAIA La mostra final ha estat compresa per 700, dels quals es van analitzar les respostes de N=669 397 acollits en C. Residencial (taxa de resposta del 73%) (325 CRAE; 48 CA; 24 altres tipus de centre) 251 acollits en Família Extensa (taxa de resposta del 49%) 41 acollits en Família Aliena (taxa de resposta del 37%) El treball de camp es va dur a terme entre el desembre de 2012 i el maig de 2013. Es va agafar aquesta franja d’edat per poder comparar amb la població general ja en aquests s’havia passat a 1er d’ESO Varem obtenir 700 qüestionaris omplerts. Un 54%. Finalment s’ha utilitzat 669 que es repartien de la seguent manera: diapo

Metodologia: El qüestionari El qüestionari utilitzat ha estat una versió adaptada pels adolescents tutelats del qüestionari original del projecte Children’s Worlds Dimensions de l’enquesta - La llar o centre - La salut - Les coses que tinc - L’ús del temps - Les relacions personals - L’escola o institut - La zona on visc - Altres aspectes personals Principals canvis introduïts al qüestionari original: “Família” va ser substituït per “Centre residencial o família acollidora” “Pares i mares” va ser substituït per “Tutors o Acollidors” Es van afegir algunes preguntes referents al Sistema de protecció Es van excloure algunes preguntes que no eren pertinents – població diana Children’s World’s Enquesta internacional sobre le BS dels infants que ja han respost d’entre més de 50 països 45.000 infants. Afegir: satisfacció amb la mesura protectora o el règim de visites amb les pares i mares biològics En total el qüestionari va constar de 34 preguntes. I es va fer una prova pilot del qüestionari en un Crae (Fundació busquets de Terrassa)

Metodologia: escales de Benestar Subjectiu El qüestionari inclou 3 escales per mesurar el BS: Personal Well-Being Index School Children (PWI-SC) (Cummins i Lau, 2005) Student Life Satisfaction Scale (SLSS) (Huebner 1991) Overall Live Satisfaction (OLS) Aquestes escales psicomètriques han estat utilitzades com a indicadors del BS dels adolescents tutelats i, per tant, com a variables dependents de l’estudi Els 7 ítems inclosos en l’escala PWI-SC7 són la satisfacció amb: - Les coses que tinc - Com de segur que em sento - Com utilitzo el meu temps - La meva salut - Les meves oportunitats a la vida - La meva experiència escolar - Les meves relacions amb les persones

Aspectes ètics de la recerca La confidencialitat i l’anonimat de les dades han estat assegurades d’acord amb la llei espanyola 15/1999 de confidencialitat de les dades en totes les fases de la recerca. Aquesta investigació ha estat aprovada per la DGAIA i els adolescents informants han participat de manera voluntària i sense rebre cap incentiu. Podien deixar de respondre qualsevol pregunta i/o abandonar el qüestionari en qualsevol moment.

Resultats: Models multivariats

Model de regressió lineal múltiple Variable Dependent: PWISC7 N: 576 R2: 58%

Regressió lineal múltiple Centre residencial (CRAE) Variables Independents PWISC7 OLS SLSS4 Sexe (Nois)   Noies -5.169*** -1.502*** -10.23*** Edat (12 anys) 13 anys -2.807 0.271 -1.351 14 anys -0.336 0.0703 5.708* 15 anys -2.906 -0.878 -9.515* Temps en el mateix tipus de mesura 0.0408 0.00893* 0.0448 Ruptura en un acolliment familiar anterior (No) Si -5.150*** -1.165*** -6.723** Mida del centre (menys de 20 places) Entre 20 i 29 places 0.998 -0.611* -6.890** Més de 29 places -4.070** -0.936*** -10.68*** Escapoliments (No) S’ha escapolit una vegada o més -2.068 -0.697* -7.979*** Satisfacció amb els educadors (poc o gens) Força satisfets 6.137* 1.104 7.898 Bastant o molt satisfets 13.51*** 1.915** 19.86*** Satisfacció amb el director (poc o gens) 4.850 0.248 -0.513 9.695*** 0.570 3.032 Satisfacció amb companys del centre (poc o gens) 5.671** 0.633 2.679 10.23*** 1.395** 9.084** R-squared 0.351 0.243 0.264 Regressió lineal múltiple Centre residencial (CRAE)

