REDUCCIÓ DEL CONSUM ENERGÈTIC ALS PORTS Institut Català d´Energia Assumpta Farran Institut Català d´Energia Barcelona, 19 de novembre 2002

Evolució del consum d'energia per sectors a Catalunya Milers de tep 4000 Domèstic i Serveis Transport Indústria 3000 2000 Increment del sector Serveis entre 1980 i 1997: 42% Increment del consum total (1980-1997): 36% 1000 65 70 75 80 85 90 95 Font: Direcció General d'Energia i Mines, Generalitat de Catalunya

Evolució del consum d'energia per sectors a Catalunya en el període 1965-1997 Indústria Serveis i domèstic Transport Indústria Serveis i domèstic Transport Transport Indústria Indústria Transport 31,3% 34,8% 42,0% 39,2% Increment del consum total (1980-1997):+36% Per sectors (1980-1997): Indústria:+4,7% Serveis:+42% Transport:+77% Domèstic i Serveis Domèstic i Serveis 26,0% 26,7%

CARACTERITZACIÓ ENERGÈTICA DE LES ACTIVITATS PORTUÀRIES Activitats pròpiament portuàries Edificis i oficines de l’autoritat portuària Enllumenat exterior Club nàutic (*) Operadors privats que actuen en els ports (consums de tercers) Confraries de pescadors Fàbriques de gel Activitats industrials variades Activitats d’oci i restauració

CARACTERITZACIÓ ENERGÈTICA DE LES ACTIVITATS PORTUÀRIES Les activitats portuàries en general així com aquelles activitats de tercers que duen associades, no són grans consumidores d´energia. 500.000 Kwh/any - 1 Gwh/any

CARACTERITZACIÓ CONSUMS ENERGÈTICS DE LES ACTIVITATS PRÒPIES DEL PORT - Els consums propis de l’ activitat portuària suposen un percentatge del 10-40% - És sobre aquests consums que es realitzaran propostes d´estalvi

DEFINIR UN MODEL DE GESTIÓ ENERGÈTICA caracterització energètica de les activitats portuàries Consums Punts de màxim consum Criteris per realitzar inversions en estalvi i eficiència energètica Fracció de consum a reduir Energies renovables. Actuacions energètiques a termini mig competitives Proposta d’ actuacions energètiques i marc legal Línies de subvenció i ajuts econòmics

RATIS INVERSIÓ ESTIMADA – ESTALVI 1 KG CO2/ANY Aquesta informació ens pot facilitar la priorització de les inversions a l’hora d’estalviar emissions a l’atmosfera Tecnologia Euros/kg CO2 any Solar fotovoltaica 6,67 solar tèrmica 2,95 Substitució làmpades 0,09 balast electrònic 0,66 temporitzador 0,08 regulador de cabal aigua 0,04

L’ enllumenat exterior constitueix un ACTIVITATS DE MÀXIM CONSUM Enllumenat Exterior L’ enllumenat exterior constitueix un dels principal punts de consum energètic Consum: 85.000 - 150.000 Kwh/any

MILLORES ENERGÈTIQUES APLICABLES Enllumenat Exterior Lluminàries i lampades: Substitució de lampades poc eficients per vapor de sodi d´alta pressió. Substitució del balast convencional dels fluorescents per balastos electrònics (ull¡¡) Sistemes de control i regulació rellotges horaris i les cèl.lules fotoelèctriques per Canvis de sistemes d´encesa. Substitució dels rellotges astronòmics Aplicació de sistemes de regulació del flux lluminós en capcelera o mitja apagada a partir de mitja nit Vigilància de la contaminació lumínica

ENLLUMENAT Algunes dades sobre consums en enllumenat exterior Possibilitats d´estalvi Làmpades i lluminàries eficients Algunes dades sobre consums en enllumenat exterior La producció d´1 KWh elèctric genera 0,25 Kg CO2 4.300 h/any d’ ús d’una làmpada de VSAP estalvia: 74 litres petroli 108 Kg CO2 430 KWh/any 5000 PTA/any (nota: substitució de làmpada VMAP 250 W per VSAP 150 W) Comparació de flux lluminós: VSAP 150 W: 16.000 lm VMAP 250 W: 14.000 lm

Aplicació de Tecnologies Energèticament Eficients Il.luminació interior BE Potència: 100W Llum : 1.500 Lm Hores de vida: 1.000 Cost llum: 2 pts/hora Rendiment 5% Potència: 20 W Llum : 1.500 Lm Hores de vida: 10.000 Cost llum: 0,4 pts/hora Rendiment 30% El 95% restant d’energia es transforma en radiació IR = calor El 70% restant d’energia es transforma en radiació UV

Aplicació de Tecnologies Energèticament Eficients Il.luminació interior La producció d’1 kWh elèctric genera 0,25 Kg CO2 10.000 h ús d´una làmpada eficient estalvia en el punt final d’ús 137litres petroli 200 Kg CO2 800 KWh (nota: substitució de làmpada incandescent de 100 W per fluorescent compacte de 20 W)

Aplicació de Tecnologies Energèticament Eficients Il.luminació interior

Aplicació de Tecnologies Energèticament Eficients Il.luminació – Balastos electrònics Respecte a les reactàncies convencionals, la instal·lació de balastos electrònics a les làmpades fluorescents presenten les següents avantatges: Estalvien energia, fins un 25%, per la mateixa emissió de llum Allarguen la vida útil de la làmpada fins 12.000 hores, és a dir, un 50% més. Encesa instantània, sense parpelleig Desconnexió automàtica en cas de làmpada defectuosa Aconsegueixen un factor de potència pròxim a la unitat Existeixen balastos amb regulació de llum, contínua des de 10 a 100%, inclòs en funció de l’aportació de llum natural (equips especials) Assoleixen la rendibilitat al voltant de les 5.000 hores de funcionament, pel que es recomanen especialment en usos de connexió prolongada Desavantatges: Majors dimensions, el que pot dificultar en alguns casos la substitució directe i requerir per tant el canvi de lluminària El seu preu és encara elevat; al voltant dels 30-60€, segons models

Aplicació de Tecnologies Energèticament Eficients Il.luminació - Dispositius Interruptor horari: assegura la desconnexió de les zones desocupades. Cèl·lules fotoelèctriques: permeten encendre, apagar o modular el flux lluminós en funció de l’enllumenat exterior. Detector de presència: encén o apaga els equips d’il·luminació en funció de si detecta alguna presència. Interruptor temporitzat.

MILLORES ENERGÈTIQUES APLICABLES Identificació i realització de projectes d’aplicació d’energies renovables Integració de l’energia solar tèrmica en edificis (oficines, confraria, club nàutic) per la producció d’aigua calenta sanitària per calefacció (terra radiant) per escalfament de piscines Implantació de sistemes fotovoltaics: integració en edificis (substitució de façanes) i connexió a la xarxa elèctrica Preu de venta del KWh: 66 PTA Aquesta prima encara no és suficient perquè els projectes tinguin una rendibilitat econòmica (PR= 10anys)

L’Energia Solar Tèrmica Al Sector Turístic Que permet? Producció d’aigua calenta sanitària Producció de calefacció Producció d’aigua calenta i calefacció Una instal.lació de 1 m2 de captadors solars: pot aportar la totalitat de l´aigua necessària per a un client pot estalviar de 10.000 a 15.000 ptas any El cost d’ 1m2 és d’uns 600 € (100.000 pta)

INSTAL·LACIONS EN FUNCIONAMENT Exemple. Energia solar tèrmica al Club Nàutic Vilanova - Aigua calenta pels vestidors i calefacció de l´edifici - instal.lació existent de 16 m2 - producció energètica: 8.800 KWh/any - energia de suport: gas natural - combustible estalviat: 1 TEP/any - emissions de CO2 evitades: 3 tones/any Proposta d’ampliació de la instal.lació per l´escalfament de la piscina, allargant la temporada d´ús.