Regressió lineal multiple Independent Variables Família extensa Independent Variables PWISC7 OLS SLSS4 Sexe (nois)   noies 2.077 -0.243 1.782 Age (12 anys) 13 anys -1.330 -0.112 -5.518 14 anys -0.164 0.182 -3.928 15 anys -6.112** -0.567 -5.289 Anys en el mateix tipus d’acolliment 0.00483 -0.00286 0.0820** Ruptura en un acoll. familiar anterior (No) Si -1.954 0.659*** 12.73** Satisfacció amb les persones que viuen a casa (poc o gens) Força satisfet 17.16 2.932 13.85 Bastant o molt satisfet 33.59* 4.723** 38.01*** R-squared 0.326 0.248 0.261

comparativa amb la població general

BS dels adolescents tutelats segons mesura i respecte la població general PWI-SC7 76,3 (CRAE) Els adolescents acollits en CRAE presenten nivells més baixos de BS que els acollits en família i també respecte la població general. Els acollits en família obtenen valors BS molt més similars a la població general Diferències estadísticament significatives

Sexe i edat

BS segons tipus d’acolliment i sexe PWI-SC7 79,2 73,0 CRAE Les noies acollides en CRAE mostren un BS més baix que els nois. Entre els acollits en extensa i aliena, en canvi, no hi ha diferències Diferències estadísticament significatives

BS segons tipus d’acolliment i edat PWI-SC7 CRAE A mesura que augmenta l’edat, disminueix el BS. El patró és similar en totes tres mesures, però és en els acollits en centre on les diferències assoleixen significació. Diferències estadísticament significatives

L’acord amb el tipus d’acolliment

BS segons si estan contents amb l’acolliment Família aliena extensa Centre Residencial (CRAE) Total n % Poc o gens content 1 3,2 2 0,9 66 20,4 69 11,9 Ni content ni descontent 9 4,0 102 31,9 112 19,3 Bastant o molt content 29 93,5 213 95,1 156 48,2 398 68,6 31 100,0 224 325 580 PWI-SC7

L’estabilitat

BS segons si tenen els mateixos acollidors/educadors que l’any anterior Família aliena extensa Centre Residencial CRAE Total n % NO, altres acoll./tutors 3 7.3 14 6.1 187 46.3 204 32,4 SI, mateixos acoll./tutors 38 92.7 215 93.9 172 53.8 425 67,6 41 100.0 229 320 629 100,0 PWI-SC7

BS segons temps en darrer acolliment PWI-SC7 Com més temps en el mateix acolliment, més BS 80,5 77,9 73,2 84,6 79,0 76,1 78,4 87,0 88,0 87,3 87,1 78,3

BS segons número de mesures PWI-SC7 CRAE Haver tingut dues o més mesures protectores afecta negativament al BS dels adolescents tutelats i és en l’AFE on aquests diferències esdevenen significatives Diferències estadísticament significatives

BS segons si hi ha hagut ruptura en acolliment familiar anterior PWI-SC7 CRAE Els adolescents acollits en CRAE que han patit una ruptura en un acolliment familiar mostren pitjor BS. El fet de ser acollit finalment per una família actuaria com a factor compensador Diferències estadísticament significatives

BS segons si han efectuat algun escapoliment (CRAE) PWI-SC7 77,8 68,7 Els adolescents acollits en CRAE que han efectuat com a mínim un escapoliment mostren un pitjor BS que aquells que mai s’han escapolit Diferències estadísticament significatives

La família biològica

BS segons la relació amb la mare PWI-SC7 Els adolescents que afirmen que no tenen mare (per mort, desaparició, desconeguda, etc.) mostren millor BS que aquells que, en canvi, si que en tenen, tinguin o no relació amb ella Diferències estadísticament significatives

L’escola

BS segons si els agrada anar a l’escola PWI-SC7 62,1 77,3 80,7 CRAE Els adolescents que afirmen que els agrada anar a l’escola mostren un millor BS en totes tres mesures, i entre els acollit en extensa i centre les diferències són significatives Diferències estadísticament significatives