Hotel Port Bo (Calella) 30 panells 56,4m2 de superfície col·lectora 70% aportació solar 3,32 tones de CO2 estaviades Aplicacions: - ACS - Climatització de piscines

PROJECTES ESPECÍFICS PROPOSATS Exemple: Implementació energia solar tèrmica a la confraria de pescadors de Vilanova Producció d’aigua calenta per al rentat del material pesquer - demanda anual 9.870 KWh/any - superfície captadors: 10 m2 - Estalvi gas-oil C: 1.058 l/any - estalvi econòmic: 61.838 pta/any - Reducció d’emissions CO2: 1,5 tones/any

Exemple: Estalvis assolibles en la dutxa d’un client Aplicació de Tecnologies Energèticament Eficients Estalvi d’aigua i energia Exemple: Estalvis assolibles en la dutxa d’un client - Dutxa convencional: 22 l /min - Dutxa economitzada: 8 l/min - T aigua xarxa: 15ºC - T ACS: 45ºC - Barreja de 87% ACS i 13% aigua freda - Estalvi total d´aigua: 14 l/min = 2,1 Pta/min - Estalvi d´aigua calenta: 12 l/min = 2,7 Pta/min (instal.lació a gas-oil) 4,1 Pta/min (instal.lació elèctrica)

Quins són els sistemes fotovoltaics? 1. Sistemes autònoms de la xarxa elèctrica: electrificació rural, bombejament d'aigua, senyalització, comunicació, etc... L’energia es genera només per cobrir el consum dels equips connectats a les plaques. 2. Sistemes connectats a la xarxa elèctrica: sistemes integrats als edificis, centrals fotovoltaiques, parkings, etc... L’energia es posa a la xarxa general evitant que la generin les centrals convencionals.

INSTAL·LACIONS FOTOVOLTAIQUES AÏLLADES Sistemes de senyalització - Aïllats - No connectats a xarxa Bateries Regulador Ondulador Port de l’ Escala

INSTAL·LACIONS EN FUNCIONAMENT Energia solar fotovoltaica connectada a xarxa. Port St.Carles de la Ràpita Potència instal·lada: 4,9kWp Superfície necessària: 45 m2 Energia anual generada estimada: 8.900KWh/any Emissions de CO2 evitades: 2,3tones/any Estalvi energètic: 1 TEP anual Preu de venda de l´energia elèctrica generada: 66pta/kWh Ingressos anuals: 580.000 PTA

INTEGRACIÓ ARQUITECTÒNICA DE LES CENTRALS FOTOVOLTAIQUES

INTEGRACIÓ ARQUITECTÒNICA DE LES CENTRALS FOTOVOLTAIQUES Importància de la inclinació fixa durant tot l’ any - Desviació de 20º vertical pèrdues 5,8% ( inclinació 55º) - Desviació de 15º horitzontal pèrdues 2,5 % (inclinació 20º) - Òptima inclinació: 35º

Sistema de monitoreig de les dades de la instal Sistema de monitoreig de les dades de la instal.lació solar a l’IES Celestí Bellera a Granollers Dades de funcionament actualitzades cada 15minuts. Disseny de visualització de dades a internet pel propi centre docent (www.xtec.es)

Projecte fotovoltaic connectat a xarxa Sistema fotovoltaic connectat a xarxa en un Aparcament de Cotxes (PHOTOCAMPA) a Tarragona Instal.lació fotovoltaica a una campa de Tarragona amb una potencia total de 318 kWp. Interès per la promoció de l’enegia solar fofotovaica com a estacions de servei per a vehícles elèctrics. Superfície de captació entorn de 2.500 m2 Producció prevista: 385.859 KWh/any Inversió prevista: 435 MPTA

Distribució de costos en una inversió per una instal Distribució de costos en una inversió per una instal.lació fotovoltaica El cost aproximat d’una instal.lació fotovoltaica connectada a la xarxa elèctrica és de 1.200 Pta/Wp (7Euro/Wp). La partida de la inversió més important és la de plaques fotovoltaiques seguida de la connexió i quadre elèctrica i onduladors.