BS segons “si se senten segurs a l’escola” PWI-SC7 56,2 70,0 79,1 CRAE El fet de sentir-se segur a l’escola també afecta positivament al BS dels adolescents tutelats Diferències estadísticament significatives

BS segons la satisfacció amb els companys de classe PWI-SC7 CRAE Estar satisfet amb els companys de classe també afecta de manera positiva al BS dels adolescents tutelats Diferències estadísticament significatives

BS segons la satisfacció amb les notes PWI-SC7 CRAE Estar satisfet amb les notes acadèmiques obtingudes també afavoreix el BS dels adolescents tutelats Diferències estadísticament significatives

BS segons si han canviat d’escola respecte l’any anterior Família aliena extensa Centre Residencial Total n % NO ha canviat d’escola 30 75.0 180 77.9 149 46.2 359 60,6 SI, ha canviat d’escola 10 25.0 51 22.1 172 53,6 233 39,4 40 100.0 231 321 592 100,0 PWI-SC7 Diferències estadísticament significatives

Amics i temps lliure

BS segons si realitza activitats extraescolars PWI-SC7 78,4 73,7 CRAE Els adolescents tutelats que realitzen activitat extraescolars almenys una vegada a la setmana mostren millor BS Diferències estadísticament significatives

BS segons la freqüència en que surt amb els seus amics/amigues PWI-SC7 CRAE 74,7 77,6 81,6 Els adolescents acollits en CRAE que poden sortir amb els seus amics i amigues amb major freqüència mostren millor BS Diferències estadísticament significatives

BS segons la freqüència en que utilitza l’ordinador PWI-SC7 CRAE 76,1 72,1 79,4 Els adolescents acollits en CRAE que poden utilitzar l’ordinador freqüentment mostren millor BS Diferències estadísticament significatives

La mida del centre

BS segons la grandària del centre Diferències estadísticament significatives Menys de 20 places Entre 20 i 29 places 30 places o més Els adolescents acollits en centre que viuen en centres més petits mostren un millor BS que els adolescents acollits en centres més places Diferències estadísticament significatives

Satisfacció amb els educadors, acollidors i companys del centre

BS segons la satisfacció amb els educadors del centre Gens o poc satisfets Força satisfets Totalment satisfets Els adolescents acollits en centre que estan satisfets amb els seus educadors i educadores mostren un major BS Diferències estadísticament significatives

BS segons la satisfacció amb les persones que viuen a casa (Família Extensa) Gens o poc satisfets Força satisfets Totalment satisfets Els adolescents acollits en família extensa que estan satisfets amb els seus acollidors mostren un major BS Diferències estadísticament significatives

BS segons la satisfacció amb els companys del centre Gens o poc satisfets Força satisfets Totalment satisfets Els adolescents acollits en centre que estan satisfets amb els seus companys mostren un major BS Diferències estadísticament significatives

Conclusions I Els adolescents acollits en família extensa i aliena mostren uns valors de BS més propers als de la població general de la mateixa edat. El BS entre els acollits en centre és més baix. Cal anar en compte de no atribuir la responsabilitat d’aquests resultats al recurs residencial, doncs les característiques dels acollits en centre són diferents dels que estan acollits en família: adolescents nascuts a l’estranger sobre-representats, major proporció d’adolescents que cursen educació especial o adolescents tutelats en edats més avançades, entre d’altres. Les noies que viuen en CRAE presenten un benestar subjectiu significativament més baix que els nois. No succeeix entre les noies acollides en AFE.

Conclusions II La meitat dels adolescents acollits en centre residencial no estan contents de viure-hi i aquest fet repercuteix negativament en la seva percepció de benestar. El tipus d’acolliment és important però encara ho és més la percepció que es té del mateix. És possible viure satisfactòriament en un entorn residencial, però la primera condició és estar-hi d’acord. Els adolescents amb la mare desapareguda, desconeguda o morta mostren puntuacions més altes de BS que aquells que tenen o coneixen la seva mare, tinguin relació amb ella o no. L’estabilitat dels adolescents, tant pel fet de mantenir la mateixa escola, com tenir els mateixos acollidors o educadors, es relaciona positivament amb el seu benestar. Estar satisfet amb les relacions amb els acollidors/tutors i els companys del centre afavoreix significativament el seu BS

Conclusions III Condicionants del Sistema que afavoreixen el seu benestar: més anys en el mateix recurs, haver passat només per un tipus de recurs, no haver patit una ruptura en un acolliment familiar o viure en centres amb menys places. Importància cabdal de l’escola: els adolescents que els agrada anar a l’escola, que s’hi senten segurs, que tenen bona relació amb els companys de classe o que estan satisfets amb les seves notes, mostren puntuacions més altes en el seu BS independentment del tipus d’acolliment - l’escola pot jugar un paper compensador i afavoridor del seu benestar. Els adolescents tutelats que realitzen activitats extraescolars, surten amb els amics o poden utilitzar l’ordinador sovint mostren un BS, sobretot entre els adolescents acollits en CRAE

Reptes de futur per la DGAIA i l’ICAA Cal seguir potenciant l’acolliment familiar i anotar els resultats positius de l’acolliment en família extensa. Cal revisar l’atenció residencial i les condicions de vida materials i relacionals dels que hi són acollits. És important que s’hi sentin bé i cal reduir el nombre de places. Calen esforços per clarificar al màxim el rol de les mares i pares biològics, i les relacions amb ells, escoltant la veu dels propis infants i adolescents. Cal posar l’escola en el centre de la vida dels infants i adolescents tutelats. Cal garantir, en la mesura del possible, l’estabilitat vital d’aquests nois i noies (evitar canvis de recurs, d’escola i d’educadors-tutors). Cal potenciar el paper dels amics i de les activitats de temps lliure, fomentant la normalització en activitats quotidianes.

Com continuar? Disposar d’una mostra més àmplia dels adolescents acollits en F. aliena. Disposar de valoracions dels acollidors i dels professionals entorn les mesures protectores que complementin la informació obtinguda dels adolescents. Incloure la perspectiva qualitativa: Entendre alguns perquès. Identificar altres variables independents que afectin al BS dels adolescents acollits en família extensa i aliena. Aprofundir la recerca en els acollits en centre residencial (ex: tipus de centre). Seguir vinculant dades provinents de qüestionaris (fonts primàries) amb dades Sini@ (fonts secundàries). Monitoritzar el BS dels adolescents tutelats a Catalunya i estudiar-ne l’evolució aplicant millores.

Algunes reflexions dels adolescents “Por fin alguien se preocupa por lo que quiero yo o cómo me siento” (noia 14 anys, CRAE) “Gràcies per enviar-m'ho, aquestes són preguntes que quasi ningú me les fa” (noia, 14 anys, família extensa) “Ha estat molt bé. M'ha interessat perquè es preocupen per mi” (noi, 13 anys, família extensa) “A mi em sembla bé que es faci això perquè així hi ha gent de fora que sap com ens sentim els nens i nenes que estem en un centre. Crec que és important” (noia, 13 anys, CRAE) “Por muchas preguntas que hagáis y por mucho que pongamos, nada cambiará” (noi, 13 anys, CRAE)  “M'ha agradat molt el vostre qüestionari. Vull saber els resultats” (noia, 12 anys, CRAE)

Referències bibliogràfiques Llosada-Gistau, J., Montserrat, C. & Casas, F. (2015). The subjective well-being of adolescents in residential care compared to that of the general population. Children and Youth Services Review, 52, 150-157. Llosada-Gistau, J., Casas, F. & Montserrat, C. (2016).What matters in for the subjective well-being of children in. care? Child Indicators Research, DOI 10.1007/s12187-016-9405-z Contacte: llosada.gistau@gmail.com carme.montserrat@udg.edu ferran.casas@udg.edu

EL BENESTAR SUBJECTIU DELS ADOLESCENTS TUTELATS A CATALUNYA FEDAIA 13 d’Octubre de 2016 Joan Llosada-Gistau (DGAIA) Carme Montserrat (UdG) Ferran Casas (UdG)