ACCIONS NORMATIVES Energia Solar Fotovoltaica connectada a xarxa Llei 54/97, de 27 de novembre, del Sector Elèctric regula la producció elèctrica en règim especial, preveient un règim d’incentius. RD 2818/1998, de 23 de desembre, estableix el procediment administratiu (per totes el mateix) per acollir les instal.lacions dins el règim especial i va determinar el règim econòmic per instal.lacions abastides amb energies renovables, residus i cogeneració: Prima: 30PTA/Wp instal·lacions >5kWp Prima: 60PTA/Wp instal·lacions <5kWp RD1663/2000, de 29 de setembre: regula la connexió a xarxa d’instal.lacions fotovoltaiques a baixa tensió (màx. 100kWp). Condicions tècniques RD1483/2001, de 27 de desembre: regula les tarifes elèctriques pel 2002. Art.7: preu màxim per la primera verificació: 91,05 E (15.150PTA) Decret 352/2001, de 18 de desembre: regula el procediment administratiu per autoritzar les instal.lacions fotovoltaiques connectades a xarxa a Catalunya.Condicions administratives

CONNEXIÓ D’INSTAL.LACIONS SOLARS FOTOVOLTAIQUES A LA XARXA ELÈCTRICA RD 1663 / 2000. CONDICIONS TÈCNIQUES APLICACIÓ Instal.lacions fotovoltaiques de menys de 100kW, amb a connexió a baixa tensió PROCEDIMENT Sol.licitud a l’empresa distribuïdora del punt i condicions tècniques de la connexió (resposta abans de 1 mes) En cas de discrepància, cal comunicar a l’Administració, que té 3 mesos per a contestar Desprès d’acordat el punt i condicions, l’empresa distribuïdora té 1 mes per a signar el contracte

CONNEXIÓ D’INSTAL.LACIONS SOLARS FOTOVOLTAIQUES A LA XARXA ELÈCTRICA RD 1663 / 2000, de 29 de setembre. Condicions tècniques CONDICIONS TÈCNIQUES La suma de les potències de les instal.lacions en Règim Especial connectades a una línia de baixa tensió, no podrà depassar la meitat de la capacitat tècnica de la línia en el punt de connexió Potència < 5 KW Connexió monofàsica Potència > 5 KW Connexió trifàsica Proteccions i posada a terra

CONNEXIÓ D’INSTAL.LACIONS SOLARS FOTOVOLTAIQUES A LA XARXA ELÈCTRICA CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES 1. Reduir al mínim el conjunt de tràmits 2. Establir un procediment simplificat d’autorització (únic tràmit i única finestreta) - Presentació a les entitats concessionàries - Potència < 5 KW Butlletí d’instal.lació - Potència > 5 KW Projecte visat 3. Establir que les empreses titulars de la xarxa elèctrica només poden cobrar les quantitats establertes per la verificació de la instal.lació (RD1483/2001 - 91,05 Euros) 4. Garantir les condicions tècniques de la connexió, sol.licitant a l’usuari declaració de conformitat a la normativa europea dels equips utilitzats per la connexió. DECRET 352/2001, 18 desembre. Procediment administratiu

PLA D’ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA CONVOCATÒRIA 2002 (PEEEC-2002) Ajudes de la Generalitat de Catalunya per l'execució d'actuacions en materia d'estalvi, eficiència energètica i aprofitament dels recursos energètics renovables durant el bienni 2001-2002, mitjançant la Direcció General d'Energia i Mines

PLA D’ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA CONVOCATÒRIA 2002 Objecte dels Ajuts del PEEC 2002 Actuacions al sector indústria, transport i edificis que impliquin: utilització racional de l’energia o de substitució de fonts energètiques (eficiència energètica i energies renovables) utilització de tècniques, tecnologies i sistemes que impliquin una optimització en l’ús de l’energia, reducció de l’impacte ambiental i desenvolupament d’infrastructures energètiques locals

PLA D’ESTALVI I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA CONVOCATÒRIA 2002 Quantia dels Ajuts (I) Actuacions en l’àmbit de la Indústria, Transport, Serveis, Edificis, Energia Eòlica de petita potència (fins 5MVA), biomassa i RSU, geometria i energia de les onades. Eficiència energètica i ús racional Un màxim del 30% del cost elegible Utilització d’equips eficients de climatització i il·luminació, gestió centralitzada i disseny bioclimàtic Actuacions en l’àmbit de l’energia solar tèrmica Un màxim de 90 euros/m2 per captadors sense coberta Un màxim de 210 euros/m2 per captadors solars plans Un màxim de 300 euros/m2 per captadors de buit Existència d’equips de control i seguiment de dades Actuacions en l’àmbit de l’energia solar fotovoltaica Un màxim de 7’2 euros/Wp per sistemes aïllats Un màxim de 3’6 euros/Wp per sistemes connectats a xarxa Existència d’equips de gestió, control i seguiment de dades

Subvencions d’IDAE: Energia Solar Tèrmica i Fotovoltaica Característiques principals És una convocatòria a través de les empreses acreditades, és a dir, la subvenció la demana una empresa que ha estat prèviament acreditada per l’IDAE. Hi ha un període tancat per la presentació dels expedients, és un mes a partir del dia següent a la publicació al BOE. L’atorgament de la subvenció es fa en relació als criteris establerts a les Bases de l’Ordre i, la quantia per projecte o estudi, si s’escau, també s’esmenta a l’Ordre. Si s’atorga subvenció es concedeix a l’empresa i per tant, aquesta ha de fer el “descompte” corresponent al client. La data d’entrada de l’expedient és decisiu en l’avaluació així com la correcte presentació de la documentació.

Subvencions d’IDAE: Energia Solar Tèrmica i Fotovoltaica Característiques principals Tothom és beneficiari potencial d’aquesta convocatòria. Es disposa de 10 mesos des de la resolució definitiva de la convocatòria per fer l’obra. Pressupost disponible per tèrmica: 1.800MPTA Pressupost disponible per fotovoltaica: 1.800MPTA Més informació: Instituto para la Diversificación y Ahorro de Energía (IDAE) www.idea.es

Finançament de projectes – Fita solar Energia solar Formula de procediment tècnic, contractual i financer per la realització d’instal·lacions tèrmiques i fotovoltaiques, a termini, assegurant unes condicions òptimes de cost i prestacions. El 70% de la inversió està finançat amb un crèdit de l’Institut Català de Finances. L’usuari aporta el 30% restant de la inversió.

FITA SOLAR (Finançament a Termini a instal.lacions solars) FITA SOLAR és un servei que persegueix facilitar la realització de projectes solars reduint al mínim l’esforç econòmic dels usuaris pagant la majoria de la inversió amb els estalvis que generi. FITA SOLAR identifica una forma de tirar endavant els projectes solars que permeten el seu finançament a llarg termini. Sintèticament, FITA SOLAR consisteix bàsicament en: Conveni d’adhesió al procediment FITA SOLAR entre USUARI, PROVEÏDOR i l’ICAEN. Contracte “claus en ma” entre PROVEÏDOR i USUARI. Contracte de manteniment entre PROVEÏDOR i USUARI. Contracte de finançament entre ICF i USUARI